mercoledì 26 dicembre 2018

A val nen la pen-a 'd rësponde a tuti (66. March 11:27-33)



An ësto mond a-i è tante fòrse, busiarde e sassin-e, ch'a mach ëspantio 'd confusion për ten-e la gent da leugn da la vrità. A-i é tanti servent ëd la busiarderìa ch'a veulo nen ëscoté rason e ch'a sarìa mach ëd temp ësgairà sté lì a contesteje. Gesù a rëspondìa nen a tuti coj ch'a-j fasìo 'd domande. A rëspondìa a la gent sincera, e pa nen a cola an malafej e ostinà. I lo vëdoma ant ël pass dl'Evangel d'ancheuj: March 11:27-33. Lòn ch'a podrìa mostrene?
L’autorità ‘d Gesù. "A son tornass-ne a Gerusalem e, mentre che Gesù a marciava ant ël Templ, a son andàit da chiel ij gran sacerdòt, ij magister ëd la Lej e j’ansian dël pòpol, e a l’han dije: “Con che autorità fas-to ste còse? Chi é-lo col ch’a l’ha date st’autorità për fé le còse ch’it fas?”. E Gesù a l’ha rësponduje: “A l’é mi ch’i veuj feve na domanda, s’im rësponde, iv dirai për che autorità ch’i faso ste còse. L’autorità ch’a l’avìa Gioann ëd batesé a vnisìa dal cél o ch’a l’era mach uman-a? Rëspondme”. Antlora coj-lì a l’han rasonà an tra ‘d lor an disend: “S’i disoma ‘Dal cél’ chiel an dirà: ‘Përchè donca ch’i l’eve nen chërduje?’ E s’i disoma che l’autorità ‘d Gioann a l’era mach uman-a, i l’oma da tëmme ‘l pòpol, përchè tuti a chërdo che Gioann a l’era stàit un profeta génit”. Antlora, për rispòsta, a l’han dije a Gesù: “I lo savoma nen”. E Gesù a l’ha rësponduje: “Donca, gnanca mi iv dirai për che autorità i faso ste còse” (March 11:27-33).
An cost pass dël vangel i vëdoma Gesù ch'a l'era andass-ne a fé doi pass për ij pòrti ch'a 'nserciavo le cort dël templ ëd Gerusalem. Ij gran santuari dël catolicèsim-roman a jë smijo. Për chiel a l'era nen mach na manera për "pijé 'n pò d'aria", ma n'ocasion për parlé a la gent ch'a-i era e fé 'd conversassion con ij sò dissépoj, ròba ch'a l'é sempe bon-a për amprende quaicòsa 'd neuv da chiel, ël Magister. Ij magìster ëd religion d'antlora a lo fasìo 'dcò. Gesù a savìa bin parlé a la gent, ch'a l'era 'nciarmà da lòn ch'a disìa. L'interesse che Gesù a tirava e soa popolarità, contut, a-j piasìa pròpi për gnente ai prèive dël templ, përchè chiel a l'era nen un prèive tanme lor e gnanca 'n magister "autorisà" al servissi dl'istitussion. A j'ero gelos ëd Gesù e lòn ch'a disìa nen ëd ràir a lo consideravo d'eresìe, ëd dotrin-e nen "an lìnea" con ël magisteri ofissial. Costi prèive, donca, a van da chiel e a-j diso: "Chi ch'a l'ha date l'autorisassion për fé lòn ch'it fase, për fé 'l magìster? Mostrane le carte! Chi ch'a l'ha date cost ' autorità? N'has-to la facoltà?". An efet, Gesù a l'era pa 'n prèive, a l'avìa nen ëstudià a dë scòle teològiche ch'as conossìo; ch'as savèissa, a l'era nen un dissépol ëd quai magìster arconossù e a fasìa pa part ëd grop religios "ëd tendensa" coma ch'a-i na j'era 'dcò tanti an coj temp-là. Gesù a l'avìa gnun-a patènta 'd magister.

Gesù a-j rëspond con n'àutra domanda: "L’autorità ch’a l’avìa Gioann ëd batesé a vnisìa dal cél o ch’a l’era mach uman-a? Rëspondme”. An efet, ëdcò Gioann Batista a l'era gnanca chiel un prèive o un profeta "autorisà", ma gnun a l 'era ancalasse a buté an question soa ciàira e génita autorità moral e spiritual. Vera, a l'era stàit butà an përzon e fin-a fàit massé dal rè Eròde, ma mach përchè lòn che Gioann a predicava a l'era dësconvenient për ël podèj dël rè e për soa polìtica coròta. Chi é-lo ch'a l'avìa daje a Gioann l'autorisassion a prediché e a batesé? Chi a l'avìa mandalo, Gioann? Ai prèive 'd Gerusalem a convenìa pa 'd rëspònde ciàir a la domanda 'd Gesù, përché, compiasent anvers al podej polìtich coma ch'a l'ero, a l'avìo pensà dë sté ciuto a riguard ëd la tràgica mòrt ëd Gioann e fé finta 'd nen. A vorìo gnanca feje 'n dëspiasì al pòpol parlandje contra a Gioann, përchè la gent a chërdìa che Gioann a fussa stàit un profeta genit. Antlora për ij prèive a l'era bin mej lassé le còse ant l'ambiguità e nen pijé na posission a riguard. Tìpich dj'ipòcrita e dla gent servil. A l'é parèj che soa ipocrisìa 'd lor a meritava gnun-a rëspòsta gnanca a propòsit dla "autorisassion" ch'a-j ciamo a Gesù. Lòn ch'a l'avrìa servì 'd deje na rëspòsta? A sarìa stàit mach na scusa e n'ocasìon për fé 'd ciacòt. La domanda ch'a l'avìo faje a l'era nen sortija da 'n ver interesse për Gesù. Ëd sicur, a sarìo nen ëstàit a scotelo për amprende da chiel përchè a pensavo 'd savèj già tut lor, d'esse lor "ij magister", d'avej gnente da 'mprende da un "paisanòt" tanme Gesù, ch'a l''era gnanca "andàit a scòla". La "patènta" a l'avìo mach lor!

A peul capité 'dcò 'ncheuj d'ancontré 'd përson-e ch'a fan part ëd quai religion, gesia o seta 'd gran pretèise, ch'a vorìo discute con ti ch'it ses un cristian lìber e bìblich, toe dotrin-e o posission, opura ch'at ciamo 'd giustifiché lòn ch'it fase o dise coma cristian professant. Val-ne la pen-a dë sté lì a discute? Soens nò, përchè, an realità, ëd gent ëd cola sòrta at pijerìo nen an sël sério. Për lor it ses ti d'esse an eror e lor a son "da la banda dla rason". A veulo mach buté an question toa fede, ëd critiché toe përsuasion e a spero 'd podèj "convertite" a soa manera 'd lor ëd vardé la fede. A val pa la pen-a, parèj, dë sgairé 'd temp a bate e dibate, ëd tenté 'd vinc-je o convinc-je con toa dialética, ëd "buteje an dirota". Tut lòn ch'it disèisse a sarìa dësqualificà ai sò euj, a lo varderìo nen an sël sério. A son lor ch'as chërdo "ij magister" e për lor it ses ti a dovèj esse dotrinà e ch'it l'has da cangié. Antlora it deuve savèj disserne se soe domande 'd lor a sio sincere o nò, s'a son ispirà da n'interesse genit e lor at jë fan nen mach për fete antrapé. S'a son ëd gent sincera, it peudes bin rende rason ëd la speransa ch'a l'é an ti, testimonié 'd toa fede, mostreje toe përsuasion.

An tùit ij cas, për lòn ch'a riguarda costi "gran sacerdòt, magister ëd la Lej e ansian dël pòpol", lor a l'avrìo deuvù comprende che l'autorità 'd Gesù a vnisìa da Nosgnor Dé, che chiel a savìa 'd pì che tute lë scòle dë sto mond përchè lòn ch'a savìa chiel a l'avìa arseivùlo diret da sò Pare dël cél, e che gnun d'àutri a l'avìa mai fàit o ancalasse 'd dì lòn che Gesù a fasìa o a disìa. Ch'a spetèisso ancora mach dontré dì e sua arsurression a l'avrìa bin dije chi ch'a l'avìa daje soa autorità, përchè l'arsurression a l'avrìa diciarà con potensa che Gesù a l'é 'l Fieul etern ëd Dé e lor, s'a l'avèisso seguità a 'rfudelo, a sarìo stàit diciarà 'd nemis ëd Nosgnor Dé.

PREGHIERA

Nosgnor! Dame la saviëssa 'd savèj disserne se e coma rësponde a chi ch'am fà 'd domande a riguard ëd mia fede o posission. Giutme, an col cas-lì, a rësponde con rispet, calma e competensa. Dame 'dcò l'umiltà necessaria për fé n'esame 'd mie përsuasion mideme o 'd lòn ch'i faso, për amprende 'd còse neuve o për modificheje, s'it ses ti, Signor, ch'it veule parleme për sò mojen ëd lor. Amen.

28 dzèmber 2018 - Prima duminica apress Natal

Leture bibliche: Isaia 61:10-62:3; Galat 3:23-25; 4:4-7; Gioann 1:1-18; Salm 147.

Nosgnor tut-potent! I l'has arvërsà an sù nojàutri la neuva lus ëd toa Parola fàita carn: arcòrdane che costa lus, anviscà ant ij nòst cheur, a peussa splende an nòstra vita; për Gesù Crist, nòst Signor, ch'a viv e regna con Ti, ant l'unità dlë Spirit Sant, un sol Dé, ora e për sèmper. Amen.

lunedì 10 dicembre 2018

Ëd muséo sensa vita (65. March 11:20-26)

A peul esse anteressant fé visita a 'd muséo, ma a son ëd leugh pien stàtue sensa vita ch'as arferisso a 'd përsonagi e a 'd situassion ch'a-i son pì nen. A l'é bin conòsse la stòria e fé 'd selebrassion ëd la vita ch'a-i era an passà, ma nojàutri la stòria i l'oma "da fela" ancheuj da viv e "fabriché l'avnì". La cesa 'd Nosgnor a peul nen esse mach "un muséo" 'd tradission da guerné, n'erbo giumai sëccà, ma 'd gent consacrà a Nosgnor ancheuj ch'a son viv e ch'a travajo con fiusa për la gloria 'd Nosgnor. Gesà an dësfida ant ël pass dl'Evangel d'ancheuj: March 11:20-26.
"La matin, mentre ch’a passavo davzin al fijé, a l’han vëddù ch’a l’era restà sech fin-a da le rèis. Pero, ch’a l’era arcordasse dle paròle ‘d Gesù, a-j dis: “Signor, varda-lì, ël fijé ch’it l’has maledì, a l’é sëccasse”. E Gesù a l’ha rësponduje: “Chërde an Nosgnor. Përchè an vrità iv diso che chionque a dirà a cola montagna: Àuss-te e campte ant ël mar, e ch’a l’avrà gnun dubi an sò cheur ma ch’a chërdrà che lòn ch’a dis as farà, tut lòn ch’a l’ha dit a-j sarà fàit. A l’é për lòn ch’iv diso: Tut lòn ch’i ciamereve an pregand, chërde ch’i lo arseivreve, e av sarà fàit. Ma quand ch’iv presentreve për fé vòstra preghiera, s’i l’eve quaicòsa contra quaidun, përdonje, përchè vòst Pare ch’a l’é an cél av përdon-a ‘dcò vòstre mancanse. Ma s’i përdon-e nen, vòst Pare ch’a l’é an cél, av përdonrà pa vòstre mancanse" (March 11:20-26).
A-i è d'istitussion religiose ch'as ciamo "cese" ch'as dan tanta blaga ma ch'a son ëd gnun-a utilità për Nosgnor; a l'opòst, a-j son d'ambarass e d'antrap. As dimostro d'associassion ëd podèj e 'd finanse, ma l'Evangel ch'a predicavo e vivìo j'apòstoj a lo conòsso pa. Ëd l'Evangel a prédico na version arvëddùa e modificà, ch'a son mach ëd bele paròle e na moral ipòcrita. As contento 'd sirimònie e 'd tradission veuide ch'a l'han gnun-a fòrsa spiritual për cambié 'd vite. Per lor, porté anans "la tradission", fé part ëd soa istitussion e arsèiv-ne "ij sërvissi" a l'é tut. A men-o vant ëd soe catedraj, ma a son mach ëd muséo për ij turista. A smijo a col fijé che Gesù a l'avìa vëddù pien mach ëd feuje e che për lòn a l'avìa maledì e ch'a l'era restà sech fin-a da le rèis.

D'istitussion eclesiàstiche, grande o cite ch'a sìo, a-i na j'é vàire e Nosgnor Gesù Crist, nen mach an ëd pass coma col d'ancheuj, ma an vàire d'àutri ant ël Testament Neuv, an dis ëd seurt-ne fòra sensa tëmma për nen dventé 'd guardian ëd muséo, guardian "d'erbo sech", sensa vita. Nosgnor as gropa nen a d'istitussion religiose, quale ch'a sìo soe pretèise 'd lor. Gesù an dis: "Chërde an Nosgnor", ancaleve a seurte fòra "dla sità cintà e bin guernà". La vita spiritual a séguita a fosoné nen an d'istitussion parèj, ma an tanti pcit grop ëd cristian ch'a son pòver dla mira uman-a, ma rich d'esperiensa spiritual e 'd cola vitalità ch'a l'é don ëd Nosgnor për coj ch'a-j son fedej: lor-lì a gòdo dla benedission ëd Dé e a l'avran n'avnì, col che Nosgnor a promët për coj ch'a-j veulo bin.

An ës pass dël vangel, Gesù a cheuj l'ocasion për mostrene coma ch'a sìa da manca preghé Nosgnor Dé con fiusa. Nosgnor Dé as compias d'operé për ël mojen ëd la preghiera dij sò fieuj e fije. Soe promësse a riguard ëd le preghiere "ch'as ancalo" 'd chërde and lòn ch'a l'é nen possibil ëd la mira uman-a, ant le còse an armonìa con ël volèj arvelà 'd Nosgnor, a garantisso a la preghiera na potensa spiritual ch'a stupiss. I l'oma pa da dubité o 'd tombé ant la disperassion. Quaivòta Dé "a tarda" a scoté a la preghiera, ma a veul butela a la preuva, a veul fene chërse ant la përsistensa e ant la fe, an savenda che ij sò temp a son sèmpre conform a saviëssa. La preghiera ch'a sà nen demòrde, ch'a ten-e dur, ch'a përsévera, a fà "bugé 'd montagne "Përchè an vrità iv diso che chionque a dirà a cola montagna: Àuss-te e campte ant ël mar, e ch’a l’avrà gnun dubi an sò cheur ma ch’a chërdrà che lòn ch’a dis as farà, tut lòn ch’a l’ha dit a-j sarà fàit". La preghiera ch'a përsévera a nëttia 'l cheur e "a spian-a 'd montagne" parèj che la grassia 'd Nosgnor a peussa prevalèj.

Chërde ant la grassia 'd Nosgnor a veul dì vive la grassia ant le relassion ch'i l'oma con j'àutri e përdoneje. Chi ch'a capiss com a sìa stàit përdunà dal Crist sensa avèjne 'd mérit, coma podrìa-lo esse spietà e intolerant anvers a d'àutri? A l'é nen che Nosgnor an përdon-a mach ant la mzura ch'i noi i përdonoma a d'àutri (lolì a sarìa salvassion për euvre e pa nen për grassia) ma nojàutri i foma vëdde vàire ch'i l'oma capì dla grassia che Nosgnor a l'ha avù për noi an Crist, ant la mzura ch'i përdonoma a d'àutri.

PREGHIERA

Nosgnor! Tante vire nòstra preghiera a l'é fiaca, esitanta e dubiosa: che 'd dubi e 'd paura ch'i l'oma! Përdon-ne e rend fòrta nòstra fe për che ti't compiasa d'operé për ël mojen ëd nòstra preghiera, ëd còse grande, a la glòria 'd tò nòm sant. Giut-ne, a la fin, a vive an nòstre relassion con j'àutri, ant në spirit ëd grassia. I l'oma bon da manca 'dcò 'd lolì! Amen.

23 ëd Dzèmber 2018 - Quarta duminica dAdvent

Leture bìbliche: Michea 5:2-5; Ebrei 10:5-10; Luca 1:39-55; Salmo 80:1-7

Nosgnor tut-potent! Nëttia nòstra cossiensa quand che Ti an fà vìsita minca dì, përchè Tò Fieul Gesù Crist, a soa vnùa, a peuda trovene ant na ca prontà për chiel; ch'a viv e regna con Ti, ant l'unità dlë Spirit Sant, un sol Dé, ora e për sèmper. Amen.

A-i é tròp ciadel (64. March 11:15-19)

An ësto mond a-i é tròp ciadel e confusion. Parèj, tanti a speto mach da 'ndess-ne an sël cò 'd na montagna për stess-ne an santa pas, ant ël silensi, e podèj concentresse an lòn ch'a val pì 'd tut. Cola-lì a l'era la funsion dij santuari, visadì d'esse "ël leugh dël rëscontr" an tra l'ànima e Nosgnor Dé. Noi i-j parloma e, dzurtut, a l'é chiel, ant ël silensi, ch'an adressa soa Paròla. Lolì a capita tròp ëd ràir përchè i l'oma tròp armor molest ant la testa, tròp fracass. Ch'a-i sìa tròpa confusion a càpita fin-a ant le gesie, ch'a l'han da esse 'd leugh ëd preghiera e nen d'àutr. Col-lì a l'era 'l motiv che Gesù a l'avìa scassà dal templ ëd Gerusalem tut lòn ch'a l'avìa nen da essje. Vëddoma lòn ch'a dis ël vangel an March 11:15-19.

Immagine correlata
"Quand ch’a son rivà a Gerusalem, Gesù a l’é intrà ant le cort dël Templ e a l’é butasse a scassene fòra coj che a-i vendìo e a-i catavo, e a l’ha comensà a stravaché le tàule dij cambista e le cadreghe ‘d coj ch’a-i vëndìo ‘d colombòt. A përmëttìa gnanca nen ch’a portèisso ‘d marcansìa ant l’area dël Templ. A l’ha comensà a mostreje a la gent parèj: “É-lo nen ëscrit: Mia ca as ciamerà na ca ‘d preghiera për tùit ij pòpoj? Ma voi i l’eve fane na trun-a ‘d làder” (March 11:15-19).
I podrìo imaginesse l'ansema dj'edifissi dl'antich templ ëd Gerusalem tanme un ëd coj santuari dël culto catòlich roman ch'a-i son soens an sël cò 'd montagne e che ij fedej a-i van për preghé, për porteje d'oferte votìve e për fé 'd pelerinagi - sensa naturalment dë statue o 'd mistà, përchè Nosgnor a-j proibiss. A-i ero le part dedicà ai servissi religios, ma, tut d'antorn, a-i ero 'dcò le boteghe për la vèndita d'articoj religios e 'd "sovnir", e lòn ch'a l'era da manca për l'arseiviment dij pelerin ...e tanti a-i fasìo ij sò bej profit comersiaj. A-i era pròpi 'n gran fërvor d'atività, tut dantorn al templ ëd Gerusalem, e 'dcò 'n gran ciadel. Ancheuj, ant ij santuari pì famos, për coj ch'a-i van "mach" për preghé, a l'han arzervaje 'd capele pì da banda anté ch'as peul stess-ne an silensi e sensa distrassion, për podèj trové d'archeujiment, lontan da la confusion, dai turista e da j'escursionista... Ëd sicur, tante atività ch'a-i é dantorn ai santuari a podrìo esse bin "giustificà"; a l'avìo na rason për essje, coma, për ël templ ëd Gerusalem, la presensa dij dëscambia-valute o dij venditor ëd bestie pr' ij sacrifissi.

Tant ëd lòn ch'a-i stasìa dantorn al santuari 'd Gerusalem a peudìa bin avèj ëd giustificassion, "a sërvìa", ma a Gesù "tut col ambaradan" a-j piasìa pròpi për gnente: tant ch'a l'é vera che chiel a l'era indignass-ne fòrt e, coma ch'a dis ël vangel, "a l’ha comensà a stravaché le tàule dij cambista e le cadreghe ‘d coj ch’a-i vëndìo ‘d colombòt. A përmëttìa gnanca nen ch’a portèisso ‘d marcansìa ant l’area dël Templ". Gesù as dimostra ambelessì un "dësturbeur" génit dl'atività dël santuari e ij sò gest a podrìo smijé pròpi "fòra pòst", tant da giustifichesse ch'a ciamèisso le guardie, la sicurëssa, për fé torné tut a "la normalità". Ëd sicur, tanti a l'avrìo di: "Col-lì a l'é mat", "Chi ch'a chërd d'esse?", "Un tal fanàtich religios a l'é da fërmé".

Tute nòstre giustificassion, contut, a ten-o nen ëdnans al fàit che Gesù - ch'as lo chërda o meno", a l'é chiel "ël padron ëd ca". Chiel a l'é 'l Fieul dël Pì-àut, col

che, ëd na manera brusca, "malgrassiosa", ma legìtima, a vorìa arporté l'istitussion dël templ, "la ca 'd Nosgnor" a soa funsion originària, visadì esse na génita "ca 'd preghiera", ël leugh dël rëscontr an tra Dé e sò pòpol. A l'avìa da esse 'n leugh "a disposission" ëd tute le gent - coma ch'a disìo ij profeta antich d'Israel. Ambelelì, ant un archeujiment silensios, d'òm e 'd fomne a l'avrìo eleva soe preghiere 'd lor a Dé, scotà la letura e la spiegassion ëd la Paròla 'd Nosgnor, elevà a chiel ël cant dij Salm. Ij sacrifissi sanglan a sarìo bin chità - ëdcò lolì conform a la paròla dij profeta - nen mach përché Crist, ant ël sacrifissi ùltim ëd soa përson-a a l'avrìa renduje inùtil, ma përchè a sarìo sublimasse ant l'oferta e la consacrassion a Nosgnor ëd la vita antrega dij chërdent medésim.

Ël Crist a riva coma Rè, a buta a stesse an sò tròno e tuta l'atension a l'ha da concentresse an chiel, e lolì a riguarda tant ël cheur ëd l'òm che anté la comunità dij chërdent as riuniss. Gnente e gnun a l'ha da dësturbé - a fa nen vàire ch'i lo podrìo giustifiché - col archeujiment silensios ch'a përmet al singol e a la comunità dij chërdent ëd relasionesse a Dé, sò Dé 'd lor. "Nosgnor a stà ant sò Templi sant. Che tuta la tèra a staga ciuto dëdnans ëd chiel!" (Abacuch 2:20); "Arpòs-te an Nosgnor e spera ‘n chiel. Sagrinte nen ëd la gent grama ch’a smija sempe ‘d fé foson, cruss-te pa dij sò ambreuj" (Salm 37:7); "Che tuti a stago ciuto dëdnans a la presensa ‘d Nosgnor, tute le gent, a fà nen chi ch’a sìo, përchè chiel as ausserà për seurte dal leugh sant andoa ch’a sta" (Sacharìa 2:13).

Soens ant le gesie "a-i é tròp ciadel" (pr' un motiv o n'àutr) e a manca cola "atmosfera" 'd concentrassion ch'an përmet la përcession ëspiritual, ël silensi ch'a përmeta 'd sente la vos ëd Nosgnor ch'an parla. Nosgnor a séguita bin a parlé, ma fa l'é 'dcò nòstra testa ch'a l'é tròp pien-a 'd "fracass" për podèjla scoté!

PREGHIERA

Nosgnor! Che mè cheur e mia comunità cristian-a a sìa sèmper mej ël leugh andova i t'ancòntro ant ël silensi e l'archeujiment. I veuj ste a sent-te con atension e fete ubidiensa; i veuj elevé anvers ëd ti ed paròle e 'd pensé bin medità, coj ch'a seurto da mè cheur; i veuj elevé anvers ëd ti ël cant dij Salm isapirà con partecipassion e cossiensa. Scassa da mi, it na prego minca na sorgiss ëd dësturb! Ant ël nòm ëd Crist. Amen.

16 dë dzèmber 2018 - Tersa duminica d'Advent

Leture bìbliche: Sofònia 3:14-20; Filipèis 4:4-7; Luca 3:7-18

Nosgnor! Dësvija Tò podèj, e con gran potensa ve an tra ‘d nojàutri; e, përchè i soma tant ambarassà da nòstri pëccà, che Toa generosa grassia an giuta lest e ch’an lìbera; për Gesù Crist, nòst Signor, che con Ti e con lë Spirit Sant sìa onor e glòria, ora e për sèmper. Amen.

martedì 4 dicembre 2018

Porté frut për la glòria 'd Nosgnor (63. March 11:12-14)

Ij coltivator ëd fruta a së speto che ij sò piantament a-j rendo 'd frut bondos e a-j dago 'd profit. Se na pianta "a fà nen sò dover", lor as na dësbarasso e a na buto n'àutra a sò pòst. Lolì a resta valid ëdcò per la gesia cristian-a, ch'a l'ha da porté frut për Nosgnor e da serve ij sò propòsit. Còs é-lo ch'a podrìa fess-ne chiel ëd na gesia ch'a travaja nen coma Nosgnor a l'ha comandaje? Còs é-lo ch'a podrìa fess-ne chiel d'un cristian ch'a sia infedel e negligent? Còs é-lo ch'a podrìa fess-ne chiel ëd na creatura uman-a ch'a l'é nen conform ai propòsit che chiel a l'avìa creala? Pensomje quand ch'i rifletoma an sël pass dl'Evangeli ch'i lesoma ancheuj. A dis:
"L’indoman, an tornand da Betania, Gesù a l’ha avù fam. An vëdenda da lontan un fijé ch’a l’avìa ‘d feuje, a l’é andàit a vëdde s’a l’avrìa trovane quaicòsa. Contut, quand ch’a l’é avzinassje, a l’ha trovà nen d’àutr che ‘d feuje, përchè ch’a l’era pa la stagion dij fì. Antlora a l’ha dije al fijé: “Che mai pì gnun a mangia ‘d frut da ti!”. E ij sò dissépoj a l’han bin sentì cole paròle" (Marco 11:12-14).
Na vira Gesù a l'avìa contà na paràbola a propòsit ëd n'ecònom ëdzonest e negligent: “A-i era në sgnor ch’a l’avìa n’ecònomo ch’a l’era stàit acusà dëdnans a chiel ëd malvërsé ij sò beni. A l’ha mandalo a ciamé e a l’ha dije: 'Còs é-lo che sento dì ‘d ti? Rendme cont ëd toa aministrassion përchè da ora anans ti tl’avras pì nen ël mainagi dij mè beni" (Luca 16:1-2). Costa paràbola a l'era pa n'esortassion genèrica a l'onestà, ma, coma ch'a fasìo soens ij profeta antich pr' ël mojen ëd paragon, a l'era na denunsia precisa ëd l'infedeltà, ëd la negligensa dël pòpol d'Israel, che, coma rapresentant ëd Nosgnor Dé an sla tèra, soa gesia, a onorava pa, o nen assé, ij dover anvers a Nosgnor ch'a l'era 'ngagiass-ne. L'istessa idèja i la trovoma ant l'episòdi dël vangel ch'i vardoma ancheuj, ch'a podrìa disse ch'a l'era, nen na paràbola fàita a vos, ma na lession, un mëssagi comunicà pr' ël mojen ëd gest, d'assion. Ëdcò sossì a fasìo ij profeta antich. Mach che Gesù a l'era nen solament un profeta, un pòrta-vos ëd Nosgnor Dé, ma 'l Fieul ëd Nosgnor medésim vnù a fé vìsita a sò pòpol, soa gesia, për "fé n'ispession" ëd përson-a. E-lo ch'a l'avìa trovalo a serve Nosgnor con diligensa? Aidé nò! Tante "bele feuje" ma gnun frut. Ël Fieul ëd Dé a l'era vnùit a "pijesse" lòn ch'a jë spetava për dirit, "a l'ha fam", ma a treuva "gnanca 'n fì".

Contut, "a l'era pa la stagion dij fì!". I podrìo bin ciamesse che 'd sens ch'a l'ha sossì... S'i stoma a costa diciarassion, ëd fì a j'ero pa da spetene: é-lo nen pa lògich? Ël sens ëd coste paròle a l'é diferent. A podrìa significhé: "Ël temp ëd la racòlta dij fij a l'era nen rivà e parèj, përchè a j'ero nen ancora stàit cojì, ëd fì a l'avrìa bin dovù trovene! O fòrse përchè ëd frut a l'avrìo bin dovune essje, ma a l'era nen ëstàita na stagion propissia. Da n'erbo parèj, ch'a smijava bin fiorì e viv, a l'avrìo dovù spetess-ne 'd fì. Opura 'ncora, përchè ch'a smijava n'erbo ch'a fasìa bin ësperé, bele s'a l'era nen pròpi la stagion giusta, ëd fì as na sarìa bin dovune trové! An tùit ij cas, Gesù, ëd frut, a na trova pa: ël sens ëd soa maledission a stà pròpi lì.

Le paròle 'd maledission ëd Gesù anvers ëd col erbo a podrìo smijene n'assurdità, squasi "në scat irassional ëd flin-a", nen dël tut conform al caràter ch'i l'oma 'mprendù a conòsse 'd Gesù. Se i-j pensoma bin, contut, pensoma a 'n coltivator ch'a së speta che soe piante a pòrto 'd frut. Se un-a ëd coste piante, malgré la soen ch'a l'ha daje a tute man, a séguita a porteje gnun frut, ël coltivator, còs a fà-lo? "Sensa tante stòrie", cola pianta chiel a la elìmina e a na buta n'àutra a sò pòst. N'àutra vira Gesù a l'avìa dit: "I son la vis e vojàutri i n'a seve ij mèir. Col ch'a sta an mi, e mi an chiel, a porta motobin ëd frut, përchè fòra da mi i peude fè gnente. Se quejdun a sta nen an mi, a l'è campà vìa coma la sarmenta e a sëcca. La sarmenta a l'é peui ambaronà e brusà. S'i steve an mi e mie paròle a resto an vojàutri, ciameve tut lòn ch'i veule e av sarà fàit. An sossì mè Pare a l'é glorificà: ch'i pòrte motobin ëd frut. Antlora i sareve përdabon ij mè dissépoj" (Gioann 15:5-8).

Parèj a smija esse stàit për ël pòpol ëstòrich d'Israel che per lor Gesù a-j dis: "Che mai pì gnun a mangia ‘d frut da ti!”. Sossì a l'é gnente 'd meno che la fin ëd la funsion ëstòrica dla nassion d'Israel, ch'a tèrmina parèj sò ròl prinsipal ant ij progèt universaj ëd Nosgnor. Vera, j'Israelita a séguito a esse onorà da Nosgnor Dé, përchè com a dis l'apòstol, a lor aparten "...l'adossion, la glòria, le alleanse, la Lej, ël servissi divin, le promësse e ij patriarca. Da lor a ven, për dissendensa 'd natura, ël Crist, ch'a l'é Nosgnor Dé dzura ògni còsa, benedì për sèmper" (Roman 9:4). A l'é bin vera che për lor a séguito d'essje 'd benedission ëspeciaj, përchè Nosgnor a resta sèmper fedel a le promësse ch'a l'ha faje, ma 'l pòpol ëd Nosgnor, ancheuj, a l'ha na dimension motobin pì granda che 'l pòpol d'Israel. Ël pòpol ëd Nosgnor a l'é fàit ëd tuti coj che, ant ël mond antregh, a fà nen ëd cola nassion ch'a sìo, a son fidasse al Signor e Salvator Gesù Crist e a-j son ëd servissi. Ël popol ëd Nosgnor a l'é fàit ancheuj ëd "Giudé e 'd Grech", d'Israelita e 'd gent ëd tute le nassion dël mond: cola-lì a l'é la Gesia 'd Nosgnor. La sità 'd Gerusalem e la tèra d'Israel a l'é 'd sicur da onoresse për sò ròl ëstòrich e simbòlich, e ambelelì a-i saran ancora, për l'avnì, d'aveniment ëd rilevansa, ma Gesù a dis che un bel dì, ch'a l'é ancheuj, a l'avrà pì gnun-a 'mportansa 'ndova ch'as rend l'adorassion a Nosgnor. I l'oma pì nen da manca 'd santuari e 'd leugh fisich ëspeciaj, përché, coma ch'a dis Gesù: "Chërdme ... a ven l'ora che i adorëreve 'l Pare nì an su sta montagna-sì e gnanca a Gerusalem" (Gioann 4:21).

An tùit ij cas, foma bin atension a nojàutri, gesie e chërdent d'ancheuj, ëd nen ampinisse d'orgheuj e nen pensé ch'i podrìo nen ëdcò nojàutri esse scartà, s'i foma nen lòn ch'i l'oma da fé! L'Apòstol a scriv: "Ti ‘t podrie antlora dì: “Ij branch a son ëstàit tajà vìa përch’ i fusso entà mi”. Lolì a l’é bin dit: a son ëstàit tajà vìa për motiv ëd soa incredulità ‘d lor, e ti, a l'opòst, it të ten-e frem për toa fèj. Sie nen orgojos, ma abie tëmma, përchè Nosgnor s’a l’ha nen risparmià ij branch naturaj, a podrìa bin nen risparmiè ti! Considera, donca, la bontà e la severità ‘d Nosgnor: la severità con coj ch’a son tombà, e soa bontà anvers ëd ti. Tente bon, donca, a soa bontà, da già che, divers, ëdcò ti it podrìe esse taja vìa. D’àutra banda, ëdcò lor a saran entà se a përsisto nen ant soa incredulità ‘d lor, përchè Nosgnor a l’ha bin ël podèj për enteje torna" (Roman 11:19-23).

L'omne bin sentì, ëdcò nojàutri, le paròle che Gesù an dis an ësto pass ëd l'Evangeli?

PREGHIERA

Nosgnor Dé! Da mi ti të spete ch'i porto 'd bon frut a toa glòria. Fà che mi im ten-a bin ëstrèit a Gesù Crist e ch'i sìa diligent ant l'ubidìte. Che mia fidelità at daga glòria e che mi im trova mai ant la situassio d'esse scartà për mia negligensa e onta. Amen.

Duminica 9 Dzèmber 2018 - Sconda Duminica d'Advent

Leture bibliche: Malachia 3:1-4; Filipèis 1:3-11; Luca 3:1-6.
Nosgnor ëd misericòrdia! Ch’it l’has mandà ij tà mëssagé, ij profeta, për prediché ‘l pentiment e për pronté la stra për nòstra salvëssa: Dane la grassia dë scoté j’amoniment ch’an fan e ‘d chité nòstri pecà, përchè ch’i podoma saluté con gòj la vnùa ‘d Gesù Crist, nòst Redentor, ch’a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, ora e për sèmper. Amen.