venerdì 29 gennaio 2016

Gnun profeta a l’é bin arseivù an sò pais! [Duminica 31/1/2016)




Check this out on Chirbit

As dis: “Fidesse a l’é bin, nen fidesse a l’é mej, nì dj’amis nì dij fratej”. A podrìa disse l’istess ëd Gesù, cand ch’a l’é stàit ant la sinagòga ‘d sò paìs, Nazareth, pr’ ël servissi divin, dòp che già soa arnomansa ‘d predicator lìber e ‘d varitor a l’era spantiasse ant la region. Prima a l’avìo parlà bin ëd chiel e a lo laudavo, apress, cand ch’a l’han sentì ij sò discors, a son anfuriasse, a l’han taparalo via e a vorìo fin-a masselo! Lesoma lòn ch’a dis ël test dl’evangeli ëd sta Duminica.
“Tuti a parlavo bin ëd chiel7 e a së stupìo dle paròle ‘d grassia ch’a surtìo da soa boca. A disìo: “Com a peul esse? Sto-sì é-lo nen ël fieul ëd Giusep?”. E chiel a l’ha dije: “Bin sicur am arciamrìe a la ment ël proverbi ch’a dis: ‘Médich, variss-te da ti’, l’é a dì, fà sì, an tò pais, lòn ch’i l’avoma sentì dì ch’a l’ha fàit a Capernaum. Ma an vrità iv diso che gnun profeta a l’é bin arseivù an sò pais. A-i ero ‘d sicur diverse pòvre vidue an Israel ant ël temp ëd Elìa, quand che ‘l cél a l’é stàit sarà për tre agn e ses mèis; ëd manera ch’a l’é stàje na gran famin-a për tut ël pais. Pura, Elìa a l’é nen stàit mandà da gnun-e ‘d lor; ma mach da na forestera, na fomna ch’a l’era na vidoa an Sarepta, ant la tèra ‘d Sidon. A-i era ‘dcò diversi lebros an Israel al temp dël profeta Elisé e gnanca un ëd lor a l’é stàit varì, ma mach Naaman, un ch’a l’era da la Sìria”. Quand ch’a l’han sentì sti discors, tuti coj ch’a j’ero ant la sinagòga a son anfuriasse, a son levasse e a l’han campalo fòra ‘d la sità. A l’han mnalo fin-a a la broa dla montagna dont la sità a l’era fabricà, con l’intension ëd campelo giù. Ma Gesù a l’é riussì a passé da ‘n mes a lor e a l’é andass-ne” [Luca 4 (21-30)].
Armarcoma sì la libertà che Gesù a l’avìa da j’istitussion religiose e politiche. A l’era un “làich” e a l’avìa e a sercava gnun-e autorisassion (dal mond) an lòn ch’a fasìa. Armarcoma peuj che Gesù a varìa nen tuti, përchè a l’avìa ‘d disserniment. A podrìa disse che Gesù a fasèissa dle “discriminassion” e pròpi për lòn coj ëd Nazareth a l’ero anfuriasse. Ëdcò nojàutri i l’oma nen d’avèj tëmma ‘d fé ‘d distinsion, d’avèj ëd bon sens, bele s’a va contra l’ideologia egalitaria d’ancheuj. L’amor a comprend ël bon sens. Col ch’a l’é ‘l criteri për dé na definission vàlida dl’amor? Ij criteri për savèj lòn ch’a l’é l’amor a l’han nen da esse, për nojàuti, coj dël mond, ma coj ch’a la Paròla ‘d Nosgnor (an Gesù Crist e scrita ant la Bibia) an dà. Na magnìfica descrission ëd l’amor as treuva ant la sconda letura dë sta Duminica, ël famos capìtol 13 dla litra dl’apòstol Pàul ai cristian ëd Corinto. Scotomla:
Ël senté dl’amor. “S’i parlèissa tute le lenghe dël mond, e fin-a cole dj’àngej, s’i l’hai nen d’amor, i sarìa mach un cuèrcc che fà ‘d fracass o ‘n tarabass ch’a stroma. E s’i l’avèissa ‘l don ëd professìa, s’i conossèissa tùit ij misteri e ògni sòrt ëd siensa; e s’i l’avèissa tanta ‘d cola fej da podèj bugé fin-a ‘d montagne, s’i l’hai nen d’amor, i sarìa gnente. E s’i fèissa part ai pòver ëd tùit ij mè beni, e s’i dèissa mè còrp an sacrifissi, i l’avrìa ‘n motiv për feme bel, ma s’i l’hai nen d’amor, lolì am serv a nen. L’amor a l’ha ‘d passiensa e ‘d bel deuit; l’amor a patiss nen d’anvìa, as vanta nen e a l’ha gnun-a superbia, a l’é nen grossé e a agiss nen pr’ interesse; a s’anrabia nen e as la pija nen. A l’é nen content d’ingiustissie, ma a s’arlegra dla vrità. L’amor a s’arend mai, a perd mai la fej, a l’ha sèmpre dë speransa, e a ten dur an minca circostansa. A vnirà ‘l dì che ‘l don ëd professìa, ‘d lenghe e ‘d conossense foravìa a serviran pì nen, ma l’amor a seguitrà për sèmper. Ancheuj ij nòstri don ëd conossensa e ‘d professìa a l’han ëd lìmit, ma cand ch’a vnirà ‘l temp dël compiment, lòn ch’a l’era limità e parsial a servirà pì nen. Cand ch’i j’ero na masnà, i parlavo parèj ëd na masnà, i pensava e i fasìa ‘d rasonament parèj ëd na masnà, ma cand ch’i son dventà n’òm, le ròbe da cit i l’hai butaje da banda, a son servime pì nen. Ancheuj i vëddoma ‘d manera fosca, nen ciàira, coma ‘n speciandse ant l’eva, ma un dì i vëdroma tut con ciarëssa përfeta2. Ancheuj mia conossensa a l’é limità; contut, un bel dì, i conossrai dël tut, tal coma Nosgnor am conòss. A son tre le còse ch’a dureran për sèmper: la fej, la speransa e l’amor, ma la pì granda a l’é l’amor” [1 Corint 13 (1-13)].
Costa letura a l’ha nen da manca d’àutri comentari: a parla da sola e a nojàutri, con l’agiùt ëd Nosgnor, a vanta mach butela an pratica! La tersa letura a parla dla vocassion dël profeta Geremìa. Ij sërvent ëd Nosgnor a l’é Chiel ch’a-j ciama. Ëdcò an së cas-sì a son ëd gent ch’a fan nen part ëd n’istitussion. A son ëd gent ùmil e ch’a l’han gnun-e ambission ëd cost mond. A son ëd gent ch’as sent nen a l’autëssa dl’incàrich ch’a l’han arseivù. Se Nosgnor a’t ciama, dis nen d’esse nen la përson-a pì adata. Se Nosgnor a l’ha ciamate, at darà ‘dcò la forsa e j’arsorse per dé compiment a la mission.
La vocassion e 'l mandà 'd Geremìa. “La paròla che Nosgnor a l'ha adressame a dis: "Anans ëd formete ant le ventraje 'd toa mare, mi i l'hai sernute; e fin-a anans che ti it fussa partorì, mi i l'hai consacrate; i l'hai stabilite profeta amvers le nassion". E i l'hai dit: "Ah, Nosgnor! Dabon mi i sai pa parlé, përchè i son trop giovo". Ma Nosgnor a l'ha rëspondù: "Dis nen 'Mi i son parèj ëd na masnà' përchè ti 't andras da tuti coj che mi it manderai, e tut lòn che mi it comanderai ti 't lo diras. Gnune tëmme dëdnans ëd lor përchè mi i it darai mia protession", oracòl ëd Nosgnor. Antlora Nosgnor a l'ha dëstendù la man e tocame la boca; e a l'ha dime: "Varda, i l'hai butà mie paròle an toa boca. Pròpi ancheuj i l'hai stabilite an sle nassion e an sij regn për ranché e svërsé, për dësreisé e demolì, për costrùe e pianté" [Geremìa 1 (4-10)].
Terminoma con quaj paròle ‘d preghiera dal Salm 71. Ant cost Salm lë scritor a prega a che Nosgnor a ven-a a giutelo e a dà espression a soa fiusa che Nosgnor a lo guernrà e a-j rendrà giustissia. 

“Signor, i l’hai trovà na sosta an ti! Lassme maj confonde! Rendme san e salv, tirme fòra dai pericoj përchè ti’t fas lòn ch’a l’é giust; scotme e salv-me. It ses ti mia rocafòrt e fortëssa, anté ch’i peudo sèmper stërmeme. Mè Dé it ses ti, s-cianch-me da le man dij pervers, da la strèita ‘d coj ch’am craso sensa pietà. Signor, it ti ses mia speransa, i son fidame ‘d ti fin da cand ch’i j’ero giovo. Vera, it ses stame dacant fin-a da mìa nassensa; fin-a ant ël vènter ëd mia mare ti ‘t l’has guername. A l’é për lòn che i chito mai ëd laudete!” [Salm 71 (1-6)].

Orassion: Tut-potent e etern Dé, ti 't governe tute le còse, sìa an cél che an sla tèra. It pregoma: sie misericordios e scota le sùpliche 'd tò pòpol, e ant ël temp d'ancheuj dane toa pas; për Gesù Crist, nòst Signor, ch'a viv e regna con ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé, ora e sèmper. Amen.

Duminica 31 'd Gené 2016 - Quarta Duminica apress l'Epifanìa - Geremìa 1 (4-10); 1 Corint 13 (1-13); Luca 4 (21-30); Salm 71 (1-6).

venerdì 22 gennaio 2016

Cand ch'a së scota con atension la Paròla 'd Nosgnor a càpita che... [Dominica 24/1/2016]




Check this out on Chirbit

Nosgnor Gesù Crist a conossìa lë Scriture Sante, a-j rendìa onor coma génita Paròla ‘d Dé e a le lesìa an pùblich. An tra le tante ocasion che Chiel a lo fasìa, i trovoma l’episòdi dl’Evangeli ëd costa Duminica: Luca 4:14-21. Coma ch’a l’era sòlit ëd fé ant ël dì ‘d festa fin da cand ch’a l’era cit con ij sò, Gesù a va a la sinagòga ‘d Nazaret. Gesù a l’era già dventà famos e për la gent ëd Nazareth a l’era n’onor avejlo là pr’ ël servissi divin. A-j dan da lese e comenté lë Scriture Sante e tùit j’euj a son fiss an sù chiel. Scotoma ës tòch dl’Evangeli.
"Antlora Gesù, pien ëd la potensa dlë Spirit Sant, a l’é tornass-ne an Galilea. Soa arnomansa a l’é spantiasse për tut ël pais d’antorn përchè a mostrava ant le sinagòghe ‘d lor e tùit a lo laudavo. Quand ch’a l’é rivà a Nazaret, andova ch’a l’era chërsù, com a l’era sò costum a l’é intrà ant la sinagòga e a l’é levasse për lese le Scriture. E a l’han daje ‘l lìber dël profeta Isaìa e, dovert ch’a l’ha avulo, a l’ha trovà ‘l passage anté ch’a l’é scrit: “Lë Spirit ëd Nosgnor a l’é dzura ‘d mi, për motiv ch’a l’ha onzume; a l’ha mandame a porté la bon-a neuva ai pòver, për nunsié ai përzoné la libertà, ai bòrgno ch’a torno a s-ciairé, e a coj ch’a son crasà ch’a saran liberà; a proclamé l’ann ëd grassia ‘d Nosgnor”. Peui a l’ha sarà ‘l lìber e a l’ha dalo andarera a l’ëstant e a l’é setasse. J’eui ‘d tuti coj ch’a j’ero ant la sinagòga a j’ero fissà an sù chiel. Antlora a l’é butasse a dije: 'Ël tòch ëd Ëscritura ch’i l’eve giusta sentì a l’é compisse bele ancheuj!'”.
Për tanti, ancheuj, scoté o lese da le Sante Scriture a l'é quejcòsa ch'a na son costumà e a-j dis nen tant. Për d'àutri a l'é na novità. Contut, soens as rendo nen cont che lë Scriture Sante a l'é la Paròla eterna 'd vrità che Nosgnor n’adressa e che lë Spirit Sant, viv e potent, a deuvra për dësvijene da nòst seugn e fene bugé. Costa Paròla a nunsia dzurtut lòn che Nosgnor a fà an sò Fieul Gesù Crist për salvene da la maledission dël pecà e liberene. Ant la sinagòga 'd Nazareth, Gesù a les dal lìber dël profeta Isaìa. A l'é la predission ëd lòn ch'as compiss an chiel: na bon-a neuva. Ël Crist a l'é "l'onzù" col che Nosgnor a l'ha consacrà per dé a l'umanità na speransa. Coj che Gesù a l'arsèivo coma sò Signor e Salvator a treuvo 'd richësse infinìe, na libertà génita, a torno a s-ciairé e a vëdde 'l sens ëd soa vita 'd lor, a peudo gòde d’arlass dal crasament ch'a-j pèisa an sla schin-a, e as n'acòrzo coma për lor a sia rivà 'l temp ëd la grassia: soa arconciliassion con Nosgnor. Per vàire 'd lor a Nazaret ch'a scoto, cole paròle a son un motiv d'ofèisa e a j'arfudo, ma për d'àutri na pressiosa ocasion për cambié soa vita 'd lor. Cost "efet" dla Paròla 'd Nosgnor a l'é l'istess ancheuj. E vojàutri, scutene con atension lë Scriture? I trovreve la neuva 'd Gesù Crist e vòstra vita a sarà pi nen l'istessa.

Lese le Scriture an pùblich a l’é ‘dcò esemplificà ant ël Testament Vej cand che ‘l pòpol d’Israel, pen-a tornà da l’esili, as riuniss për scoté la letura dla Lej ëd Nosgnor (Le Scriture Sante). La letura a ven dal lìber ëd Neemìa. Armarché bin, nen mach la comossion ëd la gent a sente la letura dla Bìbia, ma ‘dcò l’atension ch’a-j dan. Armarché ‘dco coma ch’a-j sia nen mach la letura, ma ‘dcò la spiegassion e coma coj ch’a scoto a sio nen mach përson-e adulte, ma ‘dcò le masnà ch’a peudo comprende.
"Tùit j’israelita a j’ero giumai stabilisse ant soe sità e, quand ch’a l’é rivà ‘l mèis ch’a fà set ëd l’ann tut ël pòpol a l’é congregasse unànim1 ant la piassa ch’a-i é giusta dëdnans a la Porta dle Aque. A l’han ciamaje a Esdra, ël magìster dla Lej ch’a portèissa ‘l lìber dla Lej ëd Mosè che Nosgnor a l’avìa dàit a Israel. Parèj ël sacerdòt Esdra a l’ha portà ‘l lìber dla Lej dëdnans al pòpol congregà. A-i era j’òm, le fomne e tùit ij cit ch’a podìo comprende. A l’era ‘l prim dì dël mèis ch’a fà set. Ambelelà, ant la piassa ch’a stà dëdnans a la Pòrta dle Aque, da l’alba fin-a a mesdì, Esdra a l’ha lesù ‘l liber ëd la Lej ëd Mosè a j’òm, a le fomne e ai cit ch’a podìo comprende. Tut ël pòpol a fasìa motobin d’atension a la letura. Esdra, ël magìster dla Lej, a stava drit an pé dzura na tribun-a ‘d bòsch ch’a l’avìo prontajla për l’ocasion. (...). Esdra, ch’a stasìa an bela vista dëdnans al pòpol, a l’ha dovertà ‘l lìber dëdnans a tuti. Quand ch’a l’han vëddù ch’a dovertava ‘l lìber, tùit a son alvasse an pé. Esdra a l’ha benedì Nosgnor, ël gran Dé, e tut ël pòpol a l’ha aussà le man e a l’ha rësponduje: “Amen! Amen!”. Peui a son prosternasse fin-a a toché la tèra con la front pr’ adoré Nosgnor. Antramentre che ‘l pòpol a stava drit a sò pòst, quej Levita a-j dëspiegavo la Lej. (...) A lesìo ‘d manera ciàira ël lìber ëd la Lej ëd Nosgnor e a na dëspiegavo ‘l sens. Parèj a giutavo ‘l pòpol a comprend-ne ‘l test. Tut ël pòpol a l’era motobin comòss a sente le paròle dla Lej. Për lòn Neemìa, ch’a l’era ‘l governator, Esdra, ël sacerdòt e magìster dla Lej, e ij Levita ch’a na dëspiegavo ‘l test a la gent, a l’han dije: “Ël dì d’ancheuj a l’é ‘n dì sant, dedicà a Nosgnor, vòst Dé. Àbie nen ëd magon e pioré nen!”. Esdra a l’ha giontà: “Andé e fé festa: mangé ‘d ròba bon-a e bèive bin. Fene part con coj ch’a l’han gnente ‘d pront, përchè ‘l dì d’ancheuj a l’é ‘n dì sant, dedicà a Nosgnor. Sie nen trist: che la goj ch’a ven da Nosgnor a sìa vòstra fòrsa!”.
La tersa letura a ven da la litra dl’apòstol Pàul ai cristian dla sità ‘d Corinto. A trata ‘d coma ch’a-i sio ant ël pòpol ëd Nosgnor persone-e diverse e dotà ‘d capacità diverse. Gnun a l’é da meprisé, tùit a son ij bin-ëvnù e minca un ëd lor a l’ha soa importansa e fonsion.
“Un sol còrp e vàire member. "Ël Crist a l’é tanme ‘l còrp uman, ch’a l’é un, contut ch’a l’àbia vàire mèmber; tùit ij sò mèmber, bele ch’a sio tanti, a fan un sol còrp. An tra ‘d nojàutri a j’é dij giudé e dij grech, dij s-ciav e dij lìber, ma tùit i soma stàit batesà ant un sol Ëspirit për formé un còrp sol, e tùit i l’oma borasse d’un medésim Ëspirit. A l’é pròpi parèj: ël còrp a l’é fàit ëd vàire part diverse, nen mach ëd na part sola. Se ‘l pé a disèissa: “Përchè ch’i son nen la man, i son nen dël còrp”, nen për lòn a chitrìa ‘d fé part dël còrp. E se l’orija a disèissa: “Dàit che mi i son nen n’euj, i son nen part dël còrp”, nen për lòn a chitrìa ‘d fé part dël còrp. Se tut ël còrp a fussa n’euj, coma podrìo-ne sente? Se tut ël còrp a fussa n’orija, coma podrìo-ne nufié? Ma Nosgnor a l’ha dëstribuì ant ël còrp minca un dij mèmber ëd la manera che chiel a l’ha vorsù. Se tut ël còrp a l’avèissa mach un mèmber, còsa sarìa-lo dël còrp? Parèj, donca, ij mèmber a son tanti, ma ‘l còrp a l’é un. L’euj a podrìa mai dì a la man: “I sai nen còsa fene ‘d ti!”, nì gnanca la testa ai pé: “I sai nen còsa fene ‘d vojàutri”. Bin al contrari, ij mèmber dël còrp ch’a smijo ij pì deboj, a son motobin pì necessari. Coj ch’a smija ch’a sio meno degn, i-j onoroma con pì d’atension; e le part ch’a son an noi le meno bele da vëdd-se a son le pì parà10. A l’é parèj ch’i guernoma con atension cole part ch’as deuv nen vëdd-se, mentre le part ch’a mérito pì d’onor a l’han nen da manca d’esse soagnà an cola manera. Nosgnor a l’ha rangià ‘l còrp ëd tal manera ch’a l’ha dàit pì d’onor ai mèmber ch’a n’han meno da manca. A l’é sòn ch’a stabiliss l’armonìa ant ël còrp, parèj che tùit ij mèmber a soagno j’un j’àutri. Parèj, se na part a patiss, tute le part a patisso con chila, e se na part a l’é onorà, tute le part a s’arlegro con chila. Bin, antlora, vojàutri i seve ‘l còrp ëd Crist e ognidun a n’é un mèmber. Vardé cole ch’a son quaidun-e dle part ëd la cesa: an prim leugh a j’é j’apòstoj, an scond leugh a j’é ij profeta, an ters leugh ij magister; dapress a j’é coj ch’a l’han ël podèj ‘d fé ‘d miracoj; peuj coj ch’a l’han ël cadò d’operé ‘d varision, coj ch’a peudo giuté j’àutri, coj ch’a l’han ël don ëd fé da guida, e coj ch’a peudo parlé an lenghe ch’as conòsso nen. Tuti son-ne apòstoj? Tuti son-ne ‘d profeta? Tuti son-ne ‘d magister? Tuti l’han-ne ‘l podèj ëd fé ‘d miracoj? Tuti l’han-ne ‘l cadò ‘d fé operé ‘d varision? Tuti parlo-ne an lenghe ch’as conosso nen? L’é-lo che tuti a j’anterpreto? Sicur che ‘d nò! Ora susté ij cadò ch’a son pì ùtil, ch’a giuto da pì. Adess i veuj mostreve la manera ‘d vive ch’a l’é la mej ëd tute".
L’ùltima letura a l’é cola dël Sal 19. Ambelessì ël poeta a lauda Nosgnor perché Chiel a l'ha 'rvelasse tant ant ij cej quant ant la Lej 'd Mosè. Peuj a na tira le some con na preghiera, anté ch'a ciama al Signor ëd guernelo dal pecà e d'aprové ij sò pensé e le soe paròle. Armarché coma tut ant l’univers ëd Dé “a parla” ‘d Chiel e coma Nosgnor an parla tant pr’ ël mojen ëd lòn ch’a l’ha creà che, an manera ciàira, pr’ ël mojen ëd Soa Paròla scrita.
Ij cej a nunsio la glòria 'd De, la vòlta del cel an fà conòsse l'euvra 'd soe man. Un dì a fà passé 'd conossensa a l'àutr dì, e na neuit a 'rvela la grandëssa 'd De a n'àutra neuit. A l'é pa na lenga, a son pa 'd paròle ch'as peusso nen antende. Soa vos a 'rsona da part a part dla tèra, soe paròle a viagio fin-a a l'orisont pì lontan. Ant ël cel Dé a l'ha piantà na tenda për ël sol. Tanme në spos, ël sol a seurt da soa stansia da let. A l'é tanme n'òm fòrt ch'a l'ha gòj 'd fé soa cursa. Chiel a ven fòra da l'orisont ël pì lontan e a va da na part a l'àutra dël cel; a-i é gnente ch'a peussa scapé da sò calor. La lej dël Signor a l'é përfeta e a guerna la vita 'd coj ch'a l'osservo. Dle régole ch' ël Signor a l'ha stabilì as peul fidesse. A dan ëd sapiensa a coj ch'a l'han nen d'esperiensa. Ij precet dël Signor a son giust e a rendo gioios ël cheur. Ij comandament dël Signor a son pur e a 'nlumino j'euj. Ij comand ëd tëmme 'l Signor a son giust e a duro për sèmper. Ij giudissi ch'a l'ha dàit ël Signor a son degn ëd fiusa e dël tut giust. A l'han un valor pi grand che l'òr, fin-a da na granda quantità d'òr. A son pì doss che l'amel, fin-a pì doss dl'amel ch'a ven diret da 'n cotel d'avije. A l'é pròpi vera: tò servitor a trova ambelelà na guida moral sicura. Coj ch'a-j scoto a trovo na grand' arcompensa. Chi é-lo ch'a podrìa comprende tùit ij sò eror? Përdon-me ij pecà ch'i l'hai fàit për fala. An pì, ten lontan tò servitor dal comëtte dij pecà 'd presunsion, parèj che la faso nen da padron an mia vita. Antlora i saraj sensa rimpròcc, nossent ëd trasgression grossere. Che le paròle 'd mia bòca e la meditassion ëd mè cheur a sio agreàbil dëdnans a Ti, o Signor, mia fòrsa e mè Redentor!".
Terminoma con n’Orassion - Dane la grassia, ò Signor, ëd rësponde pront a l'apel ëd nòstr Salvator Gesù Crist, e 'd nunsié a tuti la Bon-a Neuva dla salvëssa ch'a l'ha procurane, për che 'nojàutri e 'l mond antregh a peussa rendse cont ëd la glòria 'd soe euvre maravijose; ch'a viv e regna con ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé, pr' ij sécoj dij sécoj. Amen.

Leture bìbliche dël lessionari - Duminica 24 'd Gené 2016 - Tersa Duminica apress l'Epifanìa -

Neemìa 8:1-3, 5-6, 8-10; 1 Corint 12:12-31a; Luca 4:14-21; Salm 19

venerdì 15 gennaio 2016

N’identità stërmà ant ëd segn [Duminica 17/1/2016]




Check this out on Chirbit

A-i é ‘d përson-e ch’a l’han në “spirit d’osservassion” fòrt. Lor a “vëddo” lòn che d’àutri a vëddo nen bele s’a l’han d’euj bon. A vardo le còse e la gent e a-i é gnente ch’a-j scapa, gnanca ‘l detàj pì cit. Na bòja, na feuja o ‘n color particolar a tira soa attension. A vardo na person-a e a lor a s’arvelo ciàir sò caràter ancreus, soa situassion, ij sò sentiment ver, bele se a jë stërma. A son pòchi coj che “a san vardé”. A l’opòst, la pì part ëd la gent “a l’ha d’euj ma a s-ciàiro nen” coma ch’a disìa ‘l profeta Geremìa a la gent ëd sò temp ch’as rendìa nen cont dël temp ch’a vivìo e ‘d lòn ch’a l’avrìo dovù amprend-ne. An efet, a-j disìa: “Con ij sò euj lor a s-ciàiro gnente, con soe orije a scoto pa” (Geremìa 5:21). A cost rësguard a l’é squasi dventà ‘n proverbi lë spirit d’oservassion ëd Sherlock Holmes, përsonagi nassù da la fantasìa dlë scritor Arthur Conan Doyle. Chiel a savìa dëscheurve “ël sassin” da le cite marche ‘d pàuta ch’a s-ciairava al fond dle braje ch’arvelavo coma col-lì a vënìa da la sen-a dël délit, e peuj a fasìa ‘d domande analìtiche e ‘d dedussion. Sherlock Holmes a savìa cheuje la vrità da j’antërsegn, da j’indissi, ch’as presentavo a sua atension. Gnun a podìa stërmeje la vrità përché chiel a pensava con na ment analìtica e sensa pregiudissi. Mach apress lolì “a-j ‘s viscava la lampadin-a an testa” e a comprendìa la vrità, coma pr’ arvelassion.

Col ch’a l’é l’ motiv ëd tut së discors? Përché comprende chi ch’a l’é Gesù ‘d Nazareth a l’é na question d’arvelassion ch’a ven soens da na riflession sensa pregiudissi, da n’analisi dij segn, ëd j’indissi che Gesù a lassava. A pòsta Gesù a l’era nen “ciair” an lòn ch’a fasìa e disìa (dzurtut an pùblich), ma a l’avìa cola ambiguità ch’a “discriminava” sò auditòri e ch’a obligava a “pensèje bin”. L’Evangel ëd Gioann a l’é ‘dcò ciamà “l’evangel dij segn” përché ant ij miracoj che Gesù a fà Chiel a lassa ‘d segn arvelatori. Ij miràcol ch’a fasìa a j’ero, an efet, “ëd segn” ch’a dovìo “fé pensé”. A l’é parèj ël prim ëd ij miracoj fàit da Gesù, col ch’a fà ant l’episòdi dle Nòsse ‘d Cana, ël test dë sta Duminica. Nen tuti, an efet, a lo capisso. Coma ch’a dis ël test, comprend-lo a l’era n’arvelassion për coj ch’a son dij sò “dissépoj”, coj ch’a lo séguito con fiusa. Sossì a l’é nen “da tuti”. E vojàutri ch’i lese o ch’i scote ste leture, seve-ne an tra ‘d coj che, sensa pregiudissi, dëdlà da le aparense, a vëddo përché a s-ciàiro “ij segret” ëd Gesù? Seve-ne ‘dcò vojàutri dij “detective” ch’arserco, ch’a scrutino, ch’a scandajo, ch’a indago, ch’a anvestigo? E ch’as pijo ‘l temp necessari për felo? Costa-sì a l’é na premëssa per l’arvelassion.
A l'é pì nen d'eva, ma 'd vin! "Ora tre dì apress, a Cana 'd Galilea, as fasìa 'd nòsse. La mare 'd Gesù a-i era 'dcò chila, e Gesù con ij sò dissèpoj a l'era 'dcò stàit anvità a la festa. Antant che la festa a 'ndasìa anans a l'é vnù a mancheje 'd vin, parèj che la mare 'd Gesù a-j dis: "A l'han pì nen ëd vin". Ma Gesù a-j rëspond: "Fomna, përchè it lo dise a mi? L'ora mia a l'é 'ncora nen rivà". Soa mare, tutun, a dis ai servitor: "Fé tut lòn che chiel av dirà!". Ora a-i era là ses ole 'd pera ch'a servìo për la purificassion ritual dij Giudé. Ognidun-a 'd ës ole a tenìa doi o tre brinde. E Gesù a-j dis: "Ampinì d'eva së ole-là", e a l'han ampinile fin-a al còl. Peui a-j dis: "Adess tirene 'n pò e portene al maestro 'd sirimònie". E a l'han portajne. Quand che 'l maestro 'd sirimònie a l'ha tastà l'eva ch'a l'era dventà vin (a savìa nen da doa ch'a venìa, ma ij servitor ch'a l'avìo portajla a lo savìo bin), a l'é adrëssasse a lë spos e a l'ha dije: "Tùit a servo prima 'l vin bon, e peui, quand che j'anvità a l'han bin beivù, ël vin ëd pòch valor; ma ti it l'has guernà 'l mèj vin fin-a adess. Con ës segn miracolos a Cana 'd Galilea a l'è stàita la prima vira che Gesù a l'ha 'rvelà Soa glòria. E ij sò dissèpoj a l'han chërdù an Chiel!" [Gioann 2 (1-11)].
La sconda letura bìblica a ven dal profeta Isaia. A parla 'dcò ëd "nosse", cola union che për grassia as realisa an tra Nosgnor e sò pòpol sernù.
"Nosgnor a trova Soa delissia an Sion. "Pròpi përch' i veulo bin a Sìon, i starai nen ciuto. Pròpi përch' i sosnisso Gerusalem, i peudo nen steme chet. I chitrai nen ëd preghé për chila fin-a a tant che soa giustissia a splendrà nen tanme 'l sol a l'alba, e soa salvëssa a brusrà nen tanme 'n flambò foà. Le nassion a vëdran toa giustissia. Tùit ij rè dël mond a saran sbalucà da toa glòria. A ti at sarà dàit un nòm neuv da la boca midèma 'd Nosgnor. Nosgnor at tnirà 'n man parèj che tùit a't vëddo - na splèndida coron-a ant le man ëd Dé. Mai pi it saras ciamà "La sità bandonà" o "Tèra 'd desolassion". Tò nòm neuv a sarà: "Sità delissia dël Signor" e "La sposa 'd Dé", përché an ti Nosgnor a trova Soa delissia e at vorà coma Soa sposa. Ij tò fieuj a faran anvers a ti un giurament ëd fidelità, ò Gerusalem, pròpi tanme 'n giuvnòt ch'as angagia con na giovna. Antlora 'l Signor a s'arlegrerà an ti tanme 'n spos ch'a s'arlegra 'd soa fomna[Isaìa 62 (1-5)].
A coj ch'a Nosgnor për grassia a ciapa an soa famija, a-j dà 'dcò dij pressios cadò. Sossì a l'é lòn ch'an parla la letura biblica ciapà da la prima litra dl'apòstol Pàul ai cristian dla sità 'd Corinto, al capìtol 12:
Ij cadò dlë Spirit. "Ora, car ij mè frej e seur, për lòn ch’a riguarda ij cadò dlë Spirit, i veui nen ch’i sìe ant l’ignoransa. Quand ch’ ancora i j’ere ‘d pagan, i seve bin coma ch’iv fasìe antrené dëdsa e dëdlà da ‘d divinità fàusse ch’a peudo nen parlé. Për lòn i veui ch’i sapie ch’a j’é gnun ch’a disa ‘d mal ëd Gesù ch’a peussa esse antrenà da lë Spirit ëd Dé, coma ch’a j’é gnun ch’a disa “Gesù a l’é ‘l Signor” ch’a sia nen për lë Spirit Sant. Ora, a j’é vàire sòrt ëd cadò, ma lë Spirit, ch’a-j dà, a l’é l’istess. A j’é vàire sort ëd servissi ch’as peulo rende, ma i servoma l’istess Signor. Nosgnor a travaja ‘d manere diverse, ma col ch’a travaja an tuti noi a l’é l’istess Dé. Ij cadò che lë Spirit a dà a ognidun, a son dàit pr’ ël benefissi dla comunità. A un lë Spirit a dà la competensa ‘d dé ‘d consèj ëd saviëssa; a n’àutr ël medésim Spirit a dà na conossensa foravìa. Grassie a col ùnich Ëspirit un a l’arsèiv na gran fèj e n’àutr ël cadò d’operé ‘d varision, grassie a col ùnich Ëspirit. A l’é chiel ch’a dà a un ël podèj ëd fé ‘d miracoj e a n’àutr ëd fé ‘d professìe. A l’é chiel ch’a dà a un la competensa ‘d disserne se ‘n messagi a ven da lë Spirit ëd Dé o da n’àutr ëspirit e a n’àutr ëd podèj parlé an d’àutre lenghe, e a n’àutr ancora l’abilità d’anterpreteje. Tut sòn a l’é l’euvra ‘d col ùnich e medésim Ëspirit ch’a dëstribuiss tùit ës cadò. A l’é mach chiel ch’a decid che ‘d cadò deje a na person-a" [1 Corinti 12 (1-11)].
Për terminé lesoma na part dël Salm 36, e peuj, coma fasoma sèmper, na cita orassion.
"Tò amor, ò Signor, ch’a ven mai a manché, a s’eleva fin-a al cél, toa fidelità a riva fin-a dëdlà dle nivole. Toa giustissia a l’é tanme le montagne pì àute; tanme l’ocean sensa fin a son toe decision. Ti ‘t guerne sìa j’òm che le bestie. Mè Dé, quant ch’a l’é pressios tò amor, ch’a ven maI a manché! Tùta l’umanità a treuva n’arpar a l’ombra ‘d toe ale. Ti ‘t jë nutrisse da l’abondansa ch’a-i é an toa ca, a-j lasse bèive dai tò fium ëd delissie1. Përchjè ti ‘t ses la sorgiss ëd la vita, la lus ch’i noi i vëddoma. Arvërsa tò amor, ch’a ven mai a manché, dzura coj ch’at veulo bin. Rend giustissia a coj ch’a l’han un cheur onest. Fà nen che coj ch’a l’han ël cheur pien ëd orghej am scarpiso, o che ij përvers am tiro dëdsà e dëdlà. Varda! Coj ch’a fan ëd mal a son cascà giù ‘n tèra! A son ëstait tirà giù da soe autësse e as leveran mai pi" [Salm 36 (5-10)].
Orassion - Nosgnor tut-potent, dont nòst Salvator Gesù Crist a l'é la lus dël mond: Acòrda che tò pòpol, anluminà da Toa Paròla e dai Sacrament, a peuda bërluse con la radiansa dla glòria 'd Crist; che Chiel a sìa conossù, adorà e scotà fin-a ai confin dla tèra; për Gesù Crist, che con Ti e con lë Spirit Sant a viv e regna, un sol Dé, ora e për sèmper. Amen.

Duminica 17 'd Gené - Sconda Duminica apress l'Epifanìa -
Isaìa 62 (1-5)1 Corinti 12 (1-11)Gioann 2 (1-11)Salm 36 (5-10)

venerdì 8 gennaio 2016

Ël batèsim ëd Gesù e ‘l nòstr [Duminica 10 'd Gené 2016]




Check this out on Chirbit

Quand ch'as parla 'd batèsim a-i é tante idèje dròle ch'a ven-o an ment a la gent. A-i é pr' esempi coj ch'a penso ch'a sìa mach na formalità, na sòrt ëd benedission, e coj ch'a chërdo ch'a sia squasi na magìa, ch'a basta lòn për cambié la condission ëd col ch'a ven batesà, idèja ch'a l'é nen tant da leugn da na superstission bela e bon-a. La dotrin-a dla tradission a giuta nen tant a fé 'd ciarëssa ambelessì. A l'é sèmpre mej, antlora, resté a lòn ch'a diso le Scriture Sante, ch'a l'é l'ùnica autorità ch'i podoma fidesse, përchè a mostra ciàir lòn ch'a l'era la fej cristian-a a l'origin e lòn ch'a dovrìa 'dcò esse ancheuj. 

La sostansa dël batesim cristian a l'é l'istess ëd na diciarassion, na firma, na signatura. A l'é 'n segn che dëspërchiel a l'é gnente, ma ch'a pija tuta soa significassion, sò sens, da coj ch'a lo pràtico (sìa coj ch'a lo fan che coj ch'a l'arsèivo). Ël batèsim che Gioann a ciamava la gent d’Israel a sogetesse, a dovìa esse ‘l segn che coj ch’as na sogetavo a j’ero përdabon pentisse dij sò pecà (ch’a confessavo) e ch’a j’ero sël serio an camin a cambié soa manera ‘d vive për seguité ‘l volèj ‘d Nosgnor. Tanme as deuvra l’eva për netié ‘l còrp, parèj l’euvra ‘d Nosgnor (che ‘l batèsim a n’é ‘l segn) a cambia la vita dël chërdent angagià.

An tra ‘d coj ch’as presentavo al batèsim ëd Gioann a na j’ero tanti che sincer a së prontavo a la vnùa dël Messia con la giusta disposission. D’àutri a j’ero nen sincer e a lo fasìo “tant për fé”. Sti j’ùltim Gioann a l’avìa nen tëmma a ciameje “Rasa ‘d vipre”!

Coma ch’a l’é che ‘dcò Gesù a l’era presentasse a Gioann për fese batesé? Gesù a l’avìa ‘d sicur gnente da fesse përdoné; Gioann as n’ancòrz e a veul nen bateselo. Ël batèsim ëd Gesù a dovìa esse ‘l segn nen mach ëd Soa aprovassion che lòn che Gioann a fasìa a l’era giust, ma la diciarassion ëd lòn che Gesù a l’era vnùit a fé an ësto mond: la trasformassion ëd l’esistensa ‘d coj ch’as fido an Chiel ch’a l’é ‘l prodòt ëd Sò sacrifissi an sla cros. Ant sò batèsim, Gesù a “sotsignava”, a “butava soa firma” për fé ‘l travaj ëd “porté vìa” ij pecà, le colpe ‘d coj ch’a-j confessavo e ‘d rendje ‘d person-e neuve, arconcilià con Nosgnor. Sò batèsim a l’era na proclamassion “visiva” ‘d chi ch’a l’é Chiel e ‘d lòn che Chiel a l’é vnùit a realisé an ësto mond.

L’istess a l’é për coj ch’as bateso o ch’as fan batesé ancheuj: lor a arsèivo ‘l segn che Nosgnor Gesù Crist a veul e peul trasformé soa vita ‘d lor për rendla conform al volèj ‘d Nosgnor. A l’é quejcòsa da fé “an sël serio”: fidé la vita al Salvator Gesù Crist, dventé sò dissèpoj e seguitelo. Se lolì a càpita nen “an pratica”, tuta l’eva dij batèsim dë sto mond veul dì gnente.

Le leture bibliche d’ancheuj as arfan pròpi a sòn.

Batèsim ëd Gesù - "La susta dla venùa dël Messìa a l’era granda an tra la gent e tùit as domandavo s’a le vòlte mai a sarìa nen chiel, Gioann, ël Messìa. Gioann a rëspondìa a tuti parèj: “Mi, antant, iv batëso con d’eva, ma a-i na ven un ch’a l’é pì grand che mi, tant grand che mi i sarìa gnanca degn ëd dëslié le liasse dle sàndole ch’a pòrta. Col-là av batesrà con lë Spirit Sant e con ël feu. Con sò val, chiel a l’é pront a separé la strobia dal gran. Peuj a netierà soa àira: a rabrastrà ‘l forment e l’ambaronrà ant sò grané, ma la strobia a la farà brusé ant ël feu ch’as dëstissa nen”. Con coste e motobin d’àutre esortassion, Gioann a nunsiava al pòpol la bon-a neuva Pì ‘d lòn, Gioan a criticava an pùblich ël tetrarca Eròd përché col-lì a l’avìa vorsù maridesse con Eròdias, la fomna ‘d Flip sò frel, e për càusa ‘d tut ël mal ch’a l’avìa fàit. Parèj, Eròd a l’ha falo buté an përzon, giontand ëdcò cost pecà a tùit j’àutri ch’a fasìa. Ora, antant che la gent as fasìa batesé, ëdcò Gesù a l’é fase batesé. Mentre che Gesù a pregava, ël cél a l’é dovertasse, e lë Spirit Sant a l’é calà an sù chiel sota na forma ‘d còrp, coma col ëd na colomba. Antlora a l’é staje na vos dal cél, ch’a l’ha dije: “Ti’t ses mè fieul, ch’i jë veuj tant bin: i son pròpi compiasume ‘d ti” Luca 3 (15-17,21-22).

Batèsim e Spirit Sant. "Ora, quand che j'apòstoj ch'a l'ero a Gerusalem a l'han sentù che la Samarìa a l'avia 'rseivù la Paròla 'd Dé, a l'han mandaje Pé e Gioann. A son andaje e a l'han pregà pr' ij samaritan përchè a 'rseivèisso lë Spirit Sant. An efet, lë Spirit Sant a l'era 'ncora nen calà 'nsima a loràutri, ma a l'ero mach ëstàit batesà ant ël nòm ëd Gesù, ël Signor. Antlora Pé e Simon a l'han faje l'imposission ëd le man, e lor a l'han arseivù lë Spirit Sant" At 8 (14-17).

La letura dal Testament Vej a l'é le paròle, le promësse, che Nosgnor a adressa al pòpol ch'as fida an chiel, lòn ch'a l'é "firmà" ant ij sacrament.

Nosgnor, ël Salvator d’Israel.  "Ma adess, scota lòn ch’at dis ël Signor ch’a l’ha create, ò pòpol ëd Giacòb, col ch’a l’ha butate ansema: 'Àbie nen tëmma, përchè i son mi ch’i l’hai riscatate; i l’hai ciamate për nòm, ti ‘t ses mè'. Se ti ‘t l’avras da travërsé d’aque ancreuse, i sarai con ti. Se ti ‘t l’avras da passé ‘d rivere, la corent at quatrà nen tant da fete meuire nià. Se ti ‘t l’avras da marcé pr’ ël feu, at brusrà nen, le fiame at consumran nen. A sarà parèj përchè mi, ël Signor, i son tò Dé, ël sant d’Israel, tò Salvator. Për riscatete i darìa l’Egit, l’Etiòpia e Seba a tò pòst. Për mi it ses tant pressios e amà ch’i darìa an barata d’àutra gent an cambi ‘d toa vita. Àbie nen tëmma, përchè mi i’t son dacant! I farai torné tò fieuj da l’orient e da l’ocident. I dirai al nòrd e al meridion: “Porteme andarera ij mè fieuj e le mie fije; feje ven-e dai canton pì distant ëd la tèra tuti coj ch’a pòrto mè nòm, coj che mi i l’hai creà për mìa glòria, përchè i son mi ch’i l’hai formaje e faje. Fé seurte ‘l pòpol ch’a l’ha ‘d euj ma ch’a vëd nen, ch’a l’ha d’orije ma ch’a sent nen” Isaia 43 (1-7).

Ël Salm d'ancheuj a làuda la realità, la concretëssa 'd lòn che Nosgnor a fà an Gesù Crist.

Salm 29 - Rende onor a Nosgnor, voi ch'i seve ij sò fieuj, rende onor a Nosgnor për Soa glòria e fòrsa! Rende onor a Nosgnor për la glòria 'd Sò Nòm! Rende a Nosgnor l'adorassion për la magnificensa 'd Soa santità! La vos ëd Nosgnor a 'rson-a dzura ij mar. Ël Dé dla glòria a tron-a. Nosgnor a tron-a dzura la fòrsa dël mar. La vos ëd Nosgnor a l'é poderosa! La vos ëd Nosgnor a l'é maestosa! La vos ëd Nosgnor a s-ciapa ij sitron poderos. Nosgnor a s-ciapa ij sitron dël Lìban. A l'é Chiel ch'a fà sauté le montagne dël Lìban tanme 'd vailèt; a l'é Chiel ch'a fà sauté 'l Mont Hermon tanme 'n bocin sarvaj. La vos ëd Nosgnor a colpiss tanme la lòsna. La vos ëd Nosgnor a fà tramblé 'l desert; Nosgnorr a socrola 'l desert ëd Kadesh. La vos ëd Nosgnor a stòrz ij roj potent e a dëspòja le foreste. Tut ant Sò templ a crija: Glòria!  l'é Nosgnor ch'a dòmina ans l'aque dle inondassion. Nosgnor a regna tanme 'n rè për sèmper.  A l'é Nosgnor ch'a dà la fòrsa a Sò pòpol. Nosgnor a lo benedìss con la pas.

Orassion. Pare ch'it stas ant ël cél, ch' al batèsim ëd Gesù ant ël fium Giordan it l'has proclamalo tò Fieul bin-amà e ch'i l'has onzulo con lë Spirit Sant: acòrdane che tuti coj ch'a son batesà an sò Nòm a sìo fedej al Pat ch'a l'han fàit e ch'a lo confesso coragios coma Signor e Salvator; che con Ti e con lë Spiri Sant a viv e a regna, un sol Dé, an glòria eterna. Amen.

Leture bìbliche dël lessionari - 10 'd Gené 2016 - Prima Duminica dòp l'Epifanìa

domenica 3 gennaio 2016

La lenga ebràica spiegà an piemontèis

Na neuva publicassion motobin interessanta: ël dissionari ebraich-piemontèis e piemontèis-ebraich. Nen mach na lista 'd paròle, ma na pressiosa sorgiss d'informassion an sla lenga ebràica për coj ch'a la conòsso nen. A dëscarriesse ambelessì. A na val la pen-a!

Për amparé a lese e capì an manera elementar l’ebréo, con d’informassion an sla stòria, la coltura e la religion ebréa an Piemont e an general. Ël but d’ës cit dissionari-si a l’é dë riesse a capì quàiche paròle an ebréo o le scrite che a vòlte as vëddo ’dcò sì an Piemont e fesse përtant n’idèja dla lenga ch’as parla an Israel. A peul però ’dcò torné a taj a chi ch’a parla ebréo e a veul amparé a conosse ’n pò ’d piemontèis.




Scaricabile anche a questo indirizzo.

venerdì 1 gennaio 2016

L'identità ch'a conta 'd pì [Duminica 3 'd Gené 2016].




Check this out on Chirbit

Cola ch'a l'é la manera che nojàutri i marcoma nòstra identità, coj ch'i soma? Col ch'a l'é 'l drapò ch'i svantoloma? Ant un mond coma 'l nòst ch'an vorìo tuti j'istess, omologà, "sensa facia", arvendiché nòstra identità nassional, coltural e lenghistica ha l'ha soa importansa. Contut, lolì a podrìa dene 'd delusion coma tut lòn ch'a l'é 'd cost mond. Nòstra identità ùltima, lòn che a la fin a conta 'd pì, cola ch'an darà mai 'd delusion, a l'é cola che Nosgnor an da "an Crist", ch'a l'é l'òm neuv. A l'é l'identità ch'i arsèivoma quand che Nosgnor an rend, për Soa grassia, ëd mèmber ëd Sò còrp, Sò pòpol, Soa famija. Cola-lì a l'é n'identità motobin rica, che mach dij fòj a podrìo meprisé o fin-a arneghé.

Lòn ch'a l'é n'identità "an Crist" a lo mostra la prima letura bìblica 'd costa Duminica, sconda apress Natal, da la prima litra dl'apòstol Pàul ai cristian dla sità d'Efeso.
"Ch'a sìa benedì Dé, Pare 'd Nosgnor Gesù Crist, ch'a l'ha benedine d'ògni benedission spiritual dël Cel an Crist, përchè Chiel a l'ha sernune an Crist prima dla fondassion dël mond, parèj ch'i fusso sant e sensa rimpròcc dëdnans a Chiel për l'amor. Dé a l'ha falo quand ch'a l'ha predestinane a l'adossion coma Sò arditè legaj pr' ël mojen ëd Gesù Crist, conforma la compiasensa 'd Sò volèj, a la làuda dla glòria 'd Soa grassia, cola ch'a l'ha acordane an Sò car Fieul. An Chiel i l'oma la redension për Sò sangh, ël përdon dij nòstri pecà second le richësse 'd Sòa grassia, cola ch'a l'ha dane sensa mzura con ògni sapiensa e inteligensa. Nosgnor a l'ha falo quand ch'a l'é compiasusse 'd fene conòsse 'l misteri 'd Sò volèj, col ch'a l'avìa proponusse 'd realisé an Crist. Sossì a l'é 'l proponiment: quand che 'l temp adatt a fussa rivà, chiel a l'avrìa 'rcapitolà tut an Crist, tant lòn ch'a-i é ant ij cej, che lòn ch'a l'é an sla tèra. An Crist, ëdcò nojàutri i soma stàit reclamà coma 'd gent ëd Soa pertinensa, dàit ch'i soma stàit predestinà conforma 'l propòsit ëd Col ch'a compiss ògni còsa second ij sò proget, parèj che nojàutri, ch'i soma stàit ij prim a speré an Crist, a l'avèisso portà 'd làuda e 'd glòria a Dé. A l'é për lòn che quand ch'i l'eve sentù la paròla dla vrità, l'evangeli 'd vòstra salvëssa, e ch'i l'eve chërdù an Crist, i seve stàit marcà con ël cacèt dlë Spirit Sant ch'a l'era stàit promëttù. A l'é Chiel la capara 'd nòstra ardità, fin-a a la redension completa ëd lòn ch'a l'é dël Signor, a la làuda 'd Sòa glòria. Për costa rason, përch' i l'hai sentù 'd vòstra fej ant ël Signor Gesù e dl'amor ch'i l'eve për tùit ij sant, i chito nen ëd rende grassie, an mie orassion, për tuti vojàutri. I prego për che 'l Dé ëd Nosgnor Gesù Crist, ël Pare glorios, av daga 'd saviëssa spiritual e d'arvelassion për conòss-lo sèmper ëd pì - dàit che j'euj 'd vòstr cheur a son stàit anluminà - parèj ch'i conòsse la speransa 'd Soa vocassion, la richëssa dla gloriosa 'rdità ch' ij sant a 'rseivran, e qual ch'a sìa la grandëssa feura 'd misura 'd Soa potensa, anvers a noi ch'i chërdoma, coma ch'a l'é mostrà ant l'esercissi ëd Soa inmensa fòrsa" [Efesin 1 (3-19)].
La sconda letura a l'é cola da l'Evangeli 'd Maté, ant ël capìtol 2, andoa ch'as parla 'd Marìa, Giusep e 'l cit Gesù a scapo an Egit për motiv dël Rè Eròde ch'a vorìa fé massé cola masnà ch'a la vëdìa coma 'n concurent a sò podèj. Për dësfende sò podèj Eròde a comanda fin-a 'l massacr ëd tute le masnà ‘d Betlem. Nosgnor Dé, nopà, a guerna Sò Fieul: gnun a peul rende inùtil ij propòsit ëd Nosgnor. A la fin i vëdoma an costa conta, l'artòrn da l’Egit ëd Maria, Giusep e Gesù.
"Ora, artirasse ch’a son ëstàit ij Magi, vardé, n’àngel ëd Nosgnor a l’é aparessuje an seugn a Giusèp, e a l’ha dije: “Levte, pija la masnà e soa mare, e scapte an Egit, e sta ambelelà fin-a a tant ch’it lo disa, përchè Eròd a sërcherà la masnà për fela meuire. Giusèp, donca, a l’ha dësvijasse e a l’ha pijà ‘d neuit la masnà e soa mare, e a l’é artirasse an Egit. E a l’é staje fin-a a la mòrt d’Eròde, përchè as compissa lòn che Nosgnor a l’avìa nunsià pr’ ël mojen dël profeta: “I l’hai ciamà mé fieul feura d’Egit. Antlora Eròd, quand ch’a l’ha capì che ij Magi a l’avìo mincionalo, a l’é anrabiasse fòrt e a l’ha mandà a massé tute le masnà ch’a-i ero a Betlem e an tut sò teritòri da l’età ‘d doi agn an sota, l’età ch’a calcolava da lòn ch’a l’avìo dije ij Magi. A l’é compisse parèj lòn ch’a l’avìa nunsià Geremìa ‘l profeta: “A Rama a l’é sentisse un crij, ëd pior e ‘n gran gëm: A l’é Rachele ch’a piora soe masnà, e ch’a l’ha nen vorsù esse consolà, përchè a-i son pì nen”. Mort ch’a l’era Eròd, vardé, n’àngel ëd Nosgnor a l’é aparessù an seugn a Giusep, an Egit, E a l’ha dije: “Levte, pija la masnà e soa mare, e vatne al pais d’Israel, përch’ a son mòrt coj ch’a servavo ‘d massé la masnà. Giusèp, donca, a l’é levasse, a l’ha pijà la masnà e soa mare e a l’é vënuss-ne ant ël paìs d’Israel. Ma quand ch’a l’ha sentù dì che Archelao a regnava an Giudèa al pòst ëd sò pare Eròd, a l’ha avù tëmma d’andeje. Avertì an seugn, a l’é artirasse ant la region ëd Galilèa. Quand ch’a l’é rivaje, a l’é stabilisse ant la sità ch’a l’avìa për nòm Nazaret. A l’é parèj ch’a l’é compisse lòn ch’a l’avìo nunsià ij profeta: “A sarà ciamà 'l Nazaré” [Maté 2 (13-23)].
La letura dal Testament Vej a ven dal lìber dël profeta Geremìa. A l'é la descrission profètica dl'artòrn dël pòpol d'Israel an patria apress la dispersion pr' ël mond. A l'é 'dcò l'imagine 'd Nosgnor ch'a fà l'archeuita 'd tuti coj ch'a sòn ij sò, ch'a j'aparten-o, e ch'a son sparpajà pr' ël mond. A l'é lòn ch'a càpita con la predicassion dl'Evangeli, ch'a ciama coj ch'a l'han d'arsèive la grassia 'd Nosgnor a "torné a ca".
"Àor, sossì a l'é lòn che Nosgnor a dis: "Canté gioios për Israel! Crijé për la pì granda dle nassion! Crijé gioios vòstre làude: 'Salva tò pòpol, ò Signor, salva la rimanensa d'Israel!'. Përché i-j armenrà dal setentrion e da j'àngoj pì lontan dla tèra. I dësmentierai nen ij bòrgno e ij sòp, le fomne ch'a speto e le pajolante. Na gran' compagnia a 'rtornrà! Lerme 'd gòj a caleran da soe ciafele e Mi i-j armenrai a cà con grand soagn. A marceran aranda 'd ri pasì e an sù 'd senté sulià andoa a s'antrapran pa. Përch' i son un pare për Israel e Efraim a l'é mè fieul prim-génit. Scoté la paròla ‘d Nosgnor, ò nassion dël mond, e proclamela ant le region lontan-e dla còsta: 'Nosgnor, ch'a l'ha sbërgiairà sò pòpol, a lo samblerà torna e a lo guernrà coma ch'a fà 'n bërgé con sò strop. Përché Nosgnor a l'ha riscatà Israel da coj ch'a j'ero tròp fòrt për lor. Lor a ritorneran a ca e cantran 'd canson ëd gòj an sl'auture 'd Gerusalem. A spriceran ëd gòj për motiv dij generos don dël Signor - le fosonante mësson ëd frument, ëd vin neuv, l'euli d'oliva, jë strop e j'arment san. La vita 'd lor a sarà tanme 'n verzé bagnà e tùit ij sò sagrin a saran andass-ne. Le fomne giovo a dansran për la gòj, e j'òm, vej e giovo, as giontran a la selebrassion. I cambierai sò magon an gòj. I-j consolerai e cambierai ij sò sagrin an contentëssa. Ij sacerdòt a godran d'abondansa e 'l mè pòpol a farà festa për motiv ëd ij don ch'i l'hai faje. Mi, ël Signor, i l'hai parlà!"[Geremìa 31 (7-14)].
Terminoma con due preghiere. La prima a l'é cola dël Salm 84:
"Coma ch'a l'é bel ël leugh andova ch'it vives, ò Signor dl'univers! Coma ch'i l'hai anvìa d'intré ant le cort dla ca 'd Nosgnor! Con ël cheur e con tut mè còrp i crijo 'd gòj anvers al Dé ch'a viv. Fin-a j'usej a-i trovo na ca, la róndola a-i fà sò nì andova guermé soa fijolansa, aranda ij tò autar, Signor dl'univers, mè rè e mè Dé. A son beà coj ch'a vivo an toa ca e ch'a-i canto 'd làude tùit ij dì! A son beà coj ch'a trovo an ti la fòrsa ch'a-j manca e ch'a l'han anvìa 'd përcore le stra ch'a porto a tò tempi. Quand ch'a passo për la val ëd Baca Nosgnor a-j forniss na sorgiss. La pieuva d'otogn l'arvestiss ëd benedission. A seguitran a chërse fòrt e minca un ëd lor a comparirà dëdnans a Dé a Gerusalem. Ò Signor, Dé dl'univers, scota mia sùplica; sent lòn ch'i diso, ò Dé 'd Giacòb!" [Salm 84 (1-8)].
Orassion: Ò Signor Dé, che maravijos it l'has creà e, na maravìja ancora pì granda, it l'has ristabilì la dignità 'd la natura uman-a: Acòrdane 'd podèj partagé la vita divin-a 'd col ch'a l'ha umiliasse për partagé nòstra umanità: tò Fieul Gesù Crist, ch'a viv e regna con ti, ant l'unità dlë Spirit Sant, un sol Dé pr' ij sécol dij sécoj. Amen.

3 'd Gené 2016 2015 - Sconda Duminica apress Natal - Geremìa 31 (7-14)Efesin 1 (3-19)Maté 2 (13-23)Salm 84 (1-8)