sabato 27 settembre 2014

Chi ch'a l'ha date l'autorisassion ëd fé ste còse? [Proget Bibia piemontèisa, 27/9/2014)

L'autorità ëd Gesù.  E peuj, quand che Gesù a l'é rivà al templ, ij cap dij sacerdòt e j'ansian dël pòpol a son vnù da Chiel antramente ch'a dotrinava e a l'han dije: "Chi ch'a l'ha date l'autorisassion ëd fé ste còse? e chi é-lo ch'a l'ha date costa autorità?". Gesù a l'ha risponduje: "Ëdcò mi iv faraj na domanda. S' im risponde, iv diraj da che autorità ch'i faso ste còse. D'anté vnisìa 'l batèsim ëd Gioann? Da De o da quejdun d'àutr?". Anlora a l'han debatù tra 'd lor sta question e a l'han dit: "S' i disoma 'dal Cel' chiel an rispondrà: Përchè 'ntlora i l'eve nen chërduje?', ma s'i disoma 'da l'òm', i l'oma tëmma dël pòpol, përché tùit a stimo che Gioan a l'era 'n profeta genit". Antlora a l'han rispondù a Gesù: "I lo savoma nen". E a-j dis: "Bin, antlora gnanca mi iv diraj da che autorità ch'i faso ste còse".

La paràbola dij doi fieuj. Còsa na dise? N'òm a l'avìa doi fieuj. A l'é 'ndàit dal prim e a l'ha dije: 'Fieul, ancheuj va a travajé 'nt la vigna'. Ël fieul a l'ha risponduje: 'I veui nen andeie'. Peuj, nopà, a l'é pentiss-ne e a l'é andaie. Ël pare a l'é peuj andàit da l'àutr fieul e a l'ha dije l'istèss. Cost-sì a l'ha risponduje: 'I vado, sgnor', ma a l'é nen andaje. Qual dij doi é-lo ch'a l'ha fàit la volontà dël pare?". A-j han rispondù: "Ël prim". E Gesù a-j dis: "In vrità iv diso che j'esator (disonest) dle impòste e le bagasse a intraran prima 'd vojàutri ant ël Regn ëd De. Përché Gioann a l'é vnù da voi për la strà dla giustissia, e i l'eve nen chërduje, ma j'esator dle impòste e le bagasse a l'han chërduje. E voi, combin ch' i l'eve vëddulo, i seve nen pì tard pentive për chërdje.


Le àutre leture bìbliche dël lessionari për Dominica 28 Stèmber 2014 (XV d. T.)

mercoledì 24 settembre 2014

La creassion dël mond

(1) Al comensament De a l'ha creà ij cej e la tèra. (2) La tèra a l'era sensa fòrma e veuida e a-i era 'd top an sla superfice dl'abiss, ma l'Ëspìrit ëd De as meuveva an sla superfice dle aque. (3) De a l'ha dit: "Ch'a sìa la lus" e a s'é fasse lus. (4) De a l'ha vëddù che la lus a l'era bon-a. A l'é parèj che De a l'ha separà la lus dal top. (5) De a l'ha ciamà la lus "dì" e 'l top "neuit". Antlor' a l'é stàita na sèira e a l'é stàita na matin. Cost-sì a l'era 'l prim dì.

(6) De a l'ha dit: "Ch'a sia na vòlta ant ël mes dle aque e ch'a separa le aque da le aque". (7) Antlora De a l'ha fàit la vòlta e a l'ha separà le aque sòta la vòlta da le aque dzura la vòlta, e a s'é fasse parèj. (8) De a l'ha ciamà la vòlta "cel". Antlor' a l'é stàita na sèira e a l'é stàita na matin. Cost-sì a l'era 'l scond dì.

(9) De a l'ha dit: "Che le aque sota 'l cel as buto ansema ant un sol pòst e ch'a comparissa ël teren sùit. E a s'é fasse parèj. (10) De a l'ha ciamà 'l teren sùit: "Tèra" e le acque ch'a l'ero butasse 'nsema: ij "mar". De a l'ha vëddù che tut sòn a l'era bon. (11) De a l'ha dit: "Ch'a la tèra a prodùa 'd vegetassion, ëd piante ch'a porto 'd smens conforma le sò specie, e dj'erbo ch'a porto an lor dla smens conforma le sò specie. E a s'é fasse parèj. (12) La tèra a l'ha prodùit ëd vegetassion - ëd piante ch'a portavo 'd smens conforma le sò specie, e dj'erbo ch'a portavo an lor dla smens conforma sò specie. De a l'ha vëddù che tut sòn a l'era bon. (13) A l'é stàita na sèira e a l'é stàita na matin. Cost-sì a l'era 'l ters dì.

(14) De a l'ha dit: "Ch'a-i sio dle lus ant la vòlta dël cel për separé 'l dì da la neuit, e ch' a sio 'd segn për indiché djë stagion, dij dì e dj'agn, (15) e ch'a servo da lus ant la vòlta dël cel për anluminé la tèra". E a s'é fasse parèj. (16) De a l'ha fàit doi gran' lus - la lus pì granda për governé 'l dì e na lus pì cita për governé la neuit. A l'ha fàit ëdcò le stèile. (17) De a l'ha butà le lus ant la vòlta dël cel për bërlusé an sla tèra, (18) për governé 'l dì e la neuit e për separé la lus dal top. De a l'ha vëddù che tut sòn a l'era bon. (19) A l'é stàita na sèira e a l'é stàita na matin. Cost-sì a l'era 'l dì ch'a fà quatr.

(20) De a l'ha dit: "Che le aque a formiolo d'un formiolament ëd creature vive e che dj'osej a volo an sla tèra vers la vòlta dël cel". (21) De a l'ha creà ij pèss grand e tute le bestie vive ch'as meuvo e ch'a formiolo ant le aque, conforma le sò specie. A l'ha creà 'dcò minca osel ch'a l'ha dj'ale, conforma le sò specie. De a l'ha vëddù che tut sòn a l'era bon. (22) De a l'ha benedije e a l'ha dit: "Sie fosonant. multipliché e ampinì le aque dij mar, e che j'osej as multiplico an sla tèra". (23) A l'é stàita na sèira e a l'é stàita na matin. Cost-sì a l'era 'l dì ch'a fà sinch.

(24) De a l'ha dit: "Che la tèra a prodùa creature vive conforma le sò specie: ëd bestiam, dij serpent e 'd bestie sarvaje, conforma le sò specie, e a s'é fasse parèj. (25) De a l'ha fàit le bestie sarvaje conforma le sò specie, ëd bestiam conforma le sò specie, e tute le creature ch'a strusio an sla tèra conforma le sò specie. De a l'ha vëddù che tut sòn a l'era bon. (26) Antlora De a l'ha dit: "Fasoma l'òm a nòstra imàgine, conforma nòstra smijansa, parèj ch'a peussa dominé ij pess dël mar, j'osej dl'aria, ël bestiam e tuta la tèra, e tute le creature ch'as meuvo an sla tèra. (27) De a l'ha creà l'òm a Soa imàgine, a l'ha crealo a l'imàgine 'd De, a l'ha crealo mas-cc e fumela. (28) De a l'ha benedije e a l'ha dije: "Sie fosonant multipliché, ampinì la tèra e sogetela! Dominé ij pess dël mar, j'osej dl'aria e minca creatura ch'as meuv an sla tèra (29) Peuj De a l'ha dit: "Adèss iv dago minca pianta ch'a pòrta 'd smens ch'a l'é an sla superfice 'd tuta la tèra e tùit j'erbo ch'a l'han ëd frut ch'a pòrta 'd smens: tut lòn sarà vòstra noritura. (30) E a tute le bestie dla tèra, e a minca osel dël cel, e a tute le creature ch'as meuvo an sla tèra - tut lòn ch'a l'ha an sé medésim ël sofi dla vita, i-j dago tute le vërdure për noritura, e a s'é fasse parèj. (31) De a l'ha vëddù tut lòn ch'a l'avìa fàit e a l'era pròpi bon! A l'é stàita na sèira e a l'é stàita na matin. Cost-sì a l'era 'l dì ch'a fà ses.

(2:1) Për parèj ij cej e la tèra a son stàit completà con tut lòn ch'a conten-o, (2) De a l'ha completà soa euvra ant ël dì ch'a fa set. A l'ha chità 'd travajé ant ël dì ch'a fa set. (3) De a l'ha benedì ël dì ch'a fa set e a l'ha santificalo, përchè an col dì lì a l'ha chità l'euvra dla creassion.

(Genesi 1:1-2:3).

sabato 20 settembre 2014

L'ingiustissie 'd De [Progèt Bibia piemontèisa, Duminica 21 stember 2014)

Ij lavorant ant la vigna. Përchè 'l regn dël Cel a smija a 'n proprietari ch'a l'era sortì 'd matin bonora për angagé (a giornà) dij lavorant për soa vigna. E quand ch'a l'ha avù pategià con ij lavorant la paga d'un dné al dì, a l'ha mandaje ant soa vigna. A l'é torna sortì a neuv ore e a l'ha trova an piassa dj'àutri ch'a l'avìo nen ëd travaj e a l'ha dije: "Andé 'dcò vojàutri a mia vigna e iv daraj lòn ch'a l'é giust", e a son andaie. E peuj a l'é torna surtì ch'a l'era mesdì, e ancora a tre bòt dël dòp-disné, e a l'ha fàit autërtant. E a sinch ore dël dòp-mesdì a l'é sortì n'àutra vòlta e a l'ha trovà dj'àutri ch'a l'ero 'n gir a fé gnente, e a l'ha dije: "Përchè i steve ambelessì sensa travajé?". E lor a l'han dije: "Përchè gnun a l'ha ciapà-ne". Antlora a-j dis: "Andevne 'dcò vojàutri a mia vigna". A la sèira, ël padron dla vigna a l'ha dit a sò fator: "Va a ciamé ij lavorant e pagh-je, a comensé da j'ùltim ciapà fin-a ai prim. Quand ch'a son vnù coj ch'a l'ero stàit ciapà a sinch ore, a l'han arseivù ognidun un dné. E quand ch'a son vnù coj ch'a l'ero stàit ciapà për prim, as aspetavo 'd arsèive 'd pì dj'àutri, ma a l'han ëdcò lor arseivù un dné. Quand ch'a l'han arseivulo, a l'han comensà a lamentesse contra 'l padron, e a disìo: "J'ùltim a l'han mach travajà 'n ora, e ti 't l'has trataje al par ëd nojàutri ch'i l'oma portà tut ël fardel d'un dì 'd travaj e 'l rovin dël sol". E 'l padron l'ha replicà a un ëd lor: "Mè car, it faso gnun tòrt, has-to nen pategià con mi d'arsèive un dné? Pija lòn ch'a l'é tò e vat-ne, ma i veuj dé a sti ùltim tant coma ti. É-lo ch'am é nen consentì 'd fé lòn ch'i veuj con ij mè sòld? O ses-to invidios ch'i son stàit generos con coj-là?".  A l'é parèj ch' ij prim a saran j'ùltim e j'ùltim a saran ij prim. (Maté 20:1-16).


J'àutri test bìblich ëd costa duminica a son:

mercoledì 17 settembre 2014

A propòsit ëd Scòssia...

"Fortia fortiorum facta sunt" ("Da gent coragiosa a ven-o dij fàit coragios").

Dòp avèj sotsignà ël Pat Nassional ant ël fërvé 1638, a l'ha avù leugh ant la catedral ëd Glasgow, dòp 36 agn, la prima Ciambréa General dla Cesa 'd Scòssia con Alexander Henderson coma moderator. La Ciambréa a l'ha prinsipià na completa arformassion dla cesa. A l'ha diciarà "papista" i SinchArticol ëd Perth, ël liber dij Canoni, ël Liber dle Orassion comunitarie e nen legal l'istès sistema vëscovil. Ël rapresentant dël Re, ël marchèis ëd Hamilton a riva e a diciara nen legal la Ciambréa, përchè 'l Re a l'avìa nen dàit ël permess ëd radunela. Henderson a rëspònd: "A nòm dël Signor Gesù Crist, l'ùnich Cap e Sovran ëd costa Cesa, i podoma nen alvé la ciambréa". Hamilton a l'é andassne an lerma!

"Fortia fortiorum facta sunt." ("From brave men come brave deeds").

After the National Covenant was signed in February 1638, the first free General Assembly of the Church of Scotland for 36 years was held in Glasgow Cathedral in November with Alexander Henderson as moderator. The Assembly began a complete reformation of the church. It declared the “popish” Five Articles of Perth, the Book of Canons, the Book of Common Prayer and Episcopalianism itself unlawful.
The King’s representative the Marquis of Hamilton arrives and declares the Assembly unlawful because the King never gave it permission to sit. Henderson responds “In the name of the Lord Jesus Christ, the only Head and Monarch of this Church we cannot dissolve this Assembly” Hamilton left in tears!

giovedì 11 settembre 2014

Signor, vàire vòlte, se mè frel am ofend, é-lo ch'i son obligà 'd përdonelo? [Progèt Bibia piemontèisa, 14/9/2014)

La paràbola dël servitor ch'a vorìa nen përdoné (Maté 18:21-35)

Antlora Pé, avzinand-se, a l'ha ciamaje: "Signor, vàire vòlte, se mè frel am ofend, é-lo ch'i son obligà 'd përdonelo? Sarà-lo fin-a a set vòlte?". Gesù a l'ha rësponduje: "It diso nen fin-a a set vòlte, ma fin-a a setanta set vòlte!".

Për  costa rason ël Regn dël Cel a l'é tanme 'n re ch'a l'ha vorsù regolé ij cont con ij sò servitor. Quand ch'a l'é 'ncaminasse a conté, a l'han presentajne un ch'a-j dovìa des mila talent. E për càusa che col-lì a l'avìa nen ëd che paghé, sò signor a l'ha dàit l'ordin ch'a fussa vendù, chiel, soa fomna e soe masnà, e tut lòn ch'a l'avìa, e che 'd sta manera-sì 'l débit a fussa pagà. Antlora sto servitor a l'é campasse a tèra dëdnans a chiel e a lo suplicava con ste paròle: 'Signor, për carità, àbie 'ncora 'n pòch ëd pasiensa e it arpaghëraj 'd tut'. Antlora 'l padron ëd sto servitor, tocà 'd compassion, a l'ha lassalo 'ndé e a l'ha faje la grassia 'd condoneje tut ël débit. Ma sto servitor, quand ch'a l'é sortì, a l'ha 'ncontrà un dij sò colega 'd servissi ch'a-j dovìa sent dné, e a l'ha ciapalo për ël còl tant ch'a mancava poch ch'a l'avria strossalo, e a-j disìa: Pagh-me lòn che ti 'm deuve! Ma sò colega 'd servissi, campand-se an ginojon, a lo suplicava e a-j disìa: Për carità, àbie 'ncora 'n pòch ëd pasiensa e it paghëraj tut lòn ch'it deuvo. Ma a l'ha nen vorsulo scuté, a l'é 'ndassne e a l'ha falo buté 'n përzon, fin-a a tant che 'l débit a sarìa stàit saldà. Aor, j'àutri sò colega 'd servissi, quand ch'a l'han vëddù lòn ch'a l'era rivà, a l'ha rinchërsuje e a son andàit a conté al padron tuta la facenda. Antlora sò padron a l'ha fa-lo ven-e e a l'ha dije: 'Gram servitor ch'it ses, i l'avìa date la gràssia 'd condonete tut sto débit përché 't l'avìes suplicame. Dovies-to nen ëdcò ti avèj pietà 'd tò colega 'd servissi, coma mi i l'avìo avù pietà 'd ti?'. E sò padron an còlera a l'ha dalo ant le man dle guardie dla përzon për esse suplissià fin-a a tant da paghé tut lòn ch'a-j devìa. A l'é parèj ch'av farà mè Pare ch'a l'é 'n Cel, se përdone nen ëd bon cheur ognidun a sò frel tute soe mancanse.

Tut el capìtol a l'é 'mbelessì
Na predicassion an sù cost test (an italian)

Esortassion a la toleransa (Roman 4:1-12)

Àor, aceté coj ch'a l'han na fej débola e sté nen lì (con lor) a questioné dj'opinion. Un a chërd ëd podèj mangé 'd tut, ma col ch'a l'é débol a mangia mach ëd vërdura. Col ch'a mangia 'd tut a deuv nen dëspresié col ch'a lo fa nen, e col ch'a chërd ch'as deuv anstense (dal mangé quejcòs) ch'a giudica nen col ch'a mangia 'd tut, përché Nosgnor a l'ha 'rseivulo (l'istèss). Chi ses-to, ti ch'it giudiche 'l servitor d'un àutr? Dëdnans a sò padron chiel as ten ferm o a casca e s' as ten ferm a l'é mach grassie al Signor (ch'a lo sosten). Un a giudica ch' un dì a sìa pi sant d' un àutr, e n'àutr a giudica ch' ij dì a sìo tùit j'istèss. Ognidùn ch' a sìa përsuas (ëd lòn) an sò spìrit. Col ch'a l'ha riguard al dì, a lo fa për ël Signor, e col ch'a mangia ('d tut) a lo fa për ël Signor, përché a-j na rend grassie; e col ch'as asten (dal mangé quejcòs) a lo fa për ël Signor e a-j na rend grassie. Përché gnun ëd nojàutri (cristian) a viv mach për chiel istèss, e gnun a meuir për chiel istèss. S'i vivoma, i vivoma për ël Signor, s'i meuiroma, i meuiroma për ël Signor. A l'é parèj che sia ch'i vivoma, sìa ch'i meuiroma, i soma dël Signor. A l'é për lòn che Crist a l'é mòrt e ch'a l'é tornà a vive, parèj che Chiel a sia 'l Signor tant d'ij mòrt che 'd coj ch'a son vivent. Ma ti ch'i mange mach ëd vërdura - përché giudiches-tu to frel o toa seur? E ti ch'it mange 'd tut, përché dëspresies-tu tò frel o toa seur? Përché tùit nojàutri i compariroma dëdnans al tribunal ëd Crist. Përché a l'é scrit: "I son ël vivent - a dis ël Signor - tùit as buteran an ginojon dëdnans a mi, e ògni lenga a darà làude a De". A l'é parèj che ciaschëdun a rendrà cont për chiel istèss a De.

Tut el capìtol a l'é 'mbelessì

La vitòria al Mar Ross (Esod 14:19-31)

L'àngel dël Signor, ch'a 'ndasìa dëdnans al camp d'Israel, a l'é butasse 'n moviment e a l'é andàit a posisionesse darera 'd lor e 'dcò la colon-a 'd nivola a l'é spostasse da dnans a daré 'd lor. A l'é butasse antrames ël camp dj'egissian e 'l camp dj'israelita. A l'era na nivola scura e a 'nluminava la neuit paréj che 'n camp a podia nen avzinesse a l'àut për tuta la neuit. Mosè a l'ha dëstendù soa man anvers ël mar, e 'l Signor a l'ha possà 'ndarera 'l mar tant ch'a l'ha dividusse për ël mojen d'un vent fòrt ch'a vnisìa dal levant e ch'a l'é bofà për tuta cola neuit. A l'ha fàit dventé 'l mar na tèra sùita e le aque a son dividusse. A l'é parèj che j'israelita a l'han marcià pròpe antrames al mar an sù 'd tèra sùita e le aque për lor a formavo coma 'n mur a drita e a mancin-a. J'egissian a son vnuje dapress an mes al mar - tùit ij cavaj 'd Faraon, ij sò car da guèra e ij sò cavajer. Un pòch prima dl'alba ël Signor a l'ha vardà giù anvers l'armada egissian-a a travers la colòn-a 'd feu e 'd nivola e a l'ha fàit tombé l'armada egissian-a ant un grand ësparm. A l'ha fàit bloché le roe dij car ant la pàuta parèj ch'a l'era pì nen posibil feje andé anans. Antlora j'egissian a l'han dit: "Scapoma via da Israel përché 'l Signor a combat për lor contra l'Egit!". Antlora ël Signor a l'ha dit a Mosè: "Dëstend toa man anvers al mar, parèj che le aque a 'rtorno an su j'egissian, ij sò car da guèra e ij sò cavajer!". Antlora Mosè a l'ha dëstendù soa man anvers al mar, e 'l mar a l'é 'rtornà a soa condission normal quand che 'l sol a l'ha comensà a levesse. Àor j'egissian a sercavo 'd scapé via da tut lòn, ma 'l Signor a l'ha fongà j'egissian an mes al mar. Le aque a son tornà a sò pòst e a l'han quatà ij car da guèra e ij cavajer, ansema tuta l'armada d'Egit ch'a l'avia daje dapress a j'israelita ant ël mar - ëd j'egissian a l'é survivune gnanca un!) J'israelita, nopà, a l'avìo marcià an su 'd tèra sùita an mes al mar e për lor l'eva a l'avìa formà coma 'n mur a drita e a mancin-a. A l'é parèj che ant col dì-lì ël Signor a l'ha salvà Israel da la potensa dj'egissian, e Israel a l'ha vëddù j'egissian mòrt an sla riva dël mar. Quand che Israel a l'ha vëddù la gran potensa che 'l Signor a l'avìa mostrà contra j'egissian, a l'han avù tëmma dël Signor e a l'han chërdù a Chiel e a Sò servitor Mosè.

Tut el capìtol a l'é 'mbelessì

Salm 114

Ël poèta a 'rciama a la memòria ij fàit dla surtìa da l'Egit e dla conquista e a selebra la sovranità 'd De an su sò pòpol, ligà a Chiel con un pat.

Quand che Israel a l'ha chità l'Egit, quand che la famija 'd Giacòb a l'ha lassasse darera na nassion forësta,  Giuda a l'é dventà Sò santuari, Israel Sò regn. Ël mar a l'ha vardà e a l'é scapà e 'l fium Giordan a l'é tornà 'ndarera. Le montagne a sautavo coma 'd moton e le colin-e tanme d' bèro. Përchè scapes-tu, ò mar? Përché tornes-tu 'ndarera, ò fium? Përchè sauteve-ne coma 'd moton, ò montagne, tanme 'd bèro ò colin-e? Tërmola, ò tèra, dëdnans al Signor - dëdnans al De 'd Giacòb, ch'a l'ha cambià na ròca ant na gòja d'eva, na dura ròca ant na sorgiss d'eva.

https://sites.google.com/site/bibiapiemonteisa/testament-vej/salm/salm-114

sabato 6 settembre 2014

Avèj nen ëd débit foravìa che 'd volejve bin l'un a l'àut [Progèt Bibia piemontèisa, 7/9/14]

Le leture bìbliche dël lessionari ecumènich për Domìnica 7 stèmber 2014 (XII d. T.)

L'arconsiliassion tra frèj

Se tò frel a l'ha ofendute, va a feje na rimostransa a quatreuj. S' at scota, it l'avras vanià tò frel. Se, nopà, at scota nen, pija 'nsem a ti un o doi d'àutri, parèj che doi o tre testimòni as rendo cont dla còsa. Se poi a veul dé da ment gnanc' a lor, dis-lo a la cesa; e s' a veul nen scuté gnanca la cesa, ten-lo tanme 'n pagan o n'esator dj'impòste.  In vrità iv diso che tut lòn ch' i l'avreve ligà an sla tèra, a sarà ligà 'dcò ant ël Cel; e tut lòn ch'i l'avreve dësligà an sla tèra, a sarà dësligà 'dcò ant ël Cel. Iv diso 'dcò che se doi 'd vojàutri iv butreve d'acòrdi an sla tèra, qual ch'a sìa lòn ch'a ciamëran, a-j sarà dàit da mè Pare ch'a l'é ant ël Cel. Përché là doa ch'a son radunà doi o tre a mè nòm, ëdcò mi i son ansema lor" (Maté 18-15:20).

Esortassion a volèj bin al pròssim

"Avèj nen ëd débit foravìa che 'd volejve bin l'un a l'àut, përché col ch'a veul bin a j'àutri a l'ha adempì la lej, përchè 'l nen comëtte adulteri, 'l nen massé, 'l nen robé, 'l nen dì 'l fàuss, ël nen invidié, e tùit j'àutri comandament, as peudo compendié an sta paròla-sì: It voreras bin a tò pròssim com' a ti medésim. L'amor a fa nen ëd mal al pròssim: donque, 'l compiment dla lej a l'é l'amor. Fé lolì përch' i seve bin qual ch'al sia 'l temp ch'i vivoma ancheuj: a l'é l'ora 'd dësviesse dal seugn, përché nòstra salvëssa a l'é pì davzina adèss che quand ch'i soma dventà chërdent.  La neuit a l'é press che finìa e 'l dì a l'é avzinasse. Donque, a venta buté da part le euvre dël top e butesse adòss j'arme dla lus. Portomse da person-e oneste ch'a vivo a la lus dël sol  nen an galuparìe, nen an ambriacògne, nen an gargarìe, nen an insolense, nen an querimònie, nè ant l'invìdia. Al contrari, arvestive dël Signor Gesù Crist e pieve nen cura dla carn, parèj che ij sò desideri as dësvio nen" (Roman 13:8-14).

Salm 149

Laudé 'l Signor! Canté al Signor na càntica neuva! Laudelo ant la radunansa dij divot! Che Israel a s'arlegra ant sò Creator! Che 'l pòpol ëd Sion a argiojissa an sò Re! Ch'a làudo Sò nòm con la dansa! Ch'a canto 'd làude a Chiel con l'acompagnament dij tamburnin e dl'arpa! Përchè Nosgnor a l'ha gòj 'd Sò pòpol. Chiel a esalta coj ch'a son crasà con la liberassion. Che ij divot as arlegro përchè De a l'ha daje l'arvangia! Ch'a crijo 'd gòj ant ij sò let. Ch'a làudo De quand ch'a ten-o an man na spa a doi trancie për vendichesse dle nassion e për castighé ij forësté. A gropo ij sò re con ëd caten-e e ij sò nòbij con ëd such ëd fer. A dan esecussion al giudissi che ij sò nemis a son stàit condanà. Tùit ij Sò fidej a saran vendicà. Laudé 'l Signor! (Salm 149).

L'istitussion dla Pasqua

Ël Signor a l'ha dit a Mosè e a Aaron ant ël pais d'Egit: "Cost mèis a venta ch'a sìa për vojàutri ël prinsipi dij mèis: cost-sì a sarà 'l prim mèis dl'ànn. A venta ch'i dise a tuta la comunità d'Israel: 'Ant ël dì ch'a fa des ëd cost mèis, ciaschëdun ëd vojàutri ciapé n'agnel, un për famija. Se na famija a l'é tròp cita për n'agnel, l'òm e sò avzin ëd ca a venta ch'a ciapo n'agnel conforma 'l numer dla gent - i fareve vòst cont për l'agnel conforma lòn che ciaschëdun a peul mangene. Vòstr agnel a l'ha da esse përfet, un mas-cc d'un ann; i lo peude ciapé d'antrames le fèje o le cavre. I lo deuve soagné fin-a al dì ch'a fa quatòrdes ëd cost mèis e peuj tuta la comunità d'Israel a lo dovrà massé al calé dël sol. A na ciaperan un po' d' sangh e a lo ampiastrëran an sù ij doi stibi e an su l'architrav dla pòrta dla cà 'ndova a lo mangeran.  A na mangeran la carn col' istèssa neuit. A lo mangeran rostì an sël feu con ëd pan fàit sensa chërsent e con dj'erbe amere. Mangelo nen cru o bujì ant l'eva, ma rostilo complet, con soa testa, soe piòte, e soe buele. Gnente a deuv resté fin-a a la matin, ma brusé tut lòn ch'a l'é nen stàit mangià fin-a a la matin. Sta-sì a l'é la manera ch'i deuve mangelo - pront për ël viagi: sàndole ai pé e con ël baston an man. I lo deuve mangé 'n pressa. Sta-sì a l'é la Pasqua dël Signor" (Esod 12:1-11).