martedì 29 luglio 2014

"Òm ëd pòca fej, përché has-to dubità?"

Sùbit apress, Gesù a l'ha insistù ch'ij sò dissèpoj a montèisso ant la barca e passèisso prima 'd Chiel a l'àutra riva, antramentre che Chiel a l'avrìa congedà 'l pòpol. E quand ch'a l'ha avulo congedà, a l'é montà daspërchiel an sna montagna për preghé. Quand ch'a l'é vnua la sèira, a l'é restà là con gnun d'àutri. Ant ël mentre la barca a l'era già slontanasse da la riva e a l'era sbatùa da le onde, për motiv che 'l vent a l'era contrari. E quand che la neuit a l'era press che finìa Gesù a l'é vnù da lor an marciand an sl'eva dël lagh. E ij dissèpoj, an vëdendlo caminé an sl'eva, a son sbaruasse e a disìo: "A l'é 'n fantasma!" e dla tëmma ch'a l'avìo a son butasse a crijé. Nopà, tut sùbit Gesù a l'ha parlaje e a l'ha dije: "Avèj 'd corage, i son mi, avèj nen tëmma!". E Pé a-j dis: "Signor, s'a l'é ti, comanda ch'i vada da ti an caminand an sle onde". E Gesù a-j dis: "Ven!". E Pé, calà giu da la barca, a l'é butasse a caminé an sl'eva për andé da Gesù. Ma sicoma ch' ël vent a l'era fòrt, a l'é sburdìsse e, mentre ch'a fongava, a l'ha crijà: "Signor, salveme!". E sùbit Gesù a l'ha sporzuje la man e a l'ha ciapalo, and disand: "Òm ëd pòca fej, përché has-to dubità?" Quand ch'a son stàit montà ant la barca, 'l vent a l'é chità. Antlora, coj ch'a l'ero ant la barca, a l'han adoralo e a l'han dit: "Për sicur Ti 't ses ël Fieul ëd De". Peuj, passà ch'a son dëdlà dël lagh, a son vnù ant ël pais ëd Gennesaret. Quand che la gent ëd sto pais a l'han arconnossulo, a l'han falo a savèj daspërtut tut d'antorn e a-j portavo tùit ij sò malavi. E a lo pregavo 'd permëtte mach ch'a tochèisso 'l bòrd ëd soa vestimenta, e tùit coj ch'a l'han tocala a son stàit varì" (Maté 14:22-36).

venerdì 25 luglio 2014

Le paràbole dël Regn

Gesù a l'ha proponuje n'àutra paràbola e a l'ha dije: "Èl regn dël Cel a smija a la smens ëd senëvra che n'òm a l'ha pijà e sëmnà an sò camp. E combin ch'a sia la pi pcita tra tute le smens, quand ch'a chërs, a l'é la pianta la pì àuta ch'a-i sia e a dventa 'n erbo, dë manera che j'osej dël cel a-i ven-o a fé ij sò ni an sij branch".

A l'ha dije n'àutra paràbola: "Èl regn dël Cel a smija al chërsent che na fomna a pija e a mës-cia con tre mzure 'd farin-a, fin-a tant ch'a sia tut' alvà".

"Ël Regn dël cel a l'é tanme 'n tesòr stërmà ant un camp, che n'òm a l'ha trovà e a l'ha stërmà, e peuj, për la gòj ch'an n'ha, a vend tut lòn ch'a l'ha e a cata col camp.
Ancora, ël Regn dël cel a l'é tanme 'n mërcant ch'a va 'n serca 'd bele perle. Cand a l'ha trovà na perla 'd grand valor, a l'é andass-ne a vende tut lòn ch'a l'avìa e peuj a l'ha catala.

Ancora, ël Regn dël cel a l'é tanme na rèjt campà ant ël mar e ch'a ciapa ògni sòrt ëd pess. Quand ch'a l'é pien-a, ij pëscador a la tiro a riva, peuj assëtà ch'a son tut d'antorn, a buto 'l pess bon da banda andrinta dle cassiëtte e a campo via col ch'a l'é nen bon. A sarà parèj a la fin dël mond. J'àngej a rivran e a sern-ran ij giust dai gram, e a-j campran ij gram ant la fornas avisca, andoa a-i sarà 'd pioré e 'd schërziné 'd dent.

Gesù a-j dis: "L'Eve capì tute ste còse?" E a l'han di-je: "Eh, Signor". Antlora Gesù a l'ha di-je: "A l'é për lòn che minca scriba ch'a sia bin istruì për ël Regn dël cel, a smija 'n padron ch'a gava fòra da sò tesòr ëd ròba neuva e' d ròba veja".


J'àutri test bìblich ch'a saran lesù ant le cese sta duminica a son: 


sabato 19 luglio 2014

L'erba grama

La paràbola dl'erba grama. Gesù a l'ha 'dcò proponuje n'àutra paràbola e a l'ha dit: "Èl regn dël Cel a smija a n'òm ch'a l'ha sëmnà an sò camp dla bon-a smens. Antramentre che tùit a dormìo, a l'é vnuje un nemis cha l'ha sëmnà ëd gramon an mes dël forment [ëd col camp] e peuj a l'é scapà via. E quand che la smens a l'é brojà e a l'ha frutà 'd gran, a l'é vdusse 'dcò ël gramon. Antlora ij servitur dël padron a l'han dije: "Signor, has-to pa sëmnà 'd bon-a smens an tò camp? Coma va-lo donca ch'a-i é 'd gramon?". E a l'ha dije: "A l'é 'l nemis ch'a l'ha fàit lòn". E i servitur a l'han replicà: "Veules-to ch'i andom' a sarbielo?". "Nò, përché, an cheujand ël gramon, i podrie 'dcò sreisé ël forment. Lasseje chërse tùit doi ansema fin-a a la mësson. A la mësson i diraj aj mëssoné: 'Levé prima 'l gramon e lighelo an gerbe për bruselo, ma peuj fé 'l gran e ambaronelo ant ij mè grané'".

Antlora Gesù a l'é slontanasse dal pòpol e a l'é intrà antëcà, e ij sò dissépoj a son vnù da Chiel e a l'han dije: "Spieghene la paràbola dël gramon ant ël camp". A l'ha risponduje: "Col ch'a l'ha sëmnà la bon-a smens a l'é 'l Fieul dl'Óm, Ël camp a l'é 'l mond; la bon-a smens a l'é la gent dël Regn. L'erba grama a l'é la gent dël malign, e 'l nemis ch'a-j sëmna a l'é 'l diav. La mësson a l'é la fin dël mond e ij mëssoné a l'é j'àngej. Tanme as sarbia l'erba grama e as la fa brusé, a sarà l'istess a la fin dël mond. Ë Fieul dl'Óm a mandrà ij sò àngej e lor a sarbiaran da sò Regn tut lòn ch'a l'é càusa 'd pecà ansem a coj ch'a fan lòn ch'a l'é nen giust, e a-j campran ant la fornas avisca andoa a-i sarà 'd pioré e 'd schërziné 'd dent. Antlora ij giust a bërlusëran com ël sol ant ël Regn ëd sò Pare. Chi ch'a l'ha d'orije për sente, a farìa bin a sente. 


L'àutre leture për sta duminica: (1) Genesi 28 (10-19); (2) Salm 139 (1-11, 23-24); (3) Roman 8:12-25

domenica 13 luglio 2014

...për na supa d' lentìe!

Cand ch'as vend quejcòsa 'd pressios (e ch'as capìss nen ch'a l'é pressios) për na supa d' lentìe!

Giacòb e Esaù (Genesi 25:19-34)

"Costa-sì a l'é la stòria d'Isaac, fieul d'Abraham. Abraham a l'era 'l pare d'Isaac. Cand che Isaac a l'é rivà a quarant' ani, a l'é sposasse con Rebecca, la fija 'd Bètuel, l'Aramean, da Paddan-Aram, e seur ëd Laban, l'Aramean. Isaac a l'ha pregà 'l Signor për soa fomna, përché chila 'd masnà a podìa nen avèjne. Ël Signor a l'ha scotà soa preghiera e soa fomna Rebecca a l'é restà ansenta. Le masnà a l'era coma ch'as ruseisso andrinta a chila, e a l'ha dit: "Se le còse a saran sèmper parèj, i son nen certa ch'i veuj esse ansenta!" Antlora a l'ha ciamaje al Signor ël përchè 'd lòn ch'a capitava. Ël Signor a l'ha risponduje: "An tò vènter a-i é doi nassion, e doi pòpoj andrinta ti a saran divìs. Un pòpol a sarà pì fòrt che l'àutr, e 'l pì vej a sarà 'l servitor dël pì giovo. Cand a l'é rivà për Rebecca 'l temp ëd avèj, a son sortì da sò vènter doi binèj. Ël prim a l'era tut coatà 'd pluria rossa coma s'a fussa na vesta 'd pèil. Antlora a l'han ciamalo Esaù. Aprèss a l'è sortì sò frel. Cost-sì a l'avìa na man ch'a tenìa s-ciass ël garèt ëd Esaù e a l'han ciamalo Giacòb. Isaac a l'avia sessant' ani cand a son nassuje cole masnà. Cand che ij fiolin a son chërsù, Esaù a l'é dventà 'n cassador vajant, n'òm ch'a-j piasìa sté ant ij camp, e Giacòb a l'era pitòst n'òm pacìfich ch'a-j piasìa sté ant le tende. Israel a vorìa pì bin a Esaù, përché a chiel a-j piasìa 'l ziblé, ma Rebecca a vorìa pì bin a Giacòb. Àor Giacòb a l'avìa cusinà dla supa, e quand che Esaù a l'é tornà dai camp a l'avìa fam. Antlora a l'ha dit a Giacòb: "Dame 'n pòch ëd cola supa rossa - eh, sa ròba rossa - përch' i son afamà" (Cost-sì a l'é 'l motiv përché chiel a l'é 'dcò ciamà Edom). Ma Giacòb a l'ha replicà: "Prima vend-me tò drit a la primagenitura". "Varda," a dis Esaù, "I l'hai tanta fam da meuire. I sai nen còsa fene 'd na primagenitura". Ma Giacòb a-j dis: "Fame adèss un giurament". Antlora Esaù a l'ha faje 'n giurament e a l'ha vendù a Giacòb sò drit a la primagenitura. Antlora Giacòb a l'ha dàit a Esaù dël pan e dla supa 'd lentìe. Esaù a l'ha mangià e beivù, peuj a l'é ausasse e a l'é sortì. A l'é parèj che Esaù a l'ha dëspresià sò drit a la primagenitura.

https://sites.google.com/site/bibiapiemonteisa/testament-vej/genesi/genesi-25

sabato 12 luglio 2014

[Progèt Bibia piemontèisa] La paràbola dël sëmnor (Maté 13:1-23), Duminica 13 Luj 2014

La paràbola dël sëmnor

An col di-lì, dòp esse sortì dla ca, Gesù a l'é setasse davsin al lagh. Ma tut d'antorn a Chiel a l'é assemblasse tanta 'd cola gent, che Gesù a l'é montà ant na barca për setessie, antramentre che tuta la gent a stasìa an sla riva. A-j contava tante còse an dovrand ëd paràbole e a-j disìa:

"Scoté! Un sëmnor a l'è sortì për sëmné. E antramentre ch'a sëmnava, dla smëns a l'é cascà arlongh ël senté e j'osej a son vnù e a l'han divorala. D'àutra a l'é cascà ant un teren giarin, andoa ch'a j'era pòca tèra, e sùbit a l'é brojà përché 'l seul a l'era nen përfond. Quand ch'al sol a l'é levasse, nopà, ël broj a l'é brusatà përché a l'avia nen bastansa 'd rèis e a l'é sëccasse. D'àutra smëns a l'é cascà an mes dle ronze, le ronze a son chërsùe e a l'han stenzula. Ma d'àutra smëns a l'é cascà ant na bon-a tèra e a l'ha frutà 'd gran, chi sent vòlte tant, chi sessanta, chi tranta. Chi ch'a l'ha d'orije për sente, a farìa bin a sente". 

Antlora ij dissèpoj a son avzinasse 'd Chiel e a l'han dije: "Përché ij parle-tu parèj për ëd paràbole?". A l'ha risponduje: "A vojàutri a l'é stàit acordà 'd conòsse ij segret dël regn dël cel, ma nen a lor, përché a col ch'a l'ha a sarà dàit ancora 'd pì e a n'avrà an abondansa, ma col ch'a l'ha pa nen, fin-a 'l pòch ch'a l'ha a-j sarà gavà. A l'é për costa rason ch'ij parlo an dovrand ëd paràbole, parèj ch'an vëdend a vëddo nen e ch'an sentend a sento e a capisso nen. A lor rësguard as compiss la professìa d'Isaia ch'a dis: 'Vojàutri i scotreve con atension, ma i capireve nen; i vardreve con atension ma i comprendreve mai, përché 'l cheur ëd sta gent-sì a l'é vnì gargh; a son dur d'orija e a l'han sarà j'euj, parèj che con ij sò euj a s-ciairo nen e con le soe orije a sento nen, con ël cheur a capisso nen, (e 'd conseguensa) as converto nen e mi i-j varisso nen'. I vòstri euj, nopà, a son beat përché a s-ciairo e vòstre orije a sento. Iv diso la vrità: tanti profeta e 'd gent giusta a l'avrio tant vorsù vëdde lòn che vojàutri i vëdde ma a l'han nen vëddulo, e sente le còse che vojàutri i sente e a l'han nen sentule. 

Antlora scoté lòn ch'a veul dì la paràbola dël sëmnor. Quand che quejdun a scota la paròla dël regn e ch'a la capiss nen, ël malign a ven e as pòrta vìa lòn ch'a l'era stàit sëmnà an sò cheur: sosì a l'é la smëns ch'a l'era stàita sëmnà arlong ël senté. La smëns sëmnà ant un teren giairin, a l'é col ch'a scota la paròla e ch'a l'arsèiv sùbit con piasì, ma sicoma ch'a l'ha gnuna rèis an chiel istèss e a ten nen dur, quand ch'a ven-o dij sagrin o la persecussion për motiv dla paròla [soa fej] a resist nen e a ven a manché. La smëns sëmnà an mes dle ronze a l'é col ch'a scota la paròla ['d Nosgnor], ma ij crossi për le ròbe 'd sto mond e la sedussion dle richesse a stenzo la paròla, parèj ch'a fruta nen. Ma coj ch'a l'han arseivù la smëns an bon-a tèra, a son coj ch'a scoto la Paròla e ch'a la capisso. Coj-li a dàn ëd frut, chi sent vòlte tant, chi sessanta, chi tranta 'd lòn ch'a l'era stàit sëmnà" (Maté 13:1-23).

Tut ël capìto 13 as trova ambelessì


"Toa Paròla a l'é na lampia për ij mè pé e 'n lum pr' anluminé mè senté. 
I l'hai fàit na promëssa pùblica: cola d' osservé toe giuste prescrission. 
Quanti ch'a son ij mè sagrin! Signor: con toa Paròla torna a deme na vita. 
Signor, it suplico: aceta l'oferta 'd làude ch'it faso bin volenté. Mostrame le toe prescrission. 
Combin che mia vita a sìa sèmper an pericol, i dësmentio mai toa lej.
Dle canaje a stërmo dij trabucèt për antrubieme, ma mi i son pà andàit 'd sa e 'd là lontan dai tò precet. 
La testimoniansa 'd tòa Paròla am la ten-o bon-a coma s'a fussa n'ardità da sgnor; am dà tanta gòj. 
Con tut mè cheur, mi i ubidiraj ai tò statut fin-a la fin". (Salm 119:105-112).

sabato 5 luglio 2014

Leture bìbliche për Duminica 6 Luj 2014 [Proget Bibia piemontèisa]

Evangeli 'd Maté - Capìtol 11

Quand che Gesù a l'ha finì sti amaestrament a sò dodes dissèpoj, a l'é partisne da col pòst për andé a mostré e a prediché ant soe sità.

Gesù e Gioan Batista. Àor, Gioan, che ant la përson a l'avìa sentì parlé 'd lòn che 'l Crist a fasìa, a l'ha mandaje doi 'd sò dissèpoj për dije: "Ses-to Col ch'a dovìa ven-e, o s'i dovoma spetene n'àut?". E Gesù a-j rëspond: "Andé e fé vòsta relassion a Gioan ëd lòn ch'i l'eve vdù e sentì: Ij bòrgno a vëddo, ij sòp a marcio, ij lebros a son mondà, ij ciòrgn a sento, ij mòrt a son arsussità, e l'Evangèli a l'è predicà ai pòver". A l'é beat col ch'a sarà nen scandalisasse 'd mi". Antramente ch'as n'andasìo, Gesù a l'ha comensà a parlé a la gent ëd Gioan: "Còsa seve andàit a vëdde ant ël desert? Na cana sopatà dal vent? Ancora, còsa seve andàit a vëdde? N'òm vestì 'd manera spatussanta? Coj ch'a son vestì parèj a son ant ij palass reaj. Còs' i seve andàit a vëdde? Un profeta? Eh, iv diso, e 'd pì d'un profeta? Sto-sì a l'é col dël qual a l'é scrit: Vardé, iv mando mè ambassador dëdnans a ti ch ' at prontrà la strà. In vrità iv diso, che fra coj ch'a son nassù da na fomna, a-i é stàine gnun pì grand che Gioan Batista; ma 'l pì cit ant ël Regn ëd Nosgnor, a l'é fin-a pì grand che chiel. Dal temp ëd Gioan Batista fin-a 'l dì d'ancheuj, ël Regn dël ciel a l'ha sufrì violensa e a-i rivran coj ch'a lo ciapo a fòrsa;  përchè tùit ij profeta e la lej a l'han profetisà fin-a a Gioan. E s'i veule capila, a l'é col-li l'Elìa ch'a dovia ven-e. Chi ch'a l'ha d'orije për sente, ch'a senta. Ma a chi avraj-ne da paragoné sta generassion? A smija a coj fieuj ch'a stan setà 'n piassa e ch'a crijo l'un l'àutr: Për vojàutri i l'oma sonà la fluta e i l'eve nen balà. I l'oma cantà 'd canson da fé pioré e i l'eve nen piorà. Përché Gioan a l'é vnù e a l'ha nen smangiassà ni sbeivassà, e a diso: A l'é 'mposessà da 'n demòni. A l'é peuj vnù 'l Fieul dl'Òm ch'a mangia e a bèiv, e a diso: Vardé-là 'n mangion e 'n beivon, amis dj'esator dl'impòste e dij pecator. La sapiensa, nopà, a l'é stàita giustificà da soe euvre".

Guaj a cole sità ch'a veulo nen pentisse. Antlora Gesù a l'é butasse a 'rprocé a le sità, andoa a l'avìa fàit motobin ëd miracoj, ma ch'a l'ero nen pentisse. "Guaj a ti Corasin! Guaj a ti, Betsaida! Përché s'ij miracoj ch'a son operasse tra 'd voi a fusso rivà a Tir o a Sidon, lor a sarìo già da temp pentisse con ròbe 'd sac e ant la sënner. Ma it diso che ant ël Di dël Giudissi a sarà pì soportàbil për Tir e Sidon che për ti! E ti, Capèrnaum, ses-to stàita 'lvà fin-a al cel? No, ti 't saras campà giù fin-a 'nt l'Ades, përché se ij miracoj ch'a son stàit fàit an ti, a fusso rivà a Sòdoma, cola sità a sarìa ancora là ant ël dì d'ancheuj. Ma iv diso che ant ël Dì dël Giudissi, a sarà pì tolerabil për la region ëd Sòdoma che për ti".

L'anvit ëd Gesù. An col temp là, Gesù a l'ha dit: "It ringrassio, Pare, Signor dël cel e dla tèra, për lòn ch' it l'has stërmà ste còse da coj ch'as chërdo d' savèj e d'esse inteligent e ch'it l'has arvelaje a le masnà. A l'é parèj, Pare, përchè parèj a l'é piasute.  Ël Pare a l'ha dame tute le còse an man. Gnun a conòss ël Fiel sednò 'l Pare e gnun a conòss ël Pare sednò 'l Fieul e chi 'l Fieul a l'avrà bin vorsù féje st' arvelassion. Vnì da mi tùit vojàutri ch'i seve strach e carià, e mi iv daraj arpòs. Buteve an sël còl mè giov e amprendi da mi, ch'i son gentil e ùmil ëd cheur, e i trovreve l'arpòs che vòstr' ànime a l'han da manca, përchè mè giov a l'é 'n bel fé portelo e mè càrich a l'é nen ëd pèis".

https://sites.google.com/site/bibiapiemonteisa/testament-neuv/evangeli-d-mat/mat-11

Salm 45

Ël Salm 45 a l'é 'n poema romàntich ch'a celebra le nòsse d'un re davìdich a na bela principëssa. Ël poeta a làuda 'l re për soa valentìa militar e angagg për la giustissia. A esorta la sposa a esse fidel al re, e a varda con spetativa 'l dì che 'l mariagi a sia benedì con na fiolansa regal. Ël Testament neuv a lo interpreta 'd manera spiritual coma prefigurassion dël trionf dël Crist e 'd sò "mariagi" con ël pòpol ëd coj ch'a saran salvà.

Per ël diretor dla mùsica, conforma 'l ton "Liri", dai Koraita, na poesia bin scrita, un cant d'amor. Na bela canson a dësborda da mè cheur.

Mi i adressa costi vers a 'n re; mia lenga a l'é tanme na piuma d'un scriba an gamba.
Ti't ses l'òm pì bel ch'a-i sìa. Paròle 'd grassia a son stàite versà an sij tò làver: për sòn De at acòrda 'd benedission ch'a finìran mai.
Sangia ai tò fianch toa spa, ò gajard guerié; fate v
​ëdde an tut tò splendor maestos.
Fate vëdde an tuta toa majestà e sie vitorios! Cavalca anans për fé trionfé la vrità e la giustissia, parèj che toa man drita a compissa dj'at potent.
Toe flecie a son molà e a intro drint' ai cheur dij nimis dël re. Ëd nassion a dròco ai tò pé.
Tò tròno, ò De, a sarà mai campà giù. Toa cavija regal a l'é na cavija 'd giustissia.
Ti 't l'has a cheur la giustissia e 't l'has an ghignon la malissia. A l'é për lòn che Nosgnor, tò De, a l'ha onzute con l'euli dla gòj e a l'ha butate pì àut che tùit ij tò compagn.
Toe vestimenta a son tute ampërfumà 'd mira, àloe e canela. Dai palass spatussant a ven na musica d'ëstrument a còrda ch'at fà avèj-ne gòj.
Antrames ij tò òspiti a-i é 'd principësse. Toa sposa a sta a tòa drita e a l'ha adòss giojera pressiosa fàita dl'òr ch'a ven da l'Ofir.
Scota, ò principëssa, varda e fà atension! Dësmentia dël tut ël paìs d'andoa ch'it ven-e e toa famija!
Antlora 'l re a sarà 'nciarmà da toa blëssa. Dòp tut, chiel a l'é 'l tò signor. Sie sogetà a chiel!
Dij sgnor da Tir a sërcran tò favor e at portran un cadò.
La principëssa a compariss an tut sò splendor: a l'ha adòss colan-e ëd perle e a l'é vestìa 'd brocard ornà d'òr.
Con ëd veste brodà chila a l'é scortà anvers ël re. Le damisele d'onor che la cudisso ven-o dapress a chila e at la pòrto.
L'argioissansa dla procession a l'é granda: adèss a intro ant ël palass dël re.
Ij tò fieuj a daran séguit a la dinastìa dij tò vej. Ti ij faras dij prinsi për tut ël paìs
Mi i proclamraj tò grandeur da generassion a generassion: antlora le nassion at laudran për sèmper.

https://sites.google.com/site/bibiapiemonteisa/testament-vej/salm/salm-45