mercoledì 26 dicembre 2018

A val nen la pen-a 'd rësponde a tuti (66. March 11:27-33)



An ësto mond a-i è tante fòrse, busiarde e sassin-e, ch'a mach ëspantio 'd confusion për ten-e la gent da leugn da la vrità. A-i é tanti servent ëd la busiarderìa ch'a veulo nen ëscoté rason e ch'a sarìa mach ëd temp ësgairà sté lì a contesteje. Gesù a rëspondìa nen a tuti coj ch'a-j fasìo 'd domande. A rëspondìa a la gent sincera, e pa nen a cola an malafej e ostinà. I lo vëdoma ant ël pass dl'Evangel d'ancheuj: March 11:27-33. Lòn ch'a podrìa mostrene?
L’autorità ‘d Gesù. "A son tornass-ne a Gerusalem e, mentre che Gesù a marciava ant ël Templ, a son andàit da chiel ij gran sacerdòt, ij magister ëd la Lej e j’ansian dël pòpol, e a l’han dije: “Con che autorità fas-to ste còse? Chi é-lo col ch’a l’ha date st’autorità për fé le còse ch’it fas?”. E Gesù a l’ha rësponduje: “A l’é mi ch’i veuj feve na domanda, s’im rësponde, iv dirai për che autorità ch’i faso ste còse. L’autorità ch’a l’avìa Gioann ëd batesé a vnisìa dal cél o ch’a l’era mach uman-a? Rëspondme”. Antlora coj-lì a l’han rasonà an tra ‘d lor an disend: “S’i disoma ‘Dal cél’ chiel an dirà: ‘Përchè donca ch’i l’eve nen chërduje?’ E s’i disoma che l’autorità ‘d Gioann a l’era mach uman-a, i l’oma da tëmme ‘l pòpol, përchè tuti a chërdo che Gioann a l’era stàit un profeta génit”. Antlora, për rispòsta, a l’han dije a Gesù: “I lo savoma nen”. E Gesù a l’ha rësponduje: “Donca, gnanca mi iv dirai për che autorità i faso ste còse” (March 11:27-33).
An cost pass dël vangel i vëdoma Gesù ch'a l'era andass-ne a fé doi pass për ij pòrti ch'a 'nserciavo le cort dël templ ëd Gerusalem. Ij gran santuari dël catolicèsim-roman a jë smijo. Për chiel a l'era nen mach na manera për "pijé 'n pò d'aria", ma n'ocasion për parlé a la gent ch'a-i era e fé 'd conversassion con ij sò dissépoj, ròba ch'a l'é sempe bon-a për amprende quaicòsa 'd neuv da chiel, ël Magister. Ij magìster ëd religion d'antlora a lo fasìo 'dcò. Gesù a savìa bin parlé a la gent, ch'a l'era 'nciarmà da lòn ch'a disìa. L'interesse che Gesù a tirava e soa popolarità, contut, a-j piasìa pròpi për gnente ai prèive dël templ, përchè chiel a l'era nen un prèive tanme lor e gnanca 'n magister "autorisà" al servissi dl'istitussion. A j'ero gelos ëd Gesù e lòn ch'a disìa nen ëd ràir a lo consideravo d'eresìe, ëd dotrin-e nen "an lìnea" con ël magisteri ofissial. Costi prèive, donca, a van da chiel e a-j diso: "Chi ch'a l'ha date l'autorisassion për fé lòn ch'it fase, për fé 'l magìster? Mostrane le carte! Chi ch'a l'ha date cost ' autorità? N'has-to la facoltà?". An efet, Gesù a l'era pa 'n prèive, a l'avìa nen ëstudià a dë scòle teològiche ch'as conossìo; ch'as savèissa, a l'era nen un dissépol ëd quai magìster arconossù e a fasìa pa part ëd grop religios "ëd tendensa" coma ch'a-i na j'era 'dcò tanti an coj temp-là. Gesù a l'avìa gnun-a patènta 'd magister.

Gesù a-j rëspond con n'àutra domanda: "L’autorità ch’a l’avìa Gioann ëd batesé a vnisìa dal cél o ch’a l’era mach uman-a? Rëspondme”. An efet, ëdcò Gioann Batista a l'era gnanca chiel un prèive o un profeta "autorisà", ma gnun a l 'era ancalasse a buté an question soa ciàira e génita autorità moral e spiritual. Vera, a l'era stàit butà an përzon e fin-a fàit massé dal rè Eròde, ma mach përchè lòn che Gioann a predicava a l'era dësconvenient për ël podèj dël rè e për soa polìtica coròta. Chi é-lo ch'a l'avìa daje a Gioann l'autorisassion a prediché e a batesé? Chi a l'avìa mandalo, Gioann? Ai prèive 'd Gerusalem a convenìa pa 'd rëspònde ciàir a la domanda 'd Gesù, përché, compiasent anvers al podej polìtich coma ch'a l'ero, a l'avìo pensà dë sté ciuto a riguard ëd la tràgica mòrt ëd Gioann e fé finta 'd nen. A vorìo gnanca feje 'n dëspiasì al pòpol parlandje contra a Gioann, përchè la gent a chërdìa che Gioann a fussa stàit un profeta genit. Antlora për ij prèive a l'era bin mej lassé le còse ant l'ambiguità e nen pijé na posission a riguard. Tìpich dj'ipòcrita e dla gent servil. A l'é parèj che soa ipocrisìa 'd lor a meritava gnun-a rëspòsta gnanca a propòsit dla "autorisassion" ch'a-j ciamo a Gesù. Lòn ch'a l'avrìa servì 'd deje na rëspòsta? A sarìa stàit mach na scusa e n'ocasìon për fé 'd ciacòt. La domanda ch'a l'avìo faje a l'era nen sortija da 'n ver interesse për Gesù. Ëd sicur, a sarìo nen ëstàit a scotelo për amprende da chiel përchè a pensavo 'd savèj già tut lor, d'esse lor "ij magister", d'avej gnente da 'mprende da un "paisanòt" tanme Gesù, ch'a l''era gnanca "andàit a scòla". La "patènta" a l'avìo mach lor!

A peul capité 'dcò 'ncheuj d'ancontré 'd përson-e ch'a fan part ëd quai religion, gesia o seta 'd gran pretèise, ch'a vorìo discute con ti ch'it ses un cristian lìber e bìblich, toe dotrin-e o posission, opura ch'at ciamo 'd giustifiché lòn ch'it fase o dise coma cristian professant. Val-ne la pen-a dë sté lì a discute? Soens nò, përchè, an realità, ëd gent ëd cola sòrta at pijerìo nen an sël sério. Për lor it ses ti d'esse an eror e lor a son "da la banda dla rason". A veulo mach buté an question toa fede, ëd critiché toe përsuasion e a spero 'd podèj "convertite" a soa manera 'd lor ëd vardé la fede. A val pa la pen-a, parèj, dë sgairé 'd temp a bate e dibate, ëd tenté 'd vinc-je o convinc-je con toa dialética, ëd "buteje an dirota". Tut lòn ch'it disèisse a sarìa dësqualificà ai sò euj, a lo varderìo nen an sël sério. A son lor ch'as chërdo "ij magister" e për lor it ses ti a dovèj esse dotrinà e ch'it l'has da cangié. Antlora it deuve savèj disserne se soe domande 'd lor a sio sincere o nò, s'a son ispirà da n'interesse genit e lor at jë fan nen mach për fete antrapé. S'a son ëd gent sincera, it peudes bin rende rason ëd la speransa ch'a l'é an ti, testimonié 'd toa fede, mostreje toe përsuasion.

An tùit ij cas, për lòn ch'a riguarda costi "gran sacerdòt, magister ëd la Lej e ansian dël pòpol", lor a l'avrìo deuvù comprende che l'autorità 'd Gesù a vnisìa da Nosgnor Dé, che chiel a savìa 'd pì che tute lë scòle dë sto mond përchè lòn ch'a savìa chiel a l'avìa arseivùlo diret da sò Pare dël cél, e che gnun d'àutri a l'avìa mai fàit o ancalasse 'd dì lòn che Gesù a fasìa o a disìa. Ch'a spetèisso ancora mach dontré dì e sua arsurression a l'avrìa bin dije chi ch'a l'avìa daje soa autorità, përchè l'arsurression a l'avrìa diciarà con potensa che Gesù a l'é 'l Fieul etern ëd Dé e lor, s'a l'avèisso seguità a 'rfudelo, a sarìo stàit diciarà 'd nemis ëd Nosgnor Dé.

PREGHIERA

Nosgnor! Dame la saviëssa 'd savèj disserne se e coma rësponde a chi ch'am fà 'd domande a riguard ëd mia fede o posission. Giutme, an col cas-lì, a rësponde con rispet, calma e competensa. Dame 'dcò l'umiltà necessaria për fé n'esame 'd mie përsuasion mideme o 'd lòn ch'i faso, për amprende 'd còse neuve o për modificheje, s'it ses ti, Signor, ch'it veule parleme për sò mojen ëd lor. Amen.

28 dzèmber 2018 - Prima duminica apress Natal

Leture bibliche: Isaia 61:10-62:3; Galat 3:23-25; 4:4-7; Gioann 1:1-18; Salm 147.

Nosgnor tut-potent! I l'has arvërsà an sù nojàutri la neuva lus ëd toa Parola fàita carn: arcòrdane che costa lus, anviscà ant ij nòst cheur, a peussa splende an nòstra vita; për Gesù Crist, nòst Signor, ch'a viv e regna con Ti, ant l'unità dlë Spirit Sant, un sol Dé, ora e për sèmper. Amen.

lunedì 10 dicembre 2018

Ëd muséo sensa vita (65. March 11:20-26)

A peul esse anteressant fé visita a 'd muséo, ma a son ëd leugh pien stàtue sensa vita ch'as arferisso a 'd përsonagi e a 'd situassion ch'a-i son pì nen. A l'é bin conòsse la stòria e fé 'd selebrassion ëd la vita ch'a-i era an passà, ma nojàutri la stòria i l'oma "da fela" ancheuj da viv e "fabriché l'avnì". La cesa 'd Nosgnor a peul nen esse mach "un muséo" 'd tradission da guerné, n'erbo giumai sëccà, ma 'd gent consacrà a Nosgnor ancheuj ch'a son viv e ch'a travajo con fiusa për la gloria 'd Nosgnor. Gesà an dësfida ant ël pass dl'Evangel d'ancheuj: March 11:20-26.
"La matin, mentre ch’a passavo davzin al fijé, a l’han vëddù ch’a l’era restà sech fin-a da le rèis. Pero, ch’a l’era arcordasse dle paròle ‘d Gesù, a-j dis: “Signor, varda-lì, ël fijé ch’it l’has maledì, a l’é sëccasse”. E Gesù a l’ha rësponduje: “Chërde an Nosgnor. Përchè an vrità iv diso che chionque a dirà a cola montagna: Àuss-te e campte ant ël mar, e ch’a l’avrà gnun dubi an sò cheur ma ch’a chërdrà che lòn ch’a dis as farà, tut lòn ch’a l’ha dit a-j sarà fàit. A l’é për lòn ch’iv diso: Tut lòn ch’i ciamereve an pregand, chërde ch’i lo arseivreve, e av sarà fàit. Ma quand ch’iv presentreve për fé vòstra preghiera, s’i l’eve quaicòsa contra quaidun, përdonje, përchè vòst Pare ch’a l’é an cél av përdon-a ‘dcò vòstre mancanse. Ma s’i përdon-e nen, vòst Pare ch’a l’é an cél, av përdonrà pa vòstre mancanse" (March 11:20-26).
A-i è d'istitussion religiose ch'as ciamo "cese" ch'as dan tanta blaga ma ch'a son ëd gnun-a utilità për Nosgnor; a l'opòst, a-j son d'ambarass e d'antrap. As dimostro d'associassion ëd podèj e 'd finanse, ma l'Evangel ch'a predicavo e vivìo j'apòstoj a lo conòsso pa. Ëd l'Evangel a prédico na version arvëddùa e modificà, ch'a son mach ëd bele paròle e na moral ipòcrita. As contento 'd sirimònie e 'd tradission veuide ch'a l'han gnun-a fòrsa spiritual për cambié 'd vite. Per lor, porté anans "la tradission", fé part ëd soa istitussion e arsèiv-ne "ij sërvissi" a l'é tut. A men-o vant ëd soe catedraj, ma a son mach ëd muséo për ij turista. A smijo a col fijé che Gesù a l'avìa vëddù pien mach ëd feuje e che për lòn a l'avìa maledì e ch'a l'era restà sech fin-a da le rèis.

D'istitussion eclesiàstiche, grande o cite ch'a sìo, a-i na j'é vàire e Nosgnor Gesù Crist, nen mach an ëd pass coma col d'ancheuj, ma an vàire d'àutri ant ël Testament Neuv, an dis ëd seurt-ne fòra sensa tëmma për nen dventé 'd guardian ëd muséo, guardian "d'erbo sech", sensa vita. Nosgnor as gropa nen a d'istitussion religiose, quale ch'a sìo soe pretèise 'd lor. Gesù an dis: "Chërde an Nosgnor", ancaleve a seurte fòra "dla sità cintà e bin guernà". La vita spiritual a séguita a fosoné nen an d'istitussion parèj, ma an tanti pcit grop ëd cristian ch'a son pòver dla mira uman-a, ma rich d'esperiensa spiritual e 'd cola vitalità ch'a l'é don ëd Nosgnor për coj ch'a-j son fedej: lor-lì a gòdo dla benedission ëd Dé e a l'avran n'avnì, col che Nosgnor a promët për coj ch'a-j veulo bin.

An ës pass dël vangel, Gesù a cheuj l'ocasion për mostrene coma ch'a sìa da manca preghé Nosgnor Dé con fiusa. Nosgnor Dé as compias d'operé për ël mojen ëd la preghiera dij sò fieuj e fije. Soe promësse a riguard ëd le preghiere "ch'as ancalo" 'd chërde and lòn ch'a l'é nen possibil ëd la mira uman-a, ant le còse an armonìa con ël volèj arvelà 'd Nosgnor, a garantisso a la preghiera na potensa spiritual ch'a stupiss. I l'oma pa da dubité o 'd tombé ant la disperassion. Quaivòta Dé "a tarda" a scoté a la preghiera, ma a veul butela a la preuva, a veul fene chërse ant la përsistensa e ant la fe, an savenda che ij sò temp a son sèmpre conform a saviëssa. La preghiera ch'a sà nen demòrde, ch'a ten-e dur, ch'a përsévera, a fà "bugé 'd montagne "Përchè an vrità iv diso che chionque a dirà a cola montagna: Àuss-te e campte ant ël mar, e ch’a l’avrà gnun dubi an sò cheur ma ch’a chërdrà che lòn ch’a dis as farà, tut lòn ch’a l’ha dit a-j sarà fàit". La preghiera ch'a përsévera a nëttia 'l cheur e "a spian-a 'd montagne" parèj che la grassia 'd Nosgnor a peussa prevalèj.

Chërde ant la grassia 'd Nosgnor a veul dì vive la grassia ant le relassion ch'i l'oma con j'àutri e përdoneje. Chi ch'a capiss com a sìa stàit përdunà dal Crist sensa avèjne 'd mérit, coma podrìa-lo esse spietà e intolerant anvers a d'àutri? A l'é nen che Nosgnor an përdon-a mach ant la mzura ch'i noi i përdonoma a d'àutri (lolì a sarìa salvassion për euvre e pa nen për grassia) ma nojàutri i foma vëdde vàire ch'i l'oma capì dla grassia che Nosgnor a l'ha avù për noi an Crist, ant la mzura ch'i përdonoma a d'àutri.

PREGHIERA

Nosgnor! Tante vire nòstra preghiera a l'é fiaca, esitanta e dubiosa: che 'd dubi e 'd paura ch'i l'oma! Përdon-ne e rend fòrta nòstra fe për che ti't compiasa d'operé për ël mojen ëd nòstra preghiera, ëd còse grande, a la glòria 'd tò nòm sant. Giut-ne, a la fin, a vive an nòstre relassion con j'àutri, ant në spirit ëd grassia. I l'oma bon da manca 'dcò 'd lolì! Amen.

23 ëd Dzèmber 2018 - Quarta duminica dAdvent

Leture bìbliche: Michea 5:2-5; Ebrei 10:5-10; Luca 1:39-55; Salmo 80:1-7

Nosgnor tut-potent! Nëttia nòstra cossiensa quand che Ti an fà vìsita minca dì, përchè Tò Fieul Gesù Crist, a soa vnùa, a peuda trovene ant na ca prontà për chiel; ch'a viv e regna con Ti, ant l'unità dlë Spirit Sant, un sol Dé, ora e për sèmper. Amen.

A-i é tròp ciadel (64. March 11:15-19)

An ësto mond a-i é tròp ciadel e confusion. Parèj, tanti a speto mach da 'ndess-ne an sël cò 'd na montagna për stess-ne an santa pas, ant ël silensi, e podèj concentresse an lòn ch'a val pì 'd tut. Cola-lì a l'era la funsion dij santuari, visadì d'esse "ël leugh dël rëscontr" an tra l'ànima e Nosgnor Dé. Noi i-j parloma e, dzurtut, a l'é chiel, ant ël silensi, ch'an adressa soa Paròla. Lolì a capita tròp ëd ràir përchè i l'oma tròp armor molest ant la testa, tròp fracass. Ch'a-i sìa tròpa confusion a càpita fin-a ant le gesie, ch'a l'han da esse 'd leugh ëd preghiera e nen d'àutr. Col-lì a l'era 'l motiv che Gesù a l'avìa scassà dal templ ëd Gerusalem tut lòn ch'a l'avìa nen da essje. Vëddoma lòn ch'a dis ël vangel an March 11:15-19.

Immagine correlata
"Quand ch’a son rivà a Gerusalem, Gesù a l’é intrà ant le cort dël Templ e a l’é butasse a scassene fòra coj che a-i vendìo e a-i catavo, e a l’ha comensà a stravaché le tàule dij cambista e le cadreghe ‘d coj ch’a-i vëndìo ‘d colombòt. A përmëttìa gnanca nen ch’a portèisso ‘d marcansìa ant l’area dël Templ. A l’ha comensà a mostreje a la gent parèj: “É-lo nen ëscrit: Mia ca as ciamerà na ca ‘d preghiera për tùit ij pòpoj? Ma voi i l’eve fane na trun-a ‘d làder” (March 11:15-19).
I podrìo imaginesse l'ansema dj'edifissi dl'antich templ ëd Gerusalem tanme un ëd coj santuari dël culto catòlich roman ch'a-i son soens an sël cò 'd montagne e che ij fedej a-i van për preghé, për porteje d'oferte votìve e për fé 'd pelerinagi - sensa naturalment dë statue o 'd mistà, përchè Nosgnor a-j proibiss. A-i ero le part dedicà ai servissi religios, ma, tut d'antorn, a-i ero 'dcò le boteghe për la vèndita d'articoj religios e 'd "sovnir", e lòn ch'a l'era da manca për l'arseiviment dij pelerin ...e tanti a-i fasìo ij sò bej profit comersiaj. A-i era pròpi 'n gran fërvor d'atività, tut dantorn al templ ëd Gerusalem, e 'dcò 'n gran ciadel. Ancheuj, ant ij santuari pì famos, për coj ch'a-i van "mach" për preghé, a l'han arzervaje 'd capele pì da banda anté ch'as peul stess-ne an silensi e sensa distrassion, për podèj trové d'archeujiment, lontan da la confusion, dai turista e da j'escursionista... Ëd sicur, tante atività ch'a-i é dantorn ai santuari a podrìo esse bin "giustificà"; a l'avìo na rason për essje, coma, për ël templ ëd Gerusalem, la presensa dij dëscambia-valute o dij venditor ëd bestie pr' ij sacrifissi.

Tant ëd lòn ch'a-i stasìa dantorn al santuari 'd Gerusalem a peudìa bin avèj ëd giustificassion, "a sërvìa", ma a Gesù "tut col ambaradan" a-j piasìa pròpi për gnente: tant ch'a l'é vera che chiel a l'era indignass-ne fòrt e, coma ch'a dis ël vangel, "a l’ha comensà a stravaché le tàule dij cambista e le cadreghe ‘d coj ch’a-i vëndìo ‘d colombòt. A përmëttìa gnanca nen ch’a portèisso ‘d marcansìa ant l’area dël Templ". Gesù as dimostra ambelessì un "dësturbeur" génit dl'atività dël santuari e ij sò gest a podrìo smijé pròpi "fòra pòst", tant da giustifichesse ch'a ciamèisso le guardie, la sicurëssa, për fé torné tut a "la normalità". Ëd sicur, tanti a l'avrìo di: "Col-lì a l'é mat", "Chi ch'a chërd d'esse?", "Un tal fanàtich religios a l'é da fërmé".

Tute nòstre giustificassion, contut, a ten-o nen ëdnans al fàit che Gesù - ch'as lo chërda o meno", a l'é chiel "ël padron ëd ca". Chiel a l'é 'l Fieul dël Pì-àut, col

che, ëd na manera brusca, "malgrassiosa", ma legìtima, a vorìa arporté l'istitussion dël templ, "la ca 'd Nosgnor" a soa funsion originària, visadì esse na génita "ca 'd preghiera", ël leugh dël rëscontr an tra Dé e sò pòpol. A l'avìa da esse 'n leugh "a disposission" ëd tute le gent - coma ch'a disìo ij profeta antich d'Israel. Ambelelì, ant un archeujiment silensios, d'òm e 'd fomne a l'avrìo eleva soe preghiere 'd lor a Dé, scotà la letura e la spiegassion ëd la Paròla 'd Nosgnor, elevà a chiel ël cant dij Salm. Ij sacrifissi sanglan a sarìo bin chità - ëdcò lolì conform a la paròla dij profeta - nen mach përché Crist, ant ël sacrifissi ùltim ëd soa përson-a a l'avrìa renduje inùtil, ma përchè a sarìo sublimasse ant l'oferta e la consacrassion a Nosgnor ëd la vita antrega dij chërdent medésim.

Ël Crist a riva coma Rè, a buta a stesse an sò tròno e tuta l'atension a l'ha da concentresse an chiel, e lolì a riguarda tant ël cheur ëd l'òm che anté la comunità dij chërdent as riuniss. Gnente e gnun a l'ha da dësturbé - a fa nen vàire ch'i lo podrìo giustifiché - col archeujiment silensios ch'a përmet al singol e a la comunità dij chërdent ëd relasionesse a Dé, sò Dé 'd lor. "Nosgnor a stà ant sò Templi sant. Che tuta la tèra a staga ciuto dëdnans ëd chiel!" (Abacuch 2:20); "Arpòs-te an Nosgnor e spera ‘n chiel. Sagrinte nen ëd la gent grama ch’a smija sempe ‘d fé foson, cruss-te pa dij sò ambreuj" (Salm 37:7); "Che tuti a stago ciuto dëdnans a la presensa ‘d Nosgnor, tute le gent, a fà nen chi ch’a sìo, përchè chiel as ausserà për seurte dal leugh sant andoa ch’a sta" (Sacharìa 2:13).

Soens ant le gesie "a-i é tròp ciadel" (pr' un motiv o n'àutr) e a manca cola "atmosfera" 'd concentrassion ch'an përmet la përcession ëspiritual, ël silensi ch'a përmeta 'd sente la vos ëd Nosgnor ch'an parla. Nosgnor a séguita bin a parlé, ma fa l'é 'dcò nòstra testa ch'a l'é tròp pien-a 'd "fracass" për podèjla scoté!

PREGHIERA

Nosgnor! Che mè cheur e mia comunità cristian-a a sìa sèmper mej ël leugh andova i t'ancòntro ant ël silensi e l'archeujiment. I veuj ste a sent-te con atension e fete ubidiensa; i veuj elevé anvers ëd ti ed paròle e 'd pensé bin medità, coj ch'a seurto da mè cheur; i veuj elevé anvers ëd ti ël cant dij Salm isapirà con partecipassion e cossiensa. Scassa da mi, it na prego minca na sorgiss ëd dësturb! Ant ël nòm ëd Crist. Amen.

16 dë dzèmber 2018 - Tersa duminica d'Advent

Leture bìbliche: Sofònia 3:14-20; Filipèis 4:4-7; Luca 3:7-18

Nosgnor! Dësvija Tò podèj, e con gran potensa ve an tra ‘d nojàutri; e, përchè i soma tant ambarassà da nòstri pëccà, che Toa generosa grassia an giuta lest e ch’an lìbera; për Gesù Crist, nòst Signor, che con Ti e con lë Spirit Sant sìa onor e glòria, ora e për sèmper. Amen.

martedì 4 dicembre 2018

Porté frut për la glòria 'd Nosgnor (63. March 11:12-14)

Ij coltivator ëd fruta a së speto che ij sò piantament a-j rendo 'd frut bondos e a-j dago 'd profit. Se na pianta "a fà nen sò dover", lor as na dësbarasso e a na buto n'àutra a sò pòst. Lolì a resta valid ëdcò per la gesia cristian-a, ch'a l'ha da porté frut për Nosgnor e da serve ij sò propòsit. Còs é-lo ch'a podrìa fess-ne chiel ëd na gesia ch'a travaja nen coma Nosgnor a l'ha comandaje? Còs é-lo ch'a podrìa fess-ne chiel d'un cristian ch'a sia infedel e negligent? Còs é-lo ch'a podrìa fess-ne chiel ëd na creatura uman-a ch'a l'é nen conform ai propòsit che chiel a l'avìa creala? Pensomje quand ch'i rifletoma an sël pass dl'Evangeli ch'i lesoma ancheuj. A dis:
"L’indoman, an tornand da Betania, Gesù a l’ha avù fam. An vëdenda da lontan un fijé ch’a l’avìa ‘d feuje, a l’é andàit a vëdde s’a l’avrìa trovane quaicòsa. Contut, quand ch’a l’é avzinassje, a l’ha trovà nen d’àutr che ‘d feuje, përchè ch’a l’era pa la stagion dij fì. Antlora a l’ha dije al fijé: “Che mai pì gnun a mangia ‘d frut da ti!”. E ij sò dissépoj a l’han bin sentì cole paròle" (Marco 11:12-14).
Na vira Gesù a l'avìa contà na paràbola a propòsit ëd n'ecònom ëdzonest e negligent: “A-i era në sgnor ch’a l’avìa n’ecònomo ch’a l’era stàit acusà dëdnans a chiel ëd malvërsé ij sò beni. A l’ha mandalo a ciamé e a l’ha dije: 'Còs é-lo che sento dì ‘d ti? Rendme cont ëd toa aministrassion përchè da ora anans ti tl’avras pì nen ël mainagi dij mè beni" (Luca 16:1-2). Costa paràbola a l'era pa n'esortassion genèrica a l'onestà, ma, coma ch'a fasìo soens ij profeta antich pr' ël mojen ëd paragon, a l'era na denunsia precisa ëd l'infedeltà, ëd la negligensa dël pòpol d'Israel, che, coma rapresentant ëd Nosgnor Dé an sla tèra, soa gesia, a onorava pa, o nen assé, ij dover anvers a Nosgnor ch'a l'era 'ngagiass-ne. L'istessa idèja i la trovoma ant l'episòdi dël vangel ch'i vardoma ancheuj, ch'a podrìa disse ch'a l'era, nen na paràbola fàita a vos, ma na lession, un mëssagi comunicà pr' ël mojen ëd gest, d'assion. Ëdcò sossì a fasìo ij profeta antich. Mach che Gesù a l'era nen solament un profeta, un pòrta-vos ëd Nosgnor Dé, ma 'l Fieul ëd Nosgnor medésim vnù a fé vìsita a sò pòpol, soa gesia, për "fé n'ispession" ëd përson-a. E-lo ch'a l'avìa trovalo a serve Nosgnor con diligensa? Aidé nò! Tante "bele feuje" ma gnun frut. Ël Fieul ëd Dé a l'era vnùit a "pijesse" lòn ch'a jë spetava për dirit, "a l'ha fam", ma a treuva "gnanca 'n fì".

Contut, "a l'era pa la stagion dij fì!". I podrìo bin ciamesse che 'd sens ch'a l'ha sossì... S'i stoma a costa diciarassion, ëd fì a j'ero pa da spetene: é-lo nen pa lògich? Ël sens ëd coste paròle a l'é diferent. A podrìa significhé: "Ël temp ëd la racòlta dij fij a l'era nen rivà e parèj, përchè a j'ero nen ancora stàit cojì, ëd fì a l'avrìa bin dovù trovene! O fòrse përchè ëd frut a l'avrìo bin dovune essje, ma a l'era nen ëstàita na stagion propissia. Da n'erbo parèj, ch'a smijava bin fiorì e viv, a l'avrìo dovù spetess-ne 'd fì. Opura 'ncora, përchè ch'a smijava n'erbo ch'a fasìa bin ësperé, bele s'a l'era nen pròpi la stagion giusta, ëd fì as na sarìa bin dovune trové! An tùit ij cas, Gesù, ëd frut, a na trova pa: ël sens ëd soa maledission a stà pròpi lì.

Le paròle 'd maledission ëd Gesù anvers ëd col erbo a podrìo smijene n'assurdità, squasi "në scat irassional ëd flin-a", nen dël tut conform al caràter ch'i l'oma 'mprendù a conòsse 'd Gesù. Se i-j pensoma bin, contut, pensoma a 'n coltivator ch'a së speta che soe piante a pòrto 'd frut. Se un-a ëd coste piante, malgré la soen ch'a l'ha daje a tute man, a séguita a porteje gnun frut, ël coltivator, còs a fà-lo? "Sensa tante stòrie", cola pianta chiel a la elìmina e a na buta n'àutra a sò pòst. N'àutra vira Gesù a l'avìa dit: "I son la vis e vojàutri i n'a seve ij mèir. Col ch'a sta an mi, e mi an chiel, a porta motobin ëd frut, përchè fòra da mi i peude fè gnente. Se quejdun a sta nen an mi, a l'è campà vìa coma la sarmenta e a sëcca. La sarmenta a l'é peui ambaronà e brusà. S'i steve an mi e mie paròle a resto an vojàutri, ciameve tut lòn ch'i veule e av sarà fàit. An sossì mè Pare a l'é glorificà: ch'i pòrte motobin ëd frut. Antlora i sareve përdabon ij mè dissépoj" (Gioann 15:5-8).

Parèj a smija esse stàit për ël pòpol ëstòrich d'Israel che per lor Gesù a-j dis: "Che mai pì gnun a mangia ‘d frut da ti!”. Sossì a l'é gnente 'd meno che la fin ëd la funsion ëstòrica dla nassion d'Israel, ch'a tèrmina parèj sò ròl prinsipal ant ij progèt universaj ëd Nosgnor. Vera, j'Israelita a séguito a esse onorà da Nosgnor Dé, përchè com a dis l'apòstol, a lor aparten "...l'adossion, la glòria, le alleanse, la Lej, ël servissi divin, le promësse e ij patriarca. Da lor a ven, për dissendensa 'd natura, ël Crist, ch'a l'é Nosgnor Dé dzura ògni còsa, benedì për sèmper" (Roman 9:4). A l'é bin vera che për lor a séguito d'essje 'd benedission ëspeciaj, përchè Nosgnor a resta sèmper fedel a le promësse ch'a l'ha faje, ma 'l pòpol ëd Nosgnor, ancheuj, a l'ha na dimension motobin pì granda che 'l pòpol d'Israel. Ël pòpol ëd Nosgnor a l'é fàit ëd tuti coj che, ant ël mond antregh, a fà nen ëd cola nassion ch'a sìo, a son fidasse al Signor e Salvator Gesù Crist e a-j son ëd servissi. Ël popol ëd Nosgnor a l'é fàit ancheuj ëd "Giudé e 'd Grech", d'Israelita e 'd gent ëd tute le nassion dël mond: cola-lì a l'é la Gesia 'd Nosgnor. La sità 'd Gerusalem e la tèra d'Israel a l'é 'd sicur da onoresse për sò ròl ëstòrich e simbòlich, e ambelelì a-i saran ancora, për l'avnì, d'aveniment ëd rilevansa, ma Gesù a dis che un bel dì, ch'a l'é ancheuj, a l'avrà pì gnun-a 'mportansa 'ndova ch'as rend l'adorassion a Nosgnor. I l'oma pì nen da manca 'd santuari e 'd leugh fisich ëspeciaj, përché, coma ch'a dis Gesù: "Chërdme ... a ven l'ora che i adorëreve 'l Pare nì an su sta montagna-sì e gnanca a Gerusalem" (Gioann 4:21).

An tùit ij cas, foma bin atension a nojàutri, gesie e chërdent d'ancheuj, ëd nen ampinisse d'orgheuj e nen pensé ch'i podrìo nen ëdcò nojàutri esse scartà, s'i foma nen lòn ch'i l'oma da fé! L'Apòstol a scriv: "Ti ‘t podrie antlora dì: “Ij branch a son ëstàit tajà vìa përch’ i fusso entà mi”. Lolì a l’é bin dit: a son ëstàit tajà vìa për motiv ëd soa incredulità ‘d lor, e ti, a l'opòst, it të ten-e frem për toa fèj. Sie nen orgojos, ma abie tëmma, përchè Nosgnor s’a l’ha nen risparmià ij branch naturaj, a podrìa bin nen risparmiè ti! Considera, donca, la bontà e la severità ‘d Nosgnor: la severità con coj ch’a son tombà, e soa bontà anvers ëd ti. Tente bon, donca, a soa bontà, da già che, divers, ëdcò ti it podrìe esse taja vìa. D’àutra banda, ëdcò lor a saran entà se a përsisto nen ant soa incredulità ‘d lor, përchè Nosgnor a l’ha bin ël podèj për enteje torna" (Roman 11:19-23).

L'omne bin sentì, ëdcò nojàutri, le paròle che Gesù an dis an ësto pass ëd l'Evangeli?

PREGHIERA

Nosgnor Dé! Da mi ti të spete ch'i porto 'd bon frut a toa glòria. Fà che mi im ten-a bin ëstrèit a Gesù Crist e ch'i sìa diligent ant l'ubidìte. Che mia fidelità at daga glòria e che mi im trova mai ant la situassio d'esse scartà për mia negligensa e onta. Amen.

Duminica 9 Dzèmber 2018 - Sconda Duminica d'Advent

Leture bibliche: Malachia 3:1-4; Filipèis 1:3-11; Luca 3:1-6.
Nosgnor ëd misericòrdia! Ch’it l’has mandà ij tà mëssagé, ij profeta, për prediché ‘l pentiment e për pronté la stra për nòstra salvëssa: Dane la grassia dë scoté j’amoniment ch’an fan e ‘d chité nòstri pecà, përchè ch’i podoma saluté con gòj la vnùa ‘d Gesù Crist, nòst Redentor, ch’a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, ora e për sèmper. Amen.

lunedì 26 novembre 2018

Ël Rè a riva an soa sità capital (62. March 11:1-11)

As podrìa bin dì che la manera d'esse e 'd fé 'd Gesù 'd Nasaret an cost mond a l'era soens "da Bastian Contrari", e fin-a tanti ancheuj ch'as diso ij sò "rapresentant" a l'han ancora nen capila... Lë "stil" del Mëssìa, dël Salvator dël mond a l'é ùnich përdabon e sossì a lo vedoma ant l'episòdi dël vangel ch'i vardoma ancheuj e ch'a parla 'd soa "intrada trionfal" a Gerusalem.
Intrada ‘d Gesù a Gerusalem. "Avzinandse a Gerusalem, da la banda ‘d Betfage e ‘d Betania, anvers ël mont dj’Ulivé, Gesù a l’ha mandà anans doi dij sò dissépoj, e a l’ha dije: “Andevne a cola borgià ch’a l’é visavì ‘d voi, parèj che quand ch’i-i intre i trovreve ‘n burichèt ëstacà che gnun ancora a l’ha dovrà da cavalcadura, dëstachelo e portemlo. Se quaidun av ciama përchè ch’i lo feve, dije che ‘l Signor a n’ha da manca e che tòst av lo darà andarera”. A son donca partì e a l’han trovà ‘l burichèt ch’a l’era stacà da fòra an sla stra, dacant a na pòrta, e a l’han dëstacalo. Quaidun ëd coj ch’a l’ero ansilì, a l’han dije: “Përchè ch’i dëstache col borichèt?”, E lor a l’han rësponduje coma ch’a l’avìa dije Gesù, e a l’han lassajlo fé. A l’han donca mnà ‘l burichèt a Gesù e a l’han posaje adòss ij sò mantej, e chiel a l’é montaje. Diversi a l’han dëstendù ij sò mantej ëd lor an sla stra përchè a-j passèissa dzura, e d’àutri a tajavo ‘d branche da j’erbo e a-j spantiavo për la stra. Coj ch’a-j andasìo dëdnans, e coj ch’a-j vnisìo dapress a crijavo: “Osana! Ch’a sia benedì col ch’a ven an nòm ëd Nosgnor! Ch’a sia benedì ël Regn ch’a riva, ël Regn ëd David, nòst antich! Osanna ant ij leugh pì àut!”. Parèj Gesù a l’é intrà a Gerusalem, al Templ. Dòp d’avèj beicà tut lòn ch’a-i era lì dantorn, coma ch’a l’era già tard, a l’é seurtiss-ne con ij dódes për andé a Betania" (Marco 11:1-11).
Ant l'episòdi dël vangel ch'i vardoma ancheuj, Gesù a riva a Gerusalem për l'ùltima part ëd soa mission an sla tèra. Gerusalem a l'é la "sità capital" del Regn ëd Nosgnor, cola che chiel a l'ha sernù coma soa abitassion, andoa ch'a sta Sion, ël mont sant, sò tròno, sò templ. Coma ch'a selebra 'l Salm 48, Gerusalem a l'é "la sità 'd Nosgnor", "...sima magnìfica, gòj ëd la tèra antrega. Ël mont Sìon a smija a le sime 'd Sàfon, ma a l'é chila la sità dël gran' Rè. Nosgnor medésim a sta 'nt le tor ëd Gerusalem, e as arvela coma sò difensor". Ij pelerin ch'a-i monto a diso: "Nojàutri i l'avio bin sentì dì 'd la glòria 'd cola sità, ma adess i l'oma vëddula con nòstri euj medésim - la sità dël Dé dl'univers. Nosgnor a la mantniss ëstabil për sèmper". Gerusalem a l'era la sità dël rè David, prefigurassion dël Mëssìa, e pròpi ambelelì ij profeta antich a disìo che chiel a sarìa manifestasse ant ij dì darié. An efet, Gerusalem a l'é 'l sènter d'anrajament ëd tùit ij propòsit ëd Dé për cost mond.

Parèj, Gesù, ël Fieul ëd Nosgnor, "ël prinsì dla pas", a intra an cola ch'a podrìa bin disse ch'a l'era soa sità e a lo dimostra ant lòn ch'a càpita an cost episòdi, soa intrada trionfal an Gerusalem. La regalità 'd Gesù as dimostra dal coma che 'l pòpol a lo arsèiv: a lo arconòss pròpi coma 'l Mëssia dla promëssa, col ch'a l'avìo spetà da tant. Gesù a l'é 'l dissendent dël rè David e "ardité legitim al tròno". Coj che antlora a-i comandavo a l'avìo pròpi gnun titol për sté al govern. A stupiss pa nen che costa intrada 'd Gesù tant a sagrinèissa tant coj ch'a ocupavo ij pòst ëd comand antlora 'd cola sità, ch'a l'avìo fin-a ciamà na "riunion d'emergensa" dij prinsipaj dla nassion - e fin-a j'ocupant roman as na sagrinavo.

Con tut lòn, Gesù a intra 'n sità ëd na manera diversa dai "potent" ëd cost mond. Pa nen ant un poderos caval bianch, a pompa magna, con la mùsica e na trupa d'armà, ma 'n gropa d'un borichèt e compagnà da gent sèmpia coma ch'a l'ero ij sò dissèpoj. Le professìe antiche a l'avìo prefigurà pròpi lòn, e coj ch'a le conossìo a l'ero bin renduss-ne cont.

Armarché 'dcò coma Gesù, ël Rè, a l'abia titol ëd dispon-e 'd minca còsa, e lolì a l'é 'dcò arconossù quand ch'a manda ij sò dissépoj a pijé col borichèt: "Se quaidun av ciama përchè ch’i lo feve, dije che ‘l Signor a n’ha da manca ... Quaidun ëd coj ch’a l’ero ansilì, a l’han dije: “Përchè ch’i dëstache col borichèt?”. E lor a l’han rësponduje coma ch’a l’avìa dije Gesù, e a l’han lassajlo fé". L'ora ch'e Gesù a ciama a nojàutri ëd buté a sò servissi nòstre përson-e o ëd còse ch'i na soma ij padron, com é-lo ch'i-j rëspondoma? Arconosom-ne an lolì sò dirit ëd sovranità? A diferensa, contut, dij potent ëd cost mond, chiel a dà 'ndaré lòn ch'a ciama 'd podèj dovré! "...dije che ‘l Signor a n’ha da manca e che tòst av lo darà andarera"!

Gesù. parèj, a intra an soa sità e "a bèica tut lòn ch’a-i era lì dantorn", coma s'a féissa n'ispession. Lòn ch'a sarà l'arzultà 'd soa "ispession"? Cola ch'a sarà la valutassion ëd lòn ch'a trova? I lo varderoma la vira ch'a ven. Ciamomse, contut, se Gesù, ël Rè, a vnèissa sensa preavis a fé l'ispession, a controlé nòstra vita, o nòstra comunità cristian-a, coma trovrìa-la? Sarìa-la conform a lòn ch'a dovrìa esse e ch'a pias a chiel? Cola ch'a sarìa soa valutassion? A Gerusalem, an coj dì-lì, sò pòpol a 'rsèiv el Signor con granda gòj: "Osana! Ch’a sia benedì col ch’a ven an nòm ëd Nosgnor! Ch’a sia benedì ël Regn ch’a riva, ël Regn ëd David, nòst antich! Osanna ant ij leugh pì àut!”. I sò nemis a j'ero nen là an tra cola gent, ma a l'ero 'n camin ëd comploté, da stërmà, ëd masselo. A sarìo bin riussì a felo fòra e Gesù a sarìa stàit butà an sna cros tanme 'l pes criminal ch'a-i sìa. Pura, pròpi cola soa mòrt an cros a sarìa stàita sò trionf. I podoma bin dì che "lë stil" ëd Gesù a sìa motobin divers da lòn che ij pì a së spetrìo.

PREGHIERA

Nosgnor Dé! I t'arsèivo an mia vita coma 'l Sovran e 'l Signor legìtim. Ti 't l'has tìtol a ess-lo ëd mia person-a e 'd tut lòn ch'i l'hai. I son a toa disposission përchè ti ëm dovre coma ch'at pias për toa glòria. It ciamo përdon përché tante vire i penso mach a mi medésim e për ti i son ëd pòca utilità o fin-a d'antrap a toa càusa. I l'hai da manca d'ess-te "domestià", d'esse bin "butà al pass". I confido che ti't lo fasa. Amen.

Letura 'd March 11



Duminica 2 dzèmber 2018 - Prima duminica d'Advent

Geremìa 33:14-16; 1 Tessalonicèis 3:9-13; Luca 21:25-36; Salm 25:1-9

Nosgnor tut-potent! Dane la grassia 'd campé via j'euvre dël top e 'd vestisse dl'armura dla lus, adess an cost temp ëd costa vita mortal che Nosgnor Gesù Crist a l'é vnùje për visitene an grand' umiltà; che ant ël dì darié, quand cha 'rtornerà an soa majestà gloriosa për giudiché ij viv e ij mòrt, nojàutri i peussa arsussité a la vita inmortal; për col ch'a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé, ora e për sèmper. Amen.

lunedì 19 novembre 2018

Pija coragi, Gesù at manda a ciamé (61. March 10:46-52)

Quand ch'i lesoma la Paròla 'd Nosgnor, a l'é nen mach na bela conta ch'i lesoma, a l'é nen mach n'esercissi leterari... ma a l'é l'apel che ancheuj Nosgnor medésim a adressa a nojàutri 'd përson-a. A che përsonagi dël vangel i jë smije vojàutri e còsa podrio-ne amprende da chiel? Vardoma ancheuj la varision ëd Bartimé, ch'a l'era bòrgno.
"Peui a son rivà a Gerico, e coma ch'a partìa da Gerico con ij sò dissépoj e 'n grand ëstrop ëd gent, n'òm ch'a l'era bòrgno, për nòm Bartimé, fieul ëd Timé, a l'era setà an sla stra e a ciamava la limòsna. Quand ch'a l'ha sentì ch'a-i passava Gesù 'd Nazareth, a l'é butasse a crijé e a dì: "Gesù, fieul ëd David, àbie compassion ëd mi!". E diversi a-j trovavo da dì përchè a stèissa ciuto, ma chiel a crijava ancora pì fòrt: "Fieul ëd David, àbie compassion ëd mi!". Gesù, antlora, a l'é fërmasse e a l'ha mandalo a ciamé. A l'han donca ciamalo disandje: "Pija coragi, àuss-te, Gesù at manda a ciamé!". E campand a tèra sò mantel, a l'é aussasse e a l'é vnù da Gesù. Gesù a l'ha domandaje: "Còsa veus-to ch'it fasa?". E 'l bòrgno a l'ha dije: "Rabunì, fa ch'i s-ciàira!". Gesù a l'ha dije: "Va, toa fej a l'ha salvate". E 'd colp la vista a l'é artornaje e a l'é andaje dapress a Gesù për la stra" (March 10:46-52).
Ant la letura dël vangel ch'i l'oma fàit la vira passà, i l'avìo 'ncontrà Giaco e Gioann ch'a l'ero acostasse a Gesù con na petission. Ancheuj i ancontroma n'àutr ch'a-j presenta na petission, na sùplica: a l'é n'òm ch'a l'era bòrgno e ch'a stasìa për la strà a ciamé la limòsna. An tuti e doi ij cas, Gesù a-j fà l'istessa domanda: "Còsa veus-to ch'it fasa?". Gesù a smija fin-a rassegnà che la gent a-j s'acòsta mach për ciameje 'd grassie. La preghiera génita, an efet, a l'é nen mach "ciamé", ma 'dcò adorassion e làude. An tùit ij cas, Gesù a l'é bin cossient d'esse vnùit an tra costa umanità bzognosa, për fene dël bin. Tutun, Gesù a l'ha bin rason ëd nen dì che 'd sì a qualsëssìa nòstra preghiera - chiel a sa mej che nojàutri lòn ch'i n'oma da manca. Ij bzogn ch'i sentoma a son nen sèmper lòn che përdabon an serv. I l'oma da amprende, anans ëd tut, a conòsse e a raportesse a Nosgnor Dé con fiusa. I l'oma da trové an chiel nòstra sodisfassion e gòj - përchè i j'ero stàit creà pròpi për lòn, ma an chiel i trovoma 'd sicur na rispòsta a tùit ij nòstri bzogn, conform a soa santa providensa.

Gesù a rend la vista a col òm, ch'a l'era bòrgno, ma a-j dis ëdcò: "Va, toa fej a l'ha salvate". Lolì a l'é bin da pì che dije: "Va, adess i podras ës-ciairé". Lolì a l'é coma s'a l'avèissa dije: "La fiusa ch'it l'has butà an mi, a l'ha fàit ëd pì che rend-te la vista fìsica - ch'a l'é 'd sicur amportanta - ma a l'ha rendute 'salv', 'antregh', complèt, coma na creatura uman-a ch'a l'é destinà a la comunion con sò Creator, Dé. It l'has confëssà toa fede an mi, 'ël fieul ëd David', ël Mëssìa, ël Salvator dël mond. I l'hai date parèj 'la ciav' nen mach ëd la vista fìsica, ma bin pì che lòn, la ciav ëd la 'vision ëspiritual'. An ëvnisend-me dapress, ti 't dëscheuvreras neuve dimension ëd la vita uman-a, cole ch'it l'avrìe avù fin da l'inissi, anans che 'l pëccà a vastèissa minca n'aspet ëd vòstra esistensa".

A l'é parèj che col òm, adess ch'a l'é varì, "a-j va dapress a Gesù për la stra". An lolì i vëdoma 'l prinsipi dla vita cristian-a. Vera, për col òm a sarà nen sèmper belfé andeje dapress a Gesù, ma a podrà esse sicur che collì a sarà l'inissi ëd tante sodisfassion, pì 'd cole ch'a podèissa imaginé.

Ant la conta, armarché 'dcò: "... e campand a tèra sò mantel, a l'é aussasse e a l'é vnù da Gesù". Për andé da Gesù e con Gesù, i dovoma lassé da banda "ël mantel" ch'a quata ij nòstri pëccà, për che chiel a-j arleva e a-j na lìbera. I l'oma da campé vìa ij nòstri strass ëspòrch ch'a j'ero nòstra "vestimenta", coma ch'a dis la Paròla: "I soma tùit anfetà e antamnà dal pecà. Fin-a i nòstri mej ësfòrs, dëdnans a Ti, a son gnent' àutr che 'd ëstrass anflà 'd grass" (Isaìa 64:5). An efet, is doma tante àrie ma is rendoma gnanca cont vàire ch'i soma, dnans a Nosgnor, spòrch e spussolent! Vàire ch'i l'avrìo da lavesse e d'arvestisse 'd neuv - da la mira spiritual, perchè cola lì a l'é l'ùnica condission ch'an përmëttrà 'd presentesse dëdnans a Nosgnor. Nòstra purificassion e vestission a l'é 'l don ch'i arsèivoma da la grassia 'd Nosgnor për la fe ant ël Salvator Gesù. Un bel dì, tuti coj ch'a l'han fidasse an Gesù a 'rseivran un "mantel" neuv, rich e càud, tant da smijé 'd "fieuj ëd rè". Ël "mantel" ch'i portoma ancheuj a va pròpi nen bin, an serv pa. Campandlo via, i podroma "sauté an pé" lìber e core anvers ëd Gesù. Chiel an darà lòn ch'i l'oma da manca.

Vera, cole ch'i l'oma dovrà ambelessì a son ëd figure për fesse mej comprende, ma i l'oma da ciamene lòn ch'a sìa ch'an ampacia për podèj "core" dal Salvator Gesù Crist! A-i é gnente ch'i l'oma nojàutri ch'a vala la pen-a 'd portesse dré quand ch'i andoma da Gesù, perché, coma ch'a l'é scrit: "Nosgnor a l'ha fàit che Chiel medèsim a fussa nòstra sapiensa, giustissia, santificassion e redension" (1 Corint 1:30).

PREGHIERA

Nosgnor! Ti ch'it ses passà dëdnans a mi ancheuj, pròpi pr' ël mojen d'ës test dël vangel, i levo 'nvers ëd ti mia vos për suplichete che ti, an tò amor, am ven-a 'n agiut. A l'é mach ti ch'it peude rësponde ai mè bzogn. Ora che ti 'm ciame, i coro anvers ëd ti con fiusa, an lassand da banda ij mè strass, përchè a sìa ti 'l mè tut. Amen.

Dumenica 25 'd Novembere 2018 - Ultima Duminica apress Pancòsta - Crist Rè

2 Samuel 23:1-7; Salm 132:1-19; Arvelassion 1:4-8; Gioann 18:33-37

Nosgnor tut-potent e etern! Tò volèj a l’é ‘d ristabilì tute le còse an Tò bin-amà Fieul, ël Rè dij rè e ‘l Signor dij Signor; Acòrdane, an Toa misericòrdia che ij pòpoj dla tèra, divis e ancadnà dal pëccà, a peudo essne liberà e mnà ansema sota Tò govern sovran ëd grassia; ch’a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé, për ij sécoj dij sécoj. Amen.

mercoledì 14 novembre 2018

La via dl'onor e dla glòria (60. March 10:35-44)

Cola ch'a l'é la vìa ch'a men-a a l'onor e a la glòria? An cost mond tanti a la conòsso fin tròp bin e la pràtico. Cola lì, contut, a l'é pa cola che Nosgnor Gesù Crist a-i marciava. Ij sò dissèpoj a smijo feje obiession...
L'arcesta 'd Giaco e 'd Gioann. "Antlora Giaco e Gioann, fieuj ëd Zebedé, a son vnù da chiel e a l'han dije: "Magister, i vorìo ch'it fèisse për noi lòn ch'it ciamroma". E chiel a l'ha dije: "Còsa veuleve ch'i fassa për vojàutri?". A l'han rësponduje: "Acòrd-ne ch'ant toa glòria nojàutri i sio astà, un a toa drita e l'àutr a toa snistra". E Gesù a l'ha dije: "I seve nen lòn ch'i ciame. É-lo ch'i peude bèive la copa che mi i l'hai da bèive, e esse batesà dël batèsim ch'i sarai batesà?". Lor a l'ha rësponduje: "I lo podoma pro!". E Gesù a l'ha dije: "A l'é vera ch'i beivreve la copa ch'i l'hai da bèive, e ch'i sareve batesà dël batèsim ch'i sarai batesà, ma d'esse astà a mia drita e a mia mancin-a, a sta nen a mi d’acordèlo. Nosgnor Dé a l'ha prontà coj pòst për coj che chiel a l'ha sërnù". Quand che j'àutri des a l'han sentì lòn, a son indignasse contra Giaco e Gioan. E Gesù, avendje ciamà, a l'ha dije: "I seve bin che coj ch'a l'han ël domini dle nassion a-i fan da padron, e che ij grand ch'a-i é tra 'd lor a le ten-o sota ij sò garèt. Ma an tra 'd vojàutri a l'ha da esse pa parèj: col ch'a veul esse amportant an tra 'd vojàutri a l'ha da fesse vòstr servitor; e chi ch'a veul esse 'l prim, ch'as fassa ‘l serv ëd tuti. A l'ha da esse coma ch'a fà 'l Fieul ëd l'Òm, ch'a l'é nen vnù pr' esse servì, ma për serve e për dé soa vita coma pressi 'd riscat për tanti" (March 10:35-44).
A l'é na preghiera bin dròla cola 'd Giaco e Gioann, na preghiera che Gesù a-j rëspond ëd manera negativa. Përchè? "I seve nen lòn ch'i ciame", as na rendìo pa cont. Preghiere tanme cole-lì a son ëd preghiere candie, da bonomeri, da presuntuos... ëd preghiere che Nosgnor, an soa saviëssa, a l'é mej ch'a j'esaudissa nen, o ch'a-j rësponda 'd manera diversa.

A vòlte i na restoma delùs che Nosgnor nòstre preghiere a-j esaudiss nen, ma i l'oma da fesse 'd domande. S'a lo fà nen a l'é pa che chiel a sia "dur d'orija", ch'a l'àbia "d'àutr da fé" o fin-a ch'a sia gram... Som-ne an condission d'esse scotà da Chiel? Lòn ch'i-j ciamoma é-lo conform a soa volontà arvelà? Rispetom-ne Soa facoltà 'd rëspond-ne 'd nò o ant na manera diversa da lòn ch'i pensoma, e lolì përchè Chiel a sà mej che nojàutri lòn ch'a l'é bon e necessari? E, dzurtut, l'omne fiusa an Chiel?

Ant ël cas ch'i l'oma sota j'euj, Giaco e Gioann as rendìo nen bin cont ëd lòn ch'a-j ciamavo. Gesù e ij sò dissépoj a l'ero dré a monté a Gerusalem. A l'ero tëmros e sagrinà, ma quaidun ed lor fòrse ancora a sperava ant un quaj atach miracolos al podèj, a na sòrta 'd colp dë stat che Gesù a l'avrìa tentà. A l'é parèj che la preghiera 'd Giaco e 'd Gioann a l'era probàbil motivà da l'ambission përsonal d'ocupé 'd posission ëd prëstigi e d'onor a la cort ëd Gesù l'ora che Chiel a sarìa fasse rè. Giaco e Gioann a l'avìo ancora nen capì che për Gesù ël percors ch'a men-a a la glòria a l'é motobin diferent da coj ch'a son praticà an ës mond, che ij criteri 'd Gesù a son bin diferent da l'ordinari. La glòria 'd Gesù a sarìa passà da la cros, da l'esse butà 'n cros! A l'é coma se Gesù a-j l'avèissa rëspondù: "I chërdo pa che vojàutri i antende d'esse butà an cros con mi, un a mia drita e l'autr a mia mancin-a... Am rincress, ma coj pòst a son già prenotà ...a doi ladron!". Gesù, peui, ëd manera nen dirèta, a dis che Giaco e Gioan a sarìo andaje dapress a Gesù an sla vìa dël martiri, sò "batésim ëd sangh" ëd lor.

Che dnans a cola arcesta j'àutri dissépoj a fusso indignasse, a 'rvela autërtanta mancansa 'd comprension ëd la realità: "Coma 'ncalevene, vòjàutri, a ciamé 'd privilegi a Gesù? E nojàutri? Chi som-ne nojàutri? Ël "primato" a l'ha da 'ndé a Pero, nen a vojàutri!".

Che 'd fòj ch'a son tuti, coj dissépoj - i dirìo nojàutri. Pura, ant ël cors ëd la stòria, tanti a son ëstàit "j'eclesiàstich" ch'a son andaje dapress ai "valor" ëd cost mond, e ch'a l'han avù d'anvìa për la glòria, l'onor e le richësse dij "potent" e ch'a l'han vorsù steje dacant e fin-a dventé pì 'mportant che lor! Che 'd papa, che 'd cardinaj, che 'd gent ch'a pensava d'esse "vicari dël Crist" a son andaje dapress a la glòria 'd cost mond, e nen mach an tra ij catòlich-roman! Vàire ch'a son ij predicator ëd tute sòrt ch'a van dapress a la fama, a la potensa, ai sòld... Vàire ch'a son coj ch'as chërdo 'd "cit papa" ch'a l'han l'ambission ëd dominé d'àutri cristian!

Costa lession i l'oma bin da amprend-la. Gesù a séguita a dine: "An tra 'd vojàutri a l'ha da esse pa parèj". Vorsom-ne esse "ij prim" ant ël Regn ed Nosgnor? Antlora i dovoma fesse serv ëd tuti, volenté. Nòstra aspirassion a deuv esse cola 'd passé da la vìa dël fé ij travaj ij pì ùmij. A-i é tanti ch'as sento "ofèis" per ch'a l'han da "bassesse" a fé lòn che 'l mond a considera 'n disonor. Pr' ël Crist, contut, collì a l'é n'onor. Ij valor dël Crist a son anvërsà visavì ëd coj ch'a son apresià an cost mond. Podom-ne pretende d'esse dij cristian s'i lo comprendoma nen, e i lo butoma nen an pràtica? "A l'ha da esse coma ch'a fà 'l Fieul ëd l'Òm, ch'a l'é nen vnù pr' esse servì, ma për serve e për dé soa vita coma pressi 'd riscat për tanti".

PREGHIERA

Nosgnor! Soens it l'avries bin da rimproceme përché ancora i capisso nen lòn ch'a l'é "lë stil ëd vita" 'd tò Fieul Gesù Crist e i l'hai mach l'ambission ëd fé lòn che 'l mond a consìdera 'mportant. Përdon-me e scurpìss an mì sèmper ëd pì la ferma përsuasion che lòn ch'a val a l'é lòn ch'it mostre e ch'it l'has vivù 'dcò për dene n'esempi. Amen.

Duminica 18 'd Novèmber 2018 - Duminica apress Pancòsta ch'a fà 26

Leture bìbliche: 1 Samuele 1:4-20; 2:1-10; Ebreo 10:11-14-25; March 13:1-8

Nosgnor benedet! Chi’it l’has fàit che tute le Scriture Sante a sio scrite për dotrinene; acòrdane ‘d scuteje, lesje, marcheje, amprendje, e digerije ant l’interior, për ch’i peussa ambrassé e tense strèit a la beata speransa dla vita eterna che Ti ‘t l’has dane an nòst Salvator Gesù Crist; ch’a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé, për ij sécoj dij sécoj. Amen.

lunedì 5 novembre 2018

Monté con Gesù a Gerusalem a l'é pitost malfé, pura... (59. March 10:32-34)

A-i é 'd coj che, con baldansa, a l'han gnun-a tëmma 'd fichesse ant ëd situassion arzigose. La pì part ëd nojàutri, contut, i soma nen parèj: i soma nen an tra 'd coj ch'a son dispòst a tachesse a na còrda e scalé 'd montagne... La determinassion ed Gesù a monté a Gerusalem a dëstorna ij sò dissépoj, ch'a san bin che lolì' a sarìa stàit butesse a pòsta ant ij pastiss. Pura a-j ten-o dré përchè a san che 'd Gesù as peul fidess-ne: chiel a sa lòn ch'a fà. Considerom-ne la situassion com i la trovoma ant ël vangel ëd March 10:32-34.
"Mentre ch'a j'ero an marcia an sla stra ch'a montava a Gerusalem e che Gesù a andasìa dëdnans a lor, tùit a na j'ero stupì, ma coj ch'a lo seguitavo a l'avìo pàu. A l'é antlora che Gesù a l'ha 'ncora pijà ij dòdes da banda e a l'é butasse a dije lòn ch'a l'avìa da capité: "Vardé, i montoma a Gerusalem e 'l Fieul ëd l'Òm a sarà consegnà ai grand sacerdòt e ai magister dla Lej. A lo condanran a mòrt e a lo daran ant le man dij pagan. A-j faran lë schergne, a-j scraceran an facia, a-j daran dël foèt, e peui a lo faran meuire, ma 'l ters dì chiel a arsussitrà" (March 10:32-34).
Gesù as anandia 'd monté a Gerusalem. A l'era nen na montà rudìa. La sità as trovava an sna colin-a e a j'ero bin dë stra. Da la mira fìsica a l'era nen malfé da riveje. Për Gesù a l'era malfé për n'àutra rason, përchè ch'a savìa bin lòn ch'a sarìa capitaje na vòta ch'a-i fussa rivà. A l'é parèj che monté a Gerusalem për chiel a l'era pes che dé la scalada a na montagna 'rzigosa, pien-a 'd dificoltà e 'd perìcoj. A l'era com andé a fichesse ant la boca d'un lion: a l'era tanme "un suissidi", An efet, a Gerusalem, a j'ero bin piassasse coj ch'as disìo "ij cap dël pòpol", la classa polìtica e religiosa ch'a dominava la nassion, "le autorità", e lor, a Gesù, a l'avìo an ghignon, ansi, a l'avìo fàit fin-a dij complòt për liberess-ne, se mach a l'avèisso podù buteje le man adòss. Gesù lor a lo consideravo na mnassa për sò podèj ëd lor.

Gesù, contut, a va anans arsolù e decis. Gnun a l'avrìa podulo përsuade d'arnunsieje. Parèj a-j van dapress, sagrinà e pien ëd tëmma, ij sò dissépoj. Për la tersa vòlta Gesù a-j preanunsia ch'a l'avrìo ciapalo e sugetalo a 'd patiment grev, e ch'a l'avrìo falo massé. Adess ij sò dissépoj a l'avrìo pì nen podù dije 'd nen avèj capì. A l'avia pa dijlo për ësbaj mach na vòlta.

A l'é ciair che Gesù e ij sò dissépoj a 'ndasìo pa a Gerusalem për visché la mëccia 'd n'arvolussion. Vera, a sarìa stàita na rivolussion, ma nen ëd la sòrt ch'a pensavo lor. Lor a son dzarmà e "disorganisà". Gnente a l'era stàit prontà për n'arvira e gnun-e trupe aleà a sarìo vnùite për giuteje. J'er-la fòrse pronta për chiel na legion d'àngej? A un ch'a sarìa stàit pront a dësfende Gesù con la spa, chiel a l'avìa dije: "Chërdes-to ch’i peudrìa nen adess preghé mè Pare, ch’am darìa sùbit pì ‘d dódes legion d’angej? Ma coma sario-ne compìe le Scriture ch’a fan la dëscrission ëd lòn ch’a l’ha da rivé adess?” (Maté 26:53). Da coma Gesù a-j parla ai sò dissépoj, le còse a sarìo pa arzolvuss pr' ël bin. Ël sens ëd lòn che Gesù a l'avrìa fàit a seguitava antlora a scapeje.

Lòn che pì a-j dëstornava a l'era l'anunsi, apress ëd soa mòrt, ëd n'arsurression. A l'avìo mai sentila na ròba parèj, a-j fasìa gnun sens. Vera, coma ch'as fà a chërde a quaicòsa ch'a l'era mai capitaje prima e ch'a n'avìo gnun' esperiensa, nì lor, nì d'àutri? Ëd n'arsurression a l'avìo bin parlane ij profeta antich e mach con ëd figure ëd dificil antërpretassion. Dl'arsurression ij dissépoj ëd Gesù a l'avìo avune n'anticipassion an lòn ch'a l'avìo vëddù an sël mont ëd la trasfigurassion, ma col-lì per lor a l'era stàit squasi un seugn. Ëd pì, lor a j'ero bin ëstàit testimoni ëd la potensa 'd Gesù an soe euvre 'd varision e fin-a 'd n'arsurression. As sa, contut, vàire che la mentalità uman-a a riessa sèmper a "rasionalisé" tut, a dé d'interpretassion dij fàit ëd la realità mach an sla base dj'esperiense passà. S'i vorsoma comprende Gesù, contut, lolì a lo podoma nen fé përchè con Gesù tut a l'é ùnich, sensa precedent. I podoma pa pretende dë dëspieghelo dël tut. Mach dòp, apress, l'esperiensa dl'arsurression e sota sò ciàir, ëd manera retrospetiva, ij dissépoj ëd Gesù a l'avrìo capì 'l sens ëd lòn ch'a l'era capitaje, e nen prima. L'istess a l'é për nojàutri.

Lòn ch'i l'oma da fé, antlora? I l'oma da seguité, bele se antërdoà e con tanta esitassion, a deje fiusa. Gesù a sà lòn ch'a fà e a dis. Sossì a val ëdcò per nojàutri: la realità 'd tut lòn ch'a riguarda Gesù 'd Nasaret soens a va dëdlà 'd tute nòstre esperiense passà. I podoma nen "lese" Gesù sota cola lus. Ant ël liber ëd l'Arvelassion i trovoma scrit: "E col ch'a l'era astà an sël tròno a l'ha dìt: 'Vardé: i faso che tut a sia neuv'. E a l'ha dime: 'Scriv ëste paròle: përch’ a son sicure e vere'" (Arvelassion 21:5). Lòn ch'a capiterà-lo quand ch'i l'avroma da meuire? Coma sarà-lo 'l neuv cél e la neuva tèra? A l'é malfé da imaginesse. Pretende 'd felo a l'é da fòj. I deuvoma deje fiusa. Gesù a l'ha mai tradì la fiusa 'd coj ch'a-j la dasìo. As capiss che as peul bin avèj tëmma e esse sagrinà tanme coj dissépoj. Lor, però, a l'han seguità a 'ndeje dapress, a van anans con chiel. Vera ch'a-i é d'autri ch'as artiro e ch'a-j van pi nen dapress. A son nen dispòst a 'ndè con Gesù fin-a a la cros. Lor no, ij dissépoj fedej, a séguito a 'ndé anans, a monté a Gerusalem, con chiel, bele s'a l'é arzigos, s'a fà tëmma. A-j dan fiusa. L'istess i l'oma da fé 'dcò nojàutri, ëdcò an tra j'incertësse dla vita.

PREGHIERA

Nosgnor Dé! La vita cristian-a coerenta a l'é sensa dubi 'n vieul malfé d'andeje dré e ch'a monta. Soens am ciapa la tëmma e l'incertëssa. Soens am parëss ed podèila pi nen fé, che le fòrse am falisso, o pes, che da 'n moment a l'àutr la còrda a së sciapa, o 'n roch am casca 'n testa e mi i casco 'nt un chërvass, la già al fond e i vado mach a sfraceleme. Sagrinà e tëmros, contut, tanme ij dissépoj fedej ëd Gesù, mi i vado anans, e a-j dago fiusa. Mach giutme, it na prego. Amen.

Duminica 11 November 2018 - Duminica apress Pancòsta ch'a fà 25

Leture bìbliche:  Rut 3:1-17; Salm 127; Ebreo 9:24-28; March 12:38-44

Nosgnor! Tò Fieul a l'é vnùit ant ël mond për dësblé j'euvre dël diav e për rend-ne fieuj ëd Dé e d'ardité dla vita eterna. Acòrdane che nojàutri, fòrt dë sta speransa, i podoma purifiché nòstra vita a l'imagine 'd Soa purëssa, parèj che, quand ch'a 'tornerà con gran podèj e glòria, i peussa esse rendù tanme chiel an sò regn etern e glorios; andoa Chiel a viv e regna con ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé, për sèmper e sèmper. Amen.

martedì 30 ottobre 2018

Che profit l'omne da tiress-ne a 'ndeje dapress a Gesù? (58. March 10:28-31).

An ës mond d'egoista anté ch'as pensa mach a tiress-ne 'd profit da tut, a podrìa esse brut pensé a coj ch'a sarìo "ij vantagi" d'andeje dapress a Gesù coma 'n sò dissépol. Pura, 'd profit a-i na j'é bin, e nen mach ant ël dëdla! Lòn ch'a dis Gesù a cost riguard? Vëddoma.
"Antlora Pero a l'ha dije: "Varda, nojàutri i l'oma chità tut e i soma vnute dapress". E Gesù a l'ha replicà: "An vrità iv diso ch'a-i é gnun ch'a l'àbia chità o ca, o frej, o seur, o pare, o mare, o fomna, o masnà, o camp pr' amor ëd mi e dl'Evangeli ch'a n'arsèiva an cost temp-sì sent vòte tant, ca, e frej, e seur, e mare, e masnà, e camp, ansema a përsecussion; e, ant ël mond ch'a vnirà, la vita eterna. Ma vàire ch'a son ij prim a saran j'ùltim, e j'ùltim a saran ij prim" (Marco 10:28-31).
...a fòrsa 's sente parlé 'd cros, d'arnunsia, ëd vende tut lòn ch'a s'ha e 'd dèjlo ai pòver, ij dissépoj ëd Gesù as sagrin-o. Antlora Pero as fà coragi e 'dnans a Gesù a fà cost' armarca: "Varda, nojàutri i l'oma chità tut e i soma vnute dapress". A l'é coma s'a l'avèissa dit: "Con ti, magister, i l'oma investì tuta nòstra vita. A la fin, contut, còsa ch'i na vagneroma, specifich...". Vera, Pero e j'àutri, për Gesù, a l'avìo chità ca, travaj e famija... che 'd profit i n'avrìo avù da lolì?

La chestion as la capiss bin e Gesù a-j arprocia pa për lòn. Nò, ij dissepoj ëd Gesù a l'han pa da spetess-ne mach ëd retribussion ant ël dëdlà. La prospetiva 'd Gesù a l'é pa "spiritualista" ma integral, complèta. A buta sèmper ansema ànima e còrp conform a la vera tradission ebràica, ch'a l'é nen parèj ëd cola greca. A son d'eresìe le prospetive ch'a vardo o mach a cost mond o mach a l'àuter mond, sì-giù o là-sù. Spirit e matèria a peudo nen esse dëstacà. Le retribussion, ij benefissi d'andé dapress a Gesù a riguardo tant cost mond che 'l mond ch'a vnirà, sia la dimension dël temp che la dimension dl'eternità.

Se ij dissépoj ëd Gesù a vardo ai beni e a le sodisfassion ëd costa vita ant la manera giusta, ant la prospetiva giusta; se lor a dovro le còse 'd cost mond conform al volèj ëd Nosgnor e pa nen coma 'n valor ùltim mach për sodisfé ij sens, a podrìo sensa dubi gòde 'd sodisfassion concrete "ambelessì" fin-a ant ël cas ch'a l'avèisso 'd sagrin, ëd patiment, o a l'avèisso da esse sugetà a 'd përsecussion për motiv ëd la fe. A podrìa bin esse che për andeje dapress a Gesù a l'avèisso da chité 'd gent ëd la soa famija 'd lor o d'amis ch'a fan oposission o resistensa a la fe o lë stil ëd vita cristian e ch'a-j son d'antrap, o lassé da banda 'd beni 'd cost mond, ma ant la comunità cristian-a trovrìo bin d'àutre "ca, e frej, e seur, e mare, e masnà, e camp"... Lassé da banda 'd relassion sociaj "non compatibij" con la profession ëd fe cristiana a veul nen dì isolesse da la società e resté sol, ma trové bin d'àutre relassion ch'a dan ëd sodisfassion motobin pì grande che cole ch'i trovoma an tra coj ch'a son nen ëd chërdent. A l'é ant la comunità cristian-a, an efet, ch'i trovoma frej e seur ch'a valo motobin ëd pì che nòstri frej e seur naturaj, relassion "ëd qualità" an comparision con le relassion d'ës mond che soans a son sensa sostansa, formaj o mach interessà.

A l'é capitaje na vira che la mare e ij frej ëd Gesù a j'ero vnùit a sërchelo "pr' arportess-lo a ca", dagià ch'a pensavo che chiel, Gesù, a l'avèissa përdù 'l lum ëd la rason... Ël vangel an dis: "A l’é peui rivà che la mare ‘d Gesù e ij sò frej a son vnù da chiel, ma a podìo gnanca avzinessje tanta ch’a l’era la gent. Antlora quaidun a l’ha faje savèj: 'Toa mare e ij tò frej a son là fòra ch’at veulo vëdde”. Ma a l’ha rësponduje: 'Mia mare e ij mè frej a son coj ch’a stan a sente la paròla ‘d Nosgnor e ch’a la buto an pràtica'” (Luca 8:19-21). A l'era pa che Gesù a meprisèissa soa famija natural, ma a disìa che soa famija natural a-j mancava pa përchè a l'avìa trovà na famija ch'a l'era mej, cola dij chërdent an chiel. Vera, la comunità cristiana, për ij dissépoj ëd Gesù, a dventa la famija la pì bela e la pì amportanta. Ël liber dj'At dj'Apòstoj a dëscriv parèj la prima comunità cristian-a: "A scotavo tuti con diligensa a la dotrin-a dj’apòstoj, ij pijavo part a la comunion fraterna, a la frassion dël pan, e a j'orassion. Tuta la gent a l'era motobin impressionà 'd lor, e motobin ëd miracoj e 'd prodigi as fasìo për ël mojen dj'apòstoj. E tuti coj ch'a chërdìo a stasìo ansema ant l'istèss leugh e a l'avìo tute le còse an comun. A l'ero ancaminasse fin-a vende lòn che a possedio e a na spartìo ‘l ricavà fra tuti lor, conforma j'esigense d’ognidun. Tùit ij dì a l'ero d'acòrdi d'andé ansema ant le cort dël templ për j'orassion, a rompìo 'l pan da na ca a l'àutra e a mangiavo ansema con gòj e semplicità 'd cheur, an dasenda glòria a Nosgnor e fasendse vorej bin da tuta la gent. Nosgnor a giontava tùit ij dì a la cesa coj ch'a l'ero 'n camin d'esse salvà" (At 2:42-47).

A l'é bin vera ch'a peul capité pr' un cristian ëd trovesse sol e isolà, na situassion ch'a peul ësse greva da soporté. Cola-lì, contut, a l'é n'ecession a la régola ch'a peul avèj vàire càuse, fin-a 'd negligense dla comunità cristian-a midema. La régola, nopà, a l'é che la famija dij cristian a l'é ciamà a esse n'ansema 'd përson-e ch'as agiuta l'un-a con l'àutra e ch'a ven-o ancontra a minca necessità. An sossì a-i é mach ël limit ëd la creatività 'd mincadun përchè 'd don Nosgnor an dà tanti.

An tùit in cas, Gesù a proved a tuti coj ch'a son j'ùltim e a fà d'arprocc fòrt a coj ch'a penso d'esse "ij prim" che, s'a fan nen lòn ch'a l'han da fé dëdnans a Dé, a podrìo bin perde lòn ch'a na son tant orgojos.

PREGHIERA

Nosgnor Dé! Giutme, it na prego a feme nen pijé da l'afann l'ora che, për vnite dapress, im artrovo a manché 'd cola consolassion materiala e uman-a che d'àutri ch'at conòsso nen a smija ch'a l'àbio. Giutme a trové tute j'arsòrse ch'it bute a disposission dij tò për deje d'agiut an tùit ij sò bzogn ëd lor. I veuj, contut, esse mi a fé 'l prim pass sensa gen-a a serché la companìa 'd toa granda famija, la gesia cristian-a, e che 'd sicur as treuva nen tant dëscòst da 'nté ch'i vivo. Amen.

Duminica, ël quatr ëd novèmber 2018, Duminica apress Pancòsta ch'a fà 24

Leture bìbliche: Ruth 1:1-18; Salm 147; Ebréo 9:11-14; March 12:28-34

Nosgnor tut-potent! Ti 't l'has gropà ansema an comunion e fraternità tùit ij tò sernù (tant ant la tèra che ant ël cél) ant ël còrp mìstich ëd Tò Fieul Gesù Crist, nòst Signor. Dane la grassia 'd seguité ij tò sant beà con na vita virtuosa e ch'at pias, parèj che nojàutri i peussa rivé a gòde cola indescrivibil gòj ch'it l'has prontà për coj ch'it veulo bin përdabon; për Gesù Crist, nòst Signor che, con ti e con lë Spirit Sant, a viv e regna, un sol Dé, ant la glòria eterna. Amen.

martedì 23 ottobre 2018

Quand che Gesù a dëscheurv j'autarin (57. March 10:17-27)

Lòn ch'a l'é ch'a stà al prim pòst an vòstra vita? Quajvòlta tuti a lo peudo vëdde, quajvòlta a l'é stërmà, e fin-a sota d'aparense religiose. N'espression piemontèisa a dis: "Dëscheurve j'autarin", përchè a podrìa desse che a lolì i rendoma squasi n'adorassion, cola ch'i dovrìo pitòst dé a Nosgnor. A un ch'a l'avrìa vorsù bin dventé 'n dissépol ëd Gesù, chiel a-j dëscheuv lòn ch'a l'avìa ant ël cheur. Quand che Gesù a-j ciama 'd dësfess-ne, col-lì a l'é nen dispòst a felo e as na va. Lesoma lòn ch'a riva ant l'episòdi dël vangel ëd March 10:17-27.
"Mentre ch'a surtìa për butesse për strà, n'òm a l'é vnùit ëd corsa a campesse an ginojon dëdnans a chiel e a l'ha faje sta domanda: "Bon magister, còsa ch'i l'hai da fé pr' arsèive la vita eterna?". E Gesù a l'ha rësponduje: "Përchè ch’im ciames-to bon? A-i é gnun ch'a sia bon foravìa che Nosgnor Dé. Ti't conòsses ij comandament: Comët nen d’adulteri, Massa nen. Roba nen. Dì gnun-a faussarìa. Fà ‘d tòrt a gnun. Onora tò pare e toa mare". Chiel a-j rëspond: "Magister, tut lolì i l'hai osservalo con tut mè cheur fin-a dai temp ëd mia gioventù". Gesù a l'ha vardalo e a l'ha sentì për chiel n'amor génit. Antlora a l'ha dije: "At manca mach na còsa; va e vend tut lòn ch'it l'has e dajlo ai pòver. Parèj it l'avras un tesòr an cél. Peui venme dapress". Quand ch'a l'ha sentì cole paròle, col òm a l'é andass-ne tut malinconios, përchè ch'a l'avìa 'd grandi beni. Antlora Gesù, vardandse d'antorn, a l'ha dit ai sò dissépoj: "Coma ch'a l’é mai dificil che coj ch'a l'han ëd richësse d'intré ant ël Regn ëd Nosgnor!". Ij dissépoj, quand ch'a l'han sentì ste paròle a na son stane motobin stupì. Ma Gesù a l'ha torna dije: "Mè fieuj, a l'é dificil a coj ch'as confido ant le richësse d'intré ant ël Regn ëd Nosgnor. A l'é pì facil ch'un gamel a passa për ël përtus ëd n'agucia, che në sgnor a intra ant ël Regn ëd Nosgnor Dé". E a son stane ancora 'd pì dësconcertà, e as disìo an tra 'd lor: "S'a l'é parèj, chi é-lo che mai a podrìa salvesse?". Gesù a l'ha vardaje e peui a l'ha dije: "Lolì a l'é na ròba ch'a l'é nen possibil a l'òm, ma mach a Nosgnor Dé, përchè tut a l'é possibil a chiel". Antlora Pero a l'ha dije: "Varda, nojàutri i l'oma chità tut e i soma vnute dapress". E Gesù a l'ha replicà: "An vrità iv diso ch'a-i é gnun ch'a l'àbia chità o ca, o frej, o seur, o pare, o mare, o fomna, o masnà, o camp pr' amor ëd mi e dl'Evangeli ch'a n'arsèiva an cost temp-sì sent vòte tant, ca, e frej, e seur, e mare, e masnà, e camp, ansema a përsecussion; e, ant ël mond ch'a vnirà, la vita eterna. Ma vàire ch'a son ij prim a saran j'ùltim, e j'ùltim a saran ij prim" (Marco 10:17-27).
Un dì, n'òm "ch'a l'avìa 'd grandi beni", në sgnor, a va da Gesù e a-j ciama: "còsa ch'i l'hai da fé pr' arsèive la vita eterna?". A l'era n'òm ch'a l'avìa concentrà tuti jë sfòrs ëd soa vita pr' ambaroné për chiel ëd ròba e 'd sòld. A l'é parèj che col òm-lì a vorìa gionté, a tut lòn ch'a l'avìa, ëdcò "l'ardità dël cél", mach për "completé" soe dotassion: ij bin ëd la tèra e 'dcò "ij bin dël cél", lòn che as arsèiv quand un a l'é n'amis ëd Nosgnor Dé. An sossì cost ësgnor a l'era motobin pì savi che tanti ancheuj, ch'a penso mach ai bin dë sto mond e che a coj àutri beni i-j chërdo nen, o as na sagrin-o pa. A l'era n'òm ch'a dava bin ëd valor ai beni spirituaj. I podrìo dì, antlora, còsa podrìa-lo esse 'd mej che lolì? Pura a-i era 'n problema an col òm che Gesù a faliss nen d'armarché.

Vera, col ësgnor a onorava la moralità e la religion: a-i era gnente da critiché an lolì: a lo fasìa sincer e 'd tut cheur. E peui a l'avìa 'dcò 'n'euj ëd considerassion ëdcò për Gesù, ch'a considera 'n bon magister. Da 'n bon magister as peulo ricavene 'd còse bon-e, nen vera? A l'ha, donca, gnun pregiudissi anvers Gesù. I podrìo cò imaginé la bon-a impression che col ësgnor a l'avìa dàit ai dissépoj ëd Gesù: n'òm ch'a l'avìa avù gnun-a onta a campesse an ginojon dëdnans a Gesù! E ch'a l'avìa 'dcò tanti beni: che granda contribussion monetària a l'avrìa podù dé al moviment cristian, che 'd sòld a-i na j'é sèmper da manca! Mach che Gesù, col ësgnor ...as lo lassa scapé! Ròbe da nen chërdse! Possibil che Gesù, an lòn ch'a dis, a buta anans ...sèmper d'esagerassion ch'a scandaliso e ch'a slontan-o la gent? Possibil che Gesù a l'abia csì pòch bon sens? Possibil ch'a sapia nen "moderé" lòn ch'a dis për mej adatelo a la situassion? Costi-sì a podrìo esse 'dcò ij nòstri rasonament, nen vera?

Gesù a dëspresia pa col òm; al contrari, a sent për chiel n'amor génit, a lo varda con grignor. Gesù, contut, a sa vardé dëdlà 'd lòn ch'as vëd da fòra, pì an là fin-a dla moralità génita 'd col òm, dëdlà 'd soa religion e disponibilità. Gesù a sa vardé ant l'ancreus dël cheur. Lòn ch'a dëscheurv ant ël cheur ëd col òm?

Gesù a varda ant ël creus ëd sò cheur e a-i dëscheurv quaicòsa ch'a l'é nen bon, "n'autarin ëstërmà". Parèj, për fé vnì al ciàir col autarin ëstërmà, Gesù a lo dësfida fasendje n'arcesta a pòsta "esagerà". A-j dis: "At manca mach na còsa; va e vend tut lòn ch'it l'has e dajlo ai pòver. Parèj it l'avras un tesòr an cél. Peui venme dapress". Con cola 'rcesta Gesù a lo buta a la preuva. Se cola preuva a la passa, col òm a podrà 'd sicur arsèive "ël tesòr an cél" che chiel a n'avìa anvìa. Col òm a l'era tròp tacà ai sòld, a la ròba, për podej andeje dapress a Gesù. A l'avìa prima da dësbarassesse 'd col pèis, ch'a l'era tròp!

Gesù a pretend pa sossì da tuti coj ch'a veulo andeje dapress (dé ai pòver tut lòn ch'as ha e andeje dapress a Gesù "patanù"), ma chiel a podrìa bin pretende da nojàutri ëd dësblé nòst autarin ëstërmà" (anté che nojàutri i rendoma l'adorassion a lòn ch'an ëstà a cheur pì d'ògni àutra ròba o përson-a), opura d'arnunsié a nòst "pecà favorì" se col-lì a fussa për nojàutri pì amportant che Nosgnor. La përson-a 'd Gesù e ij sò propòsit, an efet, a dovrìo për nòstra vita esse butà al prim leugh, s'i soma përdabon dij sò dissépoj; a deuv esse nòstra prima ambission, fin ant ël cas che nojàutri da lòn i vagnèisso gnente, ch'i n'avèisso pa 'd vantagi diret. Gesù a dis: "Vojàutri, contut, serché prima ‘l Regn ëd Nosgnor e fé lòn che për chiel a l’é giust e tute ste còse av saran dàite sul pat" (Maté 6:33).

Cost test dël vangel as adressa nen mach a coj ch'a son tròp tacà ai sòld, ma a coj ch'a "ambaron-o" për lor medésim na qualsëssìa còsa e ch'a buto Nosgnor coma quajcòsa ch'a-j ven-a mach dòp. Dàit che tuti, chi pì chi meno, a l'han ëd ròbe ch'a vorìo nen arnunseje e a son pa dispòst a buté Nosgnor al prim leugh (e nen mach "giontelo" a d'àutre ròbe), ij dissépoj ëd Gesù a-j ciamo: "S'a l'é parèj, chi é-lo che mai a podrìa salvesse?". An efet, a l'é pì facil ch'un gamel a passa për ël përtus ëd n'agucia etc. La vera conversion a Dé a l'é donca pa possibil? Vera, nojàutri i podoma mach rivé a 'd conversion fàusse o "discutibij". L'ora che, contut, n'òm o na fomna a buto Nosgnor përdabon al prim leugh ant soa vita 'd lor, i podrio dì ch'a l'é capità "un miracol", un miràcol ëd la grassia e dla potensa 'd Nosgnor. A l'é për lòn che Gesù a dis: "Lolì a l'é na ròba ch'a l'é nen possibil a l'òm, ma mach a Nosgnor Dé, përchè tut a l'é possibil a chiel". A l'é 'n miràcol parèj ch'a l'era capitaje a n'òm che 'l vangel an parla, Zaché. L'ora che Zaché a 'rsèiv Gesù a ca soa, Zaché a dis:

"Varda, Signor, mi i dago la metà dij mè beni ai pòver, e s’i l’hai fàit ëd tòrt a quaidun an quaicòsa, i-j n’a rendo ‘d quat vòlte tant!”. E Gesù a l’ha dije: “Ancheuj la salvëssa a l’é intrà an costa ca, përchè ‘dcò stossì a l’é fieul d’Abraham. Përchè ‘l Fieul ëd l’òm a l’é vnùit a serché e a salvé lòn ch’a l’era perdusse" (Luca 18:8-10).

Disoma, antlora, a Nosgnor: "Ti 't l'has castigame e mi i l'hai amprendù la lession. Mi i j'era tanme 'n beu ch'a l'era 'ncora nen abituà a esse giovà. Arpijme e butme torna 'ndoa ch'i j'era, përchè mach Ti 't ses ël Signor mè Dé. I j'ero slontaname da Dé, peuj, però, i l'hai aringretalo" (Geremìa 31:18-19).

PREGHIERA

Nosgnor! It prego dë descheuvre e dësblé "j'autarin" ch'i stërmo an mia vita, parèj ch'it buta përdabon al prim pòst e ch'it renda l'onor e la glòria ch'at aparten. Amen.

28 d'Otòber 2018 - Duminica apress Pancòsta ch'a fà 23

Giob 42:1-6, 10-17; Salm 34:1-22; Ebréo 7:23-28; March 10:46-52

Nosgnor tut-potent e etern! Aumenta an nojàutri ij don ëd la fej, dla speranza e dl’amor; e perch’i oten-o lòn ch’it promëtte, fà ch’i l’oma d’amor per lòn ch’it ën comanda; për Gesù Crist, nòst Signor, ch’a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé, ora e për sèmper. Amen.

lunedì 15 ottobre 2018

Gesù e le masnà (56. March 10:13-16)

A-i é chi 'a-j massa ancora prima 'd nasse; a-i é chi a-j dësfruta an vàire manere; a-i é fin-a 'd "monsù" ch'as n'abuso, ma dij cit Nosgnor Gesù Crist a n'avìa soen e a na fasìa n'esempi për nojàutri. Ancheui i vedoma lòn ch'an dis, an col propòsit, ël vangel ëd March al capìtol 10 dal vers 13.
"Quaidun a l'ha presentà a Gesù ‘d pcite masnà përchè a-j benedissèissa, ma ij sò dissépoj a crijavo a coj ch'a-j presentavo a chiel. Quand ch'a l'ha vist lòn, Gesù a l'é restane indignà e a l'ha dije: 'Lassé che le masnà a ven-o da mi, antërdijlo nen, përchè 'l Regn ëd Nosgnor a l'é për coj ch'a son tanme lor. An vrità iv diso che chionque a arseivrà pa ël Regn ëd Nosgnor parèj ëd na masnà, a-i intrerà nen'. Sichè, dòp d'avèje pijà an brass, a l'ha daje soa benedission amponendje le man" (March 10:13-16).
Antlora, quand che Gesù a marciava ant la tèra d'Israel, ocupesse 'd religion a l'era na facenda, n'afé, da òm (pa nen da fomne e ancora men-o da masnà). A l'era parèj lòn ch'a l'é ancheuj ocupesse 'd polìtica o 'd filosofìa: ròbe che le masnà a l'han nen da fé. Lasseje ai sò gieugh, le masnà, ...e le fomne an cusin-a! Antlora a j'ero j'òm a 'ngagesse an debat ëd religion e 'd filosofìa e 'd sicur Gesù e ij sò dissèpoj a l'avìo da parlé a la gent dël Regn ëd Nosgnor, e dzurtut a 'ngagesse an d'euvre 'd varision e 'd liberassion, ch'a na son l'espression concreta. Cosa l'avìo-ne da fé le masnà con tut lolì? A j'ero mach d'ambarass a stesne lì dantorn, a dasìo dësturb con ij sò rabel e gieugh. A l'ero da slontaneje... Pura, com'i vedoma ant l'episodi dl'evangel d'ancheuj a j'era 'd gent che con insistensa, le masnà, a-j portava da Gesù përchè a-j benedissèissa. A l'avìo capì, ij pare e le mare 'd cole masnà, che Gesù a l'avrìa avù la pì bon-a influensa ans le masnà. Gesù, an efet, a 'nrajava nen d'àutr che amor, pas, saviëssa, fòrsa 'd vita e 'd varision, ch'a l'è lòn che le masnà a n'han da manca pì che tut, pròpi ant ël moment che le masnà, an ës mond, a son sogetà a csì tante influense negative e 'd corussion. Coj pare e cole mare a l'avìo capì lolì mej che j'istess dissépoj ëd Gesù! Vardé, antlora, coma a Gesù a-j vnisìa 'l fot che ij sò dissépoj, ij cit, a-j mandèisso vìa. A l'é parèj che lolì a dventa për Gesù n'ocasion për deje na lession ëd pèis, e a-j sò dissépoj chiel a dis che pròpi cole masnà che lor a vorìo mandeje via a son da arsèivje - e, pì 'd lòn ancora, a l'han da esse 'n model ëd coma che lor, sensa malissia e pregiudissi, a vardo a Gesù e a 'rsèivo 'l Regn ëd Nosgnor. Gesù, le masnà, a-j benedìss volenté e a 'rcomanda a tuti d'avèjne sèmper soen con passiensa e dzurtut con amor.

La manera che nojàutri ancheuj i l'oma 'd raportesse a le masnà për lòn ch'a riguarda "la religion" soens a-j farìa 'ncora ven-e 'l fot. Quajvòta ancheuj a càpita pròpi l'opòst da 'ntlora. A-i é tanti ch'a penso che Gesù a riguarda "mach" le masnà, ij cit, ij fiolin. A-i é 'd gent, ancheuj, ch'a pensa che ìl vangel e Gesù midem a l'é mach "na bela fàula" che 'd sicur a l'ha gnun anteresse për j'adult! A-i é 'd pare e 'd mare ch'a pòrto ij cit "an gesia" magara mach për la dotrin-a (ël catechìsim) o (per le gèsie evangéliche), për la Scòla dla Duminica e për i servissi për le famije, e lor, ij pare e le mare, a-j lasso lì e as na van, mach për passé pì tard a pijessje, coma se lolì, ai pare e a le mare, a-j riguardèissa nen, lor che "a l'han bin d'àutr da fé"! A l'han l'ideja che "le ròbe dla gèsia" a riguardo mach ij cit, coma ch'a j'era 'n temp che j'òm a pensavo che la gesia a riguardèissa mach le fomne! Bela scusa, cola lì, ëd sicur a l'é nen parèj!

D'àutra banda, com a càpita andova che la secolarissassion a l'é amponusse, a-i é l'idèja che le masnà a l'abio da esse tnù a la larga da "l'influensa dla religion", coma s'a fussa quajcòsa 'd negativ, e magara con la scusa che "a venta nen influensé" le masnà con ëd chërdense religiose, e che lor, le masnà, a pijeran pì tard, la decision, s'a veulo, "an tuta libertà" se interessesse o nò "ëd religion". Për lòn, a le masnà, gnente batèsim e gnente catechèsim, e men che meno porteje an gesìa la duminica! A l'é che coj pare e cole mare, tant ch'a son influensà dal laicism, a përmeto ch'a sio mach j'ideòlogh dël laicism a influensé ij sò fieuj e soe fije e che "la religion" a sia nen degna dël "progress", che "la religion" a sia mach n'ardità " primitiva" dël passà.

La comunità cristian-a, ch'a l'é fàita 'd coj ch'a chërdo e a vivo lòn ch'a mostrava Gesù e ch'a l'é nunsià da la Bibia, a dà tant ëd valor a le masnà, a-j veul tant bin, ch'a-j veul deje "ël mej", e "ël mej" as treuva an Gesù! A l'é për lòn che ij pare e le mare cristian a san ch'a l'é dla màssima importansa lassé che Gesù a-j benediss, ij fieuj e le fije 'd lor, e ch'a-j mostra la vìa dël bin e dla vita, ch'a l'é mach cola che Gesù a dëspensa. La comunità cristian-a e ij pare e le mare ch'a na fan part, a san vàire ch'a l'é 'mportant che soe masnà 'd lor a 'mprendo Gesù e soa Paròla, e lolì a l'ha da esse 'l pì tòst possibil. Sò but a l'é nen mach la preservassion e l'avnì dla comunità cristian-a, la preservassion e lë spantiament dël messagi e dij valor cristian, ma përchè a l'han la përsuasion che mach Gesù, mach l'educassion cristian-a a peul formé d'òm e 'd fomne ch'a sio realisà, compì, ant lòn ch'a pì conta 'nt la vita, d'òm e 'd fomne ch'a sio "an armonìa" con Dé e con sò volèj. Le masnà, an efet, a l'han pì fàcil a 'rsèive, a son pì disponibil e dovert, e nojàutri i l'oma da guerneje dai valor fàuss ëd ës mond e, soens, da nòst esempi cativ. I l'oma da lassé che le masnà a seurbisso tut lòn che Gesù a l'é e a rapresenta. A-i é gnun at d'amor ch'a sìa pì grand che porté le masnà da Gesù, përchè a-j benedìssa. Coj ch'a l'avìo portaje a Gesù, le masnà, an col temp là, a l'avìo capila. L'istrussion religiosa a l'era bin anreisà antëcà 'nt la famija 'd lor e lolì a l'ha ancora da esse ancheuj, ch'a-j piasa o nò ai "laicista"!

PREGHIERA

It rigrassioma, Nosgnor, për tuti coj ch'a l'han compagnane a Gesù fin-a da cit e ch'a l'han seguità a dene 'n bon esempi ans lòn ch'a veul dì esse 'd cristian. Lolì a l'ha favorì nòstra conversion a la fede cristian-a. It pregoma ch'it daghe 'dcò a nojàutri, l'istess apresiament anvers le masnà, e dane la përsuasion fòrta ch'a l'é bin important ëd porteje al Crist con nòstra paròla e esempi, përchè lor a chërso coma d'òm e 'd fomne compì e benedì da ti. Amen.

Duminica 21 d'Otòber 2018 - Duminica apress Pancòsta ch'a fà 22

Giob 38:1-7, 34-41; Salm 104:1-9, 25, 37; Ebreo 5:1-10, March 10:35-45

Nosgnor tut-potent e etern! An Crist it l'has arvelane Toa glòria an tra le nassion: dësfend j'euvre 'd Tòa misericòrdia, che Toa Cesa për tut ël mond a ten-a bon-a con costansa la confession ët Tò Nòm; për Gesù Crist, nòst Signor, ch'a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé, për sèmper e sèmper. Amen.

giovedì 11 ottobre 2018

Da dovré e peuj campé? (55. March 10:1-11).

Ant l'época dij consum lòn ch'a va pì nen as lo fà pa gnanca pì rangé: as lo campa vìa e as na càta n'àutr. Cost prinsipi val-lo 'dcò për le përson-e? Ancheuj a smija ch'a sia parèj. Lòn ch'a na dis Nosgnor Gesù Crist? Vëdomlo ancheuj quand ch'a parla dël matrimòni e dël divorsi.
"Peui Gesù a l'é andass-ne da lì fin-a al teritori dla Giudea, da l'àutra banda del Giordan. La gent a l'é torna radunasse antorn a chiel, e chiel a-j dotrinava com a fasìa ‘d sòlit. Antlora ij Farisé a son ëvnùit da chiel e, për butelo a la preuva, a l'han ciamaje s'a l'é consentì a n'òm ëd divorsiesse da soa fomna. Ma chiel a l'ha faje cost'àutra domanda: "Cos é-lo che Mosè a l'ha comandave 'd fé?". Lor a l'han dije: "Mosè a përmet a n'òm ëd consegné a soa fomna un document ëd divòrsi e parèj ëd mandela via". E Gesù a l'ha rësponduje: "Mosè a l'ha scrivù costa nòrma për motiv ëd la durëssa 'd vòstr cheur. Ma fin-a dal prinsipi dla creassion, Nosgnor a l'ha fàit n'òm e na fomna. A l'é për lòn che l'òm a chita sò pare e soa mare për butesse ansema a soa fomna, e ij doi a fan un còrp sol. A l'é parèj ch'a son pì nen doi, ma 'n còrp sol.Ëd conseguensa, as peul nen separesse lòn che Nosgnor a l'ha butà ansema. Tornà peui a ca, ii sò dissépoj a l'han faje d'àutre domande a sla question, e Gesù a l'ha dije: "Col ch'a divorsia da soa fomna e ch'as marida con n'àutra, a comët n’adulteri contra la prima. Dl'istessa manera, se la fomna a divorsia da sò marì e ch'as marida con n'àutr, a comët n’adulteri" (March 10:1-11).
Nòstra a l'é 'época dij consumator, l'época dël "dòvra e campa": as rangia squasi pì gnente. A l'é pi nen coma quand ch'as butava dij tacon a 'n vestì s-ciancà o as portavo le scarpe rote dal calié. Soens ancheuj rangé a còsta tròp, a costa men-o caté 'l prodòt neuv. Se cost prinsipi a val con le còse, tanti ancheuj a lo àplico 'dcò a le përson-e, ai rapòrt an tra òm e fomne: "I stago con ti fintant ch'it ëm serve, ch'it ëm pias, e peui, quand ch'it ëm conven-e pì nen pr' un queich motiv, it campo via e im treuvo 'un model' pì neuv e pì bel". A l'é parèj che lòn ch'a l'avìo ciamaje a Gesù ij Farisé a ven ancheuj pròpi a taj: "é-lo consentì a n'òm ëd divorsiesse da soa fomna?", na question ch'a dventa pì ciàira ant la version ëd Maté: "É-lo consentì a n’òm ëd fé divòrsi da soa fomna për dij motiv qualsissìa?”. Lor a consideravo sò dirit, ëstabilì da la Lej ëd Mosé, d'arpudié, ëd "mandé via" la fomna ch'a l'avìo mariala s'a pensavo bin che chila, për lor, a "andasìa pì nen bin", basta ch'a l'avèisso compì le formalità necessarie. A l'era na domanda che, an efet, lor a l'avìo faje "për ciapelo an castagna", "për butelo a la preuva", për vëdde se Gesù, an soa rëspòsta, a l'avèissa rispetà le régole stabilìe da Mosè e da la tradission.

An coj temp-là la pràtica dël divòrsi a l'era pitòst larga, liberal (almanch për l'òm), un pò coma ancheuj ch'as aceta sèmper ëd pì 'l divòrsi sensa sté lì gnanca a vëdde cola ch'a na sìa la rason o la colpa, e ch'a basta acordess-ne. Ël fàit a l'é che, bele s'i l'oma 'd giustificassion pr' un divòrsi ch'a sio lécite, i savoma bin "an nòst cheur" che "a-i é quaicòsa ch'a va nen" ant un divòrsi qualsëssìa, ch'a dovrìa nen capité. An efet, ël progèt inissial ëd Nosgnor për l'òm e fomna, anans ch'a fussa guastà dal pëccà, a l'era la permanensa, la stabilità dël rapòrt ëd mariagi, sò caràter ùnich.

Quand che n'òm e na fomna as buto ansema e as màrio, a venta penseje bin a lòn ch'as fà. A l'ha da esse "la përson-a giusta", cola che Nosgnor a l'ha sernù për ti e ch'at completa e costa relassion a venta coltivela con soen. A l'é për lòn ch'i l'oma bin da preghé Nosgnor ch'an giuta e nen lassesse porté mach dai sentiment dël moment. Ël progèt ëd Nosgnor për la cobia a consist ant ël creé n'unità uman-a e spiritual ch'a dura për tuta la vita, ch'a dà 'd sodisfassion tant ch'i sentoma gnanca lë bzogn a serché d'àutri. A l'é "n'ideal", a l'é vera, ch'a l'é pitòst malfé da realisesse e che për tanti motiv, ël pëccà a guasta, ma ch'a l'ha da esse nòstra aspirassion ferma e costanta.

Dëdnans a 'd rapòrt uman guastà dal pëccà, contut, Nosgnor Dé, për mojen ëd soa lege moral (ch'a l'ha bin dane e che la Bibia a prescriv), an dà ëd "mzure 'd conteniment", ëd "concession", ch'a servo për limité, për ëstopé ij darmagi dij nòstri faliment. Coste "mzure 'd conteniment" a comprendo 'l divòrsi, che Nosgnor a l'aceta, a consent a certe condission. Gesù a contesta pa lòn ch'a l'avìa stabilì Mosè, che për chiel a resta Paròla 'd Nosgnor, ma a fà 'd precisassion contra j'abus ch'a na fasìo 'd cole nòrme. Ël divorsi che Nosgnor an soa lege a acòrda, a-j proved ëd régole për ven-e ancontra a "la durëssa dël cheur" uman, për guerné ij nossent, për garantì ij sò dirit e, con tanta compassion, fin-a për dé a coj ch'as divòrsio la possibilità "d'arfesse na vita", për deje "n'àutra chance" quand ch'a son pentisse 'd sò pëccà an "amprendendend-ne la lession".

L'ideal dël matrimòni - a dis Gesù - coma Nosgnor Dé a l'avìa stabililo dal prinsipi, a deuv resté l'obietiv, ël pont d'orientassion che ij cristian a deuvo miré. A sto riguard a-i é doi estrem da evitesse. Da na banda a-i é la tròpa toleransa ch'a vorìa guerné coj ch'as ciamo "ij dirit" ëd la përson-a a fé tut lòn ch'a-j pias e ch'a l'é còmod e ch'a aceta 'd fé gnanca 'l minim sacrifissi. A l'é l'egoism ëd coj ch'a buto lor medésim e soa "felicità" 'd lor an prim leugh e "tuti j'àutri ch'as rangio". Da l'àutra banda a-i son coj ch'a vorìo forsé an sla gent la conformità a 'd prinsipi teòrich e 'd lege sensa gnun-a compassion për le përson-e e le situassion ch'a vivo. A l'é bin possibil, an ës cas, un divòrsi, ma coma ùltim rimedi, apress d'avèj fàit tut lòn ch'as peul për rangé na situassion ëd soferensa e 'd malasi. Për prinsipi, l'evangel a l'é recùper, varision, arsaniment, riabilitassion, redension. A l'é "rangé" e pa nen (o pa sùbit) "campé via". Gesù a lé nen ëvnùit për condané, ma për salvé; nen për campé giù, ma për buté torna an pé, se possibil (e chiel a peul fé tut lòn che nojàutri i soma nen bon a fé).

An tùit ij cas, ant ël pass ëd l'evangel d'ancheuj, Gesù a denunsia minca n'abus ëd le concession che Dé a l'ha fàit a sò pòpol për ij darmagi causà dal pëccà ai rapòrt uman, e a cissa ij sò a esse 'd përson-e responsabij ch'a l'han da fé tut ël possibil për conformesse a la volontà 'd Nosgnor, ch'a l'é sèmper bon-a e për nòst bin. Con la preghiera e l'angagg përsonal i l'oma da ciameje a Nosgnor ch'an giuta dì për dì për arzòlve ij problema dij rapòrt uman ch'a seurto e ch'a-i na sarà sempre, second la sapiensa ch'a l'ha arvelane an soa Paròla e con ij mojen ch'an buta a disposission për sustnije.

Preghiera

Nosgnor! Tut a l'era bon e a marciava drit quand ch'it l'has creà l'esse uman. L'istess, a son bon-e e giuste le régole 'd vita ch'it l'has sogetane për nòst bin. I arconòsso che 'l pëccà (l'arvira dl'òm a ti e a tote sante lege) a l'ha rovinà e corompù bele che tut. It ringrassio con tut mè cheur che, an Crist, contut, ti 't l'has tirame fòra da la condan-a 'd cola rovin-a e corussion. Ël pëccà a séguita, belavans, condissioné tanta part ëd mia esistensa e soens i falisso e it faso dëspiasì. Pura, toa passiensa anvers ëd mi a l'é granda e it ëm das tò përdon e fin-a 'd neuve ocasion për arfeme na vita quand ij darmagi che mi i na son càusa a fan lasseme dré mach ëd ruin-e. Giutme, it sùplico ant ël compiment ëd tute mie responsabilità, dzurtut cole ch'i l'hai anvers mia famija e con la përson-a ch'it l'has butame dacant. It ringrassio për tute j'arsòrse ch'it l'has butame a disposission për coltivé l'òrt ëd mia vita e për rangé lòn ch'i sgàiro e s-ciapo. It lo ciamo për la mediassion ëd Gesù Crist, mè Signor. Amen.

14 d'Otòber 2018 - Duminica apress Pancòsta ch'a fà 21

Leture bibliche
: Giobbe 23:1-9, 16-17; Salmi 22:1-15; Ebrei 4:12-16; Marco 10:17-31


Signor, i pregoma che Toa grassia a peuda sèmper andene danans e darera, përch' i podoma dedichene con costansa a d'euvre bon-e; për Gesù Crist, nòst Signor, ch'a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé për sèmper e sèmper. Amen.

mercoledì 3 ottobre 2018

A l'é në scàndol! (54. March 9:39-51)

Lòn ch'a l'é në scàndol? Nosgnor Gesù Crist a dis le paròle le pì severe contra chi as rend colpèivol ëd dé scàndol, dzurtut s'a son ëd gent ch'as treuvo ant la cornis dël pòpol ëd Nosgnor, la gesia. Lòn ch'a dis Gesù a sto propòsit? A-i é d'avèjne tëmma. Lesoma lòn ch'a dis an March 9:35-41.
"Tutun, chionque a sarà dë scàndol a un ëd coj pcit ch'a chërdo an mi, a sarìa mej për chiel ch'as butèissa na pera da mulin al còl e ch'as campèissa 'nt ël mar. E se toa man at fà pijé 'n broncc, tajla via; a l'é mej ch' it intre ant la vita eterna con na man ëd manch, ch' avejne doe e finì pr' esse campà 'nt ël feu dl'infern ch'as dëstissa mai. E se tò pé at fà pijé 'n broncc, tajlo via: a l'é mej ch'i t'intre ant la vita eterna sòp ch'avèj doi pé e finì pr' esse campà 'nt ël feu dl'infern ch'as dëstissa mai. E se tò euj at fà pijé 'n broncc, s-cianch-lo vìa: a l'é mej ch'i t'intre ant la vita eterna con n'euj sol, che avèjne doi e finì pr' esse campà 'nt ël feu dl'infern ch'as dëstissa mai, lì andoa ch' ël verm a meuir nen, e ch' ël feu as dëstissa nen. Ognidun a sarà butà a la preuva con ël feu. La sal a l'é bon-a për dé 'd savor, ma se la sal medésima a l'é sensa savor, con còsa mai a podrìa rendje sò savor? A venta ch'i l'àbie 'd sal an voi medésim, e ch'i staghe 'n pas tra 'd vojàutri" (March 9:39-51).
Ël tèrmin "scàndol" e le parole derivà: scandalisé, scandalisesse, scandalos, e j'espression "dé scàndol" e "pera dë scàndol", a deriva dal grech σκάνδαλον (skàndalon), ch'a veul dì: antrap, ambreuj, impediment, ostàcol, trabucèt, tràpola. An pràtica, l'idea original a l'era cola 'd fé antrapé, fé antruché.

Ëd manera figurà, scàndol ëd sòlit a pija 'l sens ëd na provocassion mirà a conturbé la cossiensa 'd quaidun, a butelo an confusion, a bolverseje a pòsta la sensibilità con quaicòsa ch'a sìa contrària a la moral ëstabilìa, a la dignità, a l'onor, o a la giustissia. Për esempi, le dimostrassion dël "Gay Pride" a son ëd provocassion arbutante e për fé scheur ël pì possibil, fàite a pòsta për esse na dësfida al mond (lor a diso: "contra 'l mond dij binpensant") coma për dì "I l'oma gnun-a onta: i-i soma 'dcò nojàutri e i fasoma lòn ch'i vorsoma, ch'av piasa o ch'av piasa nen". Ëd cola manera a son përdabon ëd dimostrassion ëscandalose.

Pì 'd lòn, lë scàndol a l'é na paròla, n'assion, un discors, o n'omission ch'a sia cativa, grama, e ch'a cissa o ch'a daga l'ocasion për comëtte 'n pëccà. An ësto sens lë scàndol a l'é quaicòsa ch'a l'é mirà a corompe, a tiré d'àutri a fé 'd mal. Parèj, në scàndol a l'é dirèt quand che un, an soa malissia, a cissa n'àutr (ch'a l'avrìa nen falo daspërchiel) a fé lòn ch'a va contra la moral, contra lòn ch'a l'é giust conform a la lege 'd Nosgnor, quaicòsa ch'a l'é na përversion dël bin, e che, parèj, a guasta cola përson-a, a l'antamna, a la coromp. An ësto sens në scàndol a l'é la corussion, dzurtut ëd minor, pr' esempi, cissé a caté 'd dròga, l'aviament a la prostitussion o a comëtte 'n quai crìmen. Costa sòrt dë scàndol a dovra 'l mojen ëd la sedussion, ëd la tentassion.

Lë scàndol a podrìa disse indirèt quand che un, për negligensa o për serve d'anteresse privà, a dà n'esempi cativ e a parèj càusa disonor a soa përson-a, ai prinsìpi ch'a dis d'avèj, a soa profession e via fòrt. A dà scàndol, për esempi, un giùdes ch'a përvert la giustissia, un polìtich coròt ch'a veuja fesse stra con la dzonestà, l'ipocrisìa, l'angann, o le manipolassion, opura un minister ëd Nosgnor ch'a fassa nen sò dover, lòn che Nosgnor e la gent a së speta da chiel, e che parèj a slontan-a la gent da la religion. Lor lì "a dan ëscàndol".

Jë scàndol, coma ch'i l'oma fane la dëscrission, a son bin tratà da tuta la Bibia. Dé scàndol a l'é na facenda motobin séria për Nosgnor Gesù Crist, e coj ch'a na son responsabij, chiel, com 'i l'oma sentì an nòstra letura, a-j condan-a dla manera la pì fòrta. Prima 'd tut, Gesù a fà arferiment a coj che, sincer, as afido a chiel con tut ël cheur - ch'a podrìo esse fin-a 'd masnà nossente, ch'a-j ciama ij pcit. "Chionque a sarà dë scàndol a un ëd coj pcit ch'a chërdo an mi, a sarìa mej për chiel ch'as butèissa na pera da mulin al còl e ch'as campèissa 'nt ël mar".

Càusa dë scàndol a podrìa fin-a esse, second le paròle 'd Gesù, quaicòsa an nojàutri medésim ch'i soma nen bon a ten-e sota contròl , coma pr' esempi la lenga, ël parlé, quand a l'é costumà a dì 'd busiardarìe, cativèrie, quand a "scriv an sla schin-a" dla gent . Dé scàndol a l'é na facenda csì grev che s'a fussa na man, un pé, n'euj ch'a fà "pijé 'n bròncc" nojàutri o d'àutre përson-e. A sarìa mej tajess-la via che d'avèj, për conseguensa "l'esse campà 'nt ël feu dl'infern ch'as dëstissa mai, lì andoa ch' ël verm a meuir nen, e ch' ël feu as dëstissa nen". Gesù ambelessì a parla ciàir dla realità dl'infern, ch'a l'é nen na fàula, ma na condission afrosa, stabilìa da Dé an soa giustissia, che nòstra ànima a podrìa bin cascheje 'ndrinta, s'i foma nen la màssima atension a nojàutri, a lòn ch'i foma con ël còrp che Nosgnor a l'ha dane e ch'i na soma responsabij.

L'avertiment ch'a dà Gesù a riguarda nen mach ij mischërdent, ma ij cristian medésim, la comunità cristian-a ch'a peul fé 'dcò 'd darmagi grev s'a fà nen atension, e ch'a peul fin-a esse arzigosa! Pensoma, për esempi, a jë scandol ëd la pedofilìa ch'a dan certi prèive, o 'd minister ëd religion ch'a son mach tacà ai sòld e al podèj, o fin-a ignorant e gargh a fé ij sò dover.

A l'é për lòn che ij cristian a deuv fé tanta atension a lòn ch'a fan e a diso për dé sèmper un bon esempi, për esse 'd bon-a testimoniansa. A-i veul nen tant: nòstra condòta a podrìa, pr' esempi, esse d'antrap a la chërsùa spiritual ëd coj ch'a son nassù da pòch ant la fede cristian-a. A l'é vera che un cristian génit a podrà mai dëscade da la salvëssa che Nosgnor Dé a l'ha acordaje për grassia an Gesù Crist (ch'a l'é na decision che Nosgnor a l'ha pijala da l'eternità e ch'a porterà a 'n sicur compiment), ma costa sicurëssa a podrà mai dventé na scusa pr' esse negligent ant ël dover ëd dé sèmper na bon-a testimoniansa a la glòria 'd col ch'a l'ha salvane. Na condòta esemplar e sensa rimpròcc a l'é nen belfé, ma, con l'agiut ëd Nosgnor, a deuv esse nòst proponiment e angagg. Ël cristian génit coma podrìa-lo mai ofende Nosgnor e porté 'd dann a d'àutri con na condòta scandalosa?

Belavans, ëd testimonianse cative a càpito përché le comunità cristian-e, për soa natura 'd lor, a saran sèmper ëd società mës-cià andova 'l bon gran a chërs con ël gramon e nojàutri i lo podoma mai ranchelo vìa del tut, ma trist a cola gesia anté ch'a càpito dë scàndoj. Ant na paràbola Gesù a dis: 'Signor, has-to pa sëmnà 'd bon-a smens an tò camp? Coma va-lo donca ch'a-i é 'd gramëgna?'. E a l'ha dije: "A l'é 'l nemis ch'a l'ha fàit lòn". E i servitor a l'han replicà: 'Veules-to ch'i andom' a sarbielo?'. 'Nò, përché, an cheujand la gramëgna, i podrie 'dcò dësreisé ël forment. Lasseje chërse tùit doi ansema fin-a a la mësson. A la mësson i diraj aj mëssoné: 'Levé prima la gramëgna e gropela an gerbe për brusela, ma peui fé 'l gran e ambaronelo ant ij mè grané'" (Maté 13:27-30).

L'apòstol Pàul a scriv a propòsit dël pòpol antich ëd Nosgnor: "...coma ch'a l'é che ti ch'it mostre a d'àutri, it mostre nen a ti medésim? Ti ch'it prédiche ch'a venta nen robé, ti 't robe? Ti ch'i dise ch'a venta nen comëtte adulteri, it comëttes adulteri? Ti che tl'has ëscheur dj'idoj t'has nen gen-a a portene via 'd ròba dai sò templ? Ti ch' it ses orgojos d'avej la Lej, it la rispete nen e parèj it fase disonor a Nosgnor? A meravija nen, antlora, che lë Scritura a disa: "Ij pagan a bëstëmio 'l nòm ëd Nosgnor për colpa vòstra" (Roman 2:21-24). Sossì a val ancora për nojàutri ancheuj. La responsabilità ch'i l'oma ancheuj coma 'd cristian a l'é motobin granda, coma granda a l'é nòstra condan-a. Ël proverbi piemontèis a dis: "A falisso fin-a ij prèive a dì mëssa", ma lolì a peul nen dventé na scusa. "A venta avèj sal" an noi medésim, a disìa Gesù.

A venta esse savi, prudent, giudissios. A l'ha da esse coma la testimoniansa dl'apòstol, ch'a disìa: "Antramentre ch'i l'oma predicave l'Evangeli, i soma stàit neuit e di a l'euvra për nen esse 'd pèis a gnun ëd vojàutri. I na seve testimòni - coma ch’a l’é ‘dcò Nosgnor, ch'i l'oma comportasse anvers tuti vojàutri ch'i chërde, sèmper an manera santa, giusta e sensa rimprocc. Com' i seve, i soma stàit për ciaschëdun ëd vojàutri com a l'é 'n pare për ij sò fieuj: i l'oma consijà, ancoragià e ansistù ch'i vivèisse an manera degna ‘d Nosgnor, ch'a l'ha ciamave a sò regn e a soa glòria" (1 Tessalonicèis 2:12).

PREGHIERA

Nosgnor! Giutme a vijé an mia condòta parèj ch'a sìa sèmper na bon-a, na testimoniansa e d'esempi, fin-a ant le còse pì cite, sensa rimpròcc. I veulo dé gnun ëscàndol, ma edifiché, mostré bin. I veuj pa dzonoré la gesia e la càusa cristian-a, ma dé a Ti e a tò Vangel minca onor e glòria, sèmper. Amen.

Duminica 7 d'otòber 2018 - Dominica apress Pancòsta ch'a fà vint.

Leture bìbliche: Giob 1:1; 2:1-10; Salm 26; Ebréo 1:1-4; 2:5-12; March 10:2-16

Nosgnor tut-potent e etern! Ti 't ses sèmper dispòst a scotene pì 'd lòn che nojàutri lo soma 'd preghete, e dispòst a doné pì 'd lòn che nojàutri i l'oma piasì d'avèj o ch'i meritoma. Arvërsa dzura 'd noi l'abondansa 'd toa misericòrdia. Përdonane lòn che nòstra cossiensa a l'ha tëmma, e dane cole bon-e ròbe che nojàutri i soma nen degn ëd ciamete, s'a fussa nen pr'ij mérit e la mediassion ëd Gesù Crist, nòst Salvator; ch'a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé, për sèmper e sèmper. Amen.