mercoledì 29 maggio 2019

N'anvit a sin-a da amis (88. March 14:22-25)



An fà semper piasì quand ch'i soma anvità a na sin-a an tra amis. As mangia, as bèiv, as canta, i soma an bela compagnìa. Pr' ij cristian, Gesù a l'é l'amis pì grand ch'a-i sìa. A l'é stàit chiel a ciameje a fé part ëd sò circol d'amis e con lor a l'é stàit motobin generos! Pr' ij sò amis a l'ha daje tut, fin-a soa vita antrega! Quand ij cristian as ancontro per la selebrassion dla Sina 'd Nosgnor e a pijo 'l pan e 'l vin che Gesù a jë smon-a, Gesù a torna esse present dacant a lor e cola amicissia a l'é confermà e arnovà. Ancheuj i lesoma, parèj, dla sin-a dariera che Gesù a l'ha fàit con ij sò dissépoj.
La Sin-a dël Signor. "Antant ch'a mangiavo, Gesù a l'ha pijà 'l pan, e dòp ch'a l'ha pronunsià la benedission, a l'ha rompulo, a l'ha dajlo e a l'ha dije: 'Pijé, mangé, sossì a l'é mè còrp". Peui, avend pijà la copa, a l'ha rendune grassie, a l'ha dajla, e a l'han beivune tuti. E a l'ha dije: 'Sossì a l'é mè sangh, ël sangh che conferma l'Aleansa an tra Dé e Sò pòpol. A l'é vërsà coma 'n sacrifissi për tanti. In vrità iv diso ch'i beivrai pì nen dël frut ëd la vigna fin-a al dì ch'i lo beivrai neuv ant ël Regn ëd Nosgnor'. E dòp d'avèj cantà 'd Salm, a son andass-ne al Mont ëd j'Ulivé" (March 14:22-25).
A l'é da 'n bel pess ch'as fan ëd discussion an sël significà da desse a le paròle che Gesù a l'ha dit antant ch'a fasìa soa sin-a dariera con ij sò dissèpoj: "...sossì a l'é mè còrp ... sossì a l'é mè sangh". Col ch'i l'oma giusta lesù a n'é 'l racont ël pì concis, ël pì sempi. Cost racont ëd March as lìmita, an efet, a dene le paròle e ij gest ëd Gesù sensa na spiegassion. Ël langagi che Gesù a dovra, contut, a l'é nen diferent da col che chiel a dovrava an d'àutre circostanse, visadì un lengagi figurà, n'ilustrassion, ël lengagi dle paràbole ch'a l'é nen da pijesse a la létera ma ch'as arferiss a na realità pì àuta. A-i é 'dcò n'àutra vira che Gesù a l'avìa parlà dla necessità 'd "mangé sò còrp". An cola ocasion, tuti a j'ero restane scandalisà, coma se Gesù a l'avèissa parlà 'd fé 'd canibalism! Nò, a l'era mach na figura da pijesse da la mira spiritual. Ant ël vangel ëd Gioann, an efet, i trovoma scrit: "...diversi ëd Sò dissépoj ch'a l'avìo sentìlo, a l'han armarcà: 'Sta paròla a l'é dura: chi podrìa-lo mai acetela?'. Ma Gesù, ch'a savìa ch'a-i era 'd Sò dissépoj ch'a mormoravo 'd lòn, a-j dìs: 'É-lo che lòn av scandalisa? (...) A l'é lë Spirit ch'a dà la vita, la carn a serv a nen. Le paròle ch'i l'hai dive a son Spirit e vita" (Gioann 6:60-63).

Për comprende la significassion dle paròle "...sossì a l'é mè còrp ... sossì a l'é mè sangh" a venta fé arferiment a la selebrassion ëd la Pasqua ebràica che Gesù e ij sò dissépolj a l'ero an camin a selebré, l'istess ch'a fasìo tuti j'àutri ebreo. As tratava dla comemorassion e la conferma dl'Aleansa an tra Dé e sò pòpol sernù, ch'a l'era sigilà con ël sangh vërsà d'un sacrifissi e ch'a l'avìa avù pr' arzultà la liberassion dël pòpol d'Israel da la s-ciavensa an Egit. Lolì, ël pòpol d'Israel a lo selebrava tuti j'agn con na sin-a an famija ch'a l'avìa da fesse conform a 'd sirimònie stabilìe. Con Gesù i vëdoma 'l compiment darié 'd tut lòn che coj fàit e cola sin-a a significava e ch'a séguita avèj rilevansa për tùit i cristian fin-a al dì d'ancheuj.

Pensoma a lòn che Nosgnor Dé a l'é proponusse 'd fé pr' ël mojen ëd la person-a e dl'euvra 'd Gesù.
  • A l'é piasuje a Dé d'acordé la grassia dla salvëssa dal pëcà e da soe conseguense a 'd pecator che chiel a tira fòra dal baron ëd l'umanità perdùa e ch'a buta ansema fasend-ne 'n pòpol, sò pòpol. L'Israel ëstòrich, dë sto pòpol a n'é la prefigurassion, përché ancheuj ël pòpol ëd Nosgnor a conten ëd gent ëd minca sòrt da tut ël mond.
  • A cost pòpol, mach për soa grassia, Nosgnor Dé a promët ëd benedission eterne. Coste benedission a son prefigurà da la liberassion d'Israel da la s-ciavensa an Egit e dal don ch'a l'ha faje 'd na tèra anté ch'a peudo vive e prosperé. La tèra d'Israel, ch'a sarà për sèmper proprietà dj'ebreo e pa a d'àutri, a l'é la figura dla grassia 'd Nosgnor ai sò.
  • Nosgnor Dé a sigila cost sò angagg anvers ëd sò pòpol "sotsignand" n'Aleansa con sò sangh midem (prefigurà dal sacrifissi d'un babero), ël sangh ëd sò Fieul Gesù Crist ch'a meuir an cros për sicuré la salvassion dij sò Elet (coj che chiel a l'ha sernù), che an ës test a ciama ij "tanti", o "ij vàire".
  • Costi-sì, ij sò, a dan espression a soa partecipassion a costa Aleansa an mangiand ansema na sin-a, la Sin-a 'd Nosgnor. Quand ch'a mangio 'd col pan e a bèivo 'd col vin, a dan na dimostrassion simbòlica 'd soa partecipassion ëd lor ai benefissi dl'euvra dël Crist, soa mòrt an sacrifissi an sla cros. Pì 'd lòn ancora, damentre che lor col pan e col vin a lo consumo e a l'é "digerì" da sò còrp ëd lor, a dan la dimostrassion ëd soa union strèita, soa comunion compléta, con ël Salvator Gesù Crist. A l'é n'at ëd "apropriassion" ëd tut lòn che Gesù a l'ha fàit e a fà an lor.
Gesù a benediss e a dis mersì për la grassia che Dé, con strasordinaria generosità, a provëd a sò pòpol e a sporz l'anvit ai sò dissépoj, d'antlora e d'ancheuj, a arpete con fiusa ij gest ëd cola sin-a. Parèj, ant la selebrassion dla Sina 'd Nosgnor, lor a confermo, a ratìfico, soa partecipassion ai benefissi dla vita, patiment e mòrt ëd Gesù. A lo fan con lë sguard virà 'nvers l'arsurression ëd Gesù e 'l compiment darié dël Regn ëd Nosgnor, anté che finalment lor a lo rëscontreran ancora an facia.

Armarché bin coma l'euvra 'd salvassion che Gesù a compiss a sia fàita "për tanti" e pa nen për tuti sensa distinsion, coma soens as chërd ancheuj. Ël profeta Isaia a lo dis ëdcò ciairament: "Mè servent, quand ch’a vëdrà tut lòn che soe aflission a l’avran compì a na sarà sodisfàit. An càusa ‘d soa esperiensa, chiel, ch’a l’é giust, tanti a-j rendrà giust, përchè a l’é cariasse chiel ëd soe colpe ‘d lor" (Isaìa 53:11). "Nosgnor, ch'a l'ha creà ògni còsa për chiel istess, a l'ha sernù 'd porté motobin ëd fieuj a la glòria. E a l'era mach giust che chiel a l'avèissa fàit ëd Gesù, pr' ël mojen dij sò patiment, ël condotié përfet, adat a portèje a la salvëssa" (Ebreo 2:10).

Nen tuti, ma tanti: sossì a resta na consolassion, coma ch'as ved ëdcò ant ël lìber dl'Arvelassion: "Apress ëd lòn i l’hai vëddù tanta ‘d cola gent che gnun a podìa contela. A j’ero da tute le nassion, tribù, pòpoj e lenghe. A stasìo an pé 'dnans al tròno e 'dnans a l’Agnel, tuti vestì ‘d bianch e a l’avìo ‘d branch ëd palma an man" (Arvelassion 7:9).

L'apòstol Pàul a scriv ëd soa esperiensa an coste paròle: "Sossì a peul esse chërdù sensa gnun-a esitassion: che Gesù Crist a l’é vnùit an cost mond për salvé ‘d pecator, dont mi i son ël pì grand. An efet, Nosgnor a l’ha avù compassion ëd mi përch’ i dventèissa l’esempi pì armarcabil ëd la granda passiensa ch’a l’ha fin-a dij pes pecator: che parèj as rendo cont che ‘dcò lor a peudo chërde an Gesù Crist e arsèive la vita eterna" (1 Timòt 1:15).

Dabon: a l'é na granda consolassion pr' ël pecator pentì ch'a va con fiusa al Salvator Gesù Crist, che 'l sangh ëd chiel a sìa "vërsà coma 'n sacrifissi për tanti"! E s'a l'é për tanti, s'a l'é stàit pr' ël pecator pentì pì grand, a podrìa bin ess-lo për ti ch'it lese o scote coste paròle. A l'é për lòn che 'l messagi dl'Evangel a l'é rivate 'dcò ancheuj: l'Evangel, ch'a l'é na bon-a neuva. At ciama al pentiment dij tò pecà e a la fiusa 'nt lòn che Gesù a l'ha fàit për salvete da coj pecà e arconciliete con Nosgnor Dé. Ch'a sìa parèj e toa partecipassion a la Sin-a dël Signor a sarà 'l sigil, ël cacèt che col' euvra a l'é dventà la toa.

PREGHIERA

Nosgnor Dè! It làudo e diso mersì për la grassia 'd provëdde a mia salvassion eterna an Gesù Crist, e për tute le benedission ch'a-j van ansema. It diso mersì përchè sò còrp a l'é stàit s-ciapà e sò sangh versà për mi. A l'é con gòj e arconossensa ch'i pijo part a la selebrassion dla Sin-a 'd Nosgnor. Ti 't l'has anvitame a costa sin-a e i vëddo nen l'ora d'ancontrete ant ël compiment darié 'd tò Regn. Amen.

Che tuta la glòria e l’onor a vada a Nosgnor ai sécoj dij sécoj! Chiel a l’é ‘l Rè etern, l’invisìbil e l’inmortal; mach chiel a l’é Dé! Amen.

Dumìnica 2 'd giugn 2019 - Dumìnica 'd Pasqua ch'a fà set

Leture bìbliche: Atti 16:16-34; Apocalisse 22; Giovanni 17:20-62; Salmi 98

Preghiera: Nosgnor, rè 'd glòria! It l'has esaltà Tò Fieul ùnich Gesù Crist con ëd grand trionf a Tò Regn an cèl: lass-ne nen sensa consolassion, ma manda Tò Spirit Sant për dene fòrsa, e esaltane a col leugh anté che nòst Salvator Gesù Crist a l'é andàit anans; ch'a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé, ant na glòria eterna. Amen.

martedì 21 maggio 2019

Podrìa-lo esse mi 'l traditor? (87. March 14:12-21)



Tuti nojàutri is foma tante ilusion an sla natura uman-a. I vorsoma nen vëdde vàire che 'l chëur uman a sìa gram, malavi e guast e i disoma ch'a l'é nen parèj. Quand che Gesù, a l'ultima sin-a con ij sò dissèpoj, a j'arvela: "In vrità iv diso che un ëd vojàutri ch'a mangia ansema a mi am tradirà", lor a san nen ch'a sarà Giuda, ma as rendo bin cont che malgré tut, a podrìa bin esse mincadun ëd lor, përchè a conòsso lòn ch'a-i é 'ndrinta 'd lor. Ancheuj i lesoma pròpi 'l tòch dl'Evangeli che Gesù a-j fà cost'arvelassion e i faroma na quàich considerassion.
"Ël prim dì dla Festa dle Frascà, quand ch'as sacrificava l'Agnel ëd Pasqua, ij sò dissépoj a l'han dije: "Andoa veus-to ch'i andoma a fé ij preparativ për toa sin-a 'd Pasqua?". Parèj Gesù a l'ha mandà doi ëd Sò dissépoj a Gerusalem con coste istrussion: "Andé 'nt la sità e n'òm av vnirà 'ncontra portand na gerla d'eva. Andeje dapress. Ant la ca 'ndoa ch'a intra, dije al padron ëd ca: 'Ël magister a ciama: Andoa ch'a l'é la sala a mangé ch'i podrai fé la sin-a 'd Pasqua con ij mè dissépoj?'. E chiel av mostrarà na gran' stansia al prim pian ch'a l'é già pronta. A l'é 'nsilà ch'i prontereve la sin-a". Antlora ij Sò dissépoj a son andass-ne ant la sità e a l'han trovà tut coma Gesù a l'avìa dije, e a l'han prontà la sin-a 'd Pasqua. A la sèira, Gesù a l'é rivà a la ca con ij Sò dódes dissépoj. Antant che a j'ero a la tàula ch'a mangiavo, Gesù a l'ha dit: "In vrità iv diso che un ëd vojàutri ch'a mangia ansema a mi am tradirà". E a l'han comensà a sagrinesse e a l'han dije l'un apress a l'àutr: "L'é-lo mi?". A l'ha rësponduje: "A l'é un dij Dódes, un ch'a moja 'l pan con mi ant la midema scuela". A l'é sicur che 'l Fieul ëd l'òm as na va, second ch'a l'é scrit ëd chiel, ma maleur a l'òm da chi 'l Fieul ëd l'òm a l'é tradì: a saria stàit mej che col òm-lì a fussa mai nassù" (Marco 14:12-21).
Ëd selebrassion religiose dla tradission ebràica antìca a-i na j'era 'd diverse sòrt. Una 'd coste a l'era 'l sacrifissi për la remission dij pëccà. An cola ocasion-lì, ël fedel a fasìa le funsion dël sacerdòt: a portava chiel midem na bes-cia (la vìtima) al templ, a la sgorzava, a na dasìa 'l sangh al sacerdòt e chiel, con col sangh-lì, a lo dovrava për fé n'aspersion an sl'autar, coma ch'a l'era comandà da la lege 'd Mosè. I podoma comparisioné lolì con lòn ch'a l'avìa fàit Giuda, ël traditor ëd Gesù. Gesù a l'era la vitima che Giuda a l'avrìa consegnà al lagosin pensand ëd fé na ròba giusta, e che chiel, Giuda, a l'avrìa avune n'avantagi, un benefissi. Tutun, col tradiment a sarìa nen ëstàit n'avantagi, për Giuda, ma la càusa 'd soa danassion.

N'àutra tradission religiosa ebràica, an ocasion ëd la Pasqua (la festa "dij Pan sensa Alvà" o Masòt), a l'era cola 'd mangé ansema, an famija, na sin-a ch'a l'avìa da fesse second ëd régole bin precise, con na precìsa sirimònia. A l'é për lòn che Gesù a l'avìa organisà a Gerusalem n'ùltima sin-a con ij sò dissépoj ant la ca d'un dij sò amis dël pòst. Parèj, Gesù a manda doi dij sò dissépoj a prontela. Na stansia al prim pian ëd cola ca a l'era a soa disposission e lor a son andàit a vardé che tut a fussa a pòst con lòn ch'a-j servìa. Gnun d'àutri, contut, a l'avìa da savèj ëd cola riunion, përché a l'era pericolos për lor. Ij nemis ëd Gesù a stasìo sèmper a l'avàit për ciapeje, meno che Giuda, ël traditor, a l'era an mes a lor. Pròpi për motiv ëd segretëssa, coj doi dissépoj a l'avìo d'andeje dapress a n'òm che lor a l'avrìo arconossù dal fàit ch'a-j sarìa vnuje 'ncontra portand na gerla d'eva: a l'era 'l segnal ëstabilì - ël travaj ëd porté d'eva ant na gerla a l'era 'd sòlit quaicòsa ch'a fasìo le fomne.

Parèj, i vëdoma che Gesù e ij sò dissépoj a van, cola sèira-lì - ch'a l'era 'l prim dì dla Festa dle Frascà, quand ch'as sacrificava l'Agnel ëd Pasqua - ant la sala 'rzervà për lor e as ancamin-o a fé cola sin-a tradissional. A l'é pròpi an cola ocasion-lì che Gesù a 'rvela a tuti ch'a savìa bin che un ed lor a l'avrìa tòst consegnalo ai sò nemis. Ëd sicur a l'era na ròba che Giuda a l'era bin vardasse 'd fejlo savèj a j'àutri e a lor a-j smijava gnanca possìbil ch'a l'avrìa podù fin-a capité: Gesù, sò magister, ch'a-j vorìo tant bin, tradì pròpi da un ëd lor!

Pura, a penseje bin, lor as rendo cont ëd podesse fidé gnanca 'd lor midem, gnanca 'd sò cheur ëd lor. An efet, as rendo bin cont ëd vàire ch'a son deboj e pien ëd tëmma; che, malgré tute soe bon-e intension, che tuti a l'avìo bin podù dventé 'd traditor, almanch da la mira teòrica. Ëd Gesù as fido, lor a san che chiel a peul antivëdde con precision l'avnì e, dzurtut, che chiel a peul lese ant sò cheur ëd lor. A l'é për lòn ch'a-j ciamo, con granda tristëssa e onestà: "L'é-lo mi ch'i tomberai ant na ròba parèj, ch'it tradirai?".

Ël traditor a fà mach vista d'esse n'amis ëd Gesù e a stërma ij sò progèt: a l'é parèj ch'a pija part a cola sin-a nen mach d'amis, ma 'd granda significassion religiosa, a-i mangia e a-i bev coma se gnent' a fussa, ma ant sò cheur a cova 'd propòsit përvers. Che d'ipocrisìa! Mach la corussion dël chëur uman, ch'a l'é gram, malavi e guast, a podrìa rende possibil na ròba parèj! Fomse gnun-e ilusion an sla natura uman-a! A l'é për lòn che 'dcò ant le gesie a peudo stërmesse 'd fratej fàuss, ëd gent ch'a l'é nen ëd chërdent përdabon e ch'a fà mach finta d'ess-lo.

Vardoma bin ij dissépoj ëd Gesù an cola ocasion: gnun ed lor a ponta 'l dil contra n'àutr dij sò compagn an fasendje l'acusa d'esse chiel ël traditor. An efet, minca un ëd lor a ponta 'l dìl anver lor medésim e, an butand-se a la preuva, a diso: "Podrìa-lo esse mi 'l traditor?".

La paròla 'd Nosgnor an cissa fin-a 'ncheuj a fé na disànima dla condission ëd nòst cheur për ciamesse: "L'é-lo mi?". La paròla a dis: "Mè frej e seur, pijé bin varda ch'a-i sia pa ant quaidun ëd vojàutri un cheur gram ch'a chërd nen e ch'as arvira contra 'l Dé ch'a viv" (Ebreo 3:12).

Lòn ch'a l'é 'l pìi stravis an nòstra conta a l'é che che Gesù a descheuvr pa 'l complòt për ampedilo! Gesù a fortiss na vira 'd pì che a l'ha da esse parèj, ch'a l'é "second lòn ch'a l'é scrit".

Gesù a dis ëd manera ciàira che, bele se 'l tradiment ch'a l'avrìa fàit Giuda a l'era previst, preordinà, predestinà, an gnun-a manera a podrìa esse giustificà: Giuda a resta, an efet, responsàbil e colpèivol ëd col crìmen d'anvìa e 'd gramissia. A l'é për lòn che Giuda a l'avrà da paghé për lòn ch'a l'ha fàit e sò castigh a sarà tan grand che, second le paròle 'd Gesù midem, a sarìa stàit mej che chiel a fussa mai nà: "Maleur a l'òm da chi 'l Fieul ëd l'òm a l'é tradì: a saria stàit mej che col òm-lì a fussa mai nassù".

Ël fàit che Nosgnor Dé a consenta a na përson-a 'd comëtte 'd pëccà e che fin-a coj pëccà a sìo strumentaj a la realisassion dij sò progèt etern, ël pecator a podrà mai dì: "I podìa nen fé d'àutr che pëcché", coma se lolì a fussa 'n destin ch'as peuda nen evitesse e feje resistensa. Tut lòn ch'a càpita a corespond a 'n decret ed Nosgnor Dé stabilì da l'eternità. An cost mond për Nosgnor a-i é gnun-e surprèise; a-i é gnente ch'a peussa pijelo a l'improvista coma s'as rendìa nen cont ch'a l'avèissa podù capité. S'a càpita a l'é përchè Nosgnor Dè a l'ha vorsù ch'a capitèissa për un motiv ch'a l'ha 'n sens da la mira dij sò propòsit etern. Nosgnor Dé a l'é sovran e a l'ha 'n contròl pien ëd tute le situassion ch'a seurto da la creassion. Ant l'istess temp, coj ch'a fan ël mal a resto dël tut responsabij ëd lòn ch'a fan, a n'avran da rendne cont, a na saran giudicà e për lolì a saran sogetà a 'n giust castigh.

Pensoma mach a la mòrt midema 'd Gesù ancovà a na cros. Quand che l'apòstol Pero a prédica l'Evangel ëdnans a 'n baron ëd gent ch'a l'era radunasse për scotelo ant el dì dla Pancòsta, chiel a dis: "Gent d’Israel, sté a sente ste paròle-sì: Gesù ‘d Nasaret, n’òm ch’a l’ha arseivù antrames a vojàutri na ciàra testimoniansa da Nosgnor për d’euvre poderose, maravije e segn miracolos che chiel a l’ha fàit sot' ai vòsti euj për sò mojen - com i lo seve bin; col òm-là, an essend ëstàit tradì conform al propòsit predeterminà e precognission ëd Nosgnor, vojàutri i l’eve massalo ancioandlo a na cros për man ëd gent grama ch’a rispeta nen la lej ëd Nosgnor" (At 2:23-24). A la fin dël discors Pero a dis: "Ch’a sapia ‘d sicur tuta la cà d’Israel che Nosgnor a l’ha fàit e Signor e Crist, pròpi col Gesù ch’i l’eve butà an cros!”. A lolì la reassion ëd la gent a l'era stàita: "Quand ch'a l'han sentì ste còse, tuti a l'han sentusse s-cianché 'l cheur e a l'han dit a Pero e a j'àutri apòstoj: 'Frej! Còsa l’omne da fé adèss?'. E Pero a l'ha di-je: 'Pentive dij vòstri pëccà e che mincadun ëd vojàutri as fasa batesé ant ël nòm ëd Gesù Crist për la remission dij vòsti pëccà e i arseivreve 'l don dlë Spìrit Sant. Përchè la promëssa a l'é për vojàutri, për ij vòstri fieuj, e për tuti coj ch'a son lontan da Nosgnor, për tuti coj che Nosgnor nòst Dé a ciamërà da chiel'”.

E nojàutri? Pijomse la costuma 'd fé na disàmina onesta 'd nòst cheur, ëd nòstra vita, dij nòstri pensé, ëd nòstra condòta, dla nòstra fede, dla qualità 'd nòst angagg anvers ël Crist. Se, quand is butoma a confront con la Paròla 'd Nosgnor, is trovoma an difèt, i l'oma d'avèj gnun-e esitassion a confesselo e a ciamaje përdon a Nosgnor, proponend-se e angangiand-se, con sò agiùt, a marcé an sla vìa 'd lòn ch'a l'é giust.

PREGHIERA

Nosgnor Dé! Giutme a fé na séria disàmina dla condission ëd mè cheur për podèj dësreisene tut lòn ch'at piasa nen ant lòn che mi i penso, diso e faso, lòn ch'a corespond pa a tò volèj, ch'a l'é pa conform ai criteri 'd giustissia 'd toa Lege. Giutme a che mia testimoniansa cristian-a a sia sensa rimpròcc e sèmper mèj conform a la vocassion ch'i l'hai arseivù da l'anunsi dël Vangel. Amen.

Dumìnica 26 'd magg 2019 - Sesta dumìnica 'd Pasqua

Leture bìbliche: At 16:9-15; Arvelassion 21:10, 22-22:5; Gioann 14:23-29; 5:1-9; Salm 67

Nosgnor! Ti 't l'has prontà për coj ch'at veulo bin tante 'd cole cose bon-e! A van fin-a dëdlà 'd lòn ch'i podoma comprende! Arvèrsa ant nòst cheur un tal amor anvers ëd ti che nojàutri an amand-te për tute cole còse bon-e e dzura 'd tute le còse, i peuda oten-e toe promësse ch'a van motobin dëdlà 'd tut lòn ch'i podrìo avèjne anvìa; për Gesù Crist, nòst Signor, ch'a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé, pr' ij sécoj dij sécoj. Amen.

lunedì 13 maggio 2019

Ël traditor: un dij Dódes? (86. March 14:10-11)



La comunità cristian-a a l'é ciamà a dé na bon-a testimoniansa 'd coerensa con soa vocassion. Tutun, a l'é nen përfeta e, an cost mond, a lo podrà mai esse: a-i sarà sèmper un quaj pom mars ch'a la guasta. A l'é nen sèmper possibil gavelo vìa, l'istess coma ch'a-i era Giuda, ël traditor, an tra ij dòdes apòstoj. Coma ch'i l'oma da consideré la vicenda 'd Giuda? Foma na quaj considerassion apress d'avèj lesù 'l pass dl'Evangel ch'i vardoma ancheuj.
"Antlora Giuda Iscariot, un dij Dòdes, a l'é 'ndass-ne a trové ij cap dij sacerdòt për rangesse con lor e consegné Gesù ant soe man. Quand ch'a l'han sentì 'l motiv ch'a l'era vnù, a son motobin arlegrassne e a l'han promëttù 'd deje 'd sòld. A l'é parèj che chiel adess a sercava n'ocasion për tradilo" (Marco 14:10-11).
Ant la stòria dël moviment cristian, a son ëstàit tanti ch'a l'han soagnà l'ilusion ch'as podèissa buté ansema, an cost mond, na comunità cristian-a mach fàita 'd "cristian gënit", ëd chërdent sensa màcia o contaminassion ch'a sìa, ëd gent sincera e dël tut sensa ipocrisìa, dij "përfet". Për lòn a son ëstàit creà 'd monasté, o convent, për ëd cristian "ëd prima categorìa", ch'as dësferensièisso da tùit j'àutri cristian comun. Për lòn a l'é 'dcò nassuje - fin dai temp ij pì antich, e fin-a 'ncheuj, vàire sete ch'a penso d'esse "la vera gesia". As trata 'd n'ilusion, fin-a patética.

Ant la comunità cristian-a a l'é bin necessàri l'esercissi 'd na san-a dissiplina për corege coj ch'a casco an quaj pëccà, coj ch'a sìo trovà an contradission riguard a la profession ëd la fede, coj ch'a manco 'd coerensa ant soa condòta o dotrin-a 'd lor. A podrìa essje fin-a 'd cas ch'a sia necessari campé fòra da la comunità 'd gent ch'a-j sia dë scàndol, ëd gent ostinà ch'a veuja nen cangié soa condòta sbalià. La dissiplina eclesiàstica a l'é conforme a lòn ch'a mostra la paròla 'd Nosgnor.

Tut lolì a l'é bin legìtim. Tutun, ant na comunità cristian-a, a-i sarà sèmper quajdun ch'a dovrìa nen essje, "d'infiltrà", ëd gent ch'a na fan part për dij motiv ch'a son pa coj giust, ëd përson-e ch'a fan mach ëd guast a la bon-a testimoniansa che la gesia a dovrìa dé sèmper. Ant la gesia a podrìo pro essje stërmà "dij traditor" e fin-a dij nemis giurà dla càusa cristian-a. Possìbil?

Vera: ëdcò an tra ij dissépoj ëd Gesù a-i era "un Giuda". I podrìo ciamess-ne coma ch'a l'era possibil e tolerà, dàit che Gesù a conossìa bin ël cheur ëd minca un dij sò dissépoj e che gnente a podìa essje stërmà. I savoma nen përchè Gesù a tolerèissa Giuda. Ëd sicur Giuda a l'avìa 'n ròlo, na funsion ant ij propòsit ëd Nosgnor, un ròlo negativ da gieughe, na lession da dé 'dcò a tuti nojàutri.

Na vòta Gesù a l'avìa dit: "ël Regn dël cél a l'é tanme na rèjt campà ant ël mar e ch'a ciapa ògni sòrt ëd pess. Quand ch'a l'é pien-a, ij pëscador a la tiro a riva, peui assëtà ch'a son tut d'antorn, a buto 'l pess bon da banda andrinta dle cassiëtte e a campo via col ch'a l'é nen bon. A sarà parèj a la fin dël mond. J'àngej a rivran e a sern-ran ij giust dai gram, e a-j camperan ij gram ant la fornas anvisca andoa a-i sarà 'd pioré e dë schërziné 'd dent" (Maté 13:47-50). Sté a sente 'dcò na part ëd na paràbola 'd Gesù ch'a dis: "Antlora ij servitur dël padron a l'han dije: "Signor, has-to pa sëmnà 'd bon-a smens an tò camp? Coma va-lo donca ch'a-i é 'd gramëgna?". E a l'ha dije: "A l'é 'l nemis ch'a l'ha fàit lòn". E i servitor a l'han replicà: "Veules-to ch'i andom' a sarbielo?". "Nò, përché, an cheujand la gramëgna, i podrie 'dcò dësreisé ël forment. Lasseje chërse tùit doi ansema fin-a a la mësson. A la mësson i diraj aj mëssoné: 'Levé prima la gramëgna e gropela an gerbe për brusela, ma peui fé 'l gran e ambaronelo ant ij mè grané'" (Maté 13:27-30). La lession a l'é che a-i sarà sèmper ëd gramëgna ch'i la podoma nen sèmper ranchela vìa, ma ch'0a sarà bin tratà coma ch'a mérita da Nosgnor a la fin.

A l'é 'dcò vera che l'amor pr' ij sòld a peul guasté fin-a 'l cristian ëd bele promësse. L'apòstol Pàul a scriv: "Përché l’anvìa dij sòld a l’é la rèis d’ògni sòrt ëd maleur. Mach për avèjne, a-i é ‘d gent ch’a l’é dëstraviasse da la fèj e ch’a l’é ficasse da lor istess an ëd situassion sagrinose" (1 Timòt 6:10). A-i é 'dcoj ch'a capisso 'l mal ch'a fan parèj, ch'as arpentisso e ch'a cambio strà. Ma a-j é d'àutri, tanme Giuda che për anvìa dij sòld a sglisso sèmper pì an bass fin-a ch'a rivo al fond e a peudo pì nen torné andré! A l'é na tragèdia. Lòn che Sàtana a promët, anciarmand ël cheur vujos, chiel a manten mach a metà. Ël piasì d'avèj vanià 'n bel baronèt ëd sòld a dura mach pòch. Ël savor a dventa mèr. La cossiensa a comensa a smangé e a "ruiné la festa" e, a la fin, a servirà gnanca pì dé andré coj sòld. Ël darmagi a l'é fàit e a l'é sensa rimedi. Tutun, ringrassioma Nosgnor che, për soa grassia, a peul trasformé 'l mal ant un bin, e che tut a resta sota 'l sò contròl.

Ancheuj a-i é tanta litratura ch'a serca d'analisé la figura 'd Giuda Iscariòt e cole ch'a podrìo esse stàite soe motivassion për tradì Gesù. A-i é dë scritor ch'a serco fin-a 'd trové 'd giustificassion për le malfàite 'd Giuda, scuselo e felo dventé ai nòstri euj 'n përsonagi ch'a tira nòstra compassion. A l'é mej, contut, ëd nen fé dë speculassion a sto riguard, resté a lòn ch'a dis la Scritura e serché d'amprende le lession che Nosgnor an dà quand ch'an dà 'l racont dla vicenda 'd Giuda. Giuda a l'é nen rivà al pentiment ma, a la fin a l'é ampicasse. Ëdcò l'apòstol Pero a l'avìa arnegà Gesù, ma a l'é pentisse e a l'é stàit rintegrà ant ël nùmer dj'apòstoj. Sercome d'esse tanme Pero!

PREGHIERA

Nosgnor Dé! I voj consacré a ti mia vita tanme 'n dissépol fedel ëd tò Fiel Gesù Crist. Fà ch'i peuda sèmper andeje dapress con fiusa e ubidiensa con na testimoniansa ch'a sìa confòrme a mia profession ëd fede. A l'é bin trist ëd vëdde coma fin-a 'n mes a tò pòpol a-i sìa 'd gent ch'a l'é nen onesta, e fin-a 'd traditor. Për lòn, contut, i perdo nen la speransa e i prego che lor a rivo al pentiment anans ch'a sìa tròp tard. Dzurtut, i veuj vijé, con tò agiut, an sla mia condòta për nen tombé ant la tentassion ëd fé lòn ch'a l'é nen giust e ch'at pias pa. Amen.

Duminica 17 'd Magg 2019 - Duminica 'd Pasqua ch'a fà sinch

Leture bìbliche: At 11:1-18; Arvelassion 21:1-6; Gioann 13:31-35; Salm 147

Nosgnor tut-potent! Conòsse Ti përdabon a l'é vita eterna! Acòrdane 'd conòsse Tò Fieul ëd manera tant përfeta ch'a peussa esse për noi ël senté, la vrità e la vita, e che nojàutri i séguito Soe pianà arlongh la vìa ch'a mën-a a la vita eterna; për Gesù Crist, Tò Fieul, nòst Signor, ch'a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé, pr' ij sécoj dij sécoj. Amen.

lunedì 6 maggio 2019

Ëd sòld ësgairà? (85. March 14:3-8)



Tanti ëd nojàutri piemontèis i soma 'd gent ch'a l'ha bin ëd considerassion pr' ij sòld, ch'i l'oma vagnaje con ël sudor ëd la front (coma ch'as dis) e i podrìo pa sgaireje con dë spèise ch'a sìo nen pì che necessàrie. Për lòn an diso quaivòta ch'i soma ëd tachign, dë splòrcc. Nò, i soma mach giudissios. Pura a-i é 'd vòte che la grassia ch'i l'oma arseivù a l'é tan granda che, per mostré nòstra arconossensa e gòj, i sarìo dispòst a dé vìa tut lòn ch'i l'oma. A l'é lòn ch'a l'ha fàit na fomna ch'a na parla 'l vangel ch'i vardoma ancheuj. Còsa avìa-la arseivù e da chi?
L'onsion ëd Gesù. "Ant ël mentre ch'a l'era a Betania, ant la ca 'd Simon (n'òm ch'a l'era stàit lebros) e ch'a disnavo, a l'é rivaje na fomna con un vas d'alabaster pien ëd përfum ëd nard pur, ëd gran' pressi. A l'ha dovertalo e a l'ha vërsà 'l përfum an sla testa 'd Gesù. Quand ch'a l'han vëddù lòn, contut, a quaidun ëd coj ch'a j'ero a tàola con lor a l'é montaje la flin-a. A disìo: "Përché sgairé parèj tut col përfum ch'a costa? A l'avrìa podusse vende për pì che tërsent dëné e dovré l'arzan pr' ij pòver!" e l'arprociavo fòrt. Ma Gesù a l'ha replicà: "Lassela sté! Përché feje dj'osservassion? A l'ha fàit na bon-a assion anvers ëd mi. Përch' i l'avreve sèmper ëd pòver con vojàutri e i podreve feje 'd bin tute vòte ch'i vorereve; ma mi i l'avreve nen sèmper. Sta fomna a l'ha fàit lòn ch'a podìa fé: a l'ha onzù d'euli mè còrp prima dël temp prontandlo për la sepoltura. In vrità iv diso ch' an qualonque leugh dël mond ch'a sarà predicà cost evangeli a sarà 'dcò arcordà costa fomna e a spiegran lòn ch'a l'ha fàit" (March 14:3-8).
A l'é 'd sicur un dover cristian col ëd fé dël bin a minca na creatura uman-a ch'as treuva an dificoltà. Giuté ij bzognos, ij pòver, scond nòstre possibilità, a fà part dij prinsìpi 'd base dla fede ebràica e cristian-a. La Paròla 'd Nosgnor a lo mostra e an dis: "Stracomse nen ëd fé dël bin, përchè s’is lassoma nen ëstraché, quand ch’a rivrà ‘l temp i n'avroma l'arcòlt. Parèj, donca, damentre ch’i n’oma ‘l temp, foma dël bin a tuti, ma dzurtut a coj ch’a son ëd la famija dla fede" (Galat 6:10).

Gesù a mostra ai sò dissépoj ëd pijesse soen dij pòver. Ant ël tèrmin "pòver" a l'é comprèis tuti coj ch'a lo son an diverse manere: coj ch'a l'han pa assé da mangé, coj ch'a l'han gnun-a ca da steje, ij foresté sensa amis, le vidoe, ij malavi, coj ch'a l'han pa pro 'd fòrse për sostense, coj ch'a son an përzon sensa colpa, coj ch'a son bòrgno, coj ch'as diso j'emarginà da nòstra società, e tante d'àutre categorìe 'd përson-e.

Da la mira bìblica, la povertà a l'é nen mach un fator econòmich. Ij pòver a son coj ch'a manco dj'arsorse sossiaj, econòmiche e polìtiche e che për lòn a riesso nen a realisé e a vive soa responsabilità e vocassion ëd lor.

Ël comandament ëd pijesse soen dij pòver a veul dì sté dacant a coj ch'a patisso ëd na manera o n'àutra. Pi 'd lòn, ël cristian a l'ha la cossiensa che l'atension anvers dij pòver e dle povertà veje e neuve, a l'é nen mach la responsabilità dl'indivìduo, quaicòsa ch'a l'é lassà a la soen ëd coj ch'a na son sensibij, ma ch'a l'é necessària n'assion sossial e polìtica fòrta, sostnìa da la la prospetiva dla giustissia: lòn ch'a l'é giust ëdnans a Nosgnor per tute soe creature.

Ant l'episodì dël vangel ch'i vardoma ancheuj, i vëdoma Gesù ch'a pija part a n'arseiviment an ca d'un tal Simon, ch'a l'avìa le stranòm "ël lebros". A l'é probàbil che col òm-lì a fussa stàit varì da Gesù midem e che, për ringrassielo e selebré la varision, a l'avìa vorsù organisé 'n disné gròss an soa ca, con soa famija e con j'amis, e parèj a l'avìa anvitane Gesù. Col òm a savìa bin dimostré soa arconossensa! Gesù a savìa bin lòn ch'a lo spetava da lì a pòchi dì (ij sò patiment e la mòrt an cros), pura, chiel a serca 'd nen pensé tant a lòn e ai sò sagrin, ma a aceta d'arlegresse con cola gent.

An col dì-lì, contut, a-i era nen mach col Simon ch'a vorìa onoré e ringrassié Gesù, ma 'dcò na fomna dël pòst ch'a së sponcion-a drinta a cola companìa e ch'a veul ëdcò feje savèj, a Gesù, vàire ch'a l'era arconossenta 'nvers ëd chiel. Com é-la ch'a fà për esprime soa arconossensa? A pensa bin ëd fé 'n cadò a Gesù, quaicòsa che antlora a l'era considerà bin pressios, visadì na fiaschëtta d'euli përfumà e ch'a l'avìa catà a gran pressi, magara con soe economìe. Cola fiaschëtta, peuj, chila a l'é nen mach ch'a-j la dà, ma a la doverta e a la dovra, coma ch'as fasìa antlora, spantiant-ne 'l contù an sla testa midema 'd Gesù, e pròpi an cola ocasion-lì! Për nojàutri, col gest a podrìa smijé motobin dròlo, ma për cola fomna a l'é quaicòs ch'a-j vnisìa natural e istintiv. Tanta a l'é la gòj, l'arconossensa, ch'a l'ha, che cola fomna a sta nen lì a pensé s'a sìa 'l moment giust për dimostrela.

I savoma nen dal racont ëd cost evangel, quala ch'a fussa stàita la grassia che cola fomna a l'avìa arseivù da Gesù, ma 'l fàit a l'é che chila a l'avìa catà për Gesù, quaicòsa che, scond jë standard modern, a podìa avèj 'n valor ëd 300 giornà 'd travaj d'un ovrié 'd campagna!

Ma coma! Ij risparmi, j'economìe 'd na vita sgairà parèi? A l'é na ròba da mat, na folairà! - Costa a sarìa na reassion ch'as capiss bin. A l'é coma coj che, për na sepoltura a diso a la gent: "Non fiori ma opere di bene", visadì, a sarìa mej nen ësgairé 'd sòld për caté dle fior - che peui as campo vìa - ma fé 'd beneficensa, ch'a l'é pì ùtil. Nen vera? Ant ël cas dl'episòdi dël vangel ch'i vardoma ancheuj, la gent a l'avìa bin dit: "Ma përché sgairé parèj 'd sòld për dël parfum (e na cifra peui bin esagerà) mentre ch'as avrìa bin podù deje, coj sòld-lì, për giuté 'd pòver? Përchè col ësgàir?

Nòstra reassion d'ancheuj, "ëd granda saviëssa", a sarìa nen ëstàita diversa da cola 'd cole përson-e col dì lì. Gesù, contut, pròpi Gesù, a smija nen d'acòrdi e fin-a a rimpròcia cola gent e a-j dìs ëd lassé cola fomna an santa pas, përché chila a l'avìa fàit quaicòsa ch'a-j vnisìa dal cheur e lolì, per chila, a l'era bin giust. Gesù a sarìa nen ëstàit contrari a "fé n'investiment" ëd coj sòld përchè 'd pòver a n'avèisso benefissi, ma an col moment-lì Gesù a vorìa nen mortifiché l'espression spòtica 'd cola fomna, ch'a l'avìa butà Gesù ant ël prim pòst an sò cheur. Vera, ij pòver as peudo e as deuvo giuteje - e as na troveran sempre - ma 'ncora 'ncheuj i fasoma fatiga, coma ch'as dis, a vëdde coma l'onor, ël culto, e l'arconossensa anvers ëd Gesù a sia 'n valor ch'a peuda fin-a vnì prima dla cossiensa sossial. La dimension "vertical" ëd l'amor a peul mai ësse dëstacà da cola "orisontal". A l'é pròpi sì la diferensa ch'a-i é an tra la fede cristian-a génita e lòn ch'as ciama "solidarismo sociale" an sna base mach umanìstica. A son doe prospetive diverse, bele se quaidun a vorìa dì ch'a sìo j'istesse. Nò. La cossiensa sossial a l'é nen pì amportanta dla cossiensa 'd lòn che Nosgnor Dé a l'ha fàit për nojàutri an sò Fieul Gesù Crist. Fin-a 'l guadagn ëd tërzent giornà 'd travaj a sarìa 'ncora fin-a tròp pòch për dimostreje nòstra arconossensa! "Dabon, còsa a-j profitrìa-lo a n'òm ëd vagné 'l mond antregh, se peui a perd soa ànima?" (March 8:36).

Gesù a l'ha dàit soa vita antrega për nòstra salvassion. Për lòn a l'ha gnanca vorsù risparmiesse la mòrt, e la mòrt an cros. La mort ëd Gesù a l'é stàita an tra le pì afrose ch'as peuda imaginesse - e a l'é mensionà pròpi sì, ant ël moment che Gesù a parla 'd soa sepoltura. Coma podrìo-ne nojàutri consideré na qualsëssìa àutra còsa pì 'd pèis a sò confront? Ciamomse se nojàutri i sio dispòst a smonje "l'euli përfumà" dl'afession pì granda anvers ëd chiel.

Vorsomje bin, con tut ël cheur, e domje la dimostrassion - e peuj lassoma che 'l mond a disa lòn ch'a veul. Chi ch'a podrìa critichene a l'ha 'd sicur pa capì chi ch'a l'é Gesù. La carità anvers ij pòver a l'é necessària m' a peudrà mai esse na scusa për gaveje, a Nosgnor Gesù, ël culto, l'onor e la glòria che chiel, e mach chiel, a n'é degn d'arsèive.

Gesù midem a 'rcomanda cola fomna a l'atension dij cristian ëd minca época. A l'é 'd sicur na lession per nojàutri ch'a l'ha l'importansa pì àuta. Ël Crist a darà onor a coj ch'a-j dan onor. ...e ai pòver as peul semper pensesse s'i vorsoma ...se lolì a l'é nen mach na scusa!

PREGHIERA

Nosgnor Dé! It diso mersì con tut mè cheur, an tute le manere ch'a son possibij, për ël don ch'it l'has fame quand che ti 't l'has dàit toa vita antrega për salveme dal pëccà e pr' arconcilieme con Dé. Che mia arconossensa a conòssa gnun-e limitassion! I veuj consacré a ti mia përson-a antrega e imité la manera che ti 't l'has fane vëdde quand ch'it ses consacrate për fé grassia a 'd pecator coma nojàutri che gnente i meritrìo. Amen.

Duminica 12 Magg 2019 - Quarta Duminica 'd Pasqua

Leture bìbliche: At 11:1-18; Arvelassion 21:1-6; Gioann 13:31-35; Salm 147

Nosgnor tut-potent! Conòsse Ti përdabon a l'é vita eterna! Acòrdane 'd conòsse Tò Fieul ëd manera tant përfeta ch'a peussa esse për noi ël senté, la vrità e la vita, e che nojàutri i séguito Soe pianà arlongh la vìa ch'a mën-a a la vita eterna; për Gesù Crist, Tò Fieul, nòst Signor, ch'a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé, pr' ij sécoj dij sécoj. Amen.



J'àutre meditassion passà (an piemontèis)

Il portale di "Tempo di Riforma" (an italian)

I libri di "Tempo di Riforma" (an italian)

mercoledì 1 maggio 2019

Licensa 'd massé? (84. March 14:1-2)

Gavess-je dai pé coj ch'a son d'antrap a soe ambission, anteresse e profit, a l'é nen mach lòn ch'a fà la Mafia, ma 'dcò lòn ch'a fan soens d'autorità legìtime. A-i é tante manere ch'a lo fan, comprèis l'amassidi. A l'é 'l cas dj'autorità religiose e polìtiche d'antlora, cole ch'a l'avìo fàit fòra Nosgnor Gesù Crist, che a-j dasìa fastidi. Levé la vos contra j'ingiustissie e la corussion a podrìa esse 'dcò anchej bin arzigos, ma a l'é 'l dovèj dij cristian. Vëdoma coma.
Ël complòt contra Gesù. "A-i mancava doi a la festa 'd Pasqua e dle Frascà. Ij cap dij sacerdòt e ij magister ëd la Lej ancora a sercavo n'ocasion për ciapé Gesù për furbaria e masselo, ma nen durant le célebrassion ëd la Pasqua, për tëmma 'd na solevassion dël pòpol" (March 14:1-2).
A l'ero pa riussì a pijelo an contraddission an lòn ch'a disìa e gnanca 'd trové quaicòsa ch'a fasìa ch'a 'ndèissa contra la lege, e antlora, për gavèss-lo dai pé a j'ero pront a passé "a le maniere forti": a ventava felo massé da quajdun! Nosgnor Gesù Crist a dasìa pròpi fastidi a j'autorità d'antlora - e a smija ch'a daga 'ncora fastidi a tanti ancheuj an nòst mond ch'a penso che ij cristian a l'abio da esse butà sota e fin-a massà.

Coma fé, antlora? A ventava pijelo ant tràpola ëd na quaj manera, magara felo rivé da sol (përché 'l pòpol a stasìa da soa banda e a l'avrìa podù reagì) e peui felo sparì. La crìtica che Gesù a fasìa anvers j'autorità religiose e polìtiche lor a podìo nen tolerela. A l'é vera che Gesù con ij sò a l'avrìo fàit gnun-e violense (a l'ero pa rivolussionari tanme jë zelota), ma, per lor, Gesù a l'era nen men-o 'n privo, na mnassa për j'istitussion.

Soens, ant la stòria, lë Stat e j'istitussion ëd la Gesia a son ëstàite 'd fòrse për la guerna dl'òrdin pùblich, dla lege e dla moral ëstablìa. A l'é 'dcò vera e a l'ha na giustificassion bìblica lòn ch'a dis l'Apòstol a sto riguard quand ch'a scriv: "L'autorità a l'é al servissi 'd Nosgnor për tò bin, ma s'it fas dël mal, àbie tëmma, përchè a l'é pa për nen che l'autorità a pòrta la spa, përchè a l'é al servissi 'd Nosgnor për dé ai malfasent lòn ch'a merito A l'é për costa rason ch'a venta sugetesse a j'autorità, nen mach për tëmma dël castigh, ma 'dcò për motiv ëd cossiensa. An efet, a l'é 'dcò për lòn ch'i paghe le taje, përchè j'autorità ant lòn ch'a fan a son al servissi 'd Nosgnor. Rende donca a tùit lòn ch'a-j é deuvù: le taje a coj ch'i deuve le taje, ël pedagi a chi 'l pedagi, la tëmma a chi la tëmma, l'onor a chi l'onor" (Roman 13:4-7).

A l'é nen contut, sèmper parèj, e për lòn i dovoma vijé. J'istitussion a son pro necessarie, ma 'dcò lor a son antamnà da la corussion e dal pëccà. J'istitussion a peudo bin corompse e guastesse, dventé nen giuste e crasé la gent. J'istitussion a l'han ël control dla società, e lolì a va pro bin, ma 'dcò la società, minca un ëd nojàutri, i l'oma da "controlé ij controlor", e 'l "bon órdin" dj'istitussion midéme. A l'é necessaria lòn ch'as ciama "n'istansa crìtica", profètica, lìbera e andipendenta che përdabon a "controla ij controlor" e ch'a fasa bin atension quand che lor a funsion-o pa com a dovrìo, quand ch'a fan d'ingiustisse e a dvento degenerà; n'istansa ch'a ciama 'dcò j'stitussion a 'rformesse, a cambié, a emendé soa condòta 'd lor. Nosgnor Gesù Crist e 'l moviment cristian, a l'era costa "istansa crìtica", e pròpi për lolì - as capiss - a podrìa bin esse nen tant "simpàtica" për j'istitussion, o n'antrap ch'a lor a vorìo bin fé sté ciuto, gavess-lo dai pé...

Quand, contut, ël podej a dventa prepotensa e privilegi, a tòlera nen d'esse criticà e a farà 'd tut për fé sté ciuto chi a lo crìtica e a lo denunsia -e sensa fesse scrupol ëd gnente, coma ch'a l'avìa fàit con Gesù. Al podèj a-j n'anfà bin pòch se Gesù "a ven da Nosgnor Dé". L'istess, ël podèj, ël rè Eròde, a l'avìa fàit parlé Gioann Batista, ma mach fin-a na certa mira... Peui Gioann a l'avìa comensà a dé tròp fastidi e a l'avrìa provëddù 'd felo tase, ...fasendje tajé la testa! A-i veul bin pòch, për chi ch'a l'é al podèj, ëd dëstravërsé 'l fossal ch'a separa legalità e criminalità, e cost fossal a l'é motobin pì strèit da lon che 'd sòlit as pensa.

"Ij cap dij sacerdòt e ij magister ëd la Lej", coma 'dcò coj che ancheuj a ócupo na posission parìja, a-j fà quajvòta pensé che lor a l'àbio - fòra da lòn ch'a l'è consentì da la lege - la "licensa 'd massè". Lor a rivo fin-a a giustifiché, an efet, l'amassidi quand ch'a-i é da goerné "j'anteresse dlë stat", "un but pì àut" o lòn ch'as podrìa dì me j'anteresse privà dij potent, soe ambission, ij sò privilegi, lòn ch'a penso sia "pì convenient" për la gent o për lor medésim. Lor a penso d'avèj "licensa 'd massé". An efet, lolì lor a l'avìo bin dilo (ant ël cas ëd Gesù): "Vojàutri iv rendeve nen cont ch'a l'é mej che 'n sol òm a meuira për ël pòpol che vëdde la distrussion ëd tuta la nassion" (Gioann 11:50).

J'autorità costituìje, contut ch'a sìo da rispeté e da scotesse, a peudo trasformesse facilment ant "la bestia" ch'a na parla 'l lìber dl'Arvelassion, antlora e 'dcò ancheuj. Roman 13 a l'é contrapeisà da Revelassion 13. A dis:: "Antlora a la bestia a l’é staje consentì ëd dì ‘d grande bëstëmmie contra Nosgnor. (...) Da la boca dla bestia a sortio afrose paròle ‘d bëstëmmia contra Nosgnor ch’a dasìo ‘d discrédit a sò nòm e al tabernàcol dij céj andoa chiel a stà" (Revelassion 13:5-6).

Ma: "A l’han ëdcò përmëttuje ‘d fé la guèra contra ‘l pòpol sant e ‘d butelo an deròta. E a l’ha arseivù ‘l podej an sù tute le tribù, pòpoj, lenghe e nassion" (Revelassion 13:7). Che Nosgnor a veuja e a peuda fé 'dcò lolì a dëstorna nen pòchi cristian. A l'é 'n fàit che, sensa giustifiché 'd sicur lòn ch'a fà la gent përversa, ëdcò an lòn Nosgnor a l'ha 'n progèt. Gesù a sarà arestà, suplissià e massà, ma, për col mojen, e a la fàcia dij sò nemis, Nosgnor Dé a compirà la rendension ëd sò pòpol: "...col òm-là, an essend ëstàit tradì conform al propòsit predeterminà e precognission ëd Nosgnor, vojàutri i l’eve massalo ancioandlo a na cros për man ëd gent ch’a rispeta nen la lej ëd Nosgnor. Nosgnor, contut, a l’ha arsussitalo, an avend delivralo dai patiment dla mòrt, përché ch’a l’era nen possibil ch’a fussa artenù da chila" (At 2:23-24).

PREGHIERA

Nosgnor! A l'é vera che j'autorità a dvento grame e ingiuste. Dane 'd podèj elevé con coragi la vos ëd nòstra protesta contra 'd lor e 'd ciameje al pentiment. Che ij rizigh ëd felo a në sbaruvo nen. Ste ciuto e parèj salvesse la vita a l'é pa lòn ch'a l'ha fàit Nosgnor Gesù Crist. It pregoma 'd dé al moviment cristian e a nojàutri ch'i na foma part, na cossiensa pì granda dël dovèj d'esse profétich. Nojàutri i vorsoma esse dij testimòni fedej ëd tò Regn e dij prinsipi ch'a na fan soa identità. Amen.

Duminica 'l 5 ëd Magg 2019 - Tersa duminica 'd Pasqua

Leture bìbliche: At 9:1--20; Revelassion 5:11-14; Gioann 21:1-1; Salm 30

Nosgnor! Che tò benedì Fieul a l'ha fane conòsse ai sò dissépoj quand ch'a l'ha rompù 'l pan e fane part: Duverta j'euj ëd nòstra fèj përch' i podoma contemplelo an tuta soa euvra 'd redension; ch'a viv e regna con Ti ant l'unità dlë Spirit Sant, un sol Dé, ora e për sèmper. Amen.