sabato 28 marzo 2015

Na bon-a assion anvers ëd Gesù (Bibia piemontèisa, 29/3/2015)


Letura completa dël capìtol 14 dë Marc (vardé 'l test ambelessì).

Un don d'arconossensa. "A-i mancava doi a la festa 'd Pasqua e dij Pan sens' Alvà. Ij cap dij sacerdòt e ij magister ëd la Lej ancora a sercavo n'ocasion për ciapé Gesù për furbaria e masselo,  ma nen durant le celebrassion dla Pasqua, për tëmma 'd na solevassion dël pòpol. Ant ël mentre ch'a l'era a Betania, ant la ca 'd Simon (n'òm ch'a l'era stàit lebros) e ch'a disnavo, a l'é rivaje na fomna con un vas d'alabaster pien ëd përfum ëd nard pur, ëd gran' pressi. A l'ha dovertalo e a l'ha vërsà 'l përfum an sla testa 'd Gesù. Quand ch'a l'han vëddù lòn, però, a quejdun ëd coj ch'a j'ero a tàola con lor a l'é montaje la flin-a. A disìo: "Përché sgairé parèj tut col përfum ch'a costa? A l'avrìa podusse vende për pì che tërsent dëné e dovrà l'arzan pr' ij pòver!" e l'arprociavo fòrt. Ma Gesù a l'ha replicà: "Lassela sté! Përché feje dj'osservassion? A l'ha fàit na bon-a assion anvers ëd mi. Përch' i l'avreve sèmper ëd pòver con vojàutri e i podreve feje 'd bin tute vòlte ch'i vorereve; ma mi i l'avreve nen sèmper. Sta fomna a l'ha fàit lòn ch'a podìa fé: a l'ha onzù d'euli mè còrp prima dël temp prontandlo për la sepoltura. In vrità iv diso ch' an qualonque leugh dël mond ch'a sarà predicà cost evangeli a sarà 'dcò arcordà costa fomna e a spiegran lòn ch'a l'ha fàit" (March 14:1-9).


Ël nòm pì grand. "Ch'a i sia donca an vojàutri l'istèss sentiment ch'a-i era an Gesù Crist. Chiel, an efet, combin ch'a l'era Nosgnor, a l'ha nen considerà l'egualiansa con Dé coma queicòsa da ambranchesse, ma a l'é svoidasse, a l'é bassasse coma 'n servidor, a l'é dventà parèj 'd tùit j'àutri, òm fra j'òm. A l'é umiliasse e a l'é dventà ubidient fin-a a meuire, ansi, gnente meno che a meuire an s'na cros. A l'é 'dcò për lòn che Dé a l'ha esaltalo fòra mzura e ch'a l'ha daje 'n nòm ch'a l'é dzora 'd minca àutr nòm, parèj che al nòm ëd Gesù tùit as buto an ginojon - daspërtut ch'a sio: an cel, an tèra o sot-tèra, e parèj che minca lenga a confessa che Gesù Crist a l'é 'l Signor, a la glòria 'd Dé 'l Pare" (Filipèis 2:5-11)

Òm dij dolor. "Avèj pietà ‘d mi, përchè i son sagrinà! Ij mè euj a son dventà gonfi për la suferensa. I l’hai perdù mia fòrsa. Mia vita a l’é ‘n camin a finì ant ël dolor e i mè agn ant ij lament.) Për motiv ëd tùit ij nemis ch’i l’haj, la gent am dëspressia; ij mè vzin a son dësconcertà ‘d mia soferensa; coj ch’am conòsso a l’han sgiaj ëd mia condission; coj ch’am vëddo për la stra a giro ‘l canton e a fan finta ‘d gnente. Tùit a l’han dësmentiame coma ch’as dësmentia coj ch’a son mòrt. Mi i son dventà dësùtil coma ‘n vas rot. I l’hai bin sentù lòn che fin-a tròpi a diso, le neuve afrose ch’a ven-o da tute le part. A fan dij complòt contra mi, a studio mach coma feme fòra. Malgré tut, i l’hai fiusa an ti, Signor! I fortìsso: Ti t’ses mi De! T’ses ti ch’it fisse ‘j termo ‘d mè destin. Delivërme da la potensa dij mè nemis e da coj ch’am dan adòss. Sorij a tò servidor! Delivërme për motiv ëd toa fidelità!" (Salm 31:9-16).

Ël sërvent dël Signor. "Ël sovran Signor a l'ha dame Soe paròle 'd sapiensa: për lòn i sai coma giuté coj ch'a son sfinì e dëscoragià. Coma ch'as fa con ij dissépoj, la matìn ëd minca dì Chiel am dësvija e am rend atent pr' amprende Sò volèj. Ël sovran Signor a l'ha parlame e i l'hai scotalo. I l'hai nen faje 'd resistensa e i l'hai nen viraje le spale. I l'hai porzù la schin-a a coj ch'am vorìo foëtteme e le ciafele a coj ch'a vorìo s-ciancheme la barba. I l'hai nen stërmà mia facia da coj ch'a vorìo sbefieme e scraceme adòss. Contut, ël sovran Dé am agiuda e për lòn i sarai mai batù - ch'as faso gnun-e ilusion! I stago a testa àuta e i rendo mia facia dura tanme na ròca. I sarai mai dsvergognà. Col ch'am rendrà giustissia a l'é 'n camin ch'a riva. Chi ch'as ancalerà 'ncora a 'ncolpeme? Andoa ch'a son finì ij mè acusator? Ch'a ven-o fòra! Ël Signor Dé a sta da la mia part! Chi mai podrà-lo condaneme? Tùit ij mè nemis a saran dësblà tanme na ròba veja mangià da le càmole" (Isaia 50:4-9).

giovedì 19 marzo 2015

A veulo conòsse Gesù (Bibia piemontèisa, 22.3.2015)




"Àor, an tra 'd coj ch'a l'ero montà për adoré 'l Signor a la festa, a-i ero 'dcò dij grech. A son vnù da Flip a feje na visita, përché a savìo che chiel a l'era da Betsàisa an Galilèa. A l'han dije: "Monsù, i vorìo tant ëd podèj ancontré Gesù!". Flip a l'ha dijlo a Andrea, e Andrea e Flip a son andàit a fejlo savèj a Gesù. E Gesù a l'ha risponduje: "L'ora a l'é vnùa ch' ël Fieul ëd l'òm a l'ha da intré ant Sua glòria. An vrità iv diso: 'Se la gran-a 'd forment, quand ch'a tomba 'nt tèra, a meuir nen, a resta tuta sola; però, s' a meuir, a porta 'd frut bondos. Coj ch'as ambranco a soa vita 'd lor an sla tèra, a la perdran, ma coj ch'a son dispòst a perdla, a la goerneran për la vita eterna. Se quejdun a veul esse mè dissépol a venta ch'am séguita, përchè ij mè sërvitor a deuvo esse là 'nté ch'i son mi. Ël Pare a rendrà onor a col ch'am serv. Për adess l'ànima mia a l'é conturbà. Còs é-lo chi l'hai da di? Pare, salvame da cost' ora? Ma 'l motiv ëd mia vnùa a l'era propi col ëd rivé a cost' ora! Pare, glorifica Tò nòm". Antlora na vos a l'é vnùa dal cel ch'a disìa: "I l'hai già glorificalo e i lo glorifichrai ancora!". Quand che la gent ch'a-i era là a l'ha sentì sta vos, a disìa ch'a l'era stàit un tron; d'àutri, però, a disìo: "N'àngel a l'ha parlaje!". Antlora Gesù a l'ha dije: "Sta vos a l'é nen vnùa për mi, ma për vojàutri!". A l'é rivà 'l moment ëd la condan-a 'd cost mond: adess Sàtana, ël prinsi 'd cost mond a sarà campà fòra! MI, peuj, quand i sarai levà da la tèra, i tirerai tuti a mi". Àor, Gesù a disìa lòn për mostré 'd che manera chiel a l'avìa da meuire" (Gioann 12:20-33).

Predicassion an italian:  Sante aspirazioni: realizzate in Gesù (Giovanni 12:20-26).

Del tut qualifica! "A l'é 'dcò për lòn che 'l Crist a l'ha nen atribuìsse la glòria d'esse 'n gran' sacerdòt. Nò, a l'é stàit sernù da Dé, ch'a l'ha dije: "Ti 't ses mè fieul. Ancheuj i son dventà tò Pare". Ant n'àutr pass i trovoma che Dé a l'ha dije: "Ti 't ses sacerdòt për sèmper second l'òrdin ëd Melchisedech". Ël Crist, durant soa vita mortal, as adressava a Dé, ch'a podìa salvelo da la mòrt, an pregandlo e suplicandlo con ëd grand crij e lerme. Dé a l'ha scotà soe preghiere për motiv ëd soa divossion ancreusa.  Combin che Gesù a l'era 'l Fieul ëd Dé, a l'ha 'mprendù l'ubidiensa dai patiment ch'a l'ha avù. A l'é për lòn che Dé a l'ha diciaralo dël tut qualificà pr' esse 'n përfet gran sacerdòt, tant ch'a l'é dventà la sorgiss dla salvëssa eterna për tuti coj ch'a-j ubidisso. Dé a l'ha proclamalo gran' sacerdòt second l'òrdin ëd Melchisedech" (Ebreo 5:5-10).

Lavme Signor! "Un salm ëd David, quand ël profeta Natan a l'é 'ndait da chiel për butelo dë 'dnans a soe responsabilità dòp che David a l'avìa comëttù n'adulteri con Betsabé. Àbie pietà 'd mi, ò Dé, për Tò amor. Për toa gran' misericòrdia, gavme d'adòss le mace dij mè pecà. Lavme da mia colpa; purificame da mè pecà, përch'i arconòsso d'essme arvoltà contra Ti; mè pecà am tormenta dì e neuit. Contra Ti, e mach contra Ti i l'hai pecà. I l'hai fàit lòn ch'a l'é mal ai tò euj. I arconòsso che la sentensa contra mi ch'it l'has fame nunsié a l'é giusta. An tò verdet ëd condan-a Ti't ses sensa rimprocc. I arconòsso ch'i son nassù ant la colpa - éh, fin-a dal moment medésim che mia mare a l'ha concepime i l'hai da considereme 'n pecator. Ti 't apressie la vrità al fond dël cheur e ti't veule ch'i l'abia drinta mi 'd saviëssa. Sbrinciame d'eva e i vnirai pur; lavme e i vnirai pì bianch ëd la fiòca. Ò, dame andarera la gòj ch'i l'avìa na vòta - Ti 't l'has crasame: adess fame torna argiojisé.  Varda pì nen ij mè pecà; gavme la macia 'd mia colpa. Crea 'n mi un cheur ch'a sia polìd, ò Dé; arneuva an mi në spirit ëd fidelità. Bandiss-me nen da Toa presensa; gavme nen Tò Spirit Sant. Fame sente 'ncora la gòj 'd Toa salvëssa e rendme l'anvìa 'd esse un ch'at scota. Antlora i mostrerai toe vie ai pecator e lor a 'rtornaran a Ti coj ch'a t'han bandonate" (Salm 51:1-13).

A butrà Soe lej an nòstr cheur. "A vnirà 'l dì," a dis ël Signor, "ch'i farai n'aleansa neuva con la gent d'Israel e 'd Giuda. A sarà nen coma cola ch'i l'avìa fàit con ij sò antich, quand ch'i l'avìa pijaje për la man e portaje fòra dal pais d'Egit. Col'aleansa lor a l'han trasgredija, combin ch'i-j vorìa bin tanme 'n marì a veul bin a soa fomna", a dis ël Signor.  Costa-sì a sarà l'aleansa ch'i farai con ël pòpol d'Israel ant col dì-là," a dis ël Signor, "i butrai mia lej përfond ant lor, i la scrivrai an sò cheur. Mi i sarai sò Dé e lor a saran mè pòpol. Antlora lor a l'avran pì nen da manda 'd mostré ai sò vzin e dì: 'I dovrìe conòsse 'l Signor', përchè tuti, dal pì cit al pì grand, am conossran già," a dis ël Signor, "e mi i përdonrai soa gramìssia e i m'arcordrai pì nen ëd ij sò pecà" (Geremia 31:31-34).


mercoledì 18 marzo 2015

La dësfida e l'apel ëd l'Arfòrma


Ant ël sécol XVI lë Spirit ëd Dé a l'ha fàit seurte ant la cristianità dl'Euròpa un gran' moviment për l'arfòrma dla Cesa. A l'era tuta fondà an sla dëscoerta che tanti a l'avìo torna fàit ëd le Scriture sante (la Bibia), ch'a conten-o 'l messagi génit e original ëd Gesù Crist e 'd Sò Apòstoj.

A l'avìo 'dcò osservà coma col mëssagi a quadrèissa pròpi nen con tante chërdense, pràtiche e tradission ch'a l'avìo mostraje fin-a da cit e ch'a l'ero presentà coma "cristian-e". An efet, dai temp ëd la cesa antica, tante còse a l'ero cambià, nen për ël mej, ma për ël pes. Tante chërdense e pràtiche pagan-e a l'ero stàite seurbìe da la Cesa tant da guasté, da corompe, col messagi original e da felo dventé "quejcòs d'àutr".

Ël messagi dl'Evangel ëd Gesù Crist a l'era stàit stërmà a la gent e fin-a proibì. A l'é parèj ch'a l'han protestà contra coj abus (për lòn a son stàit ëdcò ciamà "protestant") e a l'han fàit torna "quadré" soa fé e pratiche 'd lòr con la nòrma, la régola dlë Scriture sante.

A l'é l'istess ancheuj: quand ch'as dëscheuvr ël messagi génit e original ëd Gesù Crist ant le Scriture sante is rendoma cont ch'a-i son tante le còse "ch'a van nen" an nòstra vita, chërdense e pratiche. Antlora, grassie a Dé ch'a l'ha fane dëscheurvì Soa Paròla scrita, nòstra vita e nòstra fej a comensa a cambié për fela torna quadré con la volontà 'rvelà 'd Dé.

A l'é parèj che l'arfòrma da la Cesa a prinsipia da noi medésim. An ardrissant nòstra vita second ij criteri dla Paròla 'd Dé, as ardrisso 'dcò nòstre famije, nòstra cesa, e nòstra società. Tant a l'é da cambié, ma is perdoma nen ëd coragi. Con l'agiut ëd Dé na vita neuva a peul sorte da la necessaria nòstra arfòrma moral e spiritual.

A l'é na dësfida e n'apel.

venerdì 13 marzo 2015

"I l'eve da nasse n'àutra vira" (La Bibia piemontéisa, 15.3.2015).

"I l'eve da nasse n'àutra vira", a dis Gesù a n'òm ch'antlora a l'era nen manch maravijà 's sente lòn ch'i lo soma nojàutri ancheuj. An sto mond, a l'é ciair a tuti, le còse a van nen bin. A basta nen consijé, esorté, cissé, possé la gent a fé mej: a resto sèmper j'istess, a cambio nen. A.i é quejcòsa a la rèis ëd ël cheur uman ch'a va nen e ch'a deuv cambié. Gesù a dis ch'a venta "nasse n'àutra vira" "da l'àut", da Dé, dventé "creature neuve". Mach Gesù a peul rendlo possibil, e për lòn Chiel, ancora ancheuj, a dev esse elevà tant da tiré 'd gent a andeje dapress coma Sò dissépol, e lor a dventran person-e neuve. Sto-sì a l'é ël test bìiblich ëd sta sman-a.



Gesù e Nicodemo. Aora, a-i era n'òm d'ij Farisé ch'as ciamava Nicodemo e che a l'era un ëd ij cap dij Giudé. Sto-sì a l'é vënù ëd neuit da Gesù e a l'ha dije: "Rabbi, i savoma che ti 't ses ën magìster mandà da Nosgnor, përché gnun a podrìa fé ij sègn miracolos che ti't fas se Dé a fussa nen con chiel". E Gesù a l'ha risponduje: "An vrità, an vrità mi it diso: 'Se queidun a nass nen n'àutra vira [4] a podrà nen vëdde 'l regn ëd Nosgnor'". Nicodemo a-j dìs: "Com é-lo che quaidun a peussa nasse n'àutra vira quand ch'a l'é vej? Col-là sicur a podrìa nen intré torna ant la pansa 'd soa mare për nasse na sconda vira? Nen vera?". Gesù a l'ha rësponduje: "An vrità, an vrità mi it diso: 'Se quejdun a nass nen da l'eva e da lë Spirit a podrà nen intré ant ël regn ëd Dé. Lòn ch'a nass dla carn a l'é carn, e lòn ch'a nass da lë Spirit a l'é spirit. Sta nen stupì 'd lòn ch'i l'hai dite. A venta che vojàutri i nasse n'àutra vira. Ël vent a bofa andova ch'a veul, e ti't na sente ël son, ma ti 't sas nen da 'ndoa ch'a ven e andua ch'a va. A l'é l'istess për coj ch'a nasso da lë Spìrit. Nicodemo a l'ha domandaje: "Com é-lo che ste còse a peulo fesse?".) Gesù a l'ha rësponduje: "Ti 't ses ën magìster an Israel e ti 't conosse nen ste còse? An vrità, an vrità i't diso: 'Lòn ch'i savoma i lo disoma e i podoma testimonié mach ëd lòn ch'i l'oma vëddù. Për lòn vojàutri i peule nen aceté nòstra testimoniansa. Se i l'hai dive lòn ch'a l'é dë stò mond e vojàutri i-j chërde nen, com é-lo che i podreve chërde s'iv parlo ëd còse del cel? Gnun a l'é montà sù al cel sedësnò col ch'a l'é calà giù dal cel, visadì ël Fieul ëd l'Òm. Giusta coma Mosè a l'avìa alvà ël serpent ant ël desert, parèj a venta che 'l Fieul ëd l'Òm a sia alvà sù, për fé che chionque a chërd an Chiel a perissa [6] nen ma a l'abia vita eterna. Përché Nosgnor a l'ha tant vorsù bin al mond ch'a l'ha dàit Sò Fieul ùnich, për che chionque a chërd an Chiel a perissa nen ma ch'a l'abia vita eterna. An efet Nosgnor a l'ha nen mandà Sò Fieul ant ël mond për condané 'l mond, ma përché 'l mond al sìa salvà da Chiel. A-i é gnun-a condan-a për col ch'a chërd an Chiel, ma col ch'a chërd nen an Chiel a l'é già stàit condanà për avèj nen chërdù ant ël nòm ëd ël Fieul ùnich ëd Dé. Ël giudissi 'd condana a l'é fondà an sël fàit che la lus a l'é vnùa ant ël mond m' a l'han preferì  'l top a la lus, përché lòn ch'a fasìo a l'era nen bon. An efet, tuti coj ch'a fan lòn cha l'é nen bon a l'han la lus an òdio e as avzino nen a la lus përchè a l'han tëmma che lòn ch'a fan a sìa dëscuvert, ma coj ch'a fan lòn ch'a l'é giust a ven-o a la lus përchè dj'àutri a peusso vëdde che lòn ch'a fan a l'é second la volontà 'd Dé. (Gioann 3:1-21). Spiegassion an italian: Emettete la vostra sentenza (Giovanni 3:14-15).

La serp d'aram. "Antlora 'l pòpol d'Israel a l'é partì për ël Mont Hor an ciapand la stra ch'a va vers ël Mar Ross për argiré la tèra 'd Mòab. Ël viagi, però, a l'era tròp long e 'l pòpol a l'ha perdù la passiensa e a parlava contra Dé e contra Mosé. A disìa: "Përchè i l'eve fane seurte da l'Egit mach për meuire ambelessì ant ël desert? A-i é gnente da mangé ambelessì e gnente da bèive. E peuj i l'oma già la nàusia 'd sta mana ch'a sa 'd gnente!". A l'é parèj ch' ël Signor a l'ha mandaje 'd serp velenose ch'a-j mordìo, e vàire israelita a na son mòrt.  E 'l pòpol a l'é vnù da Mosè e a l'ha dije: "I l'oma fàit un pecà quand ch'i l'oma parlà contra 'l Signor e contra ti. Prega 'l Signor ch'a fassa 'ndé via cole serp!". Mosé, antlora, a l'ha 'ntërcedù a favor dël pòpol, e 'l Signor a l'ha risponduje parèj: "Fate na réplica 'd na serp velenosa e tachla a na pertia. Tùit coj ch'a son stàit mordù a vivran se mach a la vardo!". Antlora Mosè a l'ha fàit na serp d'aram e a l'ha tacala ansima na pertia. Quand che quejdun a l'era mordù da na serp e a vardava la serp d'aram as salvava la vita!" (Nùmer 21:4-9).

Salm 107:1-3; 17-22 - "Ringrassié 'l Signor, përch' a l'é brav, përché Sò amor fedel a dura për sèmper! Ch' ij riscatà dal Signor, coj ch'a son stàit salvà da la potensa dij sò nemis ëd lor, ch'a lo faso savèj a tùit! Përché Chiel a l'ha archeujì j'esilià da tùit ij pais, da l'alvant e dal ponent, dal nòrd e dal mesdì. (...)  A-i ero 'd coj ch'as portavo coma 'd fòj; a l'ero arvirasse e a patìo për ij sò pecà. A podìo nen soporté gnanca la vista 'd ròba da mangé e a picavo a l'ùss ëd la mòrt . Sagrinà coma ch' a l'ero, a l'han crijà: "Signor, giutane!" e Chiel a l'ha salvaje da l'aflission. A l'ha mandaje Soa Paròla e a l'ha varije, ambrancandje da l'ùss ëd la mòrt. Ch'a làudo 'l Signor për Sò grand' amor e për le meravije ch'a l'ha fàit për lor! Ch' a ofrisso 'd sacrifissi 'd ringrassiament e ch' a canto con gòj a rësguard ëd ste assion gloriose!" (Salm 107:1-3;17-22).

Da la mòrt a la vita. " A-i era 'n temp che vojàutri i j'ere mòrt për motiv ëd vòstra disubidiensa e ij tanti vòstri pecà. I l'avìe pijà l'andi 'd vive ant ël pecà, second ch'as costuma ant cost mond. e i scotave mach ël diav, ch'a l'é 'l comandant ëd le potense dël mond invisìbil. A l'é chiel lë spirit ch'as tant dà da fé ancheuj ant ij cheur ëd coj ch'as arfuso 'd fé l'ubidiensa a Dé. Tuti nojàutri na vòlta i vivìo 'dcò parèj: i seguitavo mach j'anvìe passionaj e j'inclinassion ëd nòstra natura 'd pecator. I j'ero 'd natura l'oget ëd l'ira 'd Dé, tanme tuti j'àutri. Dé, contut, ch'a l'é rich an misericòrdia e ch'an veul tant bin, bele se i j'ero mòrt për motiv ëd nòstri pecà, a l'ha dane vita quand ch'a l'ha 'rsussità Crist dai mòrt. (A l'é mach për la grassia 'd Dé ch'i seve stàit salvà!).  Chiel a l'ha fane arsussité ansema a Crist e sté setà con Chiel ant ij cej, përchè a l'ha butane 'n comunion con Gesù Crist. A l'é parèj che Dé a l'ha rendune l'esempi da mostré a le generassion ch'a vniran ëd la richessa sensa paragon ëd Soa grassia e bontà anvers a nojàutri, coma ch'a l'é mostrà ant lòn ch'a l'ha fàit për noi an Crist Gesù. Dé a l'ha salvave për grassia quand ch' i l'eve chërdù: a l'é nen quejcòsa ch'i l'eve merità an quej manera, ma a l'é 'n don che Dé a l'ha fave. La salvëssa a l'é nen n'arcompensa për avèj fàit quejcòsa 'd bon: gnun a peul vantessne! A l'é Chiel ch'a l'ha fàit quejcòsa 'd neuv an nojàutri: a l'ha torna creane in Crist Gesù, parèj ch'adess i podoma fé 'd còse bon-e, cole che Chiel a l'a prontà tant temp fa përchè i-j fèisso" (Efesin 2:1-10).

lunedì 9 marzo 2015

Géner ëd tradussion bibliche


A-i son tre géner ëd tradussion bibliche: paròla për paròla, pensé për pensé e paràfrasi.


Na tradussion paròla për paròla a l’é ‘n tentativ ëd volté minca paròla ebràica o greca con na paròla piemontèisa ch’a peussa corispondje, volté ‘l significà ‘d paròle sìngole ant na sequensa sintàtica pì o meno precisa. Cost métod a l’é ciamà ëd “equivalensa formal”. L’equivalensa formal a mira a ‘rmarché la fidelità ai detaj dël léssich e la strutura gramatical dla lenga original. Na tradussion paròla për paròla a l’é pì dificil d’antende, dzurtut quand ch’ a-i son ëd manere ‘d dì ch’a son nen dovrà ant nòstra lenga e ant la cultura moderna. An efet, pì lontan-a ch’a l’é la lenga-sorgiss da la lenga-bu, pì dificil a podrìa esse la comprension ëd na tradussion literal. D’àutra part, l’equivalensa formal a peul quejvòta permëtte ai letor ch’a l’ha dimestiëssa con la lenga-sorgiss ëd vëdde coma ch’ ël significà a l’era esprimù ant ël test original, përché sòn a guerna - sensa volteje - le manere ‘d dì e jë strument ëd la retòrica antìca. Con la tradussion paròla për paròla a-i sèmper l’arzigh nen mach ëd nen fé comprende al letor lòn ch’ ël test a veul dì, ma ‘d creé ‘d malintèis, dj’ideje sbalià, còse che, quand che ‘l test biblich a l’é stàit scrit, a j’ero nen intèise parèj.

La tradussion pensé për pensé (o “sens për sens”) a l’é ‘n tentativ ëd esprime la significassion ëd minca frase o paràgrafo dla lenga original ant un piemontèis sempi e ‘l pì posibil corent sens’ esse lià a minca paròla original. Cost métod a l’é ‘dcò ciamà ‘d “equivalensa dinàmica”. L’ideja a l’é che ‘l tradutor a dovrìa volté ël test original parèj che l’efet ëd la tradussion an sël letor a sia pì o meno l’istess che l’efet che ‘l test-sorgiss a l’avìa an sël letor ch’a lo capìa an col temp-là . La tradussion “pensé për pensé” a considera la lesibilità pì ‘d pèis che preservassion ëd la strutura gramatical original. Costa sòrt ëd tradussion, però, a sarìa nen tant da dovresse për dij studi biblich ancreus, ma coma prima dreta an sël test, na tradussion da dovresse për la divulgassion. A l’é parèj che se ‘l letor a conòss nen le lenghe originaj dla Bibia, as arcomanda sèmper ëd fé ‘l confront con d’àutre version (an italian o an d’àutre lenghe). A-i é gnun-a version nassional ch’a peussa dé, mach daspërchila, la significassion pien-a del test original. Pì ‘d confront ch’as fà, mej ch’a l’é.

Na paràfrasi a l’é na tradussion ch’a l’ha ‘l but prim ëd trasmëtte ‘l messagi dla Bibia and na lenga sempia e fàcil da comprende sensa consideré tant j’espression paròla për paròla e fin-a ij pënsé për pensé dle lenghe originaj. An efet, l’autor ëd le paràfrasi a dà soa antërpretassion del test, a fà ‘d gir ëd paròle, as përmet ëd fé ‘d “license poétiche” ch’a lasso ‘n grand ëspassi a d’ideje personaj. Le paràfrasi dla Bibia a son da identifichesse con ël nòm ëd col ch’a l’ha faje o con ij sò editor e lassé ‘l letor a decide la fiusa ch’a l’ha da deje.

Nòstra version dla Bìbia piemontèisa a podrìa disse ch’a va “an mes” tra ij prim doi géner. A l’é da consideresse dzurtut na tradussion pensé për pensé, n’equivalensa dinàmica - ël pensé ‘d minca vers o dle part dël vers - ma, quand ch’a la rendission as slontan-a da la forma ch’a pija ant le version tradissionaj paròla për paròla (cole ch’ ël letor a l’é miraco pì costumà a sentje o a lesje), la nòta al pé dla pagina a lo s-ciairìss e a dà la forma ch’aj corespond pì leteral. An efet, nòstra version a dovra le nòte për dé ‘d spiegassion ëdcò quand ch’a le nen possibil semplifiché tròp ël test e ch’as deuv për fòrsa conservé la fòrma original, bele s’a podrìa nen esse fàcil da capì da tuti.

An tùit ij cas, a-i é sèmper da ten-e an considerassion che, për minca tradussion, a-i é ‘d presupòst ch’ a na stan a la base e ch’a esercito na quej influensa an sla sèrnia dle paròle ch’a-i son dovrà. Ël prim presupòst ch’i nl’oma nojàutri a l’é che la Bibia a l’é nen “un liber qualsëssia, ma che la Bibia a trasmët la Paròla ‘d Dé. Sossì a rend na tradussion quejcòsa ch’a deuv esse fàita con ël pì grand rispèt da ‘n chërdent ch’a l’é dispòst sèmper a aceté lòn ch’a-i trova, bele ant ël cas ch’a podrìa essje nen d’acòrdi o ch’a-j “fa problema”. La paròla ‘d Dé a l’é lòn ch’a l’é, s’a-j pias o meno. As peul nen adatesse “a la sensibilità” ëd gnun!

A la fin, për nojàutri a l’é ‘dcò ‘d pèis che la tradussion as arfassa a la tradission ëstòrica dle cese cristian-e. I l’oma d’anventé gnente ‘d neuv né i l’oma dëscheurvù gnente ‘d neuv. Nòstra tradussion a deuv esse sèmper “an sintonia” con la magioransa dle version bibliche ch’a son già dovrà da la pì part ëd le cese cristian-e. A l’é për sòn che nòstra tradussion a veul avèj ‘n caràter ecuménich: tut lòn ch’i publicoma a l’é stàit comparisionà con le bibie pì spantià an diverse lenghe.

giovedì 5 marzo 2015

Fé nen ëd la cà 'd mè Pare 'n mercà! [Proget Bibia piemontèisa, 8 Mars 2015].

Leture bìbliche dël lessionari - 8 Mars 2015 - Tersa Duminica 'd Quarésima



La purificassion dël templ.  Dòp ëd lòn Gesù a l'é calà a Capèrnaom ansem' a Soa mare, ij Sò frej e ij Sò dissèpoj, ma a son staje pòch. Përchè la Pasqua dj'Ebreo a l'era davzin-a, Gesù a l'é montà a Gerusalem.  Ant le cort del Templ Gesù a l'ha trovà 'd gent ch'a vendìo 'd beu, ëd feje e 'd colomb për ij sacrifissi. A l'ha vëdduje 'dcò ij cambista che, setà ai sò taulin, a marcandavo. Con ëd còrdin a l'ha fasse, antlora, un foèt e a l'ha scassà tuta cola gent fòra dal templ con le soe feje e ij beu. A l'ha peuj campà a tèra ij dné dij cambista e a l'ha stravacà ij sò taulin. A coj ch'a vendìo 'd colomb a l'ha dije: "Porté via da sì tute ste ròbe e fé nen ëd la cà 'd mè Pare 'n mercà". Antlora ij Sò dissèpoj a son arcordasse dla professìa ch'a dis: "Ant mè cheur a brusa la passion për toa ca". A l'é parèj che ij cap ëd j'ebreo a l'han dije: "Lòn ch'it fas? Se Nosgnor a l'ha date l'autorità 'd fe tut ës brut ciadel, mostrene 'n segn miracolos ch'a lo peussa prové!".  Gesù a-j rispond: "Campé giù sto templ, e an tre dì i lo butrai torna 'n pé!".) E ij cap ëd j'ebreo a-j diso: "A-j son vorsuje quarant 'e ses agn për fabriché sto templ, e ti't vories torna butelo 'n pé an tre dì?". Ma Chiel a parlava dël templ ëd sò còrp. Quand che peuj Gesù a l'é stàit arsussità dai mòrt, ij Sò dissépoj a son arcordasse ch'a l'avìa dìje lòn e a l'han chërdù a la Scritura e a còsta paròla 'd Gesù.  A càusa dij segn miracolos ch'a l'avìa fàit mentre ch'a l'era a Gerusalem ant ij dì dla Pasqua, a son tanti coj ch'a l'han chërdù an Chiel. A nen fidesse 'd lor, però, a l'era Gesù, përché a conossìa bìn la natura uman-a. A-i era nen da manca che a-j diseisso [7] coma ch'a l'é fàit l'òm" [Gioann 2 (13-22)]. Predicassion an italian an còst test: http://riforma.net/index.php?title=Studi_biblici/Giovanni_2:12-22

Ël messagi dla cros. "An efet, un messagi ch'a parla dla cros a l'é considerà na folairà da coj ch'a son an sla stra dla perdission, ma për nojàutri, che Dé a l'é 'n camin a salvé, a l'é la potensa 'd Dé, dagià ch'a l'é scrit: "I distruvrà la sapiensa dij savant e i rendrà inùtil l'inteligensa dj'inteligent". Dov' é-lo 'l savant? Dov' é-lo col ch'as n'antend ëd la lej 'd Mosé? Dov' é-lo 'l disputàire ëd cost mond? E-lo nen vera che Dé a l'ha rendù na folairà la sapiensa 'd cost mond? Dàit che Dé, an Soa sapiensa, a l'ha vëddù che 'l mond a l'avrìa mai conossùlo për ël mojen dla sapiensa uman-a, Chiel a l'ha avù la compiasensa 'd salvé coj ch'a chërdo për ël mojen dla "folairà" 'd lòn che nojàutri i predicoma.) A l'é na folairà pr' ij Giudé, ch'a ciamo mach 'd vëdde 'd segn miracolos dal cel e a l'é na folairà pr' ij Grech, ch'a serco mach ëd sapiensa uman-a, ma nojàutri i predicoma 'n Crist butà 'n cros, che pr' ij Giudé a l'é në scandol e pr' ij Grech a l'ha gnun sens. Nopà, për coj ch'a son ciamà a la salvëssa, tant giudé che grech, a l'é Crist la potensa 'd Dé e la sapiensa 'd Dé, përché la sapiensa 'd Dé a l'é pì savent ëd la sapiensa uman-a e la dëbolëssa 'd Dé a l'é pì fòrta che la fòrsa uman-a" [1 Corinti 1 (18-25)].

Salm 19. "Për ël diretor dla musica. Salm ëd David. Ij cej a nunsio la glòria 'd De, la vòlta del cel an fà conòsse l'euvra 'd soe man. Un dì a fà passé 'd conossensa a l'àutr dì, e na neuit a 'rvela la grandëssa 'd De a n'àutra neuit. A l'é pa na lenga, a son pa 'd paròle ch'as peusso nen antende. Soa vos a 'rsona da part a part dla tèra, soe paròle a viagio fin-a a l'orisont pì lontan. Ant ël cel De a l'ha piantà na tenda për ël sol. Tanme në spos, ël sol a seurt da soa stansia da let. A l'é tanme n'òm fòrt ch'a l'ha gòj 'd fé soa cursa. Chiel a ven fòra da l'orisont ël pì lontan e a va da na part a l'àutra dël cel; a-i é gnente ch'a peussa scapé da sò calor. La lej dël Signor a l'é përfeta e a guerna la vita 'd coj ch'a l'oservo. Dle régole ch' ël Signor a l'ha stabilì as peul fidesse. A dan ëd sapiensa a coj ch'a l'han nen d'esperiensa. Ij precet dël Signor a son giust e a rendo gioios ël cheur. Ij comandament dël Signor a son pur e a 'nlumino j'euj. Ij comand ëd tëmme 'l Signor a son giust e a duro për sèmper. Ij giudissi ch'a l'ha dàit ël Signor a son degn ëd fiusa e dël tut giust. A l'han un valor pi grand dl'òr, fin-a da na granda quantità d'òr. A son pì doss dl'amel, fin-a pì doss dl'amel ch'a ven diret da 'n cotel d'avije. A l'é pròpi vera: tò servitur a trova ambelelà na guida moral sicura. Coj ch'a-j scoto a trovo na grand' arcompensa. Chi é-lo ch'a peul comprende tùit ij sò eror? Përdon-me ij pecà ch'i l'hai fàit për fala. An pì, ten lontan tò servitor dal comëtte dij pecà 'd presunsion, parèj che la faso nen da padron an mia vita. Antlora i saraj sensa rimpròcc, nossent ëd trasgression grossere. Che le paròle 'd mia bòca e la meditassion ëd mè cheur a sio agreàbil dëdnans a Ti, o Signor, mia fòrsa e mè Redentor!" [Salm 19].

Ij des Comandament. "Anlora Dé a l’ha prononsià tute se paròle-sì: “Mi. ël Signor, i son tò Dé, col ch’a l’ha fate seurte da la tèra d’Egit, da la tèra andoa ti j’ere s-ciav. It l’avras nen d’àutri dé ‘dnans a mi. Ti it faras nen ëd mistà scolpie ò na quàich simijansa dle còse ch’a stan sù an cel, o an sla tera o sot-tèra. T’it butras nen an ginojon dë 'dnans a cole ròbe-là për dij servissi religios, për che mi. ël Signor, i son un Dé gelos, ch’a castiga la colpa dij pare an sij fieuj fin-a la tersa e la quarta generassion ëd coj ch’am arnègo, e che smon-a soa benevolensa a mila ‘d generassion ëd coj ch’am veulo bin e ch’a ubidisso ai mè comandament. I dovraras nen ël nòm dël Senior fòra ‘d leu, përché ‘l Signor a lassara nen andé impunì chionque a dovra ‘l nòm dël Signor fòra ‘d leu. It visaras dël dì ‘d Saba e lo ten-ras da cont coma ‘n dì fòravìa . Ti’t podras travajé ses dì e fé an coj dì-là tut ël tò travàj,
 ma ël dì ch’a fà set a l’é ‘n dì consacrà a Nosgnor tò Dé. An col dì lì i faras nen dij travaj, nì ti, nì té fieul, nì toa fija, nì tò servidor, nì toa serventa, nì toe bestie, nì ‘l forësté ch’a stà an toa cà. përchè an ses dì Nosgnor a l’ha fàit ij cej e la tèra, e ‘l mar e tut lòn ch’a-i stà, e a l’ha arposasse ant ël dì ch’a fà set, parèj che Nosgnor a l’ha benedì ‘l saba e a l’ha consideralo fòravìa coma ‘n dì sant. Rend onor a tò pare e a toa mare, parèj che ti’t peusse vive motobin dj’agn an sla tèra che ‘l Senior tò Dé av dà. It sassineras nen. It comëttras nen n’adulteri. It robaras nen. It rendras nen na fàussa testimoniansa contra tò vzin. It susneras nen la cà ‘d tò vzin. It susneras nen la fomna ‘d tò vzin, nì sò servidur, nì soa serventa, ni sò beu, ni sò aso, ni 'd ròba qualsèssia ch’a sia dèl tò vzin" [Esod 20 (1-17)].