giovedì 29 giugno 2017

Abraham, l’òm che a Nosgnor a-j pias (Duminica 2 'd Luj 2017)


Abresé: Esse ‘d cristian a veul dì d’avèj arseivù la grassia d’esse entà coma ‘d mèmber d dël pòpol sernù, dont le rèis a fongo ant l’antichità pì lontan-a. La Bibia a conta ‘d coj përsonagi e d’aveniment ch’a son ij pì amportant e la fondassion dë sto pòpol.  La Bibia a l’é nòst pressios “liber ëd famija” ch’an parla nen mach ëd nòst Signor e Salvator Gesù Crist, ma ch’an presenta përsonagi emblemàtich tanme Abraham e Sara, ch’a son ëd modej ëd fej e d’angagg. Le leture bibliche dë sta sman-a a parlo dla preuva ‘d fej ch’a l’é stane sugetà Abraham an Génesi 22:1-14. Vëddoma.


Për ël cristian, la Bibia, soa còpia përsonal dla Bibia, a l’é quaicòsa ‘d motobin pressios. La Bibia a l’é pressiosa për ël cristian, a l’ha ‘n grand valor, nen mach përchè ch’a l’é la paròla ‘d Nosgnor, la paròla che Nosgnor a-j adressa, ma ‘dcò përchè ch’a l’é ël lìber dël pòpol ëd Nosgnor, ël pòpol che Nosgnor a l’ha ciamà ‘dcò mi a fene part, e che ‘l Batésin a n’é ‘l cacèt. ël sigil. A l’é për lòn ch’i podrìa bin dì che sto-sì a l’é nòst lìber, ël lìber ch’a conten nòstra stòria, la stòria dla nòstra gent. Ël cristian, an efet, a l’é cossient d’esse stàit ciamà a fé part d’un pòpol foravìa, ël pòpol ëd Nosgnor, un pòpol ch’a fonga soe rèis ant l’antichità la pì lontan-a, e ch’a l’é spantiasse, travers ij sécoj, an tut ël mond. Ant la Bibia ël cristian a trova le fondamente ‘d soa stòria e ‘d soa fej, soa Costitussion. Për ël mojen dla Bibia Nosgnor a-j parla. A l’é për lòn che ‘l cristian a les la Bibia con un riguard, un rispet, motobin grand, e ch’as ancalerìa mai a butela an question o a critichela, përchè lë Spirit Sant a-j dà la përsuasion ancreusa che lòn ch’a conten a l’é vrità.


Ant la Bibia ‘l cristian a treuva ij pare e le mare ‘d soa fej. Ël cristian a peul identifichesse con lor e con soe esperiense. Chiel a l’amprend da lor lòn ch’a sìa vive an comunion con Nosgnor e ‘d servilo. Ant la Bibia, dzurtut, ël cristian a treuva ‘l visagi ‘d sò Signor e Salavtor Gesù Crist, ch’a l’é prefigurà e nunsià ant ël Testament Vej, e peuj arvelà ant ij vangej e, a la fin, nunsià e dëspiegà an tut ël Testament Neuv.


Pensoma al përsonagi stòric d’Abraham. Quand che la Bibia an parla d’Abraham, is trovoma al cheur istess dla fej, prima ebràica e peuj cristian-a. Chiel a l’é nòst grand, nòstr antich ant la fej, “l’amis ëd Nosgnor” për ecelensa, ël model, l’esempi dla fej e dl’ubidiensa a Nosgnor. Vera, Nosgnor Gesù Crist a l’é bin pì grand d’Abraham e ‘d chëcchëssìa d’àutri, ma Nosgnor Dé a l’ha vorsù che Abraham a dventèissa un dij testimòni prinsipaj dla fej ch’a-j pias a Nosgnor.


La stòria d’Abraham a l’é un dij pì grand esempi ‘d lòn ch’a veul di d’avèj fej ant ël Dé ver e ch’a viv. Lesoma l’episòdi anté che la fej d’Abraham a l’é buà a la preuva. Nosgnor a-j ciama ‘d smon-e an sacrifissi pròpi col fieul ùnich che ch’el a-j vorìa tant bin, che chiel a l’avìa tant ëspetà e che, për motiv ëd soa vejëssa a pensava ‘d podej pì nen avèj. Col fieul a l’era stàit promëttuje e a l’avìa otnulo. É-lo ch’a sarìa stàit dispòst a arnunsieje se Nosgnor, coma ch’a l’ha fàit, a l’avrìa ciamaje d’arnunsieje?


Ël sacrifissi d’Isach.  “Apress dë stj’aveniment, Nosgnor a l’ha butà a la preuva Abraham e a l’ha dije: “Abraham! Abraham!”. A l’ha rëspondù: “I son sì”. Nosgnor a l’ha dije: “Pija tò fieul, tò fieul ùnich ch’it jë veule bin, Isach. Va ant ël teritori ‘d Morija e smonlo an sacrifissi complet ansima a la montagna che mi it mostrerai”.  L’indoman, Abraham a l’é aussasse ‘d prima matin, a l’ha anslà l’aso, a l’ha pijà con chiel doi servitor e ‘l fieul Isach, a l’ha s-ciapà ‘l bòsch për ël sacrifissi complet e a l’é butasse an viagi anvers al leugh che Nosgnor a l’avia mostraje. Ël ters dì, Abraham a l’ha aussà j’euj e da lontan a l’ha vëddù col leugh. Antlora Abraham a l’ha dije ai sò servitor: “Fërmeve ambelessì con l’aso; mi e mè fieul i androma fin-a là ansima, is prostërneroma për adoré Nosgnor e peui i torneroma da vojàutri”. Abraham a l’ha pijà ‘l bòsch dl’olocàust e a l’ha carialo an sël fieul Isach, a l’ha pijà la brasa për ël feu e ‘l cotel, peui a l’han seguità tùit e doi ansema. Isach a l’ha dit a sò pare “Scota, pare”. Abraham a l’ha rësponduje: “Che veus-to, car ël mè fieul?”. A l’ha dije Isach: “I l’oma ‘l feu e ‘l bòsch për l’olocàust, ma andova ch’a l’é ‘l babero për l’olocàust?”.  Abraham a l’ha rësponduje: “Car ël mè fieul! A sarà Nosgnor medésim a provëdde ‘l bebero për l’olocàust!”. Parèj a son rivà al leugh che Nosgnor a l’avìa mostraje. Ambelelì Abraham a l’ha tirà sù n’autar ëd pere, a l’ha piassaje ‘l bòsch. Peui a l’ha gropà ‘l fieul Isach e a l’ha posalo an sl’autar, dzura ‘l bòsch. Peui Abraham a l’ha dëstendù la man e a l’ha pijà ‘l cotel për sacrifiché sò fieul. Ma l’àngel ëd Nosgnor a l’ha ciamalo dal cél e a l’ha dije: “Abraham! Abraham!”. Chiel a l’ha rësponduje: “I son sì”. L’àngel a l’ha dije: “Àussa pa la man contra ‘l fieul e faje gnun mal! Adess i sai che ti ‘t l’has tëmma ‘d Nosgnor e it l’has nen arfudame tò fieul, tò fieul ùnich”.  Antlora Abraham a l’ha aussà j’euj e a l’ha vëddù ‘n moton angavignà con ij còrn ant un busson. Abraham a l’é andàit a pijé ‘l moton e a l’ha smonulo an sacrifissi complet an leu dël fieul. Abraham a l’ha ciamà col leugh: “Nosgnor a provëdd”. A l’é për lòn che ancheuj ancora as dis: “An sla montagna Nosgnor a provëdd”. Peui l’àngel ëd Nosgnor a l’ha ciamà dal cél Abraham për na sconda vira, e a l’ha dije: “I lo diso mi, ël Signor: già ch’it l’has fàit sossì, già ch’it l’has nen arfudame tò fieul, tò fieul ùnich, mi it ampinirai ‘d benedission, e i farai che toa dissendensa a sia numerosa parèj dle stèile dël cél, parèj dla sabia ch’a-i é an sla rivera dël mar. Ij tò dissendent a saran padron dle sità dij sò nemis ëd lor. Tùit ij pòpoj dla tèra as valèiran dël nòm ëd toa dissendensa për benedisse, përchè ti ‘t l’has fàit ubidiensa a lòn ch’it l’avìa comandate”. Apress ëd lòn, Abraham a l’é tornà dai sò servitor e tùit ansema a son butasse an marcia anvers Bersabéa. Abraham a l’é restà a vive a Bersabéa” (Génesi 22:1-14).


Ëd sicur as trata d’un racont ch’a fà bin ampression e a l’é lontan da nòstra sensibilità, ma a-i son ambelessì ‘d lession d’amprende motobin ëd pèis. I vorìa ancheuj mach fërmene ans lòn ch’a j’é a la fin dë sto racont, quand ch’as arferiss a Nosgnor Dé coma a col ch’a provëdd.


É-lo che vojàutri i l’eve quaicòsa che mai i sarìe dispòst a arnunsieje? Ant ël cas d’Abraham, col fieul ch’a l’avìa avù da Sara, soa fomna, a l’era l’l bin ël pì pressios ch’a l’avìa. Abraham a l’era ‘n chërdent. La fej e l’ubidiensa a Nosgnor a l’era motobin amportanta për chiel. Abraham a l’avìa la cossiensa che tut lòn ch’a l’era e a l’avìa a l’era ‘n don, un cadò, ‘d Nosgnor. Lòn ch’a l’era, contut, ël pì amportant për chiel? Ij beni ch’a l’avìa an abondansa, sò fieul, o Nosgnor Dé? Sarìa-lo stàit dispòst a sacrifiché fin-a sò fieul për amor ëd Nosgnor? La fej d’Abraham a l’é parèj butà a la preuva.


A l’ha da esse bin ciàir a nojàutri che për ij cristian la pràtica dël sacrifissi rituaj a l’é nen necessaria, nì Nosgnor an la ciamerà mai pì. Përchè? Përchè lòn ch’a l’ha fàit Nosgnor Gesù Crist quand ch’a l’é smonusse an sacrifissi e ch’a l’é mòrt an sla cros për fé l’espiassion dij nòstri pëccà e parèj arconciliene con Nosgnor, a l’é ‘l sacrifissi ùltim ch’a peul nen e ch’a l’ha nen da esse arpetù. Nosgnor Dé a na ciama e na ciamerà mai pì d’àutri: lolì a l’é bin ciàir an soa Paròla.


Ai temp d’Abraham, contut, ij sacrifissi rituaj a l’ero na pràtica ‘d tùit ij dì, përchè viva a l’era la cossiensa dla gent che tut lòn ch’i l’oma, e fin-a lòn ch’i vanioma con nòstr travaj, a l’é ‘n don dla grassia divin-a. Për ël mojen dij sacrifissi lor a esprimìo soa arconossensa e devossion a Nosgnor. Ancheuj i l’oma pì nen da manca ‘d fé ‘d sacrifissi ‘d cola sòrt-lì, ma l’idèja a resta l’istessa e nojàutri i pensoma mai a lòn, nen vera? Pì ‘d lòn, ij sacrifissi rituaj a l’ero n’espression dla cossiensa ‘d cola gent che lor, ansema a tuta l’umanità, a l’ero ‘d pecator ch’a l’avìo da manca ‘d ciamé ‘l përdon a Nosgnor e ij sacrifissi a n’ero ‘l mojen. Lor a savìo che j’uman a son dj’arviros a Nosgnor e che, dëdnans a chiel, i meritoma pròpi gnente, se nen d’esse castigà da Nosgnor. Lor a savìo ch’i podìo nen pretende d’avèj ëd dirit dnans a Nosgnor e che tut lòn ch’i l’oma i lo otnoma mach për soa grassia e misericòrdia. Tut a l’é grassia. Tùit ij përsonagi dla Bibia a rendo testimoniansa dë sta cossiensa che lor a l’avìo e che a nojàutri a manca dël tut. Nen vera? Pensé mach al përsonagi biblich ëd Giòb. Giòb a perd tùit ij sò beni e fin-a tùit ij sò fieuj. I podrìo pensé ch’as tratèissa ‘d na fatalità, ma Giòb, combin che sò dolor a fussa bin grand, a dis: “Patanù i son sortì dal vènter ëd mia mare e patanù i tornrai ant ël vènter ëd la tèra. Ël Signor a dà, ël Signor as lo arpija. Sìa benedèt sò nom!" (Giòb 1:21).


Nosgnor Dé a dis a Abraham d’arnunsié ‘d pianta a sò fieul, ël fieul dla promëssa. E chiel a ubidiss. A patiss motobin për lòn, ma a fà gnun-a discussion. Lòn ch’a dis Nosgnor as peul nen butesse an discussion e, s’a lo ciama, a l’ha bin da essje ‘n motiv, un motiv giust, un motiv che chiel a capiss nen, ma ch’a lo rispeta. Abraham a l’ha fiusa an Nosgnor. Nosgnor a l’avìa faje la promëssa ch’a l’avrìa avù col fieul, e adess as lo arpija. Abraham a pensa: “Nosgnor a l’é fedel, se col fieul chiel as l’arpija e ch’a meuir, Nosgnor a podrà bin torna deje la vita. Abraham a ubidiss, chiel a l’é n’òm ëd fej. La letra a j’Ebreo, ant ël Testament Neuv, a cost propòsit a fà sti coment-sì: “A l’é grassie a la fej che Abraham, butà a la preuva, a l’ha smonù Isach an sacrifissi. A l’era sò fieul ùnich ch’a l’avìa smonù, combin ch’a l’avèissa arseivù le promësse, Nosgnor a l’avìa dije: ‘La dissendensa ch’a porterà tò nòm a sarà cola d’Isach’. Abraham, contut, a l’avìa fàit ël rasonament che Nosgnor a l’avrìa bin podù arsussitelo dai mòrt; e a l’é stane, an efet, na sòrt d’arsurression, la manera ch’a l’ha vëduss-lo dé andaré” (Ebreo 11:17-19).


Nojàutri, arogant ch’i soma, gònfi d’orgheuj, i chërdoma d’avèj tùit i dirit e ‘d merité le benedission ëd Nosgnor. Quand ch’i scotoma dla grassia ‘d Nosgnor an Gesù Crist, i l’arfudoma përchè i chërdoma d’esse già a pòst coma ch’i soma, o i chërdoma ch’a sia quaicòsa ch’a n’é dovùa, për nòstra bela facia… I chërdoma ‘d savejne da pì e ‘d mej che lòn ch’an dis Nosgnor an soa paròla. A nòstra onta, contut, i perdroma tut lòn ch’i l’oma, përchè l’òm o la fomna che Nosgnor a salva a l’é tanme Abraham, ch’a aronòss che tut a l’é për grassia, tut a l’é për fej, fej an col ch’a provëdd. E coma che Nosgnor a l’ha provëddù un sacrifissi an sostitussion a col d’Isach, për nojàutri Nosgnor a provëdd la grassia ‘d Nosgnor an Gesù Crist, për tuti coj ch’as arpentisso dai sò pëccà e arvira e a buto soa fiusa mach an lòn ch’a l’ha fàir Gesù Crist, e mach an chiel, dësnò a sarìo bin përdù.


La stòria d’Abram a l’é donca pressiosa e na gran lession: a sta al cheur medésim dla fej an Nosgnor. Abraham a l’é dispost a privesse ëd lòn ch’a l’é pì pressios, se mach Nosgnor a-j lo ciama. Abraham a ubidiss combin che lòn che Nosgnor a-j ciama a smija insensà, ma cola-lì as arvelerà na preuva necessaria. Abraham a discut nen con Nosgnor e a l’ha fiusa ant soa fidelità. Abraham a sà che Nosgnor Dé a provëdd e lolì a sarà nen dësmentì. Abraham a ubidiss sensa ‘d riserve. Abraham a l’é nen un fanàtich religios, ma a l’ha cola fej che Nosgnor a-j pias.  É-la ‘dcò la vòstra fèj? Arcordeve dla vira che n’òm a l’avìa ciamà a Gesù ëd varì sò fieul? “Antlora Gesù a l'ha dije: "Che veules-to dì con 'Se ti 't peude'? Tut a l'é possibil a coj ch'a chërdo!". D'amblé 'l pare dël fiolin a l'ha crià: "I chërdo pro, ma giutme a vince mia miscredensa!" (March 9:23-24).


Mia preghiera a l’é ch’i ciame a Nosgnor ëd deve la fej d’Abram, l’òm che a Nosgnor a-j pias.

Domenica 2 luglio 2017 - Quarta Domenica dopo Pentecoste
D’àutre leture për sta Duminica: Génesis 22:1-14; Salm 13; Roman 6:12-23; Maté 10:40-42

giovedì 22 giugno 2017

Ij cristian as na staran pa nen stërmà! (25/6/2017)


Abresé: La fej cristian-a, é-la na na chërdensa privà ch’a l’ha gnun-a atinensa con la vita dë sto mond? Nò, a l’ha da avèj, s’a veul esse fedel a sò Signor, na ciàira influensa nen mach ant la manera ch’i vivoma, ma ‘dcò ant la società andova ch’i vivoma. A l’ha da dësfidé le potense dë sto mond. Për lòn, i l’oma da ten-e bin an considerassion che ‘l mond che an farà ‘d resistensa. I l’oma pa, tutun, da avèjne tëmma, ma i l’oma coragios da nunsié l’Evangeli ‘d Gesù Crist, fin-a “dai cuvert dle cà”, coma ch’a dis la letura biblica dë sta Duminica. Vëddoma.
Al dì d’ancheuj i soma dominà da l’idèja che la religion a l’abia da esse “na chërdensa privà” e ch’a l’abia nen d’avèj n’influensa an sla vita dla società për tëmma ch’a dventa n’imposission sù coj che “cole ròbe lì” a-j chërdo nen o ch’a na son nen d’acòrdi. A l’é l’istess për le manifestassion esterne dël culto ‘d na religion, che sèmper ëd pì as dis ch’a l’abio da resté stërmà “për nen ofende” coj ch’a son ëd na përsuasion diversa. A l’é për lòn che ‘d ròbe coma le procession o le dimostrassion ch’a arfleto ‘n pensé religios, le mësse an d’ocasion pùbliche o ant le scòle e fin-a ‘l son dle campan-e o le cros, a sio ‘d gena a tanti e che, për lòn, a l’abio da esse stërmà. A son sèmper ëd pì arfudà, peui, fin-a ij discors pùblich ëd prèive o ‘d pastor përchè lolì a sarìa “propaganda ‘d part” (as dis) ch’a podrìa “disturbé” quaidun ch’a l’avrìa ‘l dirit dë “stes-ne an santa pas” sensa doveje sente... La motivassion (o scusa) ch’a l’é portà për tute coste neuve proibission a l’é ‘d sòlit j’esigense dla “giustissia” o dla “neutralità” dëdnans a na società sèmper ëd pì diferensià da la mira religiosa e për cudì lòn che ancheuj as ciama “la pas religiosa”.

Tut sossì a podrìa, a l’aparensa, parësse sensà, salvo che na manera ‘d pensé parìa a arflet na precisa ideologìa, na filosofìa ‘d vita, cola dël Laicism, ch’a l’é n’espression dla fej umanista, ch’a l’é, an soe fondassion mideme, nen neutral ma àtea. An efet a l’é n’ideologìa, ch’arfuda l’idèja ‘d Dio coma na superstission “primitiva” da toleresse ‘d manera limità, an ëspetand soa disparission…A l’é da lolì ch’an diso che nojàutri cristian i l’avrìo da stess-ne ciuto e che nòstra fèj a l’avrìa da stess-ne mach “an privà”, sarà an nòstre ca...

Da tut lolì a n’arzulta che pròpi për schivié “le imposission dla religion” e cudì “la pas religiosa” as fòrsa la società antrega a sogetesse a l’ideologìa laicista: l’imposission forsà dla fej laicista për liberene da “j’imposission dla religion”? L’imposission dla propaganda laicista per schivié “la propaganda religiosa”? La religion (e për lòn as intend ël Cristianésim) a l’avrìa da resté stërmà, mentre i l’avrìo da aceté che la fej làica e umanista a fussa gravà fin-a da masnà ant le ment dij nòstri fieuj e fije ant le scòle pùbliche? Le contradission, peui, a finisso gnanca lì, përchè se, da na banda, as vorìa limité e “stërmè” j’espression dla fej cristian-a, da l’àutra banda, j’istess “laich” a son coj ch’a përmëtto e ch’a cisso j’espression publiche dla fej islàmica, përché coj-lì a l’avrìo tùit ij sò dirit, ma ij cristian nò… As lo capiss, contut: s’i arfudoma a j’islàmich ëd pratiché soa religion an pùblich, lor a podrìo arviress-ne con violensa e l’istess a l’é nen da spetess-lo dai cristian...

A l’é parèj che “la logica” dël laicism a l’é l’istessa ‘d qualsëssìa n’àutr podèj autoritari e totalitari coma ch’a j’era ‘l Fassism o ‘l Comunism o coma ch’as fà ancora an Cina o ant la Corèa dël Nord, o ant ij pais islàmich, andova che minca ma religion “an concurensa” a l’ha da sogetesse e resté “stërmà” e, s’a lo fà nen, s’a stà nen ant le régole stabilìe da lor, a l’é crasà con violensa. Nè pì, né men-o.

Cola ch’as fà passé për na posission moderna, a l’é pròpi nen tant moderna përchè ch’a l’era bin conossùa doi mila agn fà, ant ij prim sécoj dël Cristianésim, andova che tuti a l’ero sogetà a fòrsa a l’imperi ‘d Roma, ch’a imponìa cola ch’a l’era ciamà “la pax romana”, garantia da ‘n sistema totalitari e violent ch’a savìa bin coma crasé ij sò opositor… Ëdcò antlora la fej cristian-a a l’era tolerà fin-a a tant ch’as sugetava al podèj ëstabilì e a soe régole. Antlora tuti a l’avìo da sogetesse a ‘n sol signor, visadì a l’Imperador, e tute le religion (tolerà fin-a a na certa mira) a l’avìo da pieghé la schin-a dëdnans a chiel e butesse a sò sërvissi, sëdesnò “bòte”!

Ant na situassion coma cola-lì, col ch’a l’era la dotrin-a ‘d Nosgnor Gesù Crist e dij sò apòstoj? É-lo ch’a proponìa la sogession ùmile al podèj politich e a l’ideologìa ufissial? É-lo ch’a acetava ‘d resté stërmà e quieta ant ël “privà” coma na përsuasion “mìstica” e për ël rest ij cristian a l’avìo da aceté tut lòn ch’a-j disìa ‘l podèj polìtich? Fin-a a na certa mira… An realità la dotrin-a ‘d Nosgnor Gesù Crist a l’era cola dla militansa ativa ant la società, la dësfida doverta e ciàira a tùit ij regim d’opression e d’idolatrìa, e lolì përché la prima lej da sogetess-ne a l’é cola ‘d Nosgnor Dé e pa nen cola dlë stat roman, e ‘l prim e ùnich signor a l’era e a l’é nen l’Imperador e ij sò delegà, ma Nosgnor Gesù Crist.

Se cola dij cristian a fussa nen ëstàita na militansa critica e ativa ant la società, a sarìo nen ëstàit përseguità con violensa, përchè coj ch’as na stan bon e chiet ant “ël privà” e ch’as sogeto ai potent, a l’han nen d’avèj tëmma për soa vita. A l’é për lòn che Nosgnor Gesù Crist, coma ch’a diso ciàir ij vangej e coma ch’i n’avoma la testimoniansa për tut ël Testament Neuv, a dis che la përsecussion dël moviment dij cristian a l’é quaicòsa ch’as peul nen tant evitesse an ësto mond ëd gramissia, përchè ch’a l’è soens la conseguensa ‘d la fidelità al Dé ver e viv ch’as arvela an Gesù Crist. Ij cristian a l’han nen da artiresse da la società, ma a l’han da ess-ne “la sal” e sò mëssagi a l’ha da esse bin pùblich, a l’é da prediché “dai cuvert dle cà”, parèj che tuti a lo sento, coma ch’a dis la letura dl’evangeli dë sta sman-a. Pì ‘d lòn, ël mëssagi génit ëd Gesù Crist a l’é nen un mëssagi ‘d pas e d’arconciliassion universala, ma a l’ha da causé ‘d division, bon-e e necessarie division! I lo chërdeve nen? Sté a sente lòn ch’a dis Gesù:
“Ël dissépol a l’é nen pì grand dël magister, ni ‘l servitor pì grand ëd sò padron A l’é pro për ël dissépol d’esse parèj ‘d sò magister, e al servitor parèj ‘d sò padron. Se l’han ciamà ‘l pare dla famija ‘n Satanass tant pì a ciamran-ne parèj coj ëd soa ca. Avèj nen tëmma ‘d lor, përché a-i é gnente dë stërmà ch’a ven-a nen dësquatà, ni gnente ‘d segret ch’a ven-a pa a esse conossù. Lòn ch’iv diso ant lë scur, dijlo al ciàir, e lòn ch’iv diso ant l’orije, predichelo dai cuvert dle ca. Avèj nen tëmma ëd coj ch’a masso ‘l còrp m’ a peudo nen massé l’ànima. Avèj tëmma, pitòst, ëd Col ch’a peul mandé an perdission e l’ànima e ‘l còrp (campandje) al infern. As vend-lo nen doi passaròt për un sòld? E pura a-i n’a i é pa un ‘d lor ch’a casca ‘n tèra sensa la volontà ‘d vòst Pare. Fin-a ij cavèj ‘d vòsta testa a son tuti contà. Donca, avèj nen tëmma, vojàutri i l’eve pi ‘d valor che motobin ëd passaròt. Chicchessìa, antlora, ch’am confesserà dëdnans a la gent, i lo confess-raj ‘dcò dëdnans a mè Pare ch’a l’é an cél. Ma chicchessìa ch’ am arnegrà dëdnans a la gent, i lo arnegrai ‘dcò dëdnans a mè Pare ch’a l’é an cél. Chërde nen ch’i sìa vnù a porté la pas an sla tèra, i son nen vnù a porté la pas, ma la spa. Përché i son vnù a divide ‘l fieul da sò pare, la fija da soa mare, e la nòra da soa madòna, e ij nemis d’un òm a saran coj dl’istèssa soa ca. Col ch’a l’ha pì car sò pare o soa mare che mi, a l’é nen degn ëd mi, e col ch’a l’ha pì car sò fieul o soa fija che mi, a l’é nen degn ëd mi. E chicchessia ch’a pija nen soa cros e ch’am ven-a nen dapress, a l’é nen degn ëd mi. Col ch’a trova soa vita a la perdrà, ma col ch’a l’avrà perdù soa vita për amor ëd mi, a la trovrà torna” (Maté 10:24-39).
Costa sman-a a-i sarìo ‘dcò d’àutre leture bìbliche, ma a-i é già tant da penseje dzura a costa sì. I terminoma mach con la letura d’un Salm, ch’a l’é nòstra preghiera. Tanti a son ij perìcoj ch’a-j van ancontra coj ch’a veulo essje fedej a Nosgnor, ma chiel a-j dà la fòrsa ‘d soporteje tuti!

Salm 86. Bass-te e scota mia preghiera! Ël Salmista a fà n’apel a la misericòrdia ‘d Nosgnor e a-j ciama d’esse liberà dai sò nemis. Na preghiera ‘d David.
Nosgnor! “Bass-te e scota mia preghiera! Rëspondme, përchè ch’i l’hai pròpi da manca ‘d tò agiut. Guern-me, përché i son un dij tò fedej. Mè Dé! Salva ‘l tò servent ch’as fida ‘d ti! Nosgnor! Abie pietà ‘d mi ch’it ciamo tut ël dì. Dà costa gòj a tò servent. A ti i elévo l’ànima mìa. Nosgnor! Ti ‘t ses csì bon, csì pront a përdoné, csì pien d’amor për tuti coj ch’at ciamo agiùt. Nosgnor! Scota mia preghiera, scota mia sùplica. Anvers ëd ti as eleva mia invocassion ant l’ora dël perìcol: i sai che ti ‘t ëm rëspondras. Nosgnor! An tra tùit ij dio a-i é gnun ch’a sia coma ti! A-i é gnun ch’a peuda fé lòn ch’it fas ti! Nosgnor! Tùit ij pòpoj ch’it l’has creà a vniran a prostërnesse dëdnans a ti e a daran glòria a tò nòm. Përchè ti ‘t ses grand, Nosgnor, e it fas ëd maravije! Mach ti it ses Dé. Mostrame toe vie e mi im ancaminrai an toa vrita. Acòrd-me la purëssa dël cheur parèj ch’it daga onor! Nosgnor, mè Dé! Con tut mè cheur it laudrai, i darai glòria a tò nòm për sèmper. L’amor ch’it l’has për mi a l’é bin grand: it l’has salvame da la tèra dij mòrt. Nosgnor! Ëd gent malgrassiosa a l’é levasse contra mi, na banda ‘d sassin a serca ‘d masseme. Për lor ti ‘t ses un dio da rije. Tutun ti, Nosgnor, it ses un Dé ‘d compassion e ‘d bontà, ch’a castiga mai volenté e ch’a l’é fedel e rich d’amor. Vard-me e abie pietà ‘d mi. Dà toa fòrsa a tò servent, salva ‘l fieul ëd toa serventa. Dame ‘n segn ëd toa bontà e coj ch’am m’han an òdio a lo vëddran e a saran dësvergognà, përchè ti, Nosgnor, it ses mè agiùt e consolassion” (Salm 86:1-10, 16-17).
Le leture dë sta Duminica: Genesi 21:8-21; Salm 86:1-10, 16-17; Roman 6:1b-11, Maté 10:24-39

venerdì 16 giugno 2017

Lòn ch’an rend përson-e giuste dëdnans a Nosgnor (18/6/2017)



Ël proverbi a dis che “la tròpa fede a angan-a”. L’òm savi a sa che a venta nen fidesse tròp dla gent e, për lòn, gnanca ‘d nòst cheur. Tutun, a-i é quajdun ch’a l’é dël tut degn ëd fiusa: a l’é Nosgnor, ël Dé ver e viv ch’i podoma conòss-lo për ël mojen dla Bibia. A l’é pròpi da lì che chiel an parla, an ciama a fé part ëd sò pòpol e a travajé al servissi dij sò propòsit. A l’é për lòn che ‘l pòpol ëd Nosgnor a l’é ciamà “ël pòpol di fedej”, ëd coj ch’as fido ‘d chiel, ël pòpol dij giust. A son mai stàine delùs. Le leture bibliche dë sta Duminica a na parlo.

Trascrission: https://goo.gl/1hJ1Ju

Leture bibliche: Genesi 18:1-15; Salm 116:1-2, 12-19; Roman 5:1-8; Maté 9:35-10:8-23).

Orassion: Nosgnor! Ti che mai it falisse ‘d giuté e ‘d governé coj ch’it anleves përch’ a l’abio ‘d timor costant e amor anvers ëd ti, goernëne, it na pregoma, sota la protession ëd toa bon-a providensa, e fà ch’i l’abio sèmper timor e amor ëd tò Nòm sant; për Gesù Crist, nòst Signor. Amen.

mercoledì 7 giugno 2017

A l’é pròpi nen l’istess che j’àutri! (11/6/2017)


A l’é pròpi nen l’istess che j’àutri!

Coj ch’a diso che tute le religion a son j’istesse, ch’’a l’han j’istess but e che tùit ij dio a valo l’istess, o a son ignorant o ch’a son dësgiust, an malafej. Nosgnor, ël Dé ch’i-j chërdoma e ch’i-j foma ubidiensa, coma ‘d cristian, a l’ha pròpi gnente da fé con le diverse divinità ch’a son adorà an ësto mond. Coj ch’a fan l’esperiensa dël Dé ch’as arvela an Gesù Crist a fan la dëscoerta ‘d coma ch’a l’é ùnich e rich, ch’a l’é tre an un. A l’esperiensa dla Trinità ‘d Nosgnor as arferisso le leture bibliche dë sta Duminica, festa dla Trinità.  

Trascrission

Orassion: Nosgnor tut-potent e etern! It l'has dàit a nojàutri, ij tò sërvent, për la confession ëd na vera fej, la grassia d'arconòsse la glòria dla Trinità eterna e, ant ël podèj ëd toa divin-a maestà, ëd adoré l'unità: Ten-ne costant an costa fej e adorassion e pòrt-ne a la fin a vëdd-te an Toa ùnica e eterna glòria, ò Pare; che con ël Fieul e lë Spirit Sant a viv e regna, un sol Dé, pr' ij sécoj dij sécoj. Amen.

Duminica 11 ‘d Giugn 2017 - Duminica dla Trinità

Leture bibliche
: Genesi 1:12:4; Salm 8; 2 Corint 13:11–13; Maté 28:16–20