venerdì 26 dicembre 2014

A son butasse a contelo a tùit (Progèt Bibia piemontèisa, 28/12/2014)

Leture bìbliche dël lessionari - 28 Dzèmber 2014 - Prima Duminica 'd Natal

La Visita dij Bergé. "Àor, a-i ero lì davzin ëd bergé ch'a stavo 'nt ij camp e ch'a goernavo ij sò trop ëd feje ant la neuit. E n'àngel dël Signor a l'é presentasse dë 'dnans a lor e la glòria 'd Nosgnor a l'ha 'nvlupaje 'd lus tant che a na son ëstàit ëstravirà e son ësburdisse nen pòch. Ma l'àngel a l'ha dije: "Àbie nen tëmma përché, scoté bin, iv nunsio la neuva 'd lòn ch'a sarà 'n gran motiv d'alegrëssa për tut ël pòpol. Ancheuj, ant la sità 'd David, a l'é nassuve 'l Salvator. A l'é 'l Crist, ël Signor. Sossì a sarà për vojàutri 'n segn: i trovereve 'n cit fassà e cogià ant na grëppia". E 'd colp, ansema a l'àngel, a-i é staje na legion ëd l'armada dël cel ch'a laudava Nosgnor e ch'a disìa: "Glòria sia a Dé ant ij leugh pi àut! Che la pas a sia an sla tèra an mes a coj ch'a-j son agradì!". E a l'é rivaje che dòp che j'àngel a son andass-ne për torné 'n cel, ij bërgé a son disse tra 'd lor: "Andoma donca fin-a a Betleem, e vëdoma sta còsa ch'a l'é rivaje e che 'l Signor ha l'ha fane conòsse". A son donca 'ndàit an pressa e a l'han trovà Maria e Giusep con ël cit cogià ant na grëppia. E dòp avèj vëddulo, a son butasse a conté a tùit lòn ch'a-j era stàit dit ëd cola masnà; e tùit coj ch'a l'han sentulo, a son stàit stupì dle còse ch'a contavo ij bërgé. Marìa, da soa part, ëd tute ste paròle a na fasìa 'n tesòr e a pensava ant sò cheur còsa ch'a podèisso significhé. Ij bërgé, peuj, a son andass-ne glorificand e laudand Dé për tut lòn che l'avìo sentù e vëddù: tut a l'era stàit propi coma ch'a l'era staje contà. Quand che peuj a son stàit passà eut dì për podej fé la circoncision a la masnà, antlora a l'han daje 'l nòm Gesù, ël nòm indicà da l'àngel prima ch'a fussa concepì ant ël vènter ëd soa mare" (Luca 2:8-21).

Spiegassion an italian:  "Le sorprendenti scelte di Dio: i pastori di Betlemme".

"Quand che però a l'é vnù 'l temp giust, Dé a l'ha mandà Sò Fieul, nassù da na fomna, nassù an sogession a la Lej. Dé a l'ha mandalo a caté la libertà për coj ch'a j'ero 'd jë s-ciav dla Lej, parèj ch'a podèissa andotene e dene la condission ëd fieuj ch'a l'han tùit ij drit, ij Sò. E përchè adess i soma Sò fieuj, Dé a l'ha mandà lë Spìrit ëd Sò Fieul ant ij nòst cheur e ch'an cissa a ciamé Dé con ël nòm ëd "Abbà", visadì, Pare. A l'é parèj ch' adess ti't ses pì nen në s-ciav ma 'n fieul genit ëd Dé, e dàit ch' it ses Sò fieul, Dé a l'ha fate Sò ardité" (Gàlati 4:4-7).

J'àutri test : Isaia 61:10-62:3Salm 148.




lunedì 22 dicembre 2014

Auguri 'd Bon Natal

Auguri 'd Bon Natal
e n'ann neuv pien ëd benedission

É-lo stàit credità an nòst cont (për grassia)?

Quand ch’as parla mach, com’ ël dì d’ancheuj, ëd débit da paghé, e ch’as deuv dé, dé, dé e ancora dé e a ch’a fòrsa ‘d gavé a-i na resta pì gnente, a sarìa pròpi na bon-a neuva, na vòlta ògni tant, ch’as parlèissa d’arsèive, ëd vëdde ch’ ant nòst cont a l’han butà quejcòsa, ch’a l’han acreditane “na cifra”. Speta e spera, i dirìe vojàutri. “quand ch’ël gal a farà tre euv”... Ël mëssagi dl’Evangeli ‘d Gesù Crist, col génit, a parla nen, an prim leugh, ëd dé ma d’arsèive, nen ëd porté a débit, ma a crédit.

L’apòstol Pàul, a la fin dël prim capìtol ëd soa prima litra ai cristian ëd Corinto, a scriv: “Dé a l'ha butave 'n comunion con Crist Gesù. Për nòstr benefissi Dé a l'ha fàit che Chiel medèsim a fussa nòstra sapiensa, giustissia, santificassion e redension” (1 Corinti 1:30-31). Ambelessì as parla ‘d richesse dlë spirit, cole, che cand i-j arsèivoma, gnun làder a podrà mai pì portess-je vìa, cole ch’an fà ‘d person-e ‘d pien-a dignità, dignitosa, e agradìa a Dè, ch’a l’é lòn ch’a pi a l’ha ‘d valor. Costa sòrt ëd richësse a son ël don, ël cadò, che, për soa grassia e misericòrdia, Dé a fà a coj ch’a séguito con fiusa Nosgnor Gesù Crist. Parèj, col ch’a l’ha vagnà së richësse a l’é Chiel e Chiel an na fa don. Costa a l’é la scòrta ch’a l’é girà an nòst cont. Ëd ës don, an dìs l’apòstol, i podoma bin vantesse.

Ëd sòlit nojàutri is vantoma ‘d lòn chi soma, ëd lòn ch’i l’oma fàit, mach për adesse, chi prima chi peuj, che, an efet, i soma gnente e che nòstre imprèise a son ëd faliment, na dirota. An Gesù e con Gesù, ël cristian a l’é col òm o cola fomna che, dòp d’avèj arconossù, an tuta onestà, che soa vita a l’é fùtile, van-a, fata, e sensa consistensa a son soe imprèise e mérit, ch’arsèiv da Dé, i diso, con la përson-a ‘d Gesù Crist, e për grassia, ëd don motobin pressios! As trata ‘d cola sapiensa ch’i podrìo mai trové da n’àutra part. As trata ëd cola dritura (giustissia) ch’i podrìo mai realisé. As trata ëd cola purëssa che la pàuta ‘d cost mond an lasserìa mai d’avèj. As trata ‘d cola santificassion che gnun programa ‘d “self-improvement”, ëd miorament, a podrìa mai realisé. As trata ‘d cola redension da le caten-e ‘d nòstra vita ch’i da noi medèsim i podrìo mai s-ciapé.

Tut sossì a l’é ‘l don ch’a ven ansema a Gesù Crist, arsèivù con fiusa e seguità con fidelità. A l’é nen “teorìa” ma realità. Prové për chërde, an sto perìod ëd feste natalissie!

Pàul Castlin-a

https://sites.google.com/site/bibiapiemonteisa/
http://barbetpiemonteis.blogspot.co.uk/
http://www.riforma.net/natale14/index_files/Page498.htm

venerdì 19 dicembre 2014

Anonsi dla nàssita dël Salvator (Proget Bibia piemontèisa, 21/12/14)

"(26) Ant ël meis ch'a fà ses ëd la gravidansa d'Elisabeta l'àngel Gabriel a l'é stàit mandà da Dé a Nazaret, na sitadin-a dla Galilea, (27) da na fijëtta da marié [15] ch'as ciamava Marìa. A l'era stàita ampromëttùa an mariagi a n'òm ëd la dissendensa 'd David ëd nòm Giusep. (28) E l'àngel, essend intrà ant ël pòst andoa chila a stava, a-j dis: "It saluto, ò favorìa da la grassia, ël Signor a l'é con ti!". (29) Tutun, chila a l'é restà stravirà për motiv ëd ste paròle, e a pensava còsa mai a vorèissa dì un salut parèj.(30) L'àngel a l'ha dije: "Marìa, àbie nen tëmma, përché ti 't l'has trovà grassia dë 'dnans a Dé. (31) Scota: Ti 't concepiras e butras al mond un fieul e it lo ciameras Gesù. (32) A sarà 'n grand, a sarà ciamà Fieul ëd ël Pì-Àut e 'l Signor Dé a-j darà 'l tròno ëd David, Sò antìch. (33) A regnerà an su Israel për sèmper, e Sò regn a l'avrà mai pì fin". (34) Antlora Marìa a l'ha dije a l'àngel: "Com é-lo che lolì a podrìa rivé? I son mai stàita con n'òm". (35) L'àngel a l'ha risponduje: "Lë Spirit Sant a travajerà an ti e la potensa dël Pì-Àut at farà ombra. Për col motiv-lì Col ch'a nasrà da ti a sarà sant e a sarà ciamà 'l Fieul ëd Dé. (36) E varda, Elisabeta, toa cusin-a, a speta 'dcò chila 'n cit, vèja coma ch'a l'é! A l'é già ant ël mèis ch'a fa ses ëd soa gravidansa, pròpi chila che tùit a disio ch'a podìa nen avej 'd masnà! (37) A-i é gnente che Dé a peussa nen fé!". (38) Antlora Marìa a l'ha dit: "I son la serva dël Signor. Ch'am sia fàit conform' a toa paròla". An col moment-là l'àngel a l'é partiss-ne.

(39) Àor, an col temp-là, Marìa a l'é levasse e a l'é andàita 'n pressa an Giudea, fin-a a 'n paisòt an tra le colin-e. (40) Là a l'é intrà ant la ca 'd Zacarìa e a l'ha salutà Elisabeta. (41) E a l'é rivà che giusta 'nt ël moment che Elisabeta a l'ha sentù 'l salut ëd Marìa, ël cit ch'a l'avìa 'n pansa a l'ha fàit coma 'n sàut e Elisabeta a l'é stàita 'mpinìa dë Spirit Sant. (42) Elisabeta a l'ha sclamà a vos àuta: "Dè a l'ha benedite ëd pì ch' ògni àutra fomna e benedìa a l'é toa masnà. (43) Com' é-lo che la mare 'd mè Signor am fà l'onor ëd ven-e a feme na visita? (44) Përchè tut sùbit che 'l son ëd toa vos a l'é rivà a mie orije, ël cit ch'i l'hai an pansa a l'é sautà 'd gòj! (45) Àor, beata a l'é cola ch' a l'ha chërdù che lòn che 'l Signor a l'ha dije a l'é sicur ch'as compirà".

El cant ëd Làuda 'd Maria (Magnificat) (46) E Marìa a l'ha dit: "L'ànima mia magnifica 'l Signor
(47) e mè spìrit a l'é 'n camin a 'rlegresse an Dé, mè Salvator (48) perchè Chiel a l'ha vardà con favor a l'ùmil condission ëd soa serva. D'adess anans tute le generassion am ciamran beata, (49) përché 'l Potent a l'ha fame 'd grande còse e Sò Nòm a l'é sant. (50) Da na generassion a l'àutra Dé as mostra misericordios anvers coj ch'a l'han ëd riguard për Chiel. (51) A l'ha dimostrà potensa con Sò bras: a l'ha sbërgiairà j'orgojos e j'arogant, (52) a l'ha tirà giù ij prinsi dai sò tròno e a l'ha esaltà coj ch'a son ùmil.  (53) A l’ha gavà la fam a j’afamà, a l’ha mandà via jë sgnor a man veuide. (54) A l'ha giutà Israel, Sò servitor, arcordandse ëd soa misericòrdia, (55) cola ch'a l'avìa promettùa ai nòstri antich, a Abraam e a soa dissendensa për sèmper".
 (56) A l'é parèj che Marìa a l'é stàita con Elisabeta apopré tre mèis e peuj a l'é tornass-ne a soa ca" (Luca 1:26-56).

L’annunzio del Natale: con Dio non ci possiamo nascondere nel “privato”!

J'àutre leture bìbliche dël lessionari: Duminica 21 Dzèmber 2014 (Quarta dominica d'Advent)

lunedì 15 dicembre 2014

Roberto Benigni e ij Des Comandament

Él programa dla television italian-a andoa l'ator Benigni a parla dij Des Comandament, an da l'ocasion ëd feve lesje an lenga piemontèisa. Ant la Bibia, ël Decàlogo as treuva ant ël liber ëd l'Esod (a-i é na version ëdcò ant ël Deuteronòmi).
  • (1) Anlora Dé a l’ha prononsià tute se paròle-sì:
  • (2) “Mi. ël Signor, i son tò Dé, col ch’a l’ha fate seurte da la tèra d’Egit, da la tèra andoa ti j’ere s-ciav.
  • (3) It l’avras nen d’àutri dé ‘dnans a mi.
  • (4) Ti it faras nen ëd mistà scolpie ò na quàich simijansa dle còse ch’a stan sù an cel, o an sla tera o sot-tèra.
  • (5) T’it butras nen an ginojon dë 'dnans a cole ròbe-là për dij servissi religios, për che mi. ël Signor, i son un Dé gelos, ch’a castiga la colpa dij pare an sij fieuj fin-a la tersa e la quarta generassion ëd coj ch’am arnègo
  • (6), e che smon-a soa benevolensa a mila ‘d generassion ëd coj ch’am veulo bin e ch’a ubidisso ai mè comandament.
  • (7) I dovraras nen ël nòm dël Senior fòra ‘d leu, përché ‘l Signor a lassara nen andé impunì chionque a dovra ‘l nòm dël Signor fòra ‘d leu.
  • (8) It visaras dël dì ‘d Saba e lo ten-ras da cont coma ‘n dì fòravìa.
  • (9) Ti’t podras travajé ses dì e fé an coj dì-là tut ël tò travàj,
  • (10) ma ël dì ch’a fà set a l’é ‘n dì consacrà a Nosgnor tò Dé. An col dì lì i faras nen dij travaj, nì ti, nì té fieul, nì toa fija, nì tò servidor, nì toa serventa, nì toe bestie, nì ‘l forësté ch’a stà an toa cà.
  • (11) përchè an ses dì Nosgnor a l’ha fàit ij cej e la tèra, e ‘l mar e tut lòn ch’a-i stà, e a l’ha arposasse ant ël dì ch’a fà set, parèj che Nosgnor a l’ha benedì ‘l saba e a l’ha consideralo fòravìa coma ‘n dì sant.
  • (12) Rend onor a tò pare e a toa mare, parèj che ti’t peusse vive motobin dj’agn an sla tèra che ‘l Senior tò Dé av dà.
  • (13) It sassineras nen.
  • (14) It comëttras nen n’adulteri.
  • (15) It robaras nen.
  • (16) It rendras nen na fàussa testimoniansa contra tò vzin.
  • (17) It susneras nen la cà ‘d tò vzin. It susneras nen la fomna ‘d tò vzin, nì sò servidur, nì soa serventa, ni sò beu, ni sò aso, ni 'd ròba qualsèssia ch’a sia dèl tò vzin.
  • (18) Tut ël pòpol a sentìa ij tron e 'l son dël còrn e a vëdìa le lòsne e le fiame dla montagna ch'a fumava. Dëdnans a tut ës spetàcol ël pòpol a tramblava e as na tenìa a distansa.
  • (19) A l'han dit a Mosè: "Ti parlane e noi it scotroma, ma lassa nen che Dé an parla, dësnò i na podrìo meuire".
  • (20) E Mosè a-j dis: "Avèj nen tëmma, përchè Dé a l'é vnù për buteve a la preuva, parèj che la tëmma 'd Chiel av tratnissa dal peché".
  • (21) Antlora 'l pòpol a l'é restà a distansa, ma Mosè a l'é avzinasse al spèss top anté ch'a stava Dé.
Ës capìtol del lìber dël Èsod a l’é ‘l cheur midem dla fej dj’Ebreo e dij cristian. A conten la “Carta costitussional” dël pòpol ëd De. Costi Des Comandament (ò “paròle”) a na dan ël preàmbol e a son seguità da le decision (ò “giudissi”). Peui, ant ël capìtol 24, ël Pat a l’é inaugurà.

Parèj, an avend signà ‘l Pat con De, Israel a aceta na teocrassìa, visadì ëd sugetesse a la volontà arvelà ‘d Nosgnor. Sa Lege a l’era la Costitussion obligatòria dla nassion d’Israel sota Javé, sò De. Ël moment e ‘l leu ëd soa proclamassion a l’é nen stàit për cas. Ij comandament a determino coma Israel a dovìa vive për esse benedì da Nosgnor e dovrà coma na nassion ëd sacerdòt. Le lege a arvelava De ant ël regulé con precision la condòta e ij rituaj religios. La lege a prefigurava l’euvra dël Crist ch’a l’era da ven-e. Ël Neuv Testament a mostra che costa Lege a l’é stàita scolpìa për natura ant ël cheur (la cossiensa) dl’òm. A càusa dël pecà, costa scrita a l’é stàita dësfigurà e sogetà a ‘n tentativ costant ëd sopression.

Malgré lòn, la Lege ‘d De a l’é publicà ciaira e neta a tut ël mond. La lege ‘d De a l’é bon-a, përfeta e santa. A smon coma che ‘l Crist a l’è fin e scòpo dla Lege, përché a mena a Chiel. L’apostol Pàol a disìa che la lege a l’é ‘n pedagògo për portene a Crist, nen un moien ëd salvassion. Ëdcò për ij cristian, lòn che la Lege ‘d De a arvela a propòsit ëd De e ‘d soa volontà, a l’ha ‘n valor ch’a andrà mai a la fin e ch’a l’é ancora autorèivol për nòstra fèj e nòstra condòta. Ij des Comandament a son un somari dla Lege. A arvelo l’esensa dla Lege e a son ëdcò specià an tut ël Neuv Testament përché a smon-o la natura santa e giusta ‘d Nosgnor. Ël Neuv Testament a-j eleva a un standard ancora pì àut për guerné lë spìrit e la letera dla Lege.

venerdì 12 dicembre 2014

La testimoniansa 'd Gioann ël batesator (Proget Bibia piemontèisa, 14/12/2014)

La testimoniansa 'd Gioann ël batesator (Gioann Batista)

(Gioann 1:6-28)

A l'é vnuje n'òm, mandà da Dé. As ciamava Gioann. A l'é vnù për fé da testimòni, për rende testimoniansa a la lus, parèj che tùit a chërdèisso për sò mojen. A l'era nen chiel la lus, ma a l'é vnù mach për rende testimoniansa a la lus. La vera lus, ch'a dà la lus a tùit j'òm, a l'era 'n camin ch'a venìa ant ël mond. A l'era 'nt ël mond e 'l mond a l'é stàit creà da chiel, ma 'l mond a l'ha nen arconossulo. A l'é vnùa dai sò, ma ij sò a l'han nen arseivulo. Nopà, a tùit coj ch'a l'han arseivula - a coj ch'a chërdo an sò nòm - a l'ha dàit ël drit ëd vnì fieuj 'd Dé - nen fieuj nà coma da 'n pare e na mare, o da volontà uman-a, opura për decision ëd n'òm, ma da Dé. Àor, la Paròla a l'é vnùa 'd carn e a l'é stàita tra 'd noi. I l'oma vëddù soa glòria - la glòria dël Sol e Ùnich ch'a l'é vnù dal Pare, pien ëd grassia e 'd vrità. Gioann a l'ha rendù testimoniansa a sò rësguard e a l'ha crià: "Cost-sì a l'é col dont i l'avìa dit: 'Col ch'a ven apress mi a l'é da consideresse pi grand ëd mi, përché Chiel a esistìa già prima 'd mi. Përché da soa pienëssa i l'oma arseivù na grassia dòp l'àutra. La Lej a l'é stàita dàita për ël mojen ëd Mosè, ma la Grassia e la Vrità a son vnue për ël mojen ëd Gesù Crist. Gnun a l'ha mai vëddù Dé. L'Ùnich, an Chiel istèss Dé, ch'a l'é ant la pì strèita comunion con ël Pare, a l'é col ch'a l'ha 'rvelalo.

Costa a l'é la testimoniansa che Gioann a l'ha dàit quand ij cap dij giudé a l'avìo mandaje ij sacerdòt e ij levita da Gerusalem për anteroghelo. A l'han ciamaje: "Ti, chi ses-to?".) Chiel a l'ha risponduje sensa reticense e a l'ha dìt ciair e net: "A l'é nen mi ch'i son ël Crist". Antlora a l'han ciamaje: "Chi ses-to, donca? Ses-to Elìa?", e a-j dis:"I lo son nen". "Ses-to 'l profeta?", e a l'ha rispondù: "Nò!". Antlora a l'han dije: "Chi ses-to? Përchè i l'oma da deje na rispòsta a coj ch'a l'han mandane. Còsa dis-to 'd ti medèsim?". A l'ha risponduje: "I son la vos ëd col ch'a crija ant ël desert: 'Spiané la strà dël Signor', com' a l'ha dilo Isaia 'l profeta". Àor, quaidun ëd coj ch'a j'ero stàit mandà da chiel a j'ero dij farisé e a l'han ancora ciamaje: "Përché, donca, bateses-to, s' it ses nen ël Crist, nì Elia, nì 'l Profeta?". Gioann a l'ha risponduje: "Mi i bateso mach con d'eva, ma a-i na i-é un bele sì 'n mes a la gent ch'i conòsse nen. Combin che Sò ministeri a ven-a apress ël mè, i saria gnanca degn ëd dësgropeje le stache 'd soe sàndole!". Ste còse a son rivà a Betània, da l'àutra banda dël Giordan, andova Gioann a batesava.


Leture bìbliche dël lessionari - Duminica 14 Dzèmber 2014 (Tersa dominica d'Advent)

venerdì 5 dicembre 2014

Pronteje la stra a Nosgnor, spianèje sò senté [Proget Bibia piemontèisa 6/12/14)

Leture bìbliche dël lessionari - Duminica 6 Dzèmber 2014 (Sconda dominica d'Advent)

Prima letura - Ël Signor a 'rtorna a Gerusalem. "Consolé, consolé mè pòpol" a dis vòstr Dé, "parlé al cheur ëd Gerusalem e dije che sò temp ëd guèra a l'é finì, che sò castigh a l'é compì, përché 'l Signor a l'ha faje paghé 'l dobi për tùit ij sò pecà". Na vos a crija: "Ant ël desert pronteje na stra për ël Signor. Ant la vàuda spianeje na carera për nòstr Dé. Che tùit j'avalament a sio lëvà. Che tute le montagne e tute le colin-e a sio sbassà. Ij terèn grotolù a vniran na pian-a e le gòrgie d'ampie valade. La magnificensa  dël Signor a sarà arvelà e tùti, ant l'istèss temp, a la vëdran përché 'l Signor a l'ha decretalo. Na vos a dis: "Dislo fòrt!". N'àutra a ciama: "Lòn ch'i l'hai da dì?". La prima vos a rispònd: "Dìs fòrt che tùit a son tanme 'd erba, e tute le promësse dla gent a son tanme 'd fior dij camp. L'erba a 'rsëcchiss e le fior a ven-o fiape, quand ch'a bòfa 'l vent ch' ël Signor a manda. A l'é vera: la gent a l'é tanme 'd erba. L'erba a 'rsëcchiss e le fior a ven-o fiape, ma le crije ëd nòst Dé a manco mai 'd realisesse. Monta an sna montagna bin àuta, ò crior Sion, àussa bin fòrta la vos, ò criosa Gerusalem! Crija! N'avèje nen tëmma! Dìs a le sità 'd Giuda: "Vardé-sì vòstr Dé!". Vardé, ël Signor sovran a l'é 'n camin ch'a riva tanme 'n guerié vitorios. A l'é soa vajantisa 'd soldà ch' a stabilìss soa dominassion. Vardé, a lo compagna ël frut ëd sòa vitòria; ij sò trofé a-j van danans! Tanme 'n bërgé Chiel a cudiss sò strop. A pija 'n brass j'agnej, a-j pòrta strèit al pét, a compagna con soen le feje ch'a dan ël làit" (Isaia 40:1-11).


Sconda letura: L'artòrn del Signor. "Àor, mè car amis, lasseve nen scapé da 'n ment sòn, che dë 'dnans al Signor un di a l'é coma mila agn, e mila agn a l'é coma 'n di. Ël Signor a 'rtarda nen 'l compiment ëd Soa promëssa, coma quejdun a chërd ch'a-i sìa 'd artard, ma a l'é passient anvers noi, e a veul che gnun as perda, ma che tùit as pento. Ma 'l Di dël Signor a vnirà coma 'n làder ëd neuit. Quand ch'a vnirà, ij cej a dëspariran con n'armor afros e j'àstar dël cel as dëslingueran ant le fiame, e la Tèra, con tut lòn che la gent a fà, a sarà 'rvelà për lòn ch'a l'é. Dàit che tut lòn a dovrà ven-e a la fin an cola manera-là, i capisse che sòrt ëd gent a venta ch'i sie. Ch' l'àbie na condòta santa e rispetosa 'd De, antramentre ch'i spetoma con grand ardensa la venùa dël Di 'd Nosgnor. Përchè a'nt col dì-lì i ciej a saran brusà dal feu e j'àstar dël cel as dëslingueran për ël calor. Ma, conforma a la promëssa, i spetoma dij cej neuv e na neuva Tèra andoa ch'a-i sarà la giustissia. Për sta rason, mè car amis, an spetand ste còse, studieve d'esse trovà da Chiel an pas, sensa macia e sensa difet. Guardé la passiensa dël Signor coma n'ocasion ëd salvëssa, tanme nòst car frel Pàul a l'ha scrivuvne, conforma la sapiensa ch'a l'é staje dàita" (2 Pé  3:8-15).


Tersa letura: La predicassion ëd Gioann Batista. "Prinsipi dl'evangeli ëd Gesù Crist, Fieul ëd Nosgnor. Com a l'é scrit ant ij profeta: "Varda-sì: it mando dadnans a ti mè nunsi: chiel at prontërà la stra. La vos ëd col ch'a cria ant ël desert a la fa: Pronteje la stra a Nosgnor, spianèje sò senté". Për lòn Gioann a batiava ant ël desert, e a predicava un batésim ëd pentiment për oten-e ël përdon dij pecà. E tut ël pais ëd la Giudéa e j'abitant ëd Gerusalem a 'ndasìo da chiel, e chiel a-j batiava an Giordan, an scotand la confession dij sò pecà. Gioann a l'era vëstì con na pel ëd gamel, e ai fianch a l'avìa na sëntura 'd coram, e a mangiava 'd cavalëtte e d'amel selvàtich. E a predicava, an disend: "Dapress a mi, a-i n'a ven un ch'a l'é pì potent che mi, un ch'i son pa gnanca degn ëd basseme giù a dësgropéje le liasse dij sàndoj. Mi i l'hai batiave con l'eva, ma chiel av batiërà con lë Spìrit Sant" (March 1:1-8).


venerdì 28 novembre 2014

Ël cel e la tèra a passeran, ma mie paròle a passeran nen [Proget Bibia piemontèisa, 30/11/2014]

La vnùa dël Fieul ëd l'òm.  Àor, an coj dì-lì, apress cola tribulassion, ël sol a sarà scurì e la lun-a a darà pì nen sò lusor. Le stèile dël cel a croeran e le potense del cel a saran socrolà. Antlora a vëdran ël Fieul ëd l'òm ch'a vnirà an sle nivole con na gran' potensa e na gran' glòria. Peuj a mandrà ij sò àngel; a samblerà ij sò sernù dai quatr vent, dal estrem dla tèra al estrem del cel.

La paràbola del fié. Àor amprende lòn ch'a veul dì sto paragon pijà dal fié: Quand ij sò branch a ven-o tënner e ch'a sorto soe feuje, i save che l'istà a l'é davzin-a. Dë l'istèssa manera, quand ch'i vëdreve tute ste còse ch'a rivran, i l'avreve da savèj ch' a l'é davzin, ch'a l'é a la pòrta. Iv diso la vrità: sta generassion a passerà nen che tute ste còse a sio rivà. Ël cel e la tèra a passeran, ma mie paròle a passeran nen.

Sie pront! Quant a col dì-lì e a che ora, a-i é gnun ch'a lo sàpia, gnanca j'àngel ch'a son ant ël cel, gnanca 'l Fieul: mach ël Pare. Fé atension, vijé e preghé, përchè i seve nen quand che col temp a vnirà. A l'é coma n'òm ch'a part për fé 'n viagi e che, an lassand soa ca, a dèissa d'impiegh ai sò servidur e a ognidun sò incàrich, e ch'a comandèissa al portié 'd vijé. Vijé, donca, përchè i seve nen quand ch'ël padron ëd ca a vnirà, se a la sèira, o a mesaneuit, o a l'ora ch'ël gal a canta, o a la matin. Chiel a podrìa rivé a l'improvista e troveve andormì. Àor, lòn ch'i diso a vojàutri, i lo diso a tùit: Vijé. (March 13:24-37).


Isaia 64

Ò, se mach it squarsèisse ij cej e calèisse giù! Le montagne a tramblerìo dënars a Ti!  Coma ch'a fà ël feugh quand ch' a brusa 'l bòsch sèch o ch'a fà beuje l'eva, ch' ij tò aversari a sapio coma ch' it ses e che le nassion a tërmolo an Toa presensa. Quand che Ti 't l'avìe ciapane 'd surprèisa con ëd portent afros, Ti 't j'ere calà giù e le montagne a l'avìo tremblà dëdnans a Ti. Da quand ch'a l'é nà 'l mond gnun a l'avìa mai sentù o vëddù n'àutr Dé coma Ti, un Dé ch'a fasa 'd còse parèj për coj ch'a l'han fiusa an Chiel. Ti 't das ël bin ëvnù a coj ch'a l'han piasì a fé lòn ch'a l'é giust e ch'a scoto ij tò comandament. Varda, it j'ere anrabiate quand che noi con costansa i-j trasgredìo. Coma podrìa mai esse salvà 'd gent coma nojàutri?  I soma tùit anfetà e antamnà dal pecà. Fin-a i nòstri mej ësfòrs, dëdnans a Ti, a son gnent' àutr che 'd ëstrass anfià 'd grass. Tanme 'd feuje d'otogn, i vnoma sèch e crojoma, e ij nòstri pecà an porto vìa coma 'l vent. Epura gnun a invòca tò Nom, ni at suplica misericòrdia. A l'é për lòn ch' it ses slontanate da nojàutri e 't has bandonane ant ij nòstri pecà. Tutun, Ti 't ses nòstr Pare. Nojàutri i soma la crèja e Ti 't ses ël vasé. Tùit nojàutri i soma 'l prodòt ëd Tò travaj. Sie nen tant anrabià con nojàutri! Arcordete nen për sèmper ëd nòstri pecà. Vardene bin: tùit nojàutri i soma tò pòpol! Toe sità sante a son dventà 'n desert. Sion a l'é dventà na desolassion. A-i son mach ëd ruin-e a Gerusalem. Nòstr templ sant, ch'a l'era nòstr orgheuj e gòj, ël leugh anté nòstri vej at laudavo, a l'han daje feu e tute le ròbe 'd valor ch' a-i ero a son stàite portà via. Dëdnans a tut sòn coma che peudes-to seguité a fé finta 'd gnente? Seguitaras-tu a sté ciuto e a castighene?


J'autri test Duminica 30 Novèmber 2014 (Prima dominica d'Advent)

sabato 22 novembre 2014

A dividrà j'un da j'àutri com' ël bërgé a divid le feje da le crave [Proget Bibia Piemontèisa 23/11/14]

I chërdoma "Ch’a l’é montà sù an cel, a l’é setasse a la drita ‘d De, Pare tut-potent. Da là a vnirà për giudiché ij viv e ij mòrt" (Credo dj'apòstoj)..

Ël giudissi final. 31 Àor, quand ch' ël Fieul ëd l'òm a vnirà anvironà 'd Sòa glòria e compagnà 'd tùit j'àngel sant, antlora as assetrà an sël tròno 'd Soa glòria. 32 E tute le nassion a saran radunà dëdnans a Chiel, e a dividrà j'un da j'àutri com' ël bërgé a divid le feje da le crave. 34 A butrà le feje a Soa drita, e le crave a Soa mancin-a.
34 Antlora 'l rè a dirà a coj ch'a staran a Sòa drita: 'Vnì, vojàutri ch'i seve benedì da Mè Pare, arsèive l'ardità dël regn ch'a l'é stàita prontà për vojàutri fin-a da la fondassion dël mond. 35 Përchè i l'avìa fam e voi i l'eve dame da mangé; i l'avìa sèit e i l'eve dame da bèive, i l'ero 'n foresté e i l'eve anvitame a sté da voi; 36 i l'ero dësvestì e i l'eve vestime; i l'ero malavi e i l'eve cudìme; i l'ero an përzon e i seve vnume a trové'. 37 Antlora ij giust a-j rispondran: 'Signor, quand l'é-lo ch'i l'oma vëddute avèj fam, e ch'i l'oma date da mangé; opura avèj sèit e ch'i l'oma date da bèive; 38 E quand é-lo ch'i l'oma vëddute foresté e ch'i l'oma 'nvitate a sté da noi; o dësvestì e ch'i l'oma vestite? 39 Opura, quand'é-lo ch'i l'oma vëddute malavi o an përzon e ch'i soma nen vnute a trové? 40 E' l ré a-j rispondrà: 'Iv diso la vrità, ch'an tant ch'i l'eve fàit cole còse a un ëd coj pì cit ëd mè frej o seur, a l'é coma s'a l'avèisse falo a Mi".

41Antlora a dirà 'dcò a coj ch'a saran a Soa mancina: "Maledet, artireve da Mi e andé ant ël feu etern e ch'a l'é pront për ël diav e pr' ij sò àngej 42 Përché i l'avìa fam e i l'eve nen dame da mangé; i l'avìa sèit e i l'eve nen dame da bèive; 43 i l'ero foresté e i l'eve nen anvitame a sté da voi, dësvestì e i l'eve nen vestime; i son stàit malavi e an përzon e i seve nen vnume a trové. 44 Antlora coj-lì 'dcò a rispondran: "Signor, quand é-lo ch'i l'oma vëddute avèj fam, ò avèj sèit, o esse foresté, o dësvestì, o malavi, o an përzon, e ch'i l'oma nen date lòn ch'it l'avìe da manca?'. 45 Antlora a-j rispondrà: 'Iv diso la vrità, lòn ch'i l'eve nen fàit a un ëd cost-sì, ch'a son ij pì cit, i l'eve 'dcò nen falo a Mi'. 46 E sti-sì as n'andran a 'n castigh sensa fin, ma ij giust a 'ndran a gòde la vita eterna". (Maté 25:31-46).


J'àutri test biblic ëd sa duminica: Duminica 23 Novèmber 2014 (Crist Ré)

Ezechiel 34 (11-16,20-24)
Salm 95:1-7
Efesin 1 (15 a la fin)

giovedì 20 novembre 2014

Dëdnans a tut sòn, coma che peudes-to seguité a fé finta 'd gnente? [Proget Bibia Piemontèisa]

Dal liber dël profeta Isaia, capìtol 64:

Ò, se mach it squarsèisse ij cej e calèisse giù! Le montagne a tramblerìo dënars a Ti! 2 Coma ch'a fà ël feugh quand ch' a brusa 'l bòsch sèch o ch'a fà beuje l'eva, ch' ij tò aversari a sapio coma ch' it ses e che le nassion a tërmolo an Toa presensa. 3 Quand che Ti 't l'avìe ciapane 'd surprèisa con ëd portent afros, Ti 't j'ere calà giù e le montagne a l'avìo tremblà dëdnans a Ti. Da quand ch'a l'é nà 'l mond gnun a l'avìa mai sentù o vëddù n'àutr Dé coma Ti, un Dé ch'a fasa 'd còse parèj për coj ch'a l'han fiusa an Chiel. Ti 't das ël bin ëvnù a coj ch'a l'han piasì a fé lòn ch'a l'é giust e ch'a scoto ij tò comandament. Varda, it j'ere anrabiate quand che noi con costansa i-j trasgredìo. Coma podrìa mai esse salvà 'd gent coma nojàutri? 

6 I soma tùit anfetà e antamnà dal pecà. Fin-a i nòstri mej ësfòrs, dëdnans a Ti, a son gnent' àutr che 'd ëstrass anfià 'd grass. Tanme 'd feuje d'otogn, i vnoma sèch e crojoma, e ij nòstri pecà an porto vìa coma 'l vent. 

7 Epura gnun a invòca tò Nom, ni at suplica misericòrdia. A l'é për lòn ch' it ses slontanate da nojàutri e 't has bandonane ant ij nòstri pecà. 8 Tutun, Ti 't ses nòstr Pare. Nojàutri i soma la crèja e Ti 't ses ël vasé. Tùit nojàutri i soma 'l prodòt ëd Tò travaj. 9 Sie nen tant anrabià con nojàutri! Arcordete nen për sèmper ëd nòstri pecà. Vardene bin: tùit nojàutri i soma tò pòpol! 10 Toe sità sante a son dventà 'n desert. Sion a l'é dventà na desolassion. A-i son mach ëd ruin-e a Gerusalem. 11 Nòstr templ sant, ch'a l'era nòstr orgheuj e gòj, ël leugh anté nòstri vej at laudavo, a l'han daje feu e tute le ròbe 'd valor ch' a-i ero a son stàite portà via. 12 Dëdnans a tut sòn, coma che peudes-to seguité a fé finta 'd gnente? Seguitaras-tu a sté ciuto e a castighene? (Isaia 64).

venerdì 14 novembre 2014

Talent d'arconòsse e da fé fruté (Proget Bibia piemontèisa, 16/11/14)

La paràbola dij talent. 14 Ancora, ël regn dij cej a l'é coma n'òm che, prima d'andesne a fé 'n lungh viagi, a l'ha ciamà ij sò servidor e a l'ha fidaje soe proprietà. 15 E a l'ha daje a un sinch talent, e a n'àutr doi, e a n'àutr un, a ognidun second soa abilità. Sùbit dòp a l'é partì.

16 Àor, col ch'a l'avìa arsèivù ij sinch talent, a l'é andassne, a l'ha negossiaje, e a l'ha vaniane àutri sinch talent. 17 Për l'istèssa manera, col ch'a l'avìa arseivù doi talent, a l'ha 'dcò vaniane àutri doi.
18 Ma col ch'a l'avìa arseivune mach un, a l'é andass-ne e a l'ha stërmà sot-tèra l'arzan ëd sò padron.
19 Àor, dòp un bel pes, ël padron ëd coj servidur a l'é 'rtornà, e a l'ha vorsù rangé ij cont con lor.
20 Antlora, col ch'a l'avìa arseivù ij sinch talent a l'é rivà, a l'ha presentà j'àutri sinch talent e a l'ha dit: 'Signor, it l'has fidame sinch talent. Varda, i l'hai vagnane àutri sinch ëd sovrapì". 21 E 'l Signor a l'ha dije: "Bin fàit, servidur bon e fidà! Ti 't ses stàit fidà ant ël meinagi ëd costa cita cifra, për lòn i't darai adess motobin da pì 'd responsabilità. Ven, foma festa ansema!".22 Dòp a l'é vnuje col ch'a l'avìa 'rseivù ij doi talent e a l'ha dit: 'Signor, it l'has fidame doi talent. Varda, i l'hai vagnane àutri doi ëd sovrapì". 23 E 'l Signor a l'ha dije: "Bin fàit, servidur bon e fidà! Ti 't ses stàit fidà ant ël meinagi ëd costa cita cifra, për lòn i't darai adess motobin da pì 'd responsabilità. Ven, foma festa ansema!". 

24 Ma col ch'a l'avìa mach arsèivù un talent a l'é vnù e a l'ha dit: "Signor, i savìa che ti 't ses n'òm dur, ch'it mëssone andoa ch'it l'has nen sëmnà, e ch'it ambaron-e andoa ch'it l'has nen spantià. 25 Për lòn i l'avìa tëmma, parèj ch'i l'hai stërmà tò talent sot-tèra. Varda, it dago andaré lòn ch'at aparten".26 E sò padron a l'ha dije: "Servidor gram e plandron ch'it ses! I lo savìe ch'i son n'òm dur, ch'i mëssono andoa ch'i l'hai nen sëmnà, e ch'i ambaron-o andoa ch'i l'hai nen spantià. 27 A ventava mach ch'it l'avèisse dàit mè arzan ai banché e, a mè artorn, i l'avrìa artiralo con l'anteresse!". 28 Leveje donca 'l talent, e delo a col ch'a l'ha ij des talent, 29 përchè a ognidun ch'a l'ha, a sarà dàit, e a n'avrà 'ncora 'd pì, ma da coj ch'a faso gnente, fin-a col pòch ch'a l'han a-j sarà gavà. 30 Campé dònca col servidor dësùtil, fòra ant ël top, anté ch'a-i sarà da pioré e d'argrigné ij dent!'".
Leture bìbliche dël lessionari për Duminica 16 Novèmber 2014 (Sconda duminica prima dl'Advent)


giovedì 13 novembre 2014

Ò, se mach ancheuj i Lo scotèisse!

Ant el Salm 95 ël poeta a ciama Israel a laudé 'l Signor coma Creator dël mond e protetor dla nassion, ma 'dcò a-j buta an sl'avis ëd nen arviresse contra Dé.

 1 Vnì, cantoma 'd gòj al Signor! Crijoma 'd làude a Col ch'an guerna e ch'an libera! 2 Andoma dëdnans a Chiel con ëd ringrassiament! Cantoma a gran' vos ëd Salm an sò onor! 3 Përché 'l Signor a l'é 'n Dé grand, un gran Ré ch'a l'é dzura 'd ògni dé.

4 Le profondità dla tèra a son an Soe man e Sò a son ij pich dle montagne! 5 Ël mar a l'é Sò përchè a l'é Chiel ch'a l'ha falo. A son stàite Soe man ch'a l'han formà la tèra sùita.

6 Vnì, prostromse e adoroma! Botomse an ginojon dëdnans al Signor, nòst Creator! 7 Përchè Chiel a l'é nòst Dé e nojàutri a soma 'l pòpol che Chiel a men-a 'n pastura, lë strop ch'a l'é Sò. Ò, se mach ancheuj a lo scotèisse!

8 Chiel a dis: "Sie nen coma coj ch'a j'ero a Meriba, tanme coj ch'a j'ero col dì-là a Massah ant ël desert, 9 andoa ch' ij vòstri vej a l'avìio dësfidà mia autorità e butà a la preuva mia passiensa, combin ch'a l'avèisso vëddù lòn ch'i peudo fé. 10 Për quarant' agn cola generassion a l'ha fame dëspiasì e i l'hai dit: A l'é 'n pòpol ch'a l'ha vorsù andé an sla catìva stra e ch'a scota nen lòn ch'i-j comando. 11 A l'é parèj ch'i l'hai anrabiame e giurà ch'a sarìo mai pì intrà ant ël leugh d'arpòs ch'i l'avìa prontà për lor".

https://sites.google.com/site/bibiapiemonteisa/testament-vej/salm/salm-95

venerdì 7 novembre 2014

A l'é nen ël temp ëd deurme! [Proget Bibia piemontèisa, Dominica 9/11/2014]

La parabola dle des fije. "An col temp-là ël regn dij cej a smijerà a des fije ch'a l'han pijà sò luserne e a son andass-ne a l'ancontra dlë spos. Sìnch ëd cole fije a l'ero stùpide e sinch a l'ero savie. Le stùpide, an pijand soe luserne, a l'avìo nen pijà con lor d'euli 'd riserva. Le savie, nopà, con sò luserne, a l'avìjo 'dcò pijà 'd fiaschëtte d'euli. Sicoma che lë spos a tardava 'd ven-e, a l'han tute avù seugn e a son andurmisse. Àor, a mesaneuit, a l'é sentusse 'n crij: "Lë spos a l'é sì ch'a riva! Andeje 'ncontra!". Antlora tute cole fije a son dësvijasse e a l'han prontà soe luserne. E le stupide a l'han dije a le savie: "Dene 'd vòst euli, përchè nòstre luserne as dëstìsso". Le savie, nopà, a l'han risponduje: "Nò, a na sarìa nen bastansa për voi e për nojàutre. Va pitòst da coj che na vendo e càte-ne lòn ch'av serv". Antramentre ch' a l'ero andass-ne a catelo, lë spos a l'é vnù, e cole ch'a l'ero pronte a son intrà ansem' a chiel ant ël salon dla festa, peuj la pòrta a l'é stàita sarà. Pì tard, a son rivaje 'dcò l'àutre fije e a l'han crijà: "Signor, signor, deurb-ne!". Ma chiel a l'ha risponduje: "In vrità iv diso ch'iv conòsso nen!". Vijé, donca, përchè i conòsse nen né 'l dì né l'ora" (Maté 25:1-13).


Le àutre leture bìbliche dël lessionari për Duminica 9 Novèmber 2014 (Tersa duminica prima dl'Advent)

giovedì 6 novembre 2014

Sofonia

I l'hai terminà la tradussion an piemontèis d'un dij profeta minor: Sofonia (che gnun mai a l'era 'ncalasse a fé prima). A l'é 'n profeta ch'a va giù dur contra le istitussion religiose ëd sò temp an Israel e ch'a na denunsia la corussion. Peuj, Sofonia a mostra coma ch'a sìa fàussa l'idèja ch'a va per la magior ancheuj, che Dé a sìa "tut amor" e gnente giustissia. L'ira 'd Dé a l'é na realtà tanme Sò amor. Sofonia an dis che gnun as fassa d'ilusion ëd na grassia a bon mercà! Sofònia a l'ha tre capitoj. https://sites.google.com/site/bibiapiemonteisa/testament-vej/sofonia/sofonia-1

sabato 1 novembre 2014

A venta che ste còse a rivo: seve-ne pront? (Proget Bibia piemontèisa, 2/11/2014)

La letura dl'Evangeli 'd costa dominca a l'é pijà dal discurs profètich ëd Gesù. A parla dla trobolassion ch'a sarìa vnùa da lì an pòchi agn dòp soa mòrt e ch'a sarìa 'rzultà ant la distrussion dël Templ ëd Gerusalem. Coj cristian ch'a l'avrio dàit a ment a lòn che Gesù a l'avìa dit, a sario stàit salv. Tutun, Cost discurs a parla 'd cò 'd j'ùltim tem ëd sto mond. Soma-ne dispòst ëdcò noi a deje da ment?
Dal vangeli conforma a Maté 24:1-14

La dëstrussion dël Templ. Antant che Gesù a sortìa e as n'andasìa da le cort dël Templ, ij sò dissèpoj a son avzinasse a Chiel per feje osservé le fabriche dël Templ. E Gesù a-j dis: "I vëdde tute ste còse? Iv diso la vrità, ch'a-i sarà gnanca lassà 'mbelessì pera an su pera ch'a sia nen tirà giù".
Ij segn dla fin dël mond.  Antant ch'a stava setà an sla colin-a dj'uliv, ij sò dissépoj a son vnù da Chiel an privà e a l'han dije: "Dis-ne 'n pòch, quand ch'a l'é che còste còse a rivëran e qual sarà 'l segn ëd toa vnùa e dla fin dël mond?". Gesù a-j rispond: "Pijé guarda d'esse nen angabiolà da gnun, përchè a saran tanti coj ch'a vniran a mè nòm e ch'a diran: "I son mi ël Crist", e a dëstravieran pì d'un. I sentëreve parlé 'd guère e vos ëd guèra, ma pijé guarda d'esse nen sbaruvà, përché a venta che ste còse a rivo, ma a sarà ancora nen la fin.  Na nassion as levërà contra n'àutra nassion, e 'n regn contra n'àutr regn; e a-i sarà 'd famin-a e 'd taramòt an vàire leugh. Tut sòn a sarà mach ël comensament dij dolor.

La persecussion dij dissèpoj. Antlora i sareve consignà a j'autorità për esse suplissià e massà. Tute le nassion a v'avran an òdio për càusa 'd mè nòm. A saran tanti coj che arneghëran la fej, a tradiran la fradlansa e as detestëran l'un l'àutr.  A seurtiran fòra tanti fàuss profèta ch'a 'ngabiolaran motobin ëd gent e, tant a sarà spantiasse la schergna e la violassion dla lej 'd De che tanti a savran pì nen lòn ch'a l'é 'l bin. Chi, nopà, a l'avrà tenù dur fin-a a la fin a sarà salvà. E cost Evangeli dël regn a sarà nunsià an tut ël mond, da part a part, për esse 'd testimoniansa dëdnans a tute le nassion. An col temp-là a vnirà la fin. (Maté 24:1-14).


L'àutre leture 'd costa Duminica 2 Novèmber 2014 (Quarta duminica prima dl'Advent)


Un ver bogianen!


venerdì 31 ottobre 2014

La disposission dij Cànon ëd Westminster

La disposission dij Cànon ëd Westminster rësguard a la volgarissasion dla Bìbia


Ij Cànon ëd Westminster për l'arfòrma dla Cesa d'Anghiltèra (1646), ch'a son fin-a al dì d'ancheuj la nòrma ant le Cese presbiterian-e an tut ël mond, a fortìsso ant soa Confession ëd Fej:

"Ël Testament Vej an ebraich, ch'a l'é la marelenga (ël vernàcol) dël antich pòpol ëd Dé, e 'l Testament Neuv an grech, che, ant ël temp ëd soa composission, a l'era la lenga la pì conossùa an general fra le nassion, essend stàit ispirà an manera direta da Dé e, per sò special soagn e providensa, conservà pur e incontamnà an tùit ij temp, a son për lòn autèntich. Cole Scriture a son l'istansa ùltima che la Cesa a dev apelesse an tute le controversie 'd religion. Tutun, përchè coste lenghe originaj a son nen comprendùe da tut ël pòpol ëd Dé, ch'a l'ha 'l drit e l'interesse a le Scriture e ch'a l'é comandà 'd lesje e scandajeje ant la tëmma 'd Dé, (për lòn) a deuvo esse voltà ant la lenga parlà dal pòpol (ël volgar) ëd minca nassion anté ch'a-j rivo, parèj che la Paròla 'd Dé, butà ant ël leugh d'onor an minca ca e lesùa da tùit, a peussa mné a cola adorassion e a col servissi 'd Dé ch'a-j sìa agradì e, për la passiensa e dla consolassion ch'a dan le Scriture, a peussa avèj la speransa" (Confession 1:8).

Volgarisé la Paròla 'd Dé, parèj che tùit a la leso, la conòsso e la séguito con fiusa coma régola 'd soa fej e 'd soa condòta, a l'é 'l dovèj ëd la cesa e 'd minca cristian ch'a n'abia la capacità e ch'a na sìa ciamà. Ëdcò 'l pòpol piemontèis a l'ha 'd drit a lese le Scriture Sante an soa lenga con pien-a inteligensa, për podèj arsèive l'Evangeli dla salvëssa an Gesù Crist e parèj dé glòria a Dé ant l'adorassion e 'l servissi ch'a-j conven e che Chiel a comanda.

mercoledì 29 ottobre 2014

Vërgognesse 'd nòstra marelenga?

Pietro Cociancich a scriv: “I soma rivà a fé che na generassion antrega as vërgognèissa ‘d soa marelenga. Cost-sì a l’é un disonor smisurà, ansi, un crìmin gènit. I soma ‘n camin a dësblé nòstra diversità lenghistica e la coltura ‘d nòstr teritòri. I soma ‘n camin a fé a tòch nòstra identità ...për còsa peuj? Për parlé n’italian scadent e n’anglèis fin-a pes. Nòstr provincialism a l’é da fene dabon tombé ant la depression. I soma riessù ant ël but ëd dventé na comunità sensa color e sensa fòrma, sensa stòria e sensa avnì”. 

Sossì, nopà, a l’é mach l’arzultà dl’ideologìa mondialista che, mascrà da ideal umanìsta,’a l’é tant vantagiosa për ij dëspotism d’ògni sòrt për la dominassion dl’umanità. Le diferense a son ëd valor a guerné con soen. A l’é mach quand ch’as abusa ‘d sòn ch’a nasso ij problema. 

L’episòdi bìblich dla Tor ëd Babel a l’é ‘dcò stàit interpretà ‘d manera sbalià. Antlora, la nàssita dle lenghe a l’era nen për l’umanità un castigh ëd Dè, coma ch’as chërd ëd sòlit, ma na benedission, na providensa. An efet, coj ch’a vorìo buté tuta l’umanità ansema ant na sità ùnica e sòta na dominassion ùnica, a l’ero ij polìtich ch’a l’avìo progetà la sità ‘d Babel an dësfidand ël comand ëd Dé ‘d disperdse an tuta la tera. Lor a l’avìo dit: "Vnì e fomse na sità e na tor ch'a riva fin-a an cel, tant da fesse (për nojàutri) 'n nòm e për nen dispërdse an sla facia 'd tuta la tèra" (Gènesi 11:3). Con la “confusion” dle lenghe, Dé a l’avìa rendù inùtil i proget ëd coj polìtich. S’a peul parlesse ‘d castigh, as podrìa bin dì che a esse castigà a l’era nen la gent, ma ij polìtich. Ant l’istessa manera ancheuj ëd sicur Dé a farà l’istèss! Le ambission d’omogeneisassion a saran dësfàite!

venerdì 24 ottobre 2014

Ël comandament pì grand

"E quand ij Farisé a l’an sentì ch’a l’avìa sarà la boca ai Sadducé, a son radunasse con l’istèssa intension. E un ëd lor, ch’a l’era ‘n dotor dla Lege, për butelo a la preuva, a l’ha ciamaje: “Magister, qual é-lo ‘l pì grand comandament dla Lege?”. Gesù a-i dis: “Ti ‘t voreras bin al Signor, tò Dé, dë tut tò cheur, dë tuta toa ànima, e dë tut toa ment. Sto-sì a l’é ‘l prim e ‘l pi grand comandament. Ël second, parèj ‘d col-là, a l’é: Ti ‘t voreras bin a tò pròssim coma ti medésim. Da sti doi a derivo tuti j’àutri comandament” (Maté 22:35-40).

A l'é vera, Gesù a lo conferma, l'amor, ël bin, a l'é 'l comandament pì grand, ël comandament ch'a compendia e dà 'n sens a tùit j'àutri. Tutun, a venta fé bin atension: i soma nen nojàutri a dé la definission ëd còsa ch'a sia l'amor. L'amor genit a l'ha coma sò pont ëd riferta Dé e Soa Lege moral. 
Amor genit a veul dì l'oservansa dij comandament che Dé an ha dàit, coma rispòsta a l'amor ch'i l'oma për Chiel. Gesù a l'ha 'dcò dit: "S’im veule bin, fé lòn ch’iv comando" (Gioann 14:15). Për Gesù tut a l'é gropà ansema: amor, Dé e Lege moral. L'amor dont Gesù a parla, a l'ha bin pòch da fé con ël concet umanista ch'a va për la magior ancheuj!

Vardé-sì 'd pì (an italian)

L'àutre leture bìbliche dël lessionari për Duminica 26 Otóber 2014 (Ultima duminica apress la Trinità):

martedì 21 ottobre 2014

An col temp-là...

Con paròle profètiche Gesù a l'ha dit ai sò dissèpoj: "...Antlora i sareve consignà a j'autorità për esse suplissià e massà. Tute le nassion av avran an òdio për càusa 'd mè nòm. A saran tanti coj che arneghëran la fej, a tradiran la fradlansa e as detestëran l'un l'àutr. A seurtiran fòra tanti fàuss profèta ch'a 'ngabiolaran motobin ëd gent e, tant a sarà spantiasse la schergna e la violassion dla lej 'd De che tanti a savran pì nen lòn ch'a l'é l'amor. Chi, nopà, a l'avrà tenù dur fin-a a la fin a sarà salvà. E cost Evangeli dël regn a sarà nunsià an tut ël mond, da part a part, për esse 'd testimoniansa për tute le nassion. An col temp-là a vnirà la fin" (Maté 24:9-14).

https://sites.google.com/site/bibiapiemonteisa/testament-neuv/evangeli-d-mat/mat-24

domenica 19 ottobre 2014

Póer

An nòstra tradussion dla Bibia an piemontèis, i voltoma con "Póer" o Póver" ël tèrmen ebraich עָפָר (afar), ch' as podrìa 'dcò volté: teren, tèra sèca, sënner, màuta (tèra për fabriché), mnis, ciaplé, prera, scòria. Genesi 3:19 "Con ël sudor dla front it mangëras tò pan fin-a a tant ch' it artornëras ant la tèra d'andòa ch'it ses stàit ciapà, dàit che ti't ses póer e ti 't artornëras ant la póer".

Ant la tradussion piemontèisa, póer a comparìss ëdcò an Salm 90:3 "Ti 't fas artorné l'òm an la póer e 't dise: "Artorné a la póer, ò fieuj d'òm", andoa ch' ël tèrmen a l'é, nopà: דַּכָּא (daka’).

Ël tèrmen ebraich דַּכָּא (daka’), ant ël Salm 90:3 ch'i l'oma voltà an piemontèis "póer", a l'ha 'l sens ëd base: crasà, cassà ("povrisà"). An d'àutri leugh a fa 'rferiment a coj ch'a son "crasà" ant lë spìrit o ch'a son contrì 'd cheur (< contrission: v. Salm 34:18; Isaia 57:15). S' i comprendoma costa nuansa ambelessì, antlora ël v. 3 a dis che Dé a men-a l'òm al pentiment (ël tèrmen שׁוּב, shuv, “artorné”, che compariss doi vire an cost vers, a l'é a vòlte dovrà për ël pentiment). Sossì a l'é lòn ch'a dis la Vulgata: "convertes hominem usque ad contritionem et dices revertimini filii Adam".

Ël contest ch'a seguita, nopà, a lamenta la mortalità 'd l'òm e quant che la vita a sìa curta. A l'é parèj che se 'l v. 3 a l'é nen d' antende an tal manera positiva. A l'é pì probàbil che ambelessì דַּכָּא as arfèissa a "materia crasà", visadì a la "sënner" ch'ampiniss la tomba. Për lòn, as peul sente n'arson de Genesi 3:19.

A l'é ciàir, nopà, che l'idèja póer > tèra (humus) > pera crasà > spirit (cheur) crasà > sbate a tèra (ant la póer) > fesse cit > contrission > pentiment > ùmil > mortifiché a son tùit gropà. La condission uman-a a l'é esse ligà a la tèra. Quand ch'a l'òm as vanta, as esalta, a pensa d'esse "grand", magara 'n Dé, as ilud, a pija 'n bàilo. A l'é për lòn che la Scritura an ciama l'òm a "ridimensionesse", a bassé la cresta, a dësgonfiesse, fesse cit, a bassesse a tèra, magara butandse an ginojon, përchè a l'è 'n mortal, a l'é nen Dé. Se l'òm a veul nen felo, un bel di Dé "a trierà" (ciapolërà) tùit j'orgojos, ch'a saran parèj smerdà, umilià.

venerdì 17 ottobre 2014

Rende a l'imperador lòn ch'a l'é dl'imperadur, e a Dé lòn ch'a l'é 'd Dé (Proget Bibiia piemontèisa, 19/10/2014)

"Antlora i farisé a son andass-ne e a son consultasse për podèj ciapé Gesù an fala con soe istèsse paròle. E a l'han mandaje ij sò dissèpoj ansema a dj'erodian ch'a l'han dije: "Signor, i savoma che ti't ses sincer, ch'it mostre la stra 'd Dé in vrità, e ch'it dise le còse nete e ciàire sensa vardé an facia gnun. Dis-ne donca, còsa na dises-to 'd sossì: 'É-lo giust dé 'l tribut a l'imperador?".E Gesù, ch'a l'era rendusse cont ëd j'intension grame ch'a l'avìo, a l'ha risponduje: "Gent fàussa ch'i seve! Përché i veule buteme a la preuva? Mostreme la moneja ch'a serv për paghé le taje!", e a l'han sporzuje 'n dané. E a l'ha dije: "Ëd chi ch'a l'é sta facia e sta scrita 'mbelessì?".A l'han risponduje: "Ëd l'imperador!". Antlora a-j dis: "Donca, rende a l'imperador lòn ch'a l'é dl'imperadur, e a Dé lòn ch'a l'é 'd Dé". Avend sentù lòn, a son restà sbërlondì e, an lassand-lo, a son andass-ne vìa" (Maté 22:15-22).

Spiegassion ëd cost test (an italian).

"Pàul, Silvan e Timòt, a la cesa dij Tessalonicèis an Dé pare e ant ël Signor Gesù Crist; grassia e pas a voi! I rendoma sèmper grassie a Dio për voi tùit, fasand mension ëd vojàutri an nòstre orassion, e arciamand sèmper a nòstra memòria l'euvra 'd vòstra fej, ël travaj 'd vòstr amor e la passiensa 'd vòstra speransa, an Nosgnor Gesù Crist, an prësensa 'd nòst Dé e Pare. I savoma, frej e seur, che Dé av veul bin e ch'a l'ha sernuve, përchè nòstr Evangeli a l'é nen vnù a voi mach con ëd paròle, ma con potensa, con lë Spirit Sant e con na përfonda persuasion - iv arcòrde 'd sicur ël caràter ch'i l'oma esternà quand ch'i soma vnù për deve n'agiùt. I seve stàit imitator ëd nojàutri e dël Signor, quand ch'i l'eve arsèivù ël messagi con la gòj ch'a ven dlë Spirit Sant malgré la granda aflission ch'a l'ha compagnalo. A l'é 'rsultane che vojàutri i seve dventà 'n model për tùit ij fidej dla Macedònia e dl'Acàia, përchè da voi ël messagi a l'ha 'rsonà nen mach an Macedònia e ant l'Acàia, ma la neuva 'd vòstra fej an De a l'é spantiasse tant ch'a l'é pì nen necessari che nojàutri a na parla. An efet, lor istèss a conto 'd la manera ch'i l'eve arseivune e coma ch'i seve stàit convertì da j'idol a Dé për serve 'l Dé viv e ver, e coma ch'i speteve dai cej sò Fieul, ch'a l'ha 'rsussità dai mòrt e ch'an libera da l'ira 'd Dé ch'a l'ha da ven-e" (Prima litra ai cristian ëd Tessalònica 1:1-10).


J'àutri test bìblic ed costa duminica:

martedì 14 ottobre 2014

Col ch'a l'ha fane conòsse Dé për dabon

Pròlog dl'Evangeli 'd Gioann

Al comensament a-i era la Paròla, e la Paròla a l'era con Dé, e la Paròla a l'era Dé. La Paròla a l'era con Dé al comensament. Tute le còse a son stàite creà da chila, e a-i é gnente ch'a sia stàit creà ch'a sìa nen stàit creà da chila. An chila a-i era la vita, e la vita a l'era la lus ëd j'òm. E la lus a splend an sël top, ma 'l top a l'ha nen podula stenze.

A l'é vnuje n'òm, mandà da Dé. As ciamava Gioann. A l'é vnù për fé da testimòni, për rende testimoniansa a la lus, parèj che tùit a chërdèisso për sò mojen. A l'era nen chiel la lus, ma a l'é vnù për rende testimoniansa a la lus. La vera lus, ch'a dà la lus a tùit j'òm, a l'era 'n camin ch'a venìa ant ël mond. A l'era 'nt ël mond e 'l mond a l'é stàit creà da chila, ma 'l mond a l'ha nen arconossula. A l'é vnùa dai sò, ma ij sò a l'han nen arseivula.  Nopà, a tùit coj coj ch'a l'han arseivula - a coj ch'a chërdo an sò nòm - a l'ha dàit ël drit ëd vnì fieuj 'd Dé - nen fieuj nà coma da 'n pare e na mare, o da volontà uman-a, opura për decision ëd n'òm, ma da Dé.

Àor, la Paròla a l'é vnìa 'd carn e a l'é stàita tra 'd noi. I l'oma vëddù soa glòria - la glòria dël Sol e Ùnich ch'a l'é vnù dal Pare, pien ëd grassia e 'd vrità. Gioan a l'ha rendù testimoniansa a sò rësguard e a l'ha crià: "Cost-sì a l'é col dont i l'avìa dit: 'Col ch'a ven apress mi a l'é da consideresse pi grand ëd mi, përché Chiel a esistìa già prima 'd mi". Përché da soa pienëssa i l'oma arseivù na grassia dòp l'àutra. La Lej a l'é stàita dàita për ël mojen ëd Mosè, ma la Grassia e la Vrità a son vnue për ël mojen ëd Gesù Crist. Gnun a l'ha mai vëddù Dé. L'Ùnich, an Chiel istèss Dé, ch'a l'é ant la pì strèita comunion con ël Pare, a l'é col ch'a l'ha fane conòsse Dé për dabon.

sabato 11 ottobre 2014

Paràbola 'd la festa 'd nòsse (Progèt Bibia piemontèisa, 12/10/2014)

"Antlora Gesù, na vòlta 'd pì, a l'ha parlaje con ëd paràbole e a l'ha dit: "Ël Regn ëd Dé a smija 'n rè ch'a l'ha dàit na festa 'd nòsse për sò fieul. A l'hà mandà ij sò servidor për ciamé coj ch'a l'ero stàit anvità a le nòsse, ma a l'han nen pròpi vorsuje ven-e. Ancora a l'ha mandà dj'àutri servidur, an disand: 'Dì a coj ch'a son stàit anvità: Vardé! La festa ch'i l'hai preparà për voi a l'é pronta. Ij mè tòr e mie bestie a l'angrass a son stàite maslà e tut a l'é pront. Ven-e a la festa 'd nòsse!". Lor, nopà, a l'han fàit finta 'd gnente e a son andasne via, chi a soa cassin-a, chi a sò negòssi.  D'àutri a l'han fin-a ciapà ij sò servidor, a l'han strapassaje e peuj massaje. Quand che 'l rè a l'ha sentì lòn a l'é montaje la flin-a e a l'ha mandà ij sò soldà për buté a mòrt coj sassin e për dé feu a soe sità. Peuj a dis ai sò servidur: 'Eh bin! La festa 'd nòsse a l'é pronta, ma j'anvità a-i na j'ero nen degn. Andé, donch për le strà e 'nvité a la festa 'd nòsse tùit coj ch'i-i trovreve. Antlora coj servidur a son andàit për le strà e a l'han butà 'nsema tùit coj ch'a trovavo, bon e gram, parèj che la sala dla festa a l'é stàita pien-a 'd gent. Ël rè a l'è peuj intrà për vëdde coj ch'a l'ero a tàula e a l'ha 'rmarcà n'òm ch'a l'avìa nen butasse adòss na vestimenta 'd nòsse. E a l'ha dije: 'Brav òm, coma ses-to intrà 'mbelessì sensa esse vestì da festa?', e col-lì a l'é restà sensa paròle. Antlora 'l rè a dis ai sò servidur: 'Grupelo man e pé, portelo vìa e campelo fòra ant ël top, anté ch'a-i sarà da pioré e d'argrigné ij dent!'. A l'é parèj che coj ch'a son ciamà a son tanti, ma pòchi a son ij sernù".


Le àutre leture bìbliche dël lessionari pë Duminica 12 Otóber 2014 (XVII d. T.)

sabato 4 ottobre 2014

La paràbola dij vignolant (Proget Bibia piemontèisa, 5/10/14)

"Scoté n'àutra paràbola. A-i era 'n proprietari ch'a l'ha piantà na vigna. A l'ha faje tut d'antorn na bussonà, a l'ha scavà na tampa për sò tòrcc e a l'ha 'dcò fabricà na tor ëd guarda. Peuj a l'ha fitala a 'd vignolant e a l'é partì për un viagi fòra dal pais. Quand ch'a l'é rivà 'l temp ëd la vëndumia, a l'ha mandà ij sò servidur ai vignolant për arsèive la produssion ch'a-j spetava ëd soa vigna. I vignolant, nopà, a l'han pijà i servidur dël padron, a l'han bastonane un, a l'han massane n'àutr e a l'han prassane a mòrt n'àutr ancora. Ël padron a l'ha torna mandà d'àutri servidor, an pì gran quantità dij prim, ma a l'han trataje ant l'istèssa manera. A la fin, a l'ha mandà anvers lor propi sò fieul, an disand: 'A l'avran almanch ëd rispèt për mè fieul'. Quand ch' ij vignolant a l'han vëddù 'l fieul, a son disse tra 'd lor: 'Cost-sì a l'é l'ardité. Venì, massomlo e ciapomne l'ardità. A l'han donca pijalo, a l'han campalo fòra dla vigna e a l'han massalo. Antlora, quand ch' ël padron dla vigna a sarà vnù, còsa farà-lo a sti vignolant? A l'han dije: "A farà ëd sicur meuire dla pes manera coj miserabil. Peuj a fitërà soa vigna a d'àutri vignolant che a la vëndumia a-j rendran ij frut ëd competensa. E Gesù a-j dis: "Eve mai lesù ant le Scriture: la pera che coj ch'a fabricavo a l'han campala via, a l'é dventà la pera d'àngol. Sossì a l'é stàit fàit dal Signor, e cost' a l'é na còsa maravijosa dëdnans a nòstri euj. Për costa rason iv diso che 'l Regn ëd De av sarà gavà via e dàit a na nassion ch'a lo fassa fruté. Col ch'a caschërà an su sta pera a na sarà fracassà, e a sgnachërà col ch'a-j drochërà adòss. Dòp avej scotà sta paràbola, ij cap dij sacerdòt e ij Farisé a l'han capì ch'a parlava 'd lor, A l'avrìo vorsù felo aresté, ma a l'avìo tëmma, për motiv ch' ël pòpol a lo stimava 'n profeta" (Maté 21:33-46).


Leture bìbliche dël lessionari

giovedì 2 ottobre 2014

Coma che tut a l'é comensà (Genesi, capìtol 2)

Genesi Capìtol 2

Për parèj ij cej e la tèra a son stàit completà con tut lòn ch'a conten-o, De a l'ha completà soa euvra ant ël dì ch'a fa set. A l'ha chità 'd travajé [3] ant ël dì ch'a fa set. De a l'ha benedì ël dì ch'a fa set e a l'ha santificalo, përché an col dì lì a l'ha chità l'euvra dla creassion.

La creassion dl'òm e dla fomna
Coste-sì a son le orìgin dij cej e dla tèra quand ch'a j'ero stàit creà - quand che'l Signor De a l'ha fàit la tèra e ij cej. Àor a l'era ancora nen chërsuie ant ij camp dj'arborin e gnuna pianta dij camp a l'avìa 'ncora 'rbutà përchè 'l Signor De a l'avìa ancora nen mandà dla pieuva an sla tèra e a-i era gnun òm ch'a la coltivèissa. A montava, nopà, dl'eva 'd surgìss për bagné la facia antrega dla tèra. Antlora 'l Signor De a l'ha formà l'òm da la póer dla tèra e a l'ha bofà an le soe nariss un sofi 'd vita. A l'é parèj che l'òm a l'é vnì na përson-a viva. Ël Signor De a l'ha peuj piantà 'n vërzé anvers l'orient, an Eden e ambelelà a l'ha piassà l'òm ch'a l'avìa formà. Ël Signor De a l'ha fàit an manera ch'a-i chërsèissa da la tèra d'ògni sòrt dj'erbo, d'ògni erbo ch'a l'é bel da vardé e bon da mangé. An mes ëd col vërzé a-i era 'd cò l'erbo dla vita e l'erbo dla conossensa dël bin e dël mal. 

Àor a-i era na rivera ch'a seurtiva da l'Eden për bagné 'l vërzé e da là as dividìa an quatr branche. Ël nòm dla prima a l'é Pishon; cola-lì a scor për tut ël pais d'Avila, anté ch'a-i é l''òr. L'òr ëd col pais a l'é pur; ambelelà a-i é 'dcò dle perle e dle pere bleuve. Ël nòm dla sconda rivera a l'é Ghìon: a scor tut d'antorn ël pais ëd Cush. Ël nòm dla tersa rivera a l'é Tigris: a scor anvers l'Assiria. La quarta rivera a l'é l'Eufrate. 

Ël Signor De a l'ha ciapà l'òm e a l'ha butalo ant ël vërzé d'Eden parèj che a lo cudièissa e lo guernèissa. Peuj ël Signor De a l'ha comandaje: "Ti't peude mangé a tò gust la fruta 'd minc' erbo dël vërzé ma 't deuve mach nen mangé da l'erbo dla conossensa dël bin e dël mal, përché coma che ti 't na mange, bin sicur it meureras. Ël Signor De a l'ha dit: "A va nen bin che l'òm as na stìa daspërchiel, i-j faraj na companìa ch'a-j vada bin. Antlora 'l Signor De a l'ha formà da la tèra vàire qualità 'd bestie vive dij camp e dj'osej dël cel e a l'ha portaje a l'òm për vëdde coma ch'a l'avèissa ciamaje, e qual ch'a fussa 'l nòm che l'òm a l'avrìa daje, col-lì a sarìa stàit sò nòm. Antlora l'òm a l'ha dàit un nòm a ògni sòrt ëd bestie, dj'osej dël cel e dle creature vive dij camp, ma a l'é trovasse gnun ëd lor ch'a 'ndeissa bin coma na compagnia adata a Adam. Antlora De a l'ha fàit tombé l'òm ant un seugn përfond, e antramente ch'a durmìa, a l'ha ciapà na part dël fianch dl'òm e a l'ha sarà col pòst con dla carn. Peuj ël Signor De, da la part ch'a l'avìa ciapà dl'òm, a l'ha fàit na fomna, e l'ha portala a l'òm. Antlora l'òm a l'ha dit: "A la fin, sta-sì a l'é òss dij mè òss e carn ëd mia carn; sta-sì a sarà ciamà 'dòna' përchè ch'a l'é stàita ciapà dl'òm". Cost' a l'é la rason përché n'òm a chita sò pare e soa mare e as buta 'nsema a soa fomna e a dvento na neuva famija. L'òm e soa fomna a l'ero tùit doi patanù ma 'd lòn a l'avìo gnun ambarass.

sabato 27 settembre 2014

Chi ch'a l'ha date l'autorisassion ëd fé ste còse? [Proget Bibia piemontèisa, 27/9/2014)

L'autorità ëd Gesù.  E peuj, quand che Gesù a l'é rivà al templ, ij cap dij sacerdòt e j'ansian dël pòpol a son vnù da Chiel antramente ch'a dotrinava e a l'han dije: "Chi ch'a l'ha date l'autorisassion ëd fé ste còse? e chi é-lo ch'a l'ha date costa autorità?". Gesù a l'ha risponduje: "Ëdcò mi iv faraj na domanda. S' im risponde, iv diraj da che autorità ch'i faso ste còse. D'anté vnisìa 'l batèsim ëd Gioann? Da De o da quejdun d'àutr?". Anlora a l'han debatù tra 'd lor sta question e a l'han dit: "S' i disoma 'dal Cel' chiel an rispondrà: Përchè 'ntlora i l'eve nen chërduje?', ma s'i disoma 'da l'òm', i l'oma tëmma dël pòpol, përché tùit a stimo che Gioan a l'era 'n profeta genit". Antlora a l'han rispondù a Gesù: "I lo savoma nen". E a-j dis: "Bin, antlora gnanca mi iv diraj da che autorità ch'i faso ste còse".

La paràbola dij doi fieuj. Còsa na dise? N'òm a l'avìa doi fieuj. A l'é 'ndàit dal prim e a l'ha dije: 'Fieul, ancheuj va a travajé 'nt la vigna'. Ël fieul a l'ha risponduje: 'I veui nen andeie'. Peuj, nopà, a l'é pentiss-ne e a l'é andaie. Ël pare a l'é peuj andàit da l'àutr fieul e a l'ha dije l'istèss. Cost-sì a l'ha risponduje: 'I vado, sgnor', ma a l'é nen andaje. Qual dij doi é-lo ch'a l'ha fàit la volontà dël pare?". A-j han rispondù: "Ël prim". E Gesù a-j dis: "In vrità iv diso che j'esator (disonest) dle impòste e le bagasse a intraran prima 'd vojàutri ant ël Regn ëd De. Përché Gioann a l'é vnù da voi për la strà dla giustissia, e i l'eve nen chërduje, ma j'esator dle impòste e le bagasse a l'han chërduje. E voi, combin ch' i l'eve vëddulo, i seve nen pì tard pentive për chërdje.


Le àutre leture bìbliche dël lessionari për Dominica 28 Stèmber 2014 (XV d. T.)

mercoledì 24 settembre 2014

La creassion dël mond

(1) Al comensament De a l'ha creà ij cej e la tèra. (2) La tèra a l'era sensa fòrma e veuida e a-i era 'd top an sla superfice dl'abiss, ma l'Ëspìrit ëd De as meuveva an sla superfice dle aque. (3) De a l'ha dit: "Ch'a sìa la lus" e a s'é fasse lus. (4) De a l'ha vëddù che la lus a l'era bon-a. A l'é parèj che De a l'ha separà la lus dal top. (5) De a l'ha ciamà la lus "dì" e 'l top "neuit". Antlor' a l'é stàita na sèira e a l'é stàita na matin. Cost-sì a l'era 'l prim dì.

(6) De a l'ha dit: "Ch'a sia na vòlta ant ël mes dle aque e ch'a separa le aque da le aque". (7) Antlora De a l'ha fàit la vòlta e a l'ha separà le aque sòta la vòlta da le aque dzura la vòlta, e a s'é fasse parèj. (8) De a l'ha ciamà la vòlta "cel". Antlor' a l'é stàita na sèira e a l'é stàita na matin. Cost-sì a l'era 'l scond dì.

(9) De a l'ha dit: "Che le aque sota 'l cel as buto ansema ant un sol pòst e ch'a comparissa ël teren sùit. E a s'é fasse parèj. (10) De a l'ha ciamà 'l teren sùit: "Tèra" e le acque ch'a l'ero butasse 'nsema: ij "mar". De a l'ha vëddù che tut sòn a l'era bon. (11) De a l'ha dit: "Ch'a la tèra a prodùa 'd vegetassion, ëd piante ch'a porto 'd smens conforma le sò specie, e dj'erbo ch'a porto an lor dla smens conforma le sò specie. E a s'é fasse parèj. (12) La tèra a l'ha prodùit ëd vegetassion - ëd piante ch'a portavo 'd smens conforma le sò specie, e dj'erbo ch'a portavo an lor dla smens conforma sò specie. De a l'ha vëddù che tut sòn a l'era bon. (13) A l'é stàita na sèira e a l'é stàita na matin. Cost-sì a l'era 'l ters dì.

(14) De a l'ha dit: "Ch'a-i sio dle lus ant la vòlta dël cel për separé 'l dì da la neuit, e ch' a sio 'd segn për indiché djë stagion, dij dì e dj'agn, (15) e ch'a servo da lus ant la vòlta dël cel për anluminé la tèra". E a s'é fasse parèj. (16) De a l'ha fàit doi gran' lus - la lus pì granda për governé 'l dì e na lus pì cita për governé la neuit. A l'ha fàit ëdcò le stèile. (17) De a l'ha butà le lus ant la vòlta dël cel për bërlusé an sla tèra, (18) për governé 'l dì e la neuit e për separé la lus dal top. De a l'ha vëddù che tut sòn a l'era bon. (19) A l'é stàita na sèira e a l'é stàita na matin. Cost-sì a l'era 'l dì ch'a fà quatr.

(20) De a l'ha dit: "Che le aque a formiolo d'un formiolament ëd creature vive e che dj'osej a volo an sla tèra vers la vòlta dël cel". (21) De a l'ha creà ij pèss grand e tute le bestie vive ch'as meuvo e ch'a formiolo ant le aque, conforma le sò specie. A l'ha creà 'dcò minca osel ch'a l'ha dj'ale, conforma le sò specie. De a l'ha vëddù che tut sòn a l'era bon. (22) De a l'ha benedije e a l'ha dit: "Sie fosonant. multipliché e ampinì le aque dij mar, e che j'osej as multiplico an sla tèra". (23) A l'é stàita na sèira e a l'é stàita na matin. Cost-sì a l'era 'l dì ch'a fà sinch.

(24) De a l'ha dit: "Che la tèra a prodùa creature vive conforma le sò specie: ëd bestiam, dij serpent e 'd bestie sarvaje, conforma le sò specie, e a s'é fasse parèj. (25) De a l'ha fàit le bestie sarvaje conforma le sò specie, ëd bestiam conforma le sò specie, e tute le creature ch'a strusio an sla tèra conforma le sò specie. De a l'ha vëddù che tut sòn a l'era bon. (26) Antlora De a l'ha dit: "Fasoma l'òm a nòstra imàgine, conforma nòstra smijansa, parèj ch'a peussa dominé ij pess dël mar, j'osej dl'aria, ël bestiam e tuta la tèra, e tute le creature ch'as meuvo an sla tèra. (27) De a l'ha creà l'òm a Soa imàgine, a l'ha crealo a l'imàgine 'd De, a l'ha crealo mas-cc e fumela. (28) De a l'ha benedije e a l'ha dije: "Sie fosonant multipliché, ampinì la tèra e sogetela! Dominé ij pess dël mar, j'osej dl'aria e minca creatura ch'as meuv an sla tèra (29) Peuj De a l'ha dit: "Adèss iv dago minca pianta ch'a pòrta 'd smens ch'a l'é an sla superfice 'd tuta la tèra e tùit j'erbo ch'a l'han ëd frut ch'a pòrta 'd smens: tut lòn sarà vòstra noritura. (30) E a tute le bestie dla tèra, e a minca osel dël cel, e a tute le creature ch'as meuvo an sla tèra - tut lòn ch'a l'ha an sé medésim ël sofi dla vita, i-j dago tute le vërdure për noritura, e a s'é fasse parèj. (31) De a l'ha vëddù tut lòn ch'a l'avìa fàit e a l'era pròpi bon! A l'é stàita na sèira e a l'é stàita na matin. Cost-sì a l'era 'l dì ch'a fà ses.

(2:1) Për parèj ij cej e la tèra a son stàit completà con tut lòn ch'a conten-o, (2) De a l'ha completà soa euvra ant ël dì ch'a fa set. A l'ha chità 'd travajé ant ël dì ch'a fa set. (3) De a l'ha benedì ël dì ch'a fa set e a l'ha santificalo, përchè an col dì lì a l'ha chità l'euvra dla creassion.

(Genesi 1:1-2:3).

sabato 20 settembre 2014

L'ingiustissie 'd De [Progèt Bibia piemontèisa, Duminica 21 stember 2014)

Ij lavorant ant la vigna. Përchè 'l regn dël Cel a smija a 'n proprietari ch'a l'era sortì 'd matin bonora për angagé (a giornà) dij lavorant për soa vigna. E quand ch'a l'ha avù pategià con ij lavorant la paga d'un dné al dì, a l'ha mandaje ant soa vigna. A l'é torna sortì a neuv ore e a l'ha trova an piassa dj'àutri ch'a l'avìo nen ëd travaj e a l'ha dije: "Andé 'dcò vojàutri a mia vigna e iv daraj lòn ch'a l'é giust", e a son andaie. E peuj a l'é torna surtì ch'a l'era mesdì, e ancora a tre bòt dël dòp-disné, e a l'ha fàit autërtant. E a sinch ore dël dòp-mesdì a l'é sortì n'àutra vòlta e a l'ha trovà dj'àutri ch'a l'ero 'n gir a fé gnente, e a l'ha dije: "Përchè i steve ambelessì sensa travajé?". E lor a l'han dije: "Përchè gnun a l'ha ciapà-ne". Antlora a-j dis: "Andevne 'dcò vojàutri a mia vigna". A la sèira, ël padron dla vigna a l'ha dit a sò fator: "Va a ciamé ij lavorant e pagh-je, a comensé da j'ùltim ciapà fin-a ai prim. Quand ch'a son vnù coj ch'a l'ero stàit ciapà a sinch ore, a l'han arseivù ognidun un dné. E quand ch'a son vnù coj ch'a l'ero stàit ciapà për prim, as aspetavo 'd arsèive 'd pì dj'àutri, ma a l'han ëdcò lor arseivù un dné. Quand ch'a l'han arseivulo, a l'han comensà a lamentesse contra 'l padron, e a disìo: "J'ùltim a l'han mach travajà 'n ora, e ti 't l'has trataje al par ëd nojàutri ch'i l'oma portà tut ël fardel d'un dì 'd travaj e 'l rovin dël sol". E 'l padron l'ha replicà a un ëd lor: "Mè car, it faso gnun tòrt, has-to nen pategià con mi d'arsèive un dné? Pija lòn ch'a l'é tò e vat-ne, ma i veuj dé a sti ùltim tant coma ti. É-lo ch'am é nen consentì 'd fé lòn ch'i veuj con ij mè sòld? O ses-to invidios ch'i son stàit generos con coj-là?".  A l'é parèj ch' ij prim a saran j'ùltim e j'ùltim a saran ij prim. (Maté 20:1-16).


J'àutri test bìblich ëd costa duminica a son:

mercoledì 17 settembre 2014

A propòsit ëd Scòssia...

"Fortia fortiorum facta sunt" ("Da gent coragiosa a ven-o dij fàit coragios").

Dòp avèj sotsignà ël Pat Nassional ant ël fërvé 1638, a l'ha avù leugh ant la catedral ëd Glasgow, dòp 36 agn, la prima Ciambréa General dla Cesa 'd Scòssia con Alexander Henderson coma moderator. La Ciambréa a l'ha prinsipià na completa arformassion dla cesa. A l'ha diciarà "papista" i SinchArticol ëd Perth, ël liber dij Canoni, ël Liber dle Orassion comunitarie e nen legal l'istès sistema vëscovil. Ël rapresentant dël Re, ël marchèis ëd Hamilton a riva e a diciara nen legal la Ciambréa, përchè 'l Re a l'avìa nen dàit ël permess ëd radunela. Henderson a rëspònd: "A nòm dël Signor Gesù Crist, l'ùnich Cap e Sovran ëd costa Cesa, i podoma nen alvé la ciambréa". Hamilton a l'é andassne an lerma!

"Fortia fortiorum facta sunt." ("From brave men come brave deeds").

After the National Covenant was signed in February 1638, the first free General Assembly of the Church of Scotland for 36 years was held in Glasgow Cathedral in November with Alexander Henderson as moderator. The Assembly began a complete reformation of the church. It declared the “popish” Five Articles of Perth, the Book of Canons, the Book of Common Prayer and Episcopalianism itself unlawful.
The King’s representative the Marquis of Hamilton arrives and declares the Assembly unlawful because the King never gave it permission to sit. Henderson responds “In the name of the Lord Jesus Christ, the only Head and Monarch of this Church we cannot dissolve this Assembly” Hamilton left in tears!

giovedì 11 settembre 2014

Signor, vàire vòlte, se mè frel am ofend, é-lo ch'i son obligà 'd përdonelo? [Progèt Bibia piemontèisa, 14/9/2014)

La paràbola dël servitor ch'a vorìa nen përdoné (Maté 18:21-35)

Antlora Pé, avzinand-se, a l'ha ciamaje: "Signor, vàire vòlte, se mè frel am ofend, é-lo ch'i son obligà 'd përdonelo? Sarà-lo fin-a a set vòlte?". Gesù a l'ha rësponduje: "It diso nen fin-a a set vòlte, ma fin-a a setanta set vòlte!".

Për  costa rason ël Regn dël Cel a l'é tanme 'n re ch'a l'ha vorsù regolé ij cont con ij sò servitor. Quand ch'a l'é 'ncaminasse a conté, a l'han presentajne un ch'a-j dovìa des mila talent. E për càusa che col-lì a l'avìa nen ëd che paghé, sò signor a l'ha dàit l'ordin ch'a fussa vendù, chiel, soa fomna e soe masnà, e tut lòn ch'a l'avìa, e che 'd sta manera-sì 'l débit a fussa pagà. Antlora sto servitor a l'é campasse a tèra dëdnans a chiel e a lo suplicava con ste paròle: 'Signor, për carità, àbie 'ncora 'n pòch ëd pasiensa e it arpaghëraj 'd tut'. Antlora 'l padron ëd sto servitor, tocà 'd compassion, a l'ha lassalo 'ndé e a l'ha faje la grassia 'd condoneje tut ël débit. Ma sto servitor, quand ch'a l'é sortì, a l'ha 'ncontrà un dij sò colega 'd servissi ch'a-j dovìa sent dné, e a l'ha ciapalo për ël còl tant ch'a mancava poch ch'a l'avria strossalo, e a-j disìa: Pagh-me lòn che ti 'm deuve! Ma sò colega 'd servissi, campand-se an ginojon, a lo suplicava e a-j disìa: Për carità, àbie 'ncora 'n pòch ëd pasiensa e it paghëraj tut lòn ch'it deuvo. Ma a l'ha nen vorsulo scuté, a l'é 'ndassne e a l'ha falo buté 'n përzon, fin-a a tant che 'l débit a sarìa stàit saldà. Aor, j'àutri sò colega 'd servissi, quand ch'a l'han vëddù lòn ch'a l'era rivà, a l'ha rinchërsuje e a son andàit a conté al padron tuta la facenda. Antlora sò padron a l'ha fa-lo ven-e e a l'ha dije: 'Gram servitor ch'it ses, i l'avìa date la gràssia 'd condonete tut sto débit përché 't l'avìes suplicame. Dovies-to nen ëdcò ti avèj pietà 'd tò colega 'd servissi, coma mi i l'avìo avù pietà 'd ti?'. E sò padron an còlera a l'ha dalo ant le man dle guardie dla përzon për esse suplissià fin-a a tant da paghé tut lòn ch'a-j devìa. A l'é parèj ch'av farà mè Pare ch'a l'é 'n Cel, se përdone nen ëd bon cheur ognidun a sò frel tute soe mancanse.

Tut el capìtol a l'é 'mbelessì
Na predicassion an sù cost test (an italian)

Esortassion a la toleransa (Roman 4:1-12)

Àor, aceté coj ch'a l'han na fej débola e sté nen lì (con lor) a questioné dj'opinion. Un a chërd ëd podèj mangé 'd tut, ma col ch'a l'é débol a mangia mach ëd vërdura. Col ch'a mangia 'd tut a deuv nen dëspresié col ch'a lo fa nen, e col ch'a chërd ch'as deuv anstense (dal mangé quejcòs) ch'a giudica nen col ch'a mangia 'd tut, përché Nosgnor a l'ha 'rseivulo (l'istèss). Chi ses-to, ti ch'it giudiche 'l servitor d'un àutr? Dëdnans a sò padron chiel as ten ferm o a casca e s' as ten ferm a l'é mach grassie al Signor (ch'a lo sosten). Un a giudica ch' un dì a sìa pi sant d' un àutr, e n'àutr a giudica ch' ij dì a sìo tùit j'istèss. Ognidùn ch' a sìa përsuas (ëd lòn) an sò spìrit. Col ch'a l'ha riguard al dì, a lo fa për ël Signor, e col ch'a mangia ('d tut) a lo fa për ël Signor, përché a-j na rend grassie; e col ch'as asten (dal mangé quejcòs) a lo fa për ël Signor e a-j na rend grassie. Përché gnun ëd nojàutri (cristian) a viv mach për chiel istèss, e gnun a meuir për chiel istèss. S'i vivoma, i vivoma për ël Signor, s'i meuiroma, i meuiroma për ël Signor. A l'é parèj che sia ch'i vivoma, sìa ch'i meuiroma, i soma dël Signor. A l'é për lòn che Crist a l'é mòrt e ch'a l'é tornà a vive, parèj che Chiel a sia 'l Signor tant d'ij mòrt che 'd coj ch'a son vivent. Ma ti ch'i mange mach ëd vërdura - përché giudiches-tu to frel o toa seur? E ti ch'it mange 'd tut, përché dëspresies-tu tò frel o toa seur? Përché tùit nojàutri i compariroma dëdnans al tribunal ëd Crist. Përché a l'é scrit: "I son ël vivent - a dis ël Signor - tùit as buteran an ginojon dëdnans a mi, e ògni lenga a darà làude a De". A l'é parèj che ciaschëdun a rendrà cont për chiel istèss a De.

Tut el capìtol a l'é 'mbelessì

La vitòria al Mar Ross (Esod 14:19-31)

L'àngel dël Signor, ch'a 'ndasìa dëdnans al camp d'Israel, a l'é butasse 'n moviment e a l'é andàit a posisionesse darera 'd lor e 'dcò la colon-a 'd nivola a l'é spostasse da dnans a daré 'd lor. A l'é butasse antrames ël camp dj'egissian e 'l camp dj'israelita. A l'era na nivola scura e a 'nluminava la neuit paréj che 'n camp a podia nen avzinesse a l'àut për tuta la neuit. Mosè a l'ha dëstendù soa man anvers ël mar, e 'l Signor a l'ha possà 'ndarera 'l mar tant ch'a l'ha dividusse për ël mojen d'un vent fòrt ch'a vnisìa dal levant e ch'a l'é bofà për tuta cola neuit. A l'ha fàit dventé 'l mar na tèra sùita e le aque a son dividusse. A l'é parèj che j'israelita a l'han marcià pròpe antrames al mar an sù 'd tèra sùita e le aque për lor a formavo coma 'n mur a drita e a mancin-a. J'egissian a son vnuje dapress an mes al mar - tùit ij cavaj 'd Faraon, ij sò car da guèra e ij sò cavajer. Un pòch prima dl'alba ël Signor a l'ha vardà giù anvers l'armada egissian-a a travers la colòn-a 'd feu e 'd nivola e a l'ha fàit tombé l'armada egissian-a ant un grand ësparm. A l'ha fàit bloché le roe dij car ant la pàuta parèj ch'a l'era pì nen posibil feje andé anans. Antlora j'egissian a l'han dit: "Scapoma via da Israel përché 'l Signor a combat për lor contra l'Egit!". Antlora ël Signor a l'ha dit a Mosè: "Dëstend toa man anvers al mar, parèj che le aque a 'rtorno an su j'egissian, ij sò car da guèra e ij sò cavajer!". Antlora Mosè a l'ha dëstendù soa man anvers al mar, e 'l mar a l'é 'rtornà a soa condission normal quand che 'l sol a l'ha comensà a levesse. Àor j'egissian a sercavo 'd scapé via da tut lòn, ma 'l Signor a l'ha fongà j'egissian an mes al mar. Le aque a son tornà a sò pòst e a l'han quatà ij car da guèra e ij cavajer, ansema tuta l'armada d'Egit ch'a l'avia daje dapress a j'israelita ant ël mar - ëd j'egissian a l'é survivune gnanca un!) J'israelita, nopà, a l'avìo marcià an su 'd tèra sùita an mes al mar e për lor l'eva a l'avìa formà coma 'n mur a drita e a mancin-a. A l'é parèj che ant col dì-lì ël Signor a l'ha salvà Israel da la potensa dj'egissian, e Israel a l'ha vëddù j'egissian mòrt an sla riva dël mar. Quand che Israel a l'ha vëddù la gran potensa che 'l Signor a l'avìa mostrà contra j'egissian, a l'han avù tëmma dël Signor e a l'han chërdù a Chiel e a Sò servitor Mosè.

Tut el capìtol a l'é 'mbelessì

Salm 114

Ël poèta a 'rciama a la memòria ij fàit dla surtìa da l'Egit e dla conquista e a selebra la sovranità 'd De an su sò pòpol, ligà a Chiel con un pat.

Quand che Israel a l'ha chità l'Egit, quand che la famija 'd Giacòb a l'ha lassasse darera na nassion forësta,  Giuda a l'é dventà Sò santuari, Israel Sò regn. Ël mar a l'ha vardà e a l'é scapà e 'l fium Giordan a l'é tornà 'ndarera. Le montagne a sautavo coma 'd moton e le colin-e tanme d' bèro. Përchè scapes-tu, ò mar? Përché tornes-tu 'ndarera, ò fium? Përchè sauteve-ne coma 'd moton, ò montagne, tanme 'd bèro ò colin-e? Tërmola, ò tèra, dëdnans al Signor - dëdnans al De 'd Giacòb, ch'a l'ha cambià na ròca ant na gòja d'eva, na dura ròca ant na sorgiss d'eva.

https://sites.google.com/site/bibiapiemonteisa/testament-vej/salm/salm-114

sabato 6 settembre 2014

Avèj nen ëd débit foravìa che 'd volejve bin l'un a l'àut [Progèt Bibia piemontèisa, 7/9/14]

Le leture bìbliche dël lessionari ecumènich për Domìnica 7 stèmber 2014 (XII d. T.)

L'arconsiliassion tra frèj

Se tò frel a l'ha ofendute, va a feje na rimostransa a quatreuj. S' at scota, it l'avras vanià tò frel. Se, nopà, at scota nen, pija 'nsem a ti un o doi d'àutri, parèj che doi o tre testimòni as rendo cont dla còsa. Se poi a veul dé da ment gnanc' a lor, dis-lo a la cesa; e s' a veul nen scuté gnanca la cesa, ten-lo tanme 'n pagan o n'esator dj'impòste.  In vrità iv diso che tut lòn ch' i l'avreve ligà an sla tèra, a sarà ligà 'dcò ant ël Cel; e tut lòn ch'i l'avreve dësligà an sla tèra, a sarà dësligà 'dcò ant ël Cel. Iv diso 'dcò che se doi 'd vojàutri iv butreve d'acòrdi an sla tèra, qual ch'a sìa lòn ch'a ciamëran, a-j sarà dàit da mè Pare ch'a l'é ant ël Cel. Përché là doa ch'a son radunà doi o tre a mè nòm, ëdcò mi i son ansema lor" (Maté 18-15:20).

Esortassion a volèj bin al pròssim

"Avèj nen ëd débit foravìa che 'd volejve bin l'un a l'àut, përché col ch'a veul bin a j'àutri a l'ha adempì la lej, përchè 'l nen comëtte adulteri, 'l nen massé, 'l nen robé, 'l nen dì 'l fàuss, ël nen invidié, e tùit j'àutri comandament, as peudo compendié an sta paròla-sì: It voreras bin a tò pròssim com' a ti medésim. L'amor a fa nen ëd mal al pròssim: donque, 'l compiment dla lej a l'é l'amor. Fé lolì përch' i seve bin qual ch'al sia 'l temp ch'i vivoma ancheuj: a l'é l'ora 'd dësviesse dal seugn, përché nòstra salvëssa a l'é pì davzina adèss che quand ch'i soma dventà chërdent.  La neuit a l'é press che finìa e 'l dì a l'é avzinasse. Donque, a venta buté da part le euvre dël top e butesse adòss j'arme dla lus. Portomse da person-e oneste ch'a vivo a la lus dël sol  nen an galuparìe, nen an ambriacògne, nen an gargarìe, nen an insolense, nen an querimònie, nè ant l'invìdia. Al contrari, arvestive dël Signor Gesù Crist e pieve nen cura dla carn, parèj che ij sò desideri as dësvio nen" (Roman 13:8-14).

Salm 149

Laudé 'l Signor! Canté al Signor na càntica neuva! Laudelo ant la radunansa dij divot! Che Israel a s'arlegra ant sò Creator! Che 'l pòpol ëd Sion a argiojissa an sò Re! Ch'a làudo Sò nòm con la dansa! Ch'a canto 'd làude a Chiel con l'acompagnament dij tamburnin e dl'arpa! Përchè Nosgnor a l'ha gòj 'd Sò pòpol. Chiel a esalta coj ch'a son crasà con la liberassion. Che ij divot as arlegro përchè De a l'ha daje l'arvangia! Ch'a crijo 'd gòj ant ij sò let. Ch'a làudo De quand ch'a ten-o an man na spa a doi trancie për vendichesse dle nassion e për castighé ij forësté. A gropo ij sò re con ëd caten-e e ij sò nòbij con ëd such ëd fer. A dan esecussion al giudissi che ij sò nemis a son stàit condanà. Tùit ij Sò fidej a saran vendicà. Laudé 'l Signor! (Salm 149).

L'istitussion dla Pasqua

Ël Signor a l'ha dit a Mosè e a Aaron ant ël pais d'Egit: "Cost mèis a venta ch'a sìa për vojàutri ël prinsipi dij mèis: cost-sì a sarà 'l prim mèis dl'ànn. A venta ch'i dise a tuta la comunità d'Israel: 'Ant ël dì ch'a fa des ëd cost mèis, ciaschëdun ëd vojàutri ciapé n'agnel, un për famija. Se na famija a l'é tròp cita për n'agnel, l'òm e sò avzin ëd ca a venta ch'a ciapo n'agnel conforma 'l numer dla gent - i fareve vòst cont për l'agnel conforma lòn che ciaschëdun a peul mangene. Vòstr agnel a l'ha da esse përfet, un mas-cc d'un ann; i lo peude ciapé d'antrames le fèje o le cavre. I lo deuve soagné fin-a al dì ch'a fa quatòrdes ëd cost mèis e peuj tuta la comunità d'Israel a lo dovrà massé al calé dël sol. A na ciaperan un po' d' sangh e a lo ampiastrëran an sù ij doi stibi e an su l'architrav dla pòrta dla cà 'ndova a lo mangeran.  A na mangeran la carn col' istèssa neuit. A lo mangeran rostì an sël feu con ëd pan fàit sensa chërsent e con dj'erbe amere. Mangelo nen cru o bujì ant l'eva, ma rostilo complet, con soa testa, soe piòte, e soe buele. Gnente a deuv resté fin-a a la matin, ma brusé tut lòn ch'a l'é nen stàit mangià fin-a a la matin. Sta-sì a l'é la manera ch'i deuve mangelo - pront për ël viagi: sàndole ai pé e con ël baston an man. I lo deuve mangé 'n pressa. Sta-sì a l'é la Pasqua dël Signor" (Esod 12:1-11).