sabato 31 gennaio 2015

L'òm ch'a l'avìa në spirit salòp (Proget Bibia piemontèisa, 1/2/2015)

N'òm con në spirit salòp. "Peui a son entrà a Cafàrnau, e sùbit dòp - a l'era un saba - essend intrà ant la sinagòga, Gesù a dutrinava. E tuti as maravijavo ëd soa dutrin-a, përchè a-j mostrava con grand'autorità, e nen parèj djë Scriba. Ora as trovava là, ant la sinagòga, n'òm ch'a l'avìa në spirit salòp e a l'ha butasse a crié,  disend: "Ha! Còsa i-è-lo tra ti e nojàutri, Gesù 'd Nàsaret? Ses-to vnù për nòstra distrussion? I lo sai chi't ses. Ti't ses ël sant ëd Dé!". Ma Gesù a l'ha arbufalo fòrt e a l'ha dije: "Stà ciuto e sòrt fòra d'ant col òm!". Alora lë spirit danà, tormentandlo e criand a tute fòrse, a l'é surtì fòra d'ant col òm. E tuti a j'ero sbërlondì, dë manera che as domandavo antra 'd lor: "Còs'è-lo sòn? Che dutrin-a neuva a l'é mai costa? Col-lì a comanda con autorità fin a jë spirit danà e lor a j'ubidisso!". E soa reputassion a l'é spantiasse 'd colp ant ij paìs tut dantorn la Galilea" (March 1:18-25).

Tut ël capìtol
Spiegassion (an italian): Accadde durante un culto...



Disposission pr' ij profeta. "Quand ch'i sareve intrà ant la tèra ch' ël Signor vòstr Dé av dà, fé bin atension a nen copié ij costum arpugnant ëd cole nassion. Pr' esempi, vardeve dal sacrifiché vòstr fieul o vòstra fija coma dj'olocàust. E lassé nen che vòstr pòpol a pràtica la strologìa, la mascarìa, la gàbola o la negromansìa, o ch'a fasa 'd malifissi, ch'a 'nciarma jë spirit o ch'a ciama j'ànime dij mòrt. Ël Signor a l'ha 'n ghignon chëcchëssìa ch'a fasa 'd còse parèj. A l'é pròpi përché j'àutre nassion a l'han fàit ëd abominassion ëd cola sòrt ch' ël Signor a-j taparerà via da 'dnans a voi. Vojàutri i l'eve da esse sensa rimprocc dë 'nans al Signor, vòst Dé. A son le nassion ch'i seve 'n camin a dësproprié ch' a ciamo consèj a 'd mascon e dë stròlogo, ma 'l Signor vòst Dé a l'ha nen dave 'l përmess ëd fé còse parèj". Mosè a l'ha seguità a dì: "Ël Signor vòst Dé a farà seurte fòra d' an mes a voi, da 'n mes a vòstri compagn israelita, un profeta coma ch'i lo son mi: i lo deuve scoté. A l'é sossì ch'i l'eve domandà al Signor vòst Dé quand ch'i j'ere radunave ai pé dël Mont Sinai. Al Signor vòst Dé i l'avìe ciamaje 'd nen torna sente Soa vos, o vëdde col gran' feu, për paura 'd meuire! Antlora 'l Signor a l'ha dime: 'Lòn ch'a l'han dit a l'é giust'. Për lor i farai seurte d' an mes al sò compagn israelita un profeta coma ti. I butrai mie paròle ant soa boca e chiel a dirà al pòpol tut l'òn ch'a-j comando 'd dì. Col ch'a scota nen ij messagi ch' ël profeta a proclama a mè nom a l'avrà da fé con mi. Tutun, ël profeta ch'a dìs ch'a parla a mè nòm, ma ch' a l'é nen vera o ch'a parla a nòm ëd n'àutr Dé, a dovrà meuire. Peul esse ch'it domande drinta ti: 'Ma coma foma a savèj se soe paròle a l'ha nen dije 'l Signor?'. Se 'l profeta a dis ëd parlé ant ël nòm ëd ël Signor, ma soa predission as compiss nen, a veul di che 'l Signor a l'ha nen daje col messagi. Col profeta a l'ha parlà sensa mia autorità e i deuve nen avejne tëmma" (Deuteronòmi 18:9-22).



La fomna, la masnà e 'l dragon.  "I son peuj ëstàit testimòni an cel d'un fàit ëd grand' importansa: I l'hai vëddù na fomna vestìa 'd sol, con la lun-a sota ij sò pé e ch' an soa testa a l'avìa na coron-a ëd dódes ëstèile. A l'era 'nsinta e a criava për ij dolor dël part, tribuland nen pòch ant ël buté al mond na masnà.  Peuj i son stàit testimòni an cel ëd n'àutr fàit ëd significansa: I l'hai vëddù 'n grand dragon ross ch'a l'avìa set teste e des còrn, con set coron-e an sù soe teste. Soa coa a l'ha rablà la tersa part ëd lë stèile dël cel e a l'ha campaje an sla tèra. Peuj a l'é butasse pròpi dë 'dnans a la fomna ch'a l'era 'n camin a avèj sò cit, pront a 'ngorgioness-lo sì tòst ch'a l'avèissa butalo 'l mond. E chila a l'ha butà 'l mond un fieul, col ch'a l'ha da governé tute le nassion con na cavija regal ëd fer, e a l'é stàit sùbit portà al sicur dë 'dnans a Dé an sù Sò tròno. La fomna a l'é peuj scapà 'nt ël desert, andoa ch'a Dé a l'avìa prontàje 'n leugh pr' acudila durant mila dosent e sessanta dì" (Apocaliss 1:1-5).



giovedì 22 gennaio 2015

A l'é pì nen d'eva, ma vin! (Proget Bibia piemontèisa, 25/1/2015)

A l'é pì nen d'eva, ma vin! - "Àor tre dì apress, a Cana 'd Galilea, as fasìa 'd nòsse. La mare 'd Gesù a-i era, e Gesù con ij sò dissèpoj a l'ero 'dcò stàit anvità a la selebrassion. Antant che la festa a 'ndasìa anans a l'é vnù a mancheje 'd vin, parèj che la mare 'd Gesù a-j dis: "A l'han pì nen ëd vin". Ma Gesù a-j rispond: "Fomna, përchè it lo dise a mi?  L'ora mia a l'é 'ncora nen rivà". Soa mare, però, a dis ai servitor: "Fé tut lòn che chiel av dirà!". Àor a-i era là ses ole 'd pera ch'a servìo për la purificassion ritual ëd j'ebreo. Ognidun ëd ës ole a tenìa doi o tre brinde. E Gesù a-j dis: "Ampinì d'eva së ole-là", e a l'han ampinile fin-a al còl. Peuj a-j dis: "Adess tirene 'n pò e portene al maestro 'd sirimònie". E a l'han portajne. Quand che 'l maestro 'd sirimònie a l'ha tastà l'eva ch'a l'era dventà vin (a savìa nen da doa ch'a venìa, ma ij servitur ch'a l'avìo portajla a lo savìo bin), a s'é andirissasse a lë spos  e a l'ha dije: "Tùit a servo prima 'l vin bon, e peuj, quand che j'anvità a l'han bin beivù, ël vin ëd pòch valor; ma ti it l'has guernà 'l mèj vin fin adess. Con ës segn miracolos a Cana 'd Galilea a l'è stàita la prima vira che Gesù a l'ha 'rvelà Soa glòria. E ij sò dissèpoj a l'han chërdù an Chiel" (Gioann 2:1-11).

Tut el capìtol an version parlà:
Listen Music - Play Audio - Gioann 2

Salm 128 - Cant an montand. Quanta gòj ch'a l'han coj ch'a l'han timor [1] ëd Dé, coj ch'a séguito ij Sò senté. Ti 't godras dël frut ëd tò travaj! Coma ch'it saras prosperos! Toa fomna a sarà tanme na vis fosonanta ch'a fioriss ant toa ca. Quand ch'a saran setà 'ntorn a la tàula, toe masnà a saran tanme 'd giuvo e vigoros erbo d'uliva. Parèj a l'é la benedission dël Signor për coj ch'a l'han timor ëd chiel. Ch' ël Signor at benedìssa da Sìon an continuassion. Che ti 't peussa vëdde Gerusalem prosperé fin a tant che ti 't vives. Che ti 't peussa vive pro për gòde ij tò novod. Che Israel a l'àbia pas.

Tut el capìtol an version parlà:
Download Music - Download Audio - Salm 128

La selebrassion ëd le nòsse dl'Agnel (Apocaliss 19:6-10) -  "Peuj i l'hai sentù la vos ëd na gran furfa 'd gent, ch'a l'era coma 'l breugg ëd le poderose onde d'un océan o 'd na romorosa scàriga 'd tron, ch'a disìo: "Alleluia! Nognor Dé tut-potent a l'é intrà ant Sò regn. Arlegromse, sautoma 'd gòj e domje glòria përchè a l'è rivà l temp ëd selebré le nòsse dl'Agnel e soa sposa a l'é giumaj pronta. A l'ha 'rseivù na vesta 'd lin bianch e fin ch'a splendriss, përchè 'l lin a 'rpresenta le euvre giuste dij sant. E a l'ha dime: "Scriv: A l'han arseivù na granda benedission coj ch'a son anvità a la festa 'd nòsse dl'Agnel!" Peuj a l'ha 'ncora giontà: "Coste-sì a son le paròle ch'a ven-o da Dé e ch'a son conforme a la vrità". Peuj i son campame a tèra dë 'dnans a chiel për adorelo, ma chiel a l'ha dime: "Pijëte guarda 'd fé lòn, përché mi i son mach un servitor parèj 'd ti e parèj dij tò frej ch'a rendo testimoniansa a Gesù. Rend l'adorassion mach a Dé. L'essensa dla professia a l'é deje a Gesù na testimoniansa ciàira".

Melchisedech - Genesi 14:17-20 "Dòp esse 'rtornà da soa vitòria su Chedorlaomer e s' ij sò aleà, ël rè 'd Sodoma a l'é 'ndaje 'ncontra ant la val ëd Shavé (visadì la Val dël rè). E Melchisedech, rè 'd Salem e sacerdòt dël Dé pì-àut, a l'é sortì an portand pan e vin. Melchisedech a l'ha benedì Abram con së paròle: "Che Dé l' pì-àut, Creator dël cel e dla tèra, a benedìssa Abram,  e sia benedet Dé 'l pì àut ch'a l'ha batù për ti ij tò nemis"; Antlora Abram a l'ha daje un décim ëd tùit ij bin ch'a l'avìa 'rcuperà".

mercoledì 21 gennaio 2015

Un bel di i l'avroma parèj!

A l'han ciamame dël përchè ch'a-i é nen ambelessì ël Catechésim dla Cesa catòlica e përchè ij catòlich (ch'as sapia) a son nen angagià a fé 'd tradussion piemontèise dij document ëd soa fej. I l'hai rispost: "As podrìa disse che con tanti prèive e làich piemontèis angagià ch'a-i é, gnun a l'é 'ncora peirasse a fé lòn o mach a-j pensa. É-lo possibil? Un pcit barbèt ch'a stà a lë strangé a cudiss soa fej. Përchè nen lor? Peul esse che l'ideologia mondialista catòlica a lo përmëtta nen? Na vòlta lor a fasìo tut an latin. Ancheuj a fan ëd tradussion bibliche e 'd catechèsim ant le lenghe dj'indios ëd l'Amériche... e nen an piemontèis? Che riguard ch'a l'han për la preservassion ëd nòstra lenga e coltura? Gnun-a? Ambelessì a-i é quejcòsa ch'a va nen...".

martedì 20 gennaio 2015

L'apel ëd la sapiensa (Proverbi 8)

L'apel ëd la Sapiensa

      L'eve nen sentù la ciamada ch'a fà la Sapiensa e l'Inteligensa ch'a fà 'rsoné daspërtut soa vos? Vardela là an sij pòst elevà dacant le strà; a l'é piassasse pròpi a la crusiera dle vie. Vardela là a le pòrte dla sità e a l'intrada dij quarté, là ch'a dis a àuta vos: "I faso n'apel a tuti vojàutri, mia vos as adressa a tuta la gent, gnun-e 'cession. Ò vojàutri bonòmeri, àbie 'd bon sens! E vojàutri folaton, amprende l'inteligensa. Scoteme: lòn ch'i l'hai da dì a l'é dl'importansa pì granda; tut lòn ch'i diso a l'é giust, përch' i diso mach la vrità e am vniria gnanc' an ment ëd ambrojeve. Tute le paròle 'd mia boca a son drite; a-i é gnente dë stòrt o 'd fàuss. Për coj ch'a l'han ëd cognission a son ëd paròle ciàire, e sclinte për coj ch'a veulo trové la conossensa. Avèj pì car mie istrussion pitòst che l'argent, e la sapiensa pitòst che l'òr zëcchin, përchè la sapiensa a l'é pì pressiosa ch' ij rubin. A-i é gnente ch'iv peussa mai avejne l'anvìa ch'a-j sia paragonàbil.
      Mi, la Sapiensa, i stago 'nsema al Bon Sens e i sai 'ndova ch'a stan ëd cà la Conossensa e 'l Disserniment. Tuti coj ch'a l'han timor ëd Dé a l'han an òdio 'l mal. A l'é për lòn ch' i l'hai an òdio la superbia e l'arogansa, la corussion e la gramissia. Bon sens e bon giudissi a son mie qualità, tanme a lo son la rason e la fòrsa. 
      A l'é për mè mojen ch'ij rè a regno e che ij legislator a stabilisso lòn ch'a l'é giust. A l'é për mè mojen ch'ij governant a governo e il magistrat a giudico con giustissia. Mi i veulo bin a tuti coj ch'am veulo bin, e coj ch'am serco am trovran. Mi i l'hai 'd richësse e d'onor, ansema a prosperità e giustissia. Ij mè frut a son mej che l'òr, fin-a mej che l'òr zëchin, mia produssion  a val da pì che l'argent soasì. I marcio an sël senté dla dritura, an sla vìa dla giustissia.  Coj ch'am veulo bin a 'rseivran n'ardità bondosa, i ampinirai soe cassafòrt. 
      Ël Signor a l'ha dame fòrma fin dal prinsipi, prima 'ncora ch'a s'ancaminèissa a creé. A l'ha instalame da l'eternità, dal comensament, prima ch' ël mond a esistèissa. I son nassùa prima ch'a-i fusso le profondità dj'océan, prim' ancora che le surgìss a gargojèisso d'eva. I son nassùa prima che le montagne e le colin-e a seurtisso fòra, prima che Dé a l'avèissa fàit ël mond e ij camp, o ch'a fussa seurtì fòra la prima póer midèma dla tèra. Quand che Dé a l'ha stabilì ij cej, prima che Chiel a trassèissa l'orisont ëd dj'océan, i j'ero già là. Già i esistìo prima che le nivole a fusso butà là 'n àut, prima ch' a fusso scavà bin ancreuse le surgiss. I ero già là prima ch' a fussa butà 'n lìmit ai mar përch' a 'ndèisso nen pì 'd dlà dij sò confin. Quand che Dé a l'ha trassà le fondassion dla tèra mi i j'ero l'architet ch'a-j stava a le còste. 
      Mi i l'hai sèmper compiasuje e i l'hai mai chità d'arlegreme 'd Soa presensa. I j'ero pròpi contenta quand ch' ël mond a l'é stàit creà e i son arlegrame tant ëd l'umanità. 
      Antlora, mè fieuj, steme bin a sente: a son beà coj ch' a séguito ij mé senté. Scoté bin lòn ch'iv mostro, fé nen finta 'd gnente! A son beà coj ch 'a më scoto, coj che, dì apress dì, a vijo a mie pòrte, ch'a më speto, dacant a mia ca, ch' i na seurta!

    sabato 17 gennaio 2015

    Ti 't ëm conòsse da la testa ai pé! (Proget Bibia piemontèisa, 18/1/2015)

    Leture bìbliche dël lessionari - 18 Gené 2015 - Sconda Duminica d'Epifanìa
    >>> (Al fond a-i son j'anliure a costi test parlà).

    Ël vangel

    La vocassion d'àutri dissèpoj.  A l'indoman Gesù a l'ha vorsù andé an Galilea. A l'ha trovà Flip e a l'ha dije: "Ven-me dapress!".  (Pé a l'era 'd Betsaisa, la sità da doa ch'a l'ero ëdcò Andrea e Pé). Flip ëdcò a l'ha trovà Natanael, e a-j dis: "I l'oma trovà Gesù, ch'a l'é 'd Nazaret, fieul ëd Giusèp. Mosè a l'avìa scrivune ant la Lej e 'dcò ij profeta a l'han scrivune". E Natanael a-j dis: "É-lo possibil ch'a-i seurta quejcosa 'd bon da Nazareth?". Flip a-j dis: "Ven e vëdde!". Quand che Gesù a l'ha vëddù Natanael ch'a vnisìa da Chiel, a l'ha sclamà: "Vardé-là n'israelita genit, dabon un galantòm!". Natanael a-j dis: "Com é-lo ch'it më conòsse?", e Gesù a-j rispond: "Prima che Flip a l'avèissa ciamate, quand ch'it j'ere sota 'l fié, it vëdìa!". Antlora Natanael a l'ha sclamà: "Rabbi, Ti 't ses ël Fieul ëd Dé, Ti 't ses ël Rè d'Israel!". Gesù a-j dis: "Përch' it l'hai dite ch'it vëdìa sota 'l fié, it chërde? It vëdras bin d'àutr che lòn!". A-j dis ëdcò: "In vrità, in vrità iv diso ch'i vëdreve 'l cel dovèrt e j'àngej 'd Dé ch'a monto e calo dzora 'l Fieul ëd l'òm". (Gioann 1:43-51).

    Predicassion an sù së test (an italian): La cosa più stupefacente che ci sia (Giovanni 1:40-51).

    Dal Testament Vej

    1 Samuel 3 - La vocassion ëd Samuel - "Antramentre, ël fiolin Samuel a vivìa dedicà al servissi dël Signor a j'òrdin ëd Eli. Ant col temp-là ël Signor a comunicava 'd ràir Soa Paròla: le vision a capitavo nen sovens. Na neuit, Eli, ch'as s-ciairava quasi pì nen, a l'era andàit a deurme. La lampia 'd Dé a l'era 'ncora nen dëstissasse e 'dcò Samuel a dormìa ant ël templ, nen lontan dal leugh andoa ch'a stasìa l'èrca. A l'improvista ël Signor a l'ha ciamalo: "Samuel!". Samuel a l'ha replicà, "Éh? I son sì. Còsa ch'a-i é?". A l'é aussasse, a l'é corù da Eli e a l'ha dije: "Vardme-sì. L'has-to ciamame?". Eli ha l'ha replicà: "Nò, i l'hai nen ciamate. Artornetne a deurme". E a l'ha falo. Però 'l Signor a l'ha ciamalo n'àutra vira: "Samuel!". Samuel a l'é levasse e a l'é tornà 'ndoa ch'a stava Eli e a l'ha dije: "Vardme-sì. L'has-to ciamame?". "I l'hai nen ciamate, mè fieul," a l'ha dit Eli, "Artornetne a deurme". Samuel a conossìa 'ncora nen ël Signor përchè a l'avìa mai arsèivù prima d'antlora un messagi dal Signor. A l'é parèj ch' ël Signor a l'ha ciamalo na tersa vira e 'ncora na vira Samuel a l'é aussasse e a l'é 'ndà da Eli: "Vardme-sì. L'has-to ciamame?". A l'é 'ntlora che Eli a l'é rendusse cont ch'a l'era stàit ël Signor a ciamé 'l fiolin. Antlora Eli a l'ha dit a Samuel: "Va a cogete n'àutra vira e se quejdun at ciama 'ncora, dì: "Parla, Signor, përchè Tò servidor at scota!". Samuel a l'é tornassne a sò leugh a deurme. Antlora 'l Signor a l'é vnù, a l'é butasse davzin a chiel e a l'ha ciamalo coma prima: "Samuel! Samuel!" e Samuel a l'ha replicà: "Parla, Signor, përchè Tò servidor at scota!" (1 Samuel 1:10).

    Salm 139. Ël poeta a arconòss che Dé, ch’a l’ha crealo, a vëd tut lòn ch'a fa e pensa. Peuj a 'nvita Dé a esaminé soe motivassion, përch' a l’ha fiusa ch’a son pure.
    Per ël diretor dla musica. Salm ëd David. Ò Signor, Ti't ëm esamine e 'm conòsse. Ti 't sas quand i 'm anseto e quand ch'i 'm àusso; fin-a da lontan ti 't conòsse mie motivassion. Ti 't ëm osserve atent quand i viagio e quand i 'm buto a cogé pr' arposé; Ti 't sas tut lòn ch' i faso. A l'é cert che mia lenga a forma nen na paròla, sensa che Ti, ò Signor, i la conòsse tuta. Ti 't ëm pije an mes, ti 't ëm ëstas danans e darera; Ti 't bute toa man an su mi. Toa conossènsa a va bin dë 'dlà 'd lòn ch'i peudo comprende; a va tant pì an là 'd mi: i peudo gnanca imaginela. Andoa podria-ne andé për scapé da tò Spìrit? Andoa podria-ne stërmeme për scapé da toa presensa? S'i montèissa an su 'l cel, ti 't sarìe ansilà; s'im slonghèissa andoa ch'a stan ij mòrt, varda 'n po', ti 't sarie 'dcò là! S'i dovèissa volé via an su j'ale dl'alba e pijé residensa dl'àutra part dël mar, fin-a là ti 't ëm farìe companìa e toa man drita am ciaprìa. S'i dovèissa di: "Cert ël top am quatrà e la lus a vnirà neuit tut d'antorn a mi", fin-a 'l top a sarìa nen tròp scur përché ti 't vëdèisse, e la neuit a sarìa ciaira tanme 'l dì. It ses ëstàit Ti a feme la ment e 'l cheur; it ses ëstàit Ti ch' it l'has antërsame ant ël vènter ëd mia mare. Mi it rendrai grassie përché lòn che Ti 't fase a l'é dabon fantàstich, maravijos. Ti 't ëm conòsse da la testa ai pé. Ij mè òss at j'ero nen scondù quand ch'i j'ero 'n camin d'esse fàit an segret e i j'ero cusì ansema ant le profondità dla tèra. Ij tò euj a l'han vëddume quand ch'i j'ero drinta l'ùter. Tùit ij dì ch'am son stàit assegnà a l'ero anregistrà an tò liber prima che un ëd lor a fussa vnù a l'esistensa. Ò Signor, coma ch'a l'é malfé a comprende ij tò pensé a mè rësguard! Coma ch'a l'é granda soa soma total! S'i serchèissa 'd conteje, a sarìo 'd pì che ij granin dla sabia. S'i finissa 'd conteje, ancora i l'avrìa da fé con Ti.  
    Ò Signor se mach Ti 't masèisse ij pervers! Slontaneve da mì, vojàutri prepotent
    A son arvoltasse contra Ti e a fan mach ëd tromparie. Ij tò nemis a son ëd busiard! Ò Signor, é-lo nen vera ch'i l'hai 'n ghignon coj ch'a l'lhan Ti an ghignon e ch'i dëspressio ij tò aversari? I-j detesto con tant òdio che 'd pì as podria nen! A son vnì ij mè nemis! Sogetme a n'esame atent, sonda ij mè pensé. Butme a la preuva e varda lòn ch'am sagrin-a. Varda s' a-i é 'n mi na quej tendensa a l'idolatria e portme an sij senté antich, coj ch'a tradisso nen.
    Cost Salm con ij nùmer ëd ij vers e le nòte

    Da le litre apostòliche

    Apocaliss 5 - La dovertura dël ròtol ëd bërgamin-a -"Peuj i l'hai vëddù ant la man drita 'd col ch'a l'era setà ans sël tròno un ròtol ëd bërgamin-a scrit për dë 'dnans e për darera e fërmà con set sigij. E i l'hai vëddù n'àngel poderos ch'a sclamava con na gran voss: "Chi é-lo ch'a l'é degn ëd deurbe 'l lìber e 'd trancene ij sigij?". Ma gnun a podìa deurbe 'l liber e leslo, né ant ël cel, né ans la tèra, né sòta la tèra.  Antlora i l'hai comensà a pioré fòrt [1] përchè ch'as trovava gnun ch'a fussa degn ëd deurbe 'l ròtol e 'd leslo. E un dj'ansian a l'ha dime: "Piora nen. Varda: ël leon dla tribù 'd Giuda, l'ardité dël tròno 'd David, a l'é stàit vitorios. A l'é Chiel ch'a l'é degn ëd dovertene ij set sigij. Peuj i l'hai vëddù n'Agnel ch'a smijava scanà, ma che ora a stava 'n pé an tra 'l tròno e le quatr creature vive e an tra ij vint-quatr ansian. Chiel a l'avìa set còrn e set euj, ch'arpresento ij set ëspirit ëd Dé spedì për tuta la tèra. Peuj a l'é vnù e a l'ha pijà 'l lìber da la man drita ëd col ch'a l'era setà an sël tròno, e quand ch'a l'avìa pijà 'l ròtol, le quatr creature vive e ij vint-quatr ansian a son campasse a tèra dë 'dnans a l'Agnel. Ognidun ëd lor a l'avìa n'arpa e 'd càles d'òr pien d'ancens, ch'a son le preghiere dël pòpol ëd Dé. A cantavo 'n càntich neuv ch'a disìa: "Ti 't ses degn d'arsèive ël lìber e 'd duvertene ij sigij, dagià ch'it ses stàit scanà e che tò sangh a l'ha riscatà për Dé 'd gent da ògni tribù, lenga, pòpol, e nassion. It l'has faje vnì 'n regn e 'd sacerdòt për nòst Dé. A regneran an sla tèra". Peuj i l'hai torna vardà e i l'hai sentù la vos ëd mijé e 'd milion ëd j'àngej ansema a le creature vive e a j'ansian, ch'a stavo dantorn al tròno.) A l'era 'n còro poderos ch'a cantava: "A l'é degn l'Agnel ch'a l'é stàit scanà, d'arsèive la potensa, le richësse, la sapiensa, la fòrsa, l'onor, la glòria, e la benedission!". Peuj i l'hai sentù la vos ëd tute le creature ch'a stan an cel, an sla tèra e sòta la tèra. A cantavo: "Benedission, onor, glòria e potensa a van ëd drit a col ch'a l'é setà an sël tròno e a l'Agnel për ij sècoj dij sècoj!". E le quat creature vive a disìo: "Amen!", e ij vint-quat ansian a son campasse con la facia a tèra e a l'han rendù l'adorassion [a Col ch'a viv për ij sècoj dij sècoj]" (Apocaliss 5).

    Letura dij capìtol

    Music File Hosting - Share Audio - Gioann 1
    Share Music - Upload Audio Files - 1 Samuel 3
    Music Hosting - Upload Audio Files - Salm 139
    Upload Music - Download Audio - Apocaliss 5

    mercoledì 14 gennaio 2015

    Salm 111

    Share Music - Free Audio - Salm 111



    Lë scritor a làuda Dé për Soe assion maravijose, dzortut për la manera ch'a l'ha 'd provëdde a Sò pòpol e liberelo dai sagrin. Së salm a l'é n'acròstich. Apress n'apel a la làuda ant l'introdussion, minca lìnea dël test original (22 an tut) a prinsìpia con le litre dl'alfabet ebraich, ant sò òrdin. Sòn a podoma nen rendlo an nòstra lenga.

    1Laudé 'l Signor!

    Con tut mè cheur i laudrai 'l Signor
    ant la radunansa 'd Sò pòpol, coj ch'a-j son divot.
    2Lòn ch' ël Signor a fà a l'é pròpi anciarmant! 
    A son ëd còse ch'a merito d'esse bin peisà da coj ch'a l'han la gòj d'esse ij Sò amis. 

    3An tut lòn ch'a fà, ël Signor a dà la dimostrassion ëd Soa glòria e majestà. 
    Soa giustissia a falìss mai.
    4Ël Signor a l'é misericordios e pien ëd compassion.
    A fà 'd còse ch' a saran sèmper ant la memòria.

    5A-j dà da mangé a coj ch'a-j van dapress;
    as arcòrda sèmper d'esse gropà a lor da n'aleansa.
    6A Sò pòpol ël Signor a l'ha mostraje Soa gran' potensa
    an fasendje don ëd la tèra d'àutre nassion.

    7Tut lòn ch'a fà a l'é bon e giust
    e ij sò comandament a son degn ëd fiusa.
    A son ver e frem për sèmper;
    a l'han d'esse scotà coma ch'as dev e con diligensa.

    8L'ubidiensa al Signor a l'é 'l fondament dla vera sapiensa.
    9Tuti coj ch'a-j dan da ment a l'han ëd bon sens.
    10Laudelo për sèmper!

    sabato 10 gennaio 2015

    Eve arseivù lë Spìrit Sant quand ch'i l'eve chërdù?" (Progèt Bibia piemontèisa, 11/1/2015)

    Leture bìbliche dël lessionari për l'11 Gené 2015 - Prima Duminica d'Epifanìa

    Prinsipi dl'evangeli ëd Gesù Crist, Fieul ëd Nosgnor. Com a l'é scrit ant ij profeta: "Varda-sì: it mando dadnans a ti mè nunsi: chiel at prontërà la stra. La vos ëd col ch'a cria ant ël desert a la fa: Pronteje la stra a Nosgnor, spianèje sò senté". Për lòn Gioann a batiava ant ël desert, e a predicava un batésim ëd pentiment për oten-e ël përdon dij pecà. E tut ël pais ëd la Giudéa e j'abitant ëd Gerusalem a 'ndasìo da chiel, e chiel a-j batiava an Giordan, an scotand la confession dij sò pecà. Gioann a l'era vëstì con na pel ëd gamel, e ai fianch a l'avìa na sëntura 'd coram, e a mangiava 'd cavalëtte e d'amel selvàtich. E a predicava, an disend: "Dapress a mi, a-i n'a ven un ch'a l'é pì potent che mi, un ch'i son pa gnanca degn ëd basseme giù a dësgropéje le liasse dij sàndoj. Mi i l'hai batiave con l'eva, ma chiel av batiërà con lë Spìrit Sant. E giust antlora, Gesù a l'é rivà da Nàsaret, sità 'd Galilea, e a l'é stait batià da Gioann an Giordan. E antramentr ch'a surtìa fòra da 'nt l'eva, Gioann a l'ha s-ciarà 'l ciel ch'as duvertava, e lë Spirit Sant che vnisìa giù da Gesù coma na colomba. E dal ciel a l'é 'cò vnu-ie giù na vos ch'a la disìa: "Mè fieul it ses ti, ti it am fase gòj" (March 1:1-11).

    "Da già che Apòllo a l'era a Corinto, Pàul a l'ha travërsà la tèra 'd dré dla provinsa e a l'é rivà fin-a a Efeso, andoa ch'a l'ha trovà vàire dissépoj. Pàul a l'ha ciamaje: "Eve arseivù lë Spìrit Sant quand ch'i l'eve chërdù?", e lor a-j han rispòst: "Nò, i l'oma gnanca sentù dì ch'a-i sia në Spìrit Sant". E chiel a l'ha dije: "Dë che batésim, donca, seve stàit batesà?". A l'han risponduje: "Dël batésim ëd Gioann". Antlora Pàul a l'ha dit: "Ël batésim ëd Gioann a l'era n'apel al pentiment, ma l'istèss Gioann a disìa a la gent ëd chërde an col ch'a sarìa vnù apress chiel, visadì 'l Crist". Quand ch'a l'han sentù lòn, a son stàit batesà 'nt ël nòm dël Signor Gesù, e quand che Pàul a l'ha fàje l'imposission ëd le man, lë Spìrit Sant a l'é calà an sù lor e a l'han comensà a parlé an vàire lenghe e a profetisé. Coj-lì a j'ero apopré dodes òm" (At 19:1-7).


    "Al comensament Dé a l'ha creà ij cej e la tèra. La tèra a l'era sensa fòrma e veuida e a-i era 'd top an sla superfice dl'abiss, ma lë Spìrit ëd Dé as meuvìa an sla superfice dle aque. Dé a l'ha dit: "Ch'a sìa la lus" e a s'é fasse lus. De a l'ha vëddù che la lus a l'era bon-a. A l'é parèj che Dé a l'ha separà la lus dal top. De a l'ha ciamà la lus "dì" e 'l top "neuit". Antlor' a l'é stàita na sèira e a l'é stàita na matin. Cost-sì a l'era 'l prim dì" (Genesi 1:1-5).

    "Rende onor al Signor, voi ch'i seve fieuj 'd Dé, rende onor al Signor për Soa glòria e fòrsa! Rende onor al Signor për la glòria 'd Sò Nòm! Rende al Signor l'adorassion për la magnificensa 'd Soa santità! La vos dël Signor a 'rsona dzura ij mar. Ël Dé dla glòria a trona. Ël Signor a trona dzura la fòrsa dël mar. La vos dël Signor a l'é poderosa! La vos dël Signor a l'é maestosa! La vos dël Signor a s-ciapa ij sitron poderos. Ël Signor a s-ciapa ij sitron dël Lìban. A l'é Chiel ch'a fà sauté le montagne dël Lìban tanme 'd vailèt; a l'é Chiel ch'a fà sauté 'l Mont Hermon tanme 'n bocin sarvaj.
    La vos dël Signor a colpiss tanme la lòsna.  La vos dël Signor a fà tramblé 'l desert; ël Signor a socrola 'l desert ëd Kadesh. La vos dël Signor a stòrz ij roj potent e a dëspòja le foreste. Tut ant Sò templ a crija: Glòria! A l'é 'l Signor ch'a dòmina ans l'aque dle inondassion. Ël Signor a regna tanme 'n rè për sèmper. A l'é 'l Signor ch'a dà la fòrsa a Sò pòpol. Ël Signor a lo benedìss con la pas" (Salm 29).




    mercoledì 7 gennaio 2015

    Na testimoniansa ciàira

    "E a l'ha dime: "Scriv: A l'han arseivù na granda benedission coj ch'a son anvità a la festa 'd nòsse dl'Agnel!" Peuj a l'ha 'ncora giontà: "Coste-sì a son le paròle ch'a ven-o da Dé e ch'a son conforme a la vrità". Peuj i son campame a tèra dë 'dnans a chiel për adorelo, ma chiel a l'ha dime: "Pijëte guarda 'd fé lòn përché mi i son mach un servitor parèj 'd ti e parèj dij tò frej ch'a rendo testimoniansa a Gesù. Rend l'adorassion mach a Dé. L'essensa dla professia a l'é deje a Gesù na testimoniansa ciàira" (Apocaliss 19:9-10).


    sabato 3 gennaio 2015

    Da soa pienëssa i l'oma arseivù na grassia dòp l'àutra (Proget Bibia piemontèisa, 3.1.15)

    Leture bìbliche dël lessionari, 4 Gené 2015 - Sconda Duminica 'd Natal

    "A l'era 'nt ël mond e 'l mond a l'é stàit creà da chiel, ma 'l mond a l'ha nen arconossulo. A l'é vnùa dai sò, ma ij sò a l'han nen arseivulo.  Nopà, a tùit coj ch'a l'han arseivula - a coj ch'a chërdo an sò nòm - a l'ha dàit ël drit ëd vnì fieuj 'd Dé - nen fieuj nà coma coj ch'a nasso da 'n pare e na mare, o da volontà uman-a, opura për decision ëd quejdun, ma da Dé. Àor, la Paròla a l'é vnùa 'd carn e a l'é stàita tra 'd noi. I l'oma vëddù soa glòria - la glòria dël Sol e Ùnich ch'a l'é vnù dal Pare, pien ëd grassia e 'd vrità. Gioann a l'ha rendù testimoniansa a sò rësguard e a l'ha crià: "Cost-sì a l'é col dont i l'avìa dit: 'Col ch'a ven apress mi a l'é da consideresse pi grand ëd mi, përché Chiel a esistìa già prima 'd mi. Përché da soa pienëssa i l'oma arseivù na grassia dòp l'àutra. La Lej a l'é stàita dàita për ël mojen ëd Mosè, ma la Grassia e la Vrità a son vnue për ël mojen ëd Gesù Crist. Gnun a l'ha mai vëddù Dé. L'Ùnich, an Chiel istèss Dé, ch'a l'é ant la pì strèita comunion con ël Pare, a l'é col ch'a l'ha arvelalo" (Gioann 1:10-18).


    Benedission spirituaj an Crist. "Ch'a sìa benedì Dé, Pare 'd Nosgnor Gesù Crist, ch'a l'ha benedine 'd ògni benedission spiritual dël Cel an Crist, përché Chiel a l'ha sernune an Crist prima dla fondassion dël mond, parèj ch'i fusso sant e sensa rimpròcc dëdnans a Chiel për amor. Dé a l'ha falo quand ch'a l'ha predestinane a l'adossion coma Sò arditè legaj për ël mojen ëd Gesù Crist, conforma la compiasensa 'd Sò volèj, a la làuda dla glòria 'd Soa grassia, cola ch'a l'ha acordane an Sò car Fieul. An Chiel i l'oma la redension për Sò sangh, ël përdon dij nòstri pecà second le richësse 'd Sòa grassia,) cola ch'a l'ha dane sensa misura con ògni sapiensa e inteligensa. Dé a l'ha falo quand ch'a l'é compiasusse 'd fene conòsse 'l misteri 'd Sò volèj, col ch'a l'avìa proponusse 'd realisé an Crist. Sossì a l'é 'l proponiment: quand che 'l temp adatt a fussa rivà, chiel a l'avrìa 'rcapitolà tut an Crist, tant lòn ch'a-i é ant ij cej, che lòn ch'a l'é an sla tèra. An Crist, ëdcò nojàutri i soma stàit reclamà coma 'd gent ëd Soa pertinensa, dàit ch'i soma stàit predestinà conforma 'l propòsit ëd Col ch'a compiss ògni còsa second ij sò proget, parèj che nojàutri, ch'i soma stàit ij prim a speré an Crist, a l'avèisso portà 'd làuda e 'd glòria a Dé. A l'é për lòn che quand ch'i l'eve sentù la paròla dla vrità, l'evangeli 'd vòstra salvëssa, e ch'i l'eve chërdù an Crist, i seve stàit marcà con ël sigil dlë Spirit Sant ch'a l'era stàit promëttù. A l'é Chiel la capara 'd nòstra ardità, fin-a a la redension completa ëd lòn ch'a l'é dël Signor, a la làuda 'd Sòa glòria" (Efesin 1:3-14).

    J'àutri test:  Geremìa 31 (7-14)Salm 147 (13 fin-a a la fin).