sabato 31 ottobre 2015

Doverté le pòrte ch'a l'ha da intré 'l Rè 'd Glòria [Duminica 1/11/2015].



Check this out on Chirbit

Ant ij prim dì 'd novèmber a 'é la tradission cristian-a 'd fé memòria dij sant e dij mòrt. Ant la Bibia as ciamo "ij sant" (visadì "consacrà", "gent a part") tùit ij cristian génit, coj ch'a aparten-o a Dé e a Sò Fieul Gesù Crist, coj ch'a l'han fej an Chiel e ch'a lo séguito coma ij sò dissépoj. Tant ch'a l'é vera sòn, che le litre dj'apòstoj a son soens adressà "ai sant ch'a son (temp present)..." a Roma, a Corinto, etc. Pi 'd lòn, le Scriture an diso che tùit ij cristian (coj ch'a son viv ancheuj e coj ch'a son mòrt e ch'a son an Cél, con ël Crist) a son gropà ansema ant un sol còrp, a fan part ëd n'ùnica famija, d'un sol pòpol, a son an comunion. Le leture bibliche dë sta Duminica as arfan pròpi a sòn. Coj ch'a l'han gropà soa vita a Gesù Crist a son ëstàit "butà an sicurëssa" an Chiel e a l'han nen d'avèj tëmma, nì dla vita, nì dla mòrt. Coj ch'a son mòrt an la fèj ant ël Crist, peui, a son nen përdù, ma a son viv ant chiel e ansema a nojàutri ch'i 'dcò chërdoma an chiel, a faran part, un bel dì, a "ël neuv cél e la neuva tèra". Vera, patì e meure a l'é nen bel: a l'é n'aflission. I l'oma nen d'avèj onta d'esse trist për coj ch'a son andass-ne e pioré. Cò Gesù a l'avìa piorà dla mòrt ëd sò amis Lazar. L'evangel ancheuj an parla che Gesù a l'era sentisse "s-cianché 'l cheur" a sente dla mòrt ëd Lazar, e ch'a l'avìa butasse a pioré. Gesù, contut, a l'é l'arsurression e la vita. Quand ch'a l'ha fàit artorné Lazar a la vita, Gesù a l'ha dane 'n segn ëd la gòj dla vita artrovà ëd tuti coj ch'as fido ant ël Signor e Salvator Gesù Crist. Chiel a l'é nòstra speransa për l'ancheuj e për l'avnì. Sossì, i chërdo, a l'é 'l cheur dle leture bibliche 'd sta Duminica. Lesumje, e peuj i terminroma con na preghiera.

La mort e l'arsurression ëd Lazar - "...Ma sùbit che Marìa a l'é rivà andoa ch'a l'era Gesù, a l'é campasse ai sò pé, disendje: "Signor, se ti 't fusse stàit ambelessì, mè frel a sarìa nen mòrt". Quand che Gesù a l'ha vëddùla pioré, e la gent ch'a ch'a l'era vnùa 'mbelelì con chila, a l'é sentìsse s-cianché 'l cheur, e a l'era motobin comòss. E peui a l'ha dìt: "Andoa ch'i l'eve butalo?". A l'han rësponduje: "Ven a vëdde". E Gesù a l'é butasse a pioré. Antlora la gent ch'a j'ero vnù a fé le condolianse a disìo: "Ma varda 'n pò coma ch'a-j vorìa bin!". Quajdun ëd lor, tutun, a disìa: "E-lo che cost'òm-sì ch'a l'ha podù deurbe j'euj al bòrgno, podia-lo 'cò fé che cost òm a meuirèissa nen?". Antlora Gesù, ch'a l'era ancora tut comòss, a l'é avzinasse a la tomba (ch'a l'era na balma sarà con na lòsa). Gesù a-j dìs: "Sposté la lòsa". Marta, seur dël mòrt, a dìs a Gesù: "Signor, a manda già n'odor gram, përchè a l'é già già quat dì ch'a l'é ambelelà". Gesù a l'ha rëspondùje: "E-lo ch'i l'hai nen dite che se ti't has la fej, it vëdras la glòria 'd Nosgnor?". A l'han donca spostà la lòsa ch'a sarava la balma. Gesù, an vardand sù an cel, a dìs: "Pare, it ringrassio che ti tl'has scotame. Ora i lo savìa pro bin che ti 't m'esaudisse sèmper, ma i l'hai dilo për rason dla gent ch'am sta dantorn, përchè a chërdo che ti tl'has mandame".  Dòp d'ëste paròle, Gesù, an crijànd fòrt, a l'ha dìt: "Lazàr: ven fòra!".  sùbit col ch'a l'era mòrt a l'é surtì, le man e ij pé fassà, e la facia coatà con un sudari. E Gesù a l'ha dit a coj ch'a stasìo lì dantorn: "Dësfasselo e lasselo andé". [Gioann 11 (32-44)].

La speransa nunsià dai profeta antich. "Ël Signor ëd l'univers a prontarà 'n disné gròss an sël mont Sion për tute le nassion dël mond. A sarà 'n disné squisì con ëd bon vin vej e 'd carn soasìa. Ansilà Dé a farà svanì 'l vel ëd sagrin ch'a quata tùit ij pòpoj, l'ombra 'd mòrt ch'a fà scura tuta la tèra. Chiel a travondrà la mòrt për sèmperËl Signor Dé a suvrà tute le lerme e a gavrà la dësgrassia 'd Sò pòpol da tuta la tèra. A l'é vera: ël Signor a l'ha nunsialo! An col dì là ël pòpol a proclamrà: "Sto-sì a l'é nòstr Dé. I l'oma butà 'n Chiel nòstra speransa e a l'ha salvane! Sto-sì a l'é 'l Signor: i l'oma butà 'n Chiel nòstra speransa. Arlegromse ant la salvëssa che Chiel a l'ha dane!" [Isaìa 25 (6-9)].

La speransa dl'avnì. "Peui i l'hai vëddù un cél neuv cél e na tèra neuva, përchè 'l prim cél e la prima tèra a l'é passà, e 'dcò 'l mar a-i era pì nen. E mi, Gioann, i l'hai vëddù la santa sità, la neuva Gerusalem ch'a calava giù dal cél, da Dé, butà an òrdin coma na sposa ch'a l'é vëstisse për sò spos. E i l'hai sentì na gran vos dal tròno dël cél, ch'a proclamava: "Vardé: sto-sì a sarà 'l tabernacol andoa che Dé a starà con j'uman. Lor a saran sò pòpol, e chiel a-j starà ansema coma sò Dé 'd lor". Chiel a suvarà dai sò euj tute le lerme, e a-i sarà pì nen ëd mòrt, nì deul, nì gem, nì patiment, përchè le còse d'anans a son passà. E col ch'a l'era setà an sël tròno a l'ha dìt: "Vardé: i faso che tut a sia neuv". E a l'ha dime: "Scriv ëste paròle: përchè a son sicure e vere". Peui a l'ha dime: "Adess tut a l'é fàit. Mi i son l'Alfa e l'Omega, ël prinsipi e la fin. A col ch'a l'avrà sèj, i acordrai ch'a bèiva da la sorgiss dl'eva dla vita sensa ch'a deubia paghé. Col ch'a seurtrà vincitor a arseivrà tut sòn an ardità. Mi i sarai sò Dé e chiel a sarà mè fieul. Contut, pr' ij vigliach, ij mischërdent, ij corompù, ij sassin, ij lussurios, coj ch'a pràtico la mascarìa, j'idolatra e tùit ij busiard, sò destin a sarà ant la tampa 'd feu e 'd sorfo, ch'a l'é la sconda mòrt" [Arvelassion 21 (1-6)].

Salm 24. Lë scritor a fortiss la regalità universal dël sovran Creator e a 'rciama a la ment a Sò pòpol che mach a coj ch'a l'han un cheur pur a l'é consentije d'adorelo. Peuj a celebra Sò splendrior coma un vajant rè guerié. "A l'é 'd Nosgnor la tèra e tut lòn ch'a-i é, ël mond e tuti coj ch'a-i stan. A l'é stàit Chiel ch'a l'ha pogiane le fondassion an sij mar përfond e a l'ha renduje freme tant che le corent a-j podo nen dësbogeje.  A chi ch'a l'é acordaje d'andé an sla montagna dël Signor? Chi é-lo ch'a peul monté a sò tempi sant? Coj ch'a l'ha 'n cheur sincer e le man sensa colpa, ch'as fido nen a 'd divinità fàusse, né ch'a fan ëd giurament mach pr' angané. A son coj-lì ch'arseivran ëd benedission da Nosgnor, ch'arseivran ij favor dël Dé ch'a-j salva. Col-lì a l'é 'l pòpol che Dé a serca, ij dissendent ëd Giacòb ch'a Lo prego. Doverteve, ò pòrte antiche! Doverteve ò ij porton antich, ch'a l'ha da intré 'l Rè 'd glòria! Chi ch'a l'é cost Rè 'd glòria? A l'é Nosgnor, vajant e poderos! Èl Signor, poderos ant ël combatiment! Doverteve, ò pòrte antiche! Doverteve ò ij porton antich, ch'a l'ha da intré 'l Rè 'd glòria! Chi ch'a l'é cost Rè 'd glòria? A l'é 'l Signor ëd l'univers, a l'é Chiel ël Rè 'd glòria! [Salm 24].

Preghiera. Dé Tut-potent, ti 't l'has gropà ansema an comunion e fraternità tùit ij tò sernù (tant ant la tèra che ant ël cél) ant ël còrp mìstich ëd Tò Fieul Gesù Crist, nòst Signor. Dane la grassia 'd seguité ij tò sant beà con na vita virtuosa e ch'at pias, parèj che nojàutri i peussa rivé a gòde cola indescrivibil gòj ch'it l'has prontà për coj ch'it veulo bin përdabon; për Gesù Crist, nòst Signor che, con ti e con lë Spirit Sant, a viv e regna, un sol Dé, ant la glòria eterna. Amen. 

Leture bìbliche dël lessionari - 1 ëd Novèmber 2015 - Tùit ij Sant -  Isaìa 25 (6-9)Salm 24; Arvelassion 21 (1-6)Gioann 11 (32-44). Predicazione in italiano sul Salmo 24.

venerdì 23 ottobre 2015

Ël bòrgno a l'ha dije: "Mè magister, fa ch'i vëdda" (Duminica 25 d'Otober 2015)



Check this out on Chirbit
An tra le leture bibliche dë sta Duminica as podrìa bin comensé da cola dël Vangel. A l'é l'episòdi andoa che March an conta 'd coma Gesù a l'ha varì nòm ch'a l'era bòrgno. A l'era sensa speransa. Për chiel a j'era gnente d'àutr da fé che adressesse a la compassion ëd la gent e ciamé la limòsna. Contut, a l'avìa sentì che queidun ch'a l'avrìa podulo giuté përdabon a l'era Gesù 'd Nasaret. Col òm, ch'as ciamava Bartimé, a l'avìa la përfonda persuasion che Gesù a l'era nen un dij tanti ciarlatan ch'a chërdo d'esse chissà chi e ch'a na profito. Nò, Gesù, për chiel a l'era motobin divers da tuti j'àutri. Ma a l'era da leugn e a l'avrìa mai anteressasse 'd chiel. Quand che però a ven a savèj che Gesù a sarìa passà da cole part-là, a perd nen l'ocasion e as buta a crijé: "Gesù, fieul ëd David, àbie compassion ëd mi!". Scotoma lòn ch'a càpita:

"Peui a son rivà a Gerico, e coma ch'a partìa da Gerico con ij sò dissépoj e 'n grand ëstrop ëd gent, n'òm ch'a l'era bòrgno, për nòm Bartimé, fieul ëd Timé, a l'era setà an sla stra e a ciamava la limòsna. Quand ch'a l'ha sentì ch'a-i passava Gesù 'd Nazareth, a l'é butasse a crijé e a dì: "Gesù, fieul ëd David, àbie compassion ëd mi!". E diversi a-j trovavo da dì përchè a stèissa ciuto, ma chiel a crijava 'ncora pì fòrt: "Fieul ëd David, àbie compassion ëd mi!". Gesù, antlora, a l'é fërmasse e a l'ha mandalo a ciamé. A l'han donca ciamalo disandje: "Pija 'd coragi, àuss-te, Gesù at manda a ciamé!". E campand a tèra sò mantel, a l'é aussasse e a l'é vnù da Gesù.  Gesù a l'ha domandaje: "Còsa veus-to ch'it fasa?". E 'l bòrgno a l'ha dije: "Mè magister, fa ch'i s-ciàira". Gesù a l'ha dije: "Va, toa fej a l'ha salvate". E 'd colp la vista a l'é artornaje e a l'é 'ndaje dapress a Gesù për la stra" [March 10 (46-52)].

A-i é tante manere d'esse bòrgno: nen mach con j'euj, ma 'dcò con la ment: a-i é 'd gent ch'a-i s-ciàira bin, ma ch'a vëd nen an ësto mond le còse coma ch'a stan e 'l sens ëd le còse ch'a capito e dova ch'a podrìa butesse Nosgnor an tut lòn. Giòb, ël personagi 'd n'àutra letura për costa dominica, a l'era rivà a comprende. Ij sò euj, për la grassia 'd Nosgnor, as doverto e a ringreta d'esse stàit teston e presontos. Scotoma la letura, ciapà dal capìtol 42 dël liber ëd Giòb.

La confëssion ëd Giòb. "Giòb a l'ha adressà a Nosgnor costa rispòsta: "I arconòsso che ti 't peude fé tut lòn ch'it veule, che gnun proget ch'it fase a peul ess-te impedì. Ti 't l'has dit: "Chi ch'a l'é col-lì ch'as përmet ëd trové da dì 'd mie decision con paròle da gnorant?". A l'é vera: i l'hai parlà con gnoransa 'd còse ch'i podìo nen comprende. Ti 't l'has ancora dit: "Ch'a ven-a anans coma n'òm, përchè i l'hai 'd ròbe da ciameje e i veuj na rispòsta!".  Mie orije a l'avìo sentì parlé 'd ti, ma adess ij mè euj a l'han vëddute.  A l'é për lòn ch'adess mi i m'armangio tut lòn ch'i l'avìa dit, pentì an sla póer e la sënner" (...)  Apress d'avèj pregà pr' ij sò amis, ël Signor a l'ha daje andarera lòn ch'a l'era staje gavà; pì 'd lòn, ël Signor a l'ha ardobiaje lòn ch'a l'avìa anans.  Tùit ij sò frej e seur e soa veje conossense a son riunisse për mangé con chiel a soa ca.  A l'han confortalo e consolalo 'd tùit ij sagrin che Nosgnor a l'avìa mandaje, e mincadun ëd lor a l'han regalaje 'n pess d'argent e n'anel d'òr. Ël Signor a l'ha benedì j'ùltim agn ëd la vita 'd Giòb motobin da pì ch'ij prim. Giòb a l'é rivà a esse padron ëd quatòrdes mila fèje, ses mila gamej, mila cobie 'd beu e mila sòme. A l'ha avù ancora set fieuj e tre fije. A la fija granda a l'ha daje 'l nòm ëd Colombin-a, la sconda a l'ha ciamala Fior ëd Canela, e la pì cita Ombra dj'Euj. An tut ël paìs a-i ero gnun-e d'àutre fije pì bele che lor, e sò pare a l'ha daje l'istessa part d'ardità ch' a l'ha daje a sò fieuj. Apress ëd sossì, Giòb a l'ha vivù ancora sent quaranta agn. A l'ha vëddù sò fieuj e ij sò novod fin-a a la quarta generassion" [Giob 42 (1-6; 10-17)].

Giòb a l'é la prefigurassion ëd l'òm ch'a l'ha da amprende na lession ëd pèis ant la vita e ch'a la trova nen ant na religion fabricà da l'òm, ma ant l'unich sacerdòt chi l'oma da manca: Gesù Crist. A l'é lòn ch'an dis la tersa letura biblica, ciapà, ant ël Testament Neuv, da la litra a j'Ebreo. Scotomla,

"A j'ero tanti ij sacerdòt sota 'l sistema vej, përchè a l'era la mòrt che a j'ampedìa 'd porté anans soe funsion. Tutun, dàit che Gesù a viv për sèmper, ëdcò sò sacerdòssi a dura për sèmper. A l'é për lòn che chiel a peul, na vòlta e për sèmper, salvé coj ch'a s'avzin-o a Dé për sò mojen. Chiel a viv për sèmper për antërcede a pro 'd lor. A l'é pròpi chiel ël géner ëd grand sacerdòt ch'i l'oma da manca, përchè chiel a l'é sant, nossent, nen antamnà dal pecà. Chiel a l'é stàit separà dai pecator e a l'ha arseivù ant ël cél ël pòst d'onor pì àut. A diferensa da j'àutri grand sacerdòt, chiel a l'ha nen da manca 'd smon-e tùit ij dì 'd sacrifissi, prima pr' ij sò pecà e peui për coj dël pòpol, përchè a l'ha fàit lolì na vòlta për sèmper, essend-se smonà chiel istess coma 'l sacrifissi ùltim. La lej a stabilìa coma 'd grand sacerdòt dj'òm limità da le debolësse uman-e. Ma la paròla dël sarament ch'a l'é stàita prononsià da Dé apress ëd la lej, a l'ha stabilì sò Fieul ël përfèt Gran Sacerdòt për sèmper" [Ebreo 7 (23-28)].

A la fin, an resta mach ëd preghé che nojàutri i peussa vëdde përdabon le còse coma ch'a stan. Për lòn a-i é gnente 'd mej che preghé con un Salm, ch'a l'é la quarta letura dë sta Duminica. A l'é 'l Salm 34.  A l'é un càntich ëd arconossensa andoa l'autor a làuda Nosgnor për avèjlo liberà dai sò sagrin. A ancoragia d'àutri a la fidelità a Dé, a-j dis coma fé piasì a Dé, e a-j conferma ch' ël Signor a goerna ij sò sërvent.

"I laudrai Nosgnor an tùit ij temp; soe làude a saran sèmper an mia boca. Mè vant a sarà mach Nosgnor; ch'as faso coragi j'ùmil quand ch'a lo sento. Vnì, contoma a tuti dla grandëssa 'd Nosgnor; magnificoma tùit ansema sò Nòm!  I l'hai pregà Nosgnor, e chiel a l'ha scotame; a l'ha liberame da tute le paure ch'i l'avìa. Tuti coj ch'a lo serco pr' esse giutà a 'rtornaran con la facia anrajant ëd gòj; gnun-a ombra 'd vërgògna a rendrà scura soa facia. Quand ch'i j'ero dësperà, i l'hai pregà, e 'l Signor a l'ha scotame. Chiel a l'ha salvame da tùit ij mè sagrin. Përché l'àngel dël Signor a l'é na vardia: a sta dantorn e dësfend tùit coj ch'a l'han timor ëd chiel. Tasté e vëdreve coma ch' a l'é bon ël Signor. A son beà coj ch'as buto a la sosta 'd chiel. (...)  A son tanti ij sagrin ëd n'òm giust, ma Nosgnor sèmper a-j ven ancontra con sò agiùt. Përchè 'l Signor a goerna j'òss dël giust: gnanca un ëd lor a sarà s-ciapà!  Ëd sicur al malfasent la dësgrassia a-j tombrà a còl e coj ch'a l'han ël giust an ghignon a saran castigà. Ma 'l Signor a riscata coj ch'a lo servo. Gnun ch'as buta a la sosta 'd chiel a sarà condanà" [Salm 34 (1-8; 19-22)].

Giontumje cost'àutra preghiera e fomla nòstra ancheuj:

Tut-potent e etern Dé, it pregoma, fà vnì pì grand an nojàutri ij don dla fej, dla speransa e dl'amor e, parèj ch'i otenoma lòn ch'it promëtte, fà ch'i nojàutri i veuloma bin a lòn ch'it comande; për Gesù Crist, ch'a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé për sèmper e sèmper. Amen.

Leture bìbliche dël lessionari pr' ël 25 d'Otòber 2015 - Duminica dòp Pancòsta ch'a fà vintedoi - Giob 42 (1-6; 10-17); Salm 34 (1-8; 19-22); Ebreo 7 (23-28); March 10 (46-52). Predicassion an italian "Un incontro decisivo".

venerdì 16 ottobre 2015

A l'é për lòn che Dé a l'ha diciaralo dël tut qualificà pr' esse 'n përfet gran sacerdòt (Duminica 18/10/15)

Letura completa:


Check this out on Chirbit

L'ùnich ch'a sìa dël tut qualificà e ch'a mérita 'd seguité

Chi ch'a l'é ch'a podrìa buté 'n question la competensa 'd Nosgnor ëd fé tut lòn ch'a-i é ant la creassion, da j'àtom a le galassie, e peuj ël mond vegetal, col animal e vìa fòrt? A-i na j'é, ant soa arogansa, ch'a lo fan, ch'a penso 'd savèjne 'd pì. A son tanti 'd pì ch'a buto an question la competensa 'd Nosgnor quand ch'a l'ha dane na Lej moral da seguité: a chërdo nen ch'a l'àbia da esse coma che Chiel a dis an soa paròla scrita, a chërdo nen ch'a-i sìo 'd conseguense negative 'd fé divers. D'àutri ancora a buto an question la competensa 'd Nosgnor Gesù Crist d'esse 'l Salvator përfet ch'i l'oma da manca pr' esse salvà dal pecà. A penso d'avèj nen da manca d'un salvator, d'esse a pòst coma ch'a son, o a s'arviro a d'àutri "mojen ëd salvëssa", a d'autri fàuss salvator. Tuti costi-sì a pijo 'n bàilo, përchè Nosgnor, ël Dé ver e viv e Sò Fieul Gesù Crist a l'han la màssima compentensa për rende la vita uman-a libera da tùit ij sagrin ch'i l'oma. A son dël tut qualificà e a mérita 'd seguitèje.

Le leture bibliche për costa Duminica 18 d'Otòber as podrìo dividse an doi part. La prima part, dal Vej Testament, a esalta j'euvre 'd Dé ant la creassion. J'uman as vanto tant ëd la sapiensa ch'a chërdo d'avèj e a s'ancalo fin-a a critiché Nosgnor për lòn ch'a fà. Giòb a l'era lamentasse dla situassion grama anté ch'a l'era trovasse, ma Dé a-j rëspond:  "Chi ch'a l'é col-lì ch'as përmet ëd trové da dì 'd mie decision con paròle da gnorant?". A sto test dal liber ëd Giòb a séguita na porsion dël Salm 104, tut ancentrà a magnifiché j'euvre 'd Nosgnor ant ël mond natural. A l'é lë sguard dël cristian ch'a vëd le meravije dla creassion e ch'adora 'l Creator, ch'a ne dëscheuvr le lej e ch'a-j séguita con gòj. Ant la sconda part (dal Testament Neuv) i trovoma na descrission ëd Gesù Crist coma "Grand Sacerdòt", ël pì grand, l'ùnich sacerdòt ch'i l'oma da manca. Ij sacerdòt, ant l'Israel antich a l'ero coj che, an rapresentansa dël pòpol, a smonìo a Dé, an sl'autar dël tempi 'd Gerusalem ëd sacrifissi për suplichelo ch'a-j përdonèssa ij sò pecà. I chërdent antich a savìo 'd nen esse "a pòst" dëdnans a Dé, a-j ciamavo përdon e a s'angagiavo a conformesse mej al volèj arvelà 'd Nosgnor. Contut, coj sacrifissi 'd bestie 'd valor ch'a fasìo a l'ero nen pro për lòn. An efet, a l'ero la prefigurassion dël sacrifissi ùltim ëd Gesù Crist, ch'a l'ha pagà, a nòst pòst, ël pressi 'd nòstra salvëssa con ij sò patiment e mort an sna cros. A dis ël test: "A l'é për lòn che Dé a l'ha diciaralo dël tut qualificà pr' esse 'n përfet gran sacerdòt, tant ch'a l'é dventà la sorgiss dla salvëssa eterna për tuti coj ch'a-j ubidisso". A la fin i trovoma dal vangel second March l'episòdi anté che doi dissépoj 'd Gesù a-i fan l'arcesta 'd podèj dventé "vice-ré" and ël regn ëd Crist, ëd dventé përson-e amportante, ma Gesù a-j dis che le përson-e le pì amportante ant ël Regn ëd Dé a son cole ch'as faso servidur ëd tuti, nen coj ch'a veulo avèj podèj e influensa. Gesù a l'é 'l Signor përché a l'é fasse 'l servitur ch'as dà për nòstra salvëssa, bele s'i la meritoma nen. L'Evangel, parèj, an ciama a bassesse e, con ël pentiment e la féj an Gesù, artorné a pijé 'l pòst ch'an confà coma soe creature. Chiel a l'ha "la competensa" ch'i l'oma da manca.

Preghiera. Dé tut-potent e etern, an Crist it l'has arvelane Toa glòria an tra le nassion: dësfend j'euvre 'd Toa misericòrdia, che Toa Cesa për tut ël mond a ten-a bon-a con costansa la confession ëd Tò Nòm; për Gesù Crist, nòst Signor, ch'a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé, për sèmper e sèmper. Amen.

Le maravije dla creassion "Antlora 'l Signor a l'ha antërpelà Giòb da 'n mes dla tempesta e a l'ha dit: "Chi ch'a l'é col-lì ch'as përmet ëd trové da dì 'd mie decision con paròle da gnorant? Ch'a ven-a anans coma n'òm, përchè i l'hai 'd ròbe da ciameje e i veuj na rispòsta!" (...) Peudes-to deje na vos a le nivole parèj ch'a faso tombé la pieuva? Peudes-to fé paruté lòa lòsna e fèjla campé giù pròpi andoa ch'it veule ti? Chi é-lo ch'a dà d'intuission al cheur o ch'a dëspensa d'anteligensa a la ment? Chi podrìa-lo mai conté 'l nùmer ëd le nivole? Chi é-lo che podrìa fé dëbordé ij vas dl'eva dël cél, për fela tombé am sël terèn sëch e dur tanme 'd mon cheuit? Podries-to provëdde a la lionëssa soe pijàite, o sodisfé l'aptit dij lion giovo quand ch'a son cogià ant soe tanere o ch'a speto cocià ant ij leugh andoa ch'a së stërmo? Chi é-lo ch'a provëd da mangé ai cornajass quand ij sò polastrin a crijo a Dé ch'a l'han fam e as na van an gir a l'arserca 'd quejcosa da mangé? Andova ch'it j'ere ti quand che mi i pogiava le fondassion dla tèra? Famlo savèj, ti ch'it pretende 'd savèj tut! Chi é-lo ch'a l'ha determinà soe dimension e ch'a l'ha tirà na còrda për mzurela? Còs é-lo ch'a ten sù soe fondassion e chi é-lo ch'a l'ha pogià ij sò canton ëd pera mentre che le stèile matinere a cantavo an còr e ij fieuj 'd Dé a crijavo 'd gòj? [Giòb 38 (1-7, 34-41)].

Ò Signor, che gran' varietà 'd ròbe ch'it l'has fàit! "It ses vestìte con na ròba 'd lus e TI 't dëspieghe la tenda steilà dël cel; Ti 't range le trav dle stansie ch'a son dzura 'd tò palass an sij nebion dla pieuva. Ti 't fase dle nivole tò cher, ti 't cavalche dzura j'ale dël vent. Ij vent a son ij tò mëssagé e le fiame dël feu a son le toe servitriss. It ses stàit Ti a pogé ìl mond an soe fondassion: a l'é për lòn che l' mond a podrà mai esse dësbogià. It ses stàit Ti a quaté la tèra con ëd j'océan e a fissé le aque ch'a stan dzora le montagne an cel. A Tò comand j'aque a son filà via, al son ëd tò tron a l'han slongà 'l pass.  Le montagne a l'han levasse an àut e le val a son sbassasse fin-a al livel che Ti 't l'avìie stabilì. Peuj Ti 't l'has fissà un confin frem pr' ij mar, ché'a quatèisso mai pì la tèra. (...)  Vardé-là l'océan, grand e largh, ch'a formiola 'd creature d'ògni sòrt, sia grande che pcite (...) Che tùit ij mé pensé a-j sio agradì, përch' am arlegro ant ël Signor! (...) Che tut lòn che mi i son a làuda 'l Signor! Laudé 'l Signor!" [Salm 104 (1-9; 25, 35)].

A l'é për lòn che Dé a l'ha diciaralo dël tut qualificà pr' esse 'n përfet gran sacerdòt, "Minca gran' sacerdòt a l'é n'òm sernù ch'as buta dë 'dnans a Dé an rapresentansa dla gent. Chiel a presenta a Dé soe oferte e ij sò sacrifissi 'd lor për la remission dij pecà. A l'é n'òm ch'a sa pro d'avèj compassion ëd coj ch'a fan ëd pecà d'ignoransa e ch'a falisso, përchè chiel medésim a l'é soget a l'istesse dëbolësse ch'a l'han lor. A l'é për lòn che chiel a deuv ufrì 'd sacrifissi nen mach pr' ij pecà dël pòpol, ma 'dcò pr' ij sò. Peuj, gnun a peul ëvnì gran' sacerdòt mach përchè a veuja avej 'n tal onor. Pr 'un servissi parèj, a-i fà da bzògn ëd na vocassion divin-a pròpi coma ch'a l'ha avula Aaron. A l'é 'dcò për lòn che 'l Crist a l'ha nen atribuìsse la glòria d'esse 'n gran' sacerdòt. Nò, a l'é stàit sernù da Dé, ch'a l'ha dije: "Ti 't ses mè fieul. Ancheuj i son dventà tò Pare". Ant n'àutr pass i trovoma che Dé a l'ha dije: "Ti 't ses sacerdòt për sèmper second l'òrdin ëd Melchisedech". Ël Crist, durant soa vita mortal, as adressava a Dé, ch'a podìa salvelo da la mòrt, an pregandlo e suplicandlo con ëd grand crij e lerme. Dé a l'ha scotà soe preghiere për motiv ëd soa divossion ancreusa. Combin che Gesù a fussa 'l Fieul ëd Dé, a l'ha 'mprendù l'ubidiensa dai sò patiment. A l'é për lòn che Dé a l'ha diciaralo dël tut qualificà pr' esse 'n përfet gran sacerdòt, tant ch'a l'é dventà la sorgiss dla salvëssa eterna për tuti coj ch'a-j ubidisso. Dé a l'ha proclamalo grand sacerdòt second l'òrdin ëd Melchisedech" [Ebreo 5 (1-10)].

L'arcesta 'd Giaco e 'd Gioann. Antlora Giaco e Gioann, fieuj ëd Zebedeo, a son vnù da chiel e a l'han dije: "Magister, i vorìo ch'it fèisse për noi lòn ch'it ciamroma". E chiel a l'ha dije: "Còsa veuleve ch'i fassa për vojàutri?".  A l'han rësponduje: "Concedne ch'ant toa glòria i sio assëttà, un a toa drita e l'àutr a toa snistra". E Gesù a l'ha dije: "I seve nen lòn ch'i ciame. É-lo ch'i peude bèive la copa che mi i l'hai da bèive, e esse batesà dël batèsim ch'i sarai batesà?". Lor a l'ha rësponduje: "I lo podoma pro!". E Gesù a l'ha dije: "A l'é vera ch'i beivreve la copa ch'i l'hai da bèive, e ch'i sareve batesà dël batèsim ch'i sarai batesà, ma d'esse assëttà a mia drita e a mia snistra, a sta nen a mi a concedlo. Dé a l'ha prontà coj pòst për coj che chiel a l'ha sërnù". Quand che j'àutri des a l'han sentì lòn, a son indignasse contra Giaco e Gioan. E Gesù, avendje ciamà, a l'ha dije: "I seve che coj ch'a l'han ël domini dle nassion a-i fan da padron, e che ij grand ch'a-i é tra 'd lor a jë ten-o sota ij sò garèt.  Ma an tra 'd vojàutri a l'ha da esse pa parèj: col ch'a veul esse amportant an tra 'd vojàutri a l'ha da fesse vòst servitor; e chi ch'a veul esse 'l prim, ch'as fassa lë s-ciav ëd tuti. A l'ha da esse coma ch'a fà 'l Fieul ëd l'òm, ch'a l'é nen vnù pr' esse servì, ma për serve e për dé soa vita coma pressi 'd riscat për tanti [March 10 (35-45)].

Leture bìbliche dël lessionari pr' ël 18 d'Otòber 2015 - Duminica dòp Pancòsta ch'a fà vintun: Giòb 38 (1-7, 34-41); Salm 104 (1-9; 25, 37); Ebreo 5 (1-10); March 10 (35-45).

Predicassion an italian an Ebreo 5:1-10 "Imparare l’arte perduta dell’ubbidienza".

lunedì 12 ottobre 2015

Ël giudissi 'd Dé contra ij moralista

I l'hai terminà 'd volté an piemontèis un capìtol pitòst complicà dla litra dl'Apostol Pàul ai Roman, ma l'arzultà i lo trovo passionant.

Roman 2

Ël giudissi 'd Dé contra ij moralista


2:1 Ti 't podrie pensé 'd podèj condané cola gent-là, ma ti 't ses nen da mej che lor: it peudes nen tiré fòra dë scuse! Quand che ti 't dise che coj-là a son dij malfasent e ch'a dovrìo esse castigà, ti 't condane 'dcò ti medésim, përchè ti, ch'it condane d'àutri, it fase l'istesse còse. 2:2 E i savoma che Nosgnor, an soa giustissia {1}, a castigrà chicassìa ch'a comëtta 'd còse parèj. 2:3 Dàit che ti 't condane d'àutri ch'a comëtto coj pecà, coma peudes-to pensé 'd podej schivié 'l giudissi 'd Nosgnor an fasend ti medésim j'istesse còse? 2:4 O magari penses-to 'd podèj conté facil an sle richësse 'd soa bontà, ëd soa larghëssa e 'd soa passiensa, sensa rend-te cont che la bontà 'd Dé a l'é mach finalisà a toa conversion? 2:5 A l'é parèj che tò cheur andurì, ch' a veul nen convertisse [2], as ambarona adòss ël pèis sèmper pì grand ëd l'ira 'd Dé. An efet, a vnirà sicur ël dì dl'ira 'd Dé, quand che chiel a manifestrà sò giust giudissi. 2:6 Chiel a pagrà [3] ognidun second lòn ch'a l'ha fàit [4]:. 2:7 a darà vita eterna a coj che, costant ant ël fé 'l bin, a serco glòria, onor e iinmortalità; 2:8 ma chiel a arvërserà soa ira e 'l castigh, dzura coj che. orgojos, as arviro a la vrità e a ubidisso mach a lòn ch'a l'é nen giust [5]. 2:9 A-i sarà 'd sagrin e 'd maleur për tuti coj ch'a përsisto a fé 'l mal, prima j'ebreo e peui tuti j'àutri [6], 2:10 Ma a-i sarà glòria, onor e pas për tuti coj ch'a fan ël bin, prima j'ebreo e peui tuti j'àutri,2:11 përché Dé a fà gnun-e distinsion ëd përson-e [7].

2:12 Tuti coj ch'a comëtto 'd pecà sensa conòsse la Lej ëd Mosè, a saran condanà a la perdission sensa arfesse a costa Lej; e coj ch'a comëtto 'd pecà an conossend la Lej, a saran giudicà second costa Lej. 2:13 Përché dëdnans a Dé, a saran considerà giust [8] nen tant coj ch'a l'han sentì lòn ch'a dis la Lej, ma coj ch'a j'ubidisso. 2:14 An efet, a-i é dij pagan ch'a conòsso nen la lej, ma ch'a compisso për inclinassion natural [9] lòn che la Lej a comanda; a l'han nen la Lej ëd Mosè, ma a son na lej daspërlor. 2:15 A l'é da lì ch'a fan vëdde che j'euvre comandà da la Lej a son ëscrite ant ij sò cheur: a na dan testimoniansa ij giudissi dla cossiensa 'd lor, ch'a j'acuso o ch'a-j dësfendo. 2:16 Tut sòn a sarà dël tut ciàir ant ël dì che, conforma a l'evangeli ch'i l'hai nunsià, Dé a giudicrà, pr' ël mojen ëd Gesù Crist, tùit ij segret ch'a son ëstërmà ant ij cheur dla gent.

Ël pecà dij Giudé

2:17 D'àutra part, ti 't das ëd blaga d'esse 'n Giudé, it të sente sicur përchè it l'has la Lej e it të vante përchè 't ses an rapòrt con Dé; 2:18 it conòsse sò volèj e, amaestrà da la Lej, it sas disserne lòn ch'a l'é mej; 2:19 ti 't dise d'esse na guida 'd coj ch'a son bòrgno, na lus për coj ch'a son ant lë scur; 2:20 ël precetor dij gnorant, ël magister ëd coj cha san gnente, përchè ant la Lej ti 't trove n'espression ciàira dla conossensa e dla vrità. 2:21 Bin. Antlora coma ch'a l'é che ti ch'it mostre a d'àutri, it mostre nen a ti medésim? Ti ch'it prediche ch'a venta nen robé, ti 't robe? 2:22 Ti ch'i dise ch'a venta nen comëtte adulteri, it comëttes adulteri? Ti che tl'has oror dj'idoj t'has nen gen-a a portene via 'd ròba dai sò tempi? 2:23 Ti ch' it ses orgojos d'avej la Lej, it la rispete nen e parèj it fase disonor a Dé? 2:24 A meravija nen che lë Scritura a disa: "Ij pagan a bëstëmio 'l nòm ëd Dé për colpa vòstra".

2:25 La sirimònia ebràica dla circoncision a l'ha 'n valor mach s'i t'ubidisse a la Lej, ma se ti it jë ubidisse nen, ti 't ses nen da mej d'un pagan ch'a l'ha mai sugetasse a la circoncision. 2:26 Contut, quand ch' un pagan a ubidiss ai precet dla Lej, sarà-lo nen cost incirconcis tenù për circoncis? 2:27 An efet, coj pagan ch'a ubidisso a la Lej 'd Dè, bele s'a son mai sugetasse a la circoncision, a condanran pròpi ti, Giudé, ch'it sugete a la circoncision e ch'it l'has la Lej 'd Dé, ma ch'it jë ubidisse nen. 2:28 As peul nen esse un Giudé përdabon, mach përchè un a l'é nassù da 'n pare e da na mare ch'a son dij giudé o përchè a son stàit sugetà a la sirimonia dla circoncision. 2:29 Nò, un Giudé génit a l'é col ch'a l'é a pòst con Dé ant ël cheur; e la vera circoncision a l'é nen mach conformesse a la lej ant l'esterior, ma a l'é na trasformassion dël cheur, cola ch'a fà lë Spirit Sant. Na përson-a ch'a l'àbia 'n cheur trasformà a pensa nen tant ëd fé piasì a la gent [10], ma 'd fé piasì prima a Dé.

Nòte

[1] O "sò giudissi second vrità".
[2] O "ch'a l'é sensa pentiment".
[3} O "darà", "rendrà".
[4] O "second soe oevre".
[5] O "a l'ingiustissia".
[6] O "ij grech", tuti j'àutri pòpoj.
[7] O "përché Dé a fà gnun cas a l'aparensa dle përson-e".
[8] O "giustificà".
[9] O "ëd natura".
[10] O "a serca nen tant le làude dj'òm, ma cole dë Dé".

sabato 10 ottobre 2015

Arnonsié a j'ìdoj chi l'oma (ij dé fàuss) [Leture bibliche për Duminica 11 d'Otòber



Check this out on Chirbit

Mincatant as sent queidun ch'a dis: "A n'anfà nen lòn ch'as chërd, a l'é pro 'd chërde an queicòsa". An efet, an ësto mond a son tante le divinità e ij dé che la gent a-j rend l'adorassion. Për soe divinità a-i é 'd gent ch'as farìa massé o ch'a massa d'àutri sensa gnun-a gen-a. Contut, ëdcò coj ch'a diso ch'a son nen religios a l'han ëd soe divinità motobin prëssiose e ch'a seguito con fervor religios, bele se soens a son pront a neghelo ch'a-j l'àbio. A podrìa esse na quei përsonalità viva o mòrta, vera o 'd fantasìa, a podrìa esse n'ideologìa, ël podèj, ël travaj, l'arserca dël piasì, o, pì soens a l'é ai sòld ch'a-j rendo l'adorassion. J'uman a peudo nen fene a meno 'd rende l'adorassion a queidun o a queicòsa. La question, pitòst, a l'é, se cole divinità a sio vere o fàusse, s'a na val la pen-a...  A-i é 'dcò 'd gent ch'a dis d'esse cristian-a ma che dë stermà (o gnanca peui tant) a rend l'adorassion a bin d'àutr ch'ël Dé ver e viv e che sò signor a l'é bin d'àutri che Nosgnor Gesù Crist! L'apòstol Pàul a scriv: "Sicur a-i na son vàire ch'a son ciamà dé, sia ant ël cél che an sla tèra, coma an efet a son tanti coj ch'a rendo l'adorassion a vàire dé e signor. Contut, nojàutri i savoma ch'a-i é mach un sol Dé, ël Pare, ch'a l'ha creà tut lòn ch'a esist e noi i vivoma për chiel, e a-i é mach un sol Signor, Gesù Crist. Për sò mojen Dé a l'ha fàit tut lòn ch'a-i é e da chiel i l'oma arseivù la vita" (1 Corint 8:5-6).

Ant le letura biblica 'd costa Duminica (cola dl'Evangeli) i trovoma n'òm ch'a vorìa seguité Gesù coma sò magister, ma quand che Gesù a-i ciama d'arnunsié prima a sò idol favorì (ant sò cas ij sòld, le richësse) a-i sta pì nen e as na va vìa. Në sgnor ch'a va darera a sò signor e ch'a 'rnunsia al Signor! A l'é 'l test andoa ch'a-i é 'l famòs mòt ëd Gesù ch'a dis: "A l'é pì facil ch'un gamel a passa për ël përtus ëd n'agucia, che në sgnor a intra ant ël Regn ëd Dé" [March 10 (17-31)]. Gesù, la Paròla 'd Dé a l'é përdabon tanme 'l bisturin d'un sirògi e che, an tajand a fond ant ël cheur uman, a arvela andoa ch'a stà 'l mal për ranchelo via! La sconda letura a parla pròpi 'd lòn, da la litra a j'ebreo, ch'a parla 'd coma ancora ancheuj la paròla 'd Nosgnor a sia viva e d'efet: [Ebreo 4 (12-16)]. Ant la tersa letura, dal Salm 22 [Salm 22 (1-15)], l'autor, an soa soferensa a crija al Signor për esse liberà dai sò nemis pericolos ch'a l'han pijalo an mes e ch'a son na mnassa për soa vita. A l'ha fiusa che 'l Signor a antervenrà, e peuj a fà vot ëd ringrassié Nosgnor an pùblich për Sò agiut. A varda, an fin, con granda susta, 'l moment che tùit a 'rconossran la grandeur dël Signor e a-j rendran l'adorassion. A l'é na profesìa dij patiment ëd Nosgnor Gesù Crist, coj ch'a l'ha acetaje për liberé ij sò da le conseguense dël pecà. A la fin, ant ël lìber ëd Giòb [Giòb 23 (1-9; 16-17)], i trovoma 'l crij ëd n'òm giust, ma crasà da maleur e da sagrin, ch'as lamenta ch' ël Signor a-j stia dëscost. A l'avrà da arconòsse che sossì a l'é nen vera.

Antlora, foma sta cita preghiera e peui lesoma ij test bìblich.

Preghiera:  Signor, i pregoma che Toa grassia a peuda sèmper andene danans e darera, përch' i podoma dedichene con costansa a d'euvre bon-e; për Gesù Crist, nòst Signor, ch'a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé për sèmper e sèmper. Amen. 

Lë sgnor.  Mentre ch'a surtìa për butesse për strà, n'òm a l'é vnùit ëd corsa a campesse an ginojon dëdnans a chiel e a l'ha faje sta domanda: "Bon magister, còsa ch'i l'hai da fé pr' arsèive la vita eterna?".  E Gesù a l'ha rësponduje: "Përchè am ciames-to bon? A-i é gnun ch'a sia bon foravìa che Dé. Ti't conòsses ij comandament: Comët nen adulteri, Massa nen. Roba nen. Dis gnun-a faussarìa. Fà tòrt a gnun. Onora tò pare e toa mare". Chiel a-j rëspond: "Magister, tut lòn i l'hai osservalo con tut mè cheur fin-a dal temp ëd mia gioventù". Gesù a l'ha vardalo e a l'ha sentì për chiel n'amor génit. Antlora a l'ha dije: "At manca mach na còsa; va e vend tut lòn ch'it l'has e dalo ai pòver. Parèj it l'avras un tesòr an cél. Peui venme dapress".  Quand ch'a l'ha sentì cole paròle, col òm a l'é andass-ne tut malinconios, përchè ch'a l'avìa 'd grand beni. Antlora Gesù, guardandse d'antorn, a l'ha dit ai sò dissépoj: "Coma ch'a sarà mai dificil che coj ch'a l'han ëd richësse d'intré ant ël Regn ëd Dé!". Ij dissépoj, quand ch'a l'han sentì ste paròle a na son stane motobin stupì. Ma Gesù a l'ha torna dije: "Mè fieuj, a l'é dificil a coj ch'as confido ant le richësse d'intré ant ël Regn ëd Dé.  A l'é pì facil ch'un gamel a passa për ël përtus ëd n'agucia, che në sgnor a intra ant ël Regn ëd Dé". E a son stane ancora 'd pì dësconcertà, e as disìoi an tra 'd lor: "S'a l'é parèj, chi é-lo che mai a podrìa salvesse?".  Gesù a l'ha vardaje e peui a l'ha dije: "Lolì a l'é na ròba ch'a l'é nen possibil a l'òm, ma mach a Dé, përchè tut a l'é possibil a Dé".  Antlora Pé a l'ha dije: "Varda, nojàutri i l'oma chità tut e i soma vnute dapress". E Gesù a l'ha replicà: "An vrità iv diso ch'a-i é gnun ch'a l'àbia chità o ca, o frej, o seur, o pare, o mare, o fomna, o masnà, o camp pr' amor ëd mi e dl'Evangeli  ch'a n'arsèiva an cost temp-sì sent vòte tant, ca, e frej, e seur, e mare, e masnà, e camp, ansema a përsecussion; e, ant ël mond ch'a vnirà, la vita eterna. Ma vàire ch'a son ij prim a saran j'ùltim, e j'ùltim a saran ij prim".

Na paròla ch'a "taja". "La paròla 'd Nosgnor a l'é viva e d'efet. A l'é arfilà e a taja motobin ëd pì che la pì arfilà spa a dobia trancia. Tanme 'n bisturin as fà stra an tra l'ànima e lë spirit, an tra le gionture e le miole. A buta a la bela vista fin-a nòstri pensé e desideri pì ancreus. A-i é gnente an tut ël creà ch'a peussa esse stërmà da Dé. Dëdnans a Dé tut a l'é patanù e dël tut dovert, e a chiel i dovroma rende cont ëd tut. Antlora, dàit ch'i l'avoma 'n sovran grand sacerdòt, Gesù, ël Fieul ëd Dé, ch'a l'é intrà ant ij céj, tenomse s-ciass a lòn ch'i chërdoma. Cost gran sacerdòt ch'i l'oma a sa bin lòn ch'a sio nòstre debolësse përchè a l'é passà da l'istesse tentassion ch'i l'oma nojàutri, combin ch'a l'àbia mai pecà. Andoma donca con fiusa al tròno dla grassia, për podèj oten-e misericòrdia. Press a chiel i trovroma la grassia ch'a peul giutene quand ch'i l'oma da pì da manca".

N'òm bandonà. "Mè Dé, mè Dé, përchè l'has-to bandoname? Përchè ses-to tant lontan quand ch' i gëmmo e 't ciamo d'agiùt? Tùit ij di 't ciamo, mè Dé, ma ti 't risponde nen. Tute le neuit it scote mia vos, ma mi i trovo gnun arlass. Epura ti't ses sant e 't l'has për tròno le làude d'Israel. Nòstri vej as fidavo a Ti e Ti it i-j liberave dai sagrin.  At ciamavo e Ti i-j salvave; a l'avìo fiusa 'n Ti e a na son mai stàit delus. Ma mi i son un verm e pa n'òm! Tùit am dëspresio e am fan le schergne. Tùit coj ch'am vëddo am pijo 'n gir, a ghigno 'd mi e a sopato la testa. A diso:"Cost-sì é-lo col ch'as fidava al Signor? Ch' ël Signor a lo salva, 'ntlora! Se 'l Signor a-j veul tant bin, che 'l Signor a lo libera!". Epura 't ses stàit Ti ch'it l'has tirame fòra dal vènter ëd mia mare e ch'it l'has fame avèj fiusa 'd ti fin-a da le pupe 'd mia mare.  Quand ch'i son nassù i son stàit campa ant ij Tò bras. Ti 't ses stàit mè Dé dal moment medésim ch' i son nassù. Sta nen lontan da mi, përchè tanti a son ij sagrin ch'am stan dantorn e a-i é gnun d'àutri ch'a peussa giuteme. Ij mè nemis am stan dantorn tanme 'n trop ëd tòr; ij feros tòr ëd Bashan a l'han pijame an mes! Tanme 'd leon a l'han dovertà ij sò garlòt contra 'd mi; a breugio e a son lì lì për sauteme adòss. Mia vita a l'é stàita vërsà tanme d'eva; ij mè oss a son stàit dëslogà; mè cheur a l'é tanme sira e as ëslingua ant mè pét. Mia fòrsa a l'é sëccasse tanme 'd crèja cheuita sota 'l sol; mia lenga a l'é tacasse al palà. Ti 't l'has fame sté cogià ant la póer coma s'i fussa già mòrt".

Nosgnor an sta dëscòst? ..."Antlora Giòb a l'ha replicà: "Mè lamenta ancheuj a l'é ancora mèra e i faso në sfòrs a nen gëmme fòrt. Se mach i saveissa andoa trové Nosgnor, i andrìa drit da chiel andoa ch'a sta.  Mi i-j conterìa 'd mè cas e i-j farìa savèj mie rason, e a-i na sarìa tante!  Antlora i conossrìa soe rispòste e im farìa caria 'd soa réplica. Dovrerìa-lo sò grand podèj për disputé con mi? Nò, chiel a më scotërìa con atension.  Ëd gent onorà a peudo rasoné con chiel, parèj mè giudes a 'rconossrìa mia nossensa e i sarìa lìber. Contut, i vado a l'alvant e i lo trovo nen, a ponent e i lo vëddo nen. I lo trovo nen gnanca a setentrion. A l'é stërmasse. I vado ant ël meridion, ma gnanca là chiel a-i é o a l'é scondusse pròpi bin.  Ma chiel a sa bin 'ndova ch'i vado. Quand ch'am butrà a la preuva ant ël griseul, i na seurtirà pur tanme d'òr. A l'é parèj përchè i son mai slontaname dai senté 'd Nosgnor; i l'hai seguità la stra ch'a l'avìa indicame e i l'hai mai scartà. Im dëstaco mai dai sò precet; ij sò decret a-j guerno an me cheur.  Contut, quand che chiel a l'ha pijà na decision, chi podrìa-lo mai fèjla cambié? Tut lòn che chiel a veul, a lo fà. A l'é parèj che Nosgnor a farà tut lòn ch'a l'ha progetà a mè rësguard. A l'é chiel ch'a contròla mè destin. A l'é nen da stupisse che mi i sia tant ëspaventà dëdnans a chiel. Quand ch'i-j penso, i l'hai lë sparm a còl.  Dé a l'ha ampinime 'l cheur ëd sburdiment. Ël Tut-potent a l'ha terificame.  ut dantorn a mi a-i é mach ëd top. Daspërtut a-i é na scurità ch'as peul nen passesse.

Lese sti test ant ël contest dij sò capìtol. Leture bìbliche për Duminica 11 d'Otòber 2015 - Duminica dòp Pancòsta ch'a fà vint: Giòb 23 (1-9; 16-17);  Salm 22 (1-15)Ebreo 4 (12-16)March 10 (17-31). Giontje, s'i veule na predicassion an italian: "Il grande chirurgo".

venerdì 2 ottobre 2015

A l'era n'òm onest e giust ch'a rispetava Dé e ch'a stava da leugn dal mal (Duminica 4 d'Otòber 2015)



Check this out on Chirbit

Le selession ëd leture bìbliche për duminica 4 d'Otòber a tira nòstra atension al sël suget ëd "l'òm giust". L'idèja d'esse giust, o conform a giustissia, ant la Bibia, a l'é nen tant lòn ch'i pensoma nojàutri 'd sòlit. "Giustissia" a l'é nen lòn ch'a corespond a lòn ch'i pensoma nojàutri ch'a sia giust, ma a l'é giust lòn ch'a l'é conform a la lej moral stabilìa da Nosgnor, lòn ch'a l'é an comunion con ël volèj dël Dé ver e viv coma ch'a l'é arvelasse durant la stòria 'd sò pòpol sernù e, ùltim, an Gesù Crist. Se noi is comparisionoma a col criteri-lì, i vedoma sùbit che gnun ëd nojàutri a l'é "giust". Antlora i vëdoma ch'i l'oma "un problema": gnun ëd nojàutri a l'é "a pòst" con Nosgnor. A l'é për lòn ch'a l'é vnùit ël Salvator Gesù Crist, visadì për cambiene e rendne giust an fidandse a Chiel (l'òm giust për ecelensa) coma Sò dissépoj. A-i é gnuna d'àutra speransa d'esse acetà da Dé s' i soma nen rendù giust da Chiel. I l'oma da manca d'esse "giustificà", l'é a dì: rendù giust, përchè i lo soma nen. La prima letura bìblica a l'é 'l prinsìpi dla stòria 'd Giòb, l'òm che Nosgnor a consìdera giust, l'òm giust ch'as mantniss fërm con passiensa an soa integrità d'amis ëd Dé, ch'a càpita lòn ch'a càpita. I l'oma peui Salm 26 andova l'autor a invita Nosgnor a buté a la preuva soa dritura, a fortiss soa nossensa e a diciara soa fidelità a Dé. A l'é na prefigurassion dël Crist: ël nossent ch'a pija 'l pòst dël pecator e, pagand chiel ël pressi dij pecà dël colpèivol, a lo cambia an soa imagine 'd santità. La tersa letura a ven da le litre dël Testament, cola a j'ebreo, ël prim capìtol. I vëdoma ambelelà chi ch'a l'é Gesù e coma che Chiel a sìa pì grand che Mosé e dj'àngej midem. Gesù Crist, protagonista dla creassion: paròla definitiva 'd Dé; Signor dzura tuti. Ant la quarta letura (cola dl'evangeli) i vëdoma Gesù che (an March capìtol 10) 'a buta an evidensa 'l dovèj ëd rispeté ël fondament dla società uman-a, l'union an tra n'òm e na fomna, coma n'aleansa séria, e bin ël rispet ch'i l'oma da avèj për le masnà.

Preghiera: Tut-potent e etern Dé, ti 't ses sèmper dispòst a scotene pì 'd lòn che nojàutri lo soma 'd preghete, e dispòst a doné pì 'd lòn che nojàutri i l'oma piasì d'avèj o ch'i meritoma. Arvërsa dzura 'd noi l'abondansa 'd toa misericòrdia. Përdonane lòn che nòstra cossiensa a l'ha tëmma, e dane cole bon-e ròbe che nojàutri i soma nen degn ëd ciamete, s'a fussa nen pr'ij mérit e la mediassion ëd Gesù Crist, nòst Salvator; ch'a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé, për sèmper e sèmper. Amen.

I.

"A-i era na vòlta n'òm, ant la tèra 'd Uz, ch'as ciamava Giòb. A l'era n'òm onest e giust ch'a rispetava Dé e ch'a stava da leugn dal mal. (...) Un dì a l'é riunisse la cort dël cél a la presensa dël Signor. An tra 'd lor a l'é vnùje 'dcò l'Acusator, Sàtana. Ël Signor a-j domanda: "E ti, da 'ndoa ch'it ven-e?". E chiel a-j rëspond: "Da fé 'd gir për la tèra për vardé lòn ch'a-i riva". Ël Signor a l'ha dije: "L'has-to armarcà mè servitor Giòb? A-i é gnun d'àutri an sla tèra ch'a sia parèj ëd chiel: a l'é onest e giust, am rëspeta e a sta da leugn dal mal. Ti 't l'has cissame a ruinelo ma 't l'has otnì gnente: ancora chiel as mantniss ferm an soa integrità". L'Acusator a-j rëspond: "Pel për pel! N'òm a sarìa pront a arnùnsié a tut mach për salvesse la pel! Ma preuva 'n pò a stende la man a tochèje soa përson-a. I scomëtto ch'at maledirà an facia!". Antlora 'l Signor a l'ha dije a l'Acusator: "It lo buto an toe man, ma rispetje la vita!". E l'Acusator a l'é artirasse da la presensa dël Signor e a l'ha arfilaje a Giòb na marseugna grama ch'a l'ha pijalo da la testa ai pé. Giòb setà ant la sënner, as gratava con un ciap rot ëd tèra cheuita. Soa fomna a-j disìa: "Ancora it të mantnisse ferm an toa integrità? Malediss Dé e meuir na vòlta bon-a!". Giòb a l'ha rësponduje: "Ti 't parles coma na fomna svantà. S'i acetoma 'l bin coma 'n don ëd Dé, l'avriomne nen d'acetene 'dcò 'l mal?". An mes a tut sossì, gnun-a paròla a l'é surtìa da la boca 'd Giòb ch'a podèissa consideresse 'n pecà" (Giòb 1:1; 2:1-10).

II.

"Aferma mia nossensa, mè Signor, përché i l'hai portame bin; i l'hai avù fiusa ant ël Signor sensa avèj un qualsëssìa dubi.  Vardme bin, butme a la preuva, fà l'esam ëd mie motivassion e 'd mè cheur. I l'hai la certëssa che tò amor fidel am vnirà mai a manché e i l'hai vivù conforma toa vrità. Ij busiard a son mai stàit ij mè compagn e i son mai andàit ansema a 'd gent fàussa. I l'hai an ghignon coj ch'as buto ansema mach për tramé lòn ch'a l'é mal e i arfuso 'd fé società con le canaje. Im lavo le man për diciaré mìa nossensa e i ven-o a tò autar, ò Signor, cantand a àuta vos mia arconossensa e nunsiand toe maravije. Ò Signor, i veuj bin a la ca anté ch'it stas, ël leugh andoa toa gloriosa presensa a l'ha fasse n'abitassion. Contme nen an tra ij pecator, tra coj ch'a comëtto 'd crìmen ëd sangh. Soe man a son anflà d'intension grame; ciapé 'l bocon a l'é lòn ch'a-j pias ëd pì. I son nen parèj ëd lor; mi i vivo con onestà. Àbie misericòrdia 'd mi e riscatme. Ij mè pè a marcio an sla stra drita. Ant la granda ciambrèa 'd tò pòpol i laudrai 'l Signor" (Salm 26).

III.

"An motobin d'ocasion e 'd manere, ant l'antichità, Dé a l'avìa parlà a nòsti pare për boca dij profeta; contut, ora, an costi dì-sì ch'a son j'ùltim, a l'ha parlà a nojàutri ant la përson-a dël Fieul, ch'a l'era 'l mojen medésim ëd la creassion e ch'a l'é stabilì ardité d'ògni còsa. Chiel a l'é lë splendor ëd la glòria 'd Dé e l'impronta 'd sò esse medésim. Chiel a sostniss l'univers con ël podèj 'd soa paròla e ora, fàita la purificassion dij pecà, a l'é setasse ant ij leugh pì àut a la drita dla maestà divin-a. Sossì a mostra coma 'l Fieul a sia tant pì grand che j'àngej, pròpi coma 'l nòm che Dé a l'ha daje a l'é tant pì grand che ij sò. (...) A l'é nen a d'àngej che Dé a l'ha sogetà 'l mond arnovà dont ch'i parloma. Ant le Scriture quajdun a l'ha rendune testimoniansa quand ch'a l'ha dit: "Còs é-lo mai l'òm, che ti i l'abie da arcordete 'd chiel? Lòn ch'a l'é 'n mortal përchè ti a lo tnissa present? Ti 't l'has butalo 'n pòch pì an bass dj'àngej, it l'has coronalo 'd glòria e d'onor, it l'has butà ògni còsa sota 'd sò control". Për lòn, se Dé a l'ha sogetaje ògni còsa, sossì a veul dì ch'a l'ha lassà gnente ch'a sìa fòra 'd sò domini. Contut, i l'oma ancora nen vëddù che tute le còse a sio sogetà a soa autorità. Lòn ch'i vëdoma a l'é Gesù, ch'a l'ha 'rseivù na posission "un pò pì an bass dj'àngej"; e pròpi përchè chiel a l'ha patì la mòrt për nojàutri, a l'é adess "coronà 'd glòria e d'onor". Éh, Dé a l'ha fane la grassia che chiel a patìssa la mòrt për tuti. Dé, ch'a l'ha creà ògni còsa për chiel istess, a l'ha sernù 'd porté motobin ëd fieuj a la glòria. E a l'era mach giust che chiel a l'avèissa fàit ëd Gesù, pr' ël mojen dij sò patiment, ël condotié përfet, adat a portèje a la salvëssa. Tant col ch'a santifica coma coj ch'a son santificà, a ven-o tuti da 'n medésim pare: a l'é për lòn che chiel a l'ha gnun-a onta 'd ciameje ij sò frej. Përchè chiel a l'ha dit a Dé: "I nunsiarai tò nòm ai mè frej e it laudrai an mes a la ciambrea 'd tò pòpol" (Ebreo 1:1-4; 2:5-12).

IV.

Antlora ij Farisé a son ëvnùit da chiel e, për butelo a la preuva, a l'han ciamaje s'a l'é përmess a n'òm ëd divorsiesse da soa fomna. Ma chiel a l'ha faje cost'àutra domanda: "Cos é-lo che Mosè a l'ha comandave 'd fé?". Lor a l'han dije: "Mosè a përmet a n'òm ëd dé a soa fomna un document ëd divòrsi e parèj ëd mandela via". E Gesù a l'ha rësponduje: "Mosè a l'ha scrivù costa nòrma për motiv dla durëssa 'd vòstr cheur. Ma fin-a dal prinsipi dla creassion, Dé a l'ha fàit n'òm e na fomna. A l'é për lòn che l'òm a chita sò pare e soa mare për butesse ansema a soa fomna, e ij doi a fan un còrp sol. A l'é parèj ch'a son pì nen doi, ma 'n còrp sol. An conseguensa, as peul nen separesse lòn che Dé a l'ha butà ansema". Tornà peui a ca, ii sò dissépoj a l'han faje d'àutre domande a sla question, e Gesù a l'ha dije: "Col ch'as divorsia da soa fomna e ch'as marida con n'àutra, a comët adulteri contra la prima. Dl'istessa manera, se la fomna as divorsia da sò marì e ch'as marida con n'àutr, a comët adulteri". Quajdun, peuj, a l'ha presentà a Gesù ëd pcite masnà përchè a j'amponèissa le man, ma ij sò dissépoj a-j crijavo a coj ch'a i-j presentavo. Quand ch'a l'ha vist lòn, Gesù a l'é restane indignà e a l'ha dije: "Lassé ven-e da mi le pcite masnà; antërdijlo nen, përchè 'l Regn ëd Dé a l'é për coj ch'a son coma lor. An vrità iv diso che chionque a 'rseivrà nen ël Regn ëd Dé parèj ëd na pcita masnà, a j'intrerà nen". Sichè, dòp d'avèje pijà ant ij sò brass, a l'ha daje soa benedission amponendje le man (March 10:2-16).

Anliure ai tes bìblich complet: Giòb 1:1; 2:1-10Salm 26Ebreo 1:1-4; 2:5-12Marco 10:2-16 - Predicassion an italian an sël test dla litra a j'ebreo: "Il primato di Cristo su tutto e su tutti".