venerdì 29 maggio 2015

Se queidun a nass nen n'àutra vira a podrà nen vëdde 'l regn ëd Nosgnor [31 Magg 2015 - Prima Duminica dòp Pancòsta].


Leture bìbliche dël lessionari - 31 Magg 2015 - Prima Duminica dòp Pancòsta - Duminica dla Trinità: Isaiah 6:1-8Salm 29Roman 8:12-17
Gioann 3:1-17.

Gesù e Nicodemo. Àor, a-i era n'òm dij Farisé ch'as ciamava Nicodemo e che a l'era un dij cap dij Giudé. Sto-sì a l'é vënù ëd neuit da Gesù e a l'ha dije: "Rabbì, i savoma che ti 't ses un magìster mandà da Nosgnor, përché gnun a podrìa fé ij sègn miracolos che ti't fas ti, se Dé a fussa nen con chiel". E Gesù a l'ha risponduje: "An vrità, an vrità it diso: 'Se queidun a nass nen n'àutra vira a podrà nen vëdde 'l regn ëd Nosgnor'". Nicodemo a-j dìs: "Com é-lo che quaidun a peussa nasse n'àutra vira quand ch'a l'é vej? Col-là sicur a podrìa nen intré torna ant la pansa 'd soa mare për nasse na sconda vira? Nen vera?". Gesù a l'ha rësponduje: "An vrità, an vrità mi it diso: 'Se quejdun a nass nen da l'eva e da lë Spirit a podrà nen intré ant ël regn ëd Dé. Lòn ch'a nass dla carn a l'é carn, e lòn ch'a nass da lë Spirit a l'é spirit. Sta nen stupì 'd lòn ch'i l'hai dite. A venta che vojàutri i nasse n'àutra vira. Ël vent a bofa 'ndova ch'a veul, e ti't na sente ël son, ma ti 't sas nen da 'ndoa ch'a ven e andua ch'a vada. A l'é l'istess për coj ch'a nasso da lë Spìrit. Nicodemo a l'ha domandaje: "Com é-lo che ste còse a peulo fesse?". Gesù a l'ha rësponduje: "Ti 't ses un magìster an Israel e ti 't conosse nen ste còse? An vrità, an vrità i't diso: 'Lòn ch'i savoma i lo disoma e i podoma testimonié mach ëd lòn ch'i l'oma vëddù. Për lòn vojàutri i peule nen aceté nòstra testimoniansa. S' i l'hai dive lòn ch'a l'é dë stò mond e vojàutri i-j chërde nen, com é-lo ch' i podreve chërde s'iv parlo dle còse del cel? Gnun a l'é montà sù al cel sedësnò col ch'a l'é calà giù dal cel, visadì ël Fieul ëd l'Òm. Giusta coma Mosè a l'avìa alvà ël serpent ant ël desert, parèj a venta che 'l Fieul ëd l'Òm a sia alvà sù, për fé che chionque a chërd an Chiel a perissa nen ma a l'abia vita eterna. Përché Nosgnor a l'ha tant vorsù bin al mond ch'a l'ha dàit Sò Fieul ùnich, për che chionque a chërd an Chiel a perissa nen ma ch'a l'abia vita eterna. An efet Nosgnor a l'ha nen mandà Sò Fieul ant ël mond për condané 'l mond, ma përché 'l mond al sìa salvà da Chiel. A-i é gnun-a condan-a për col ch'a chërd an Chiel, ma col ch'a chërd nen an Chiel a l'é già stàit condanà për avèj nen chërdù ant ël nòm ëd ël Fieul ùnich ëd Dé. Ël giudissi 'd condana a l'é fondà an sël fàit che la lus a l'é vnùa ant ël mond m' a l'han preferì 'l top a la lus, përché lòn ch'a fasìo a l'era nen bon. An efet, tuti coj ch'a fan lòn cha l'é nen bon a l'han la lus an òdio e a s'avzin-o nen a la lus përchè a l'han tëmma che lòn ch'a fan a sìa dëscuvert, ma coj ch'a fan lòn ch'a l'é giust a ven-o a la lus përchè dj'àutri a peusso vëdde che lòn ch'a fan a l'é second la volontà 'd Dé.

N'àutra testimoniansa 'd Gioan ël batesator a rësguard ëd Gesù. Dòp ste còse Gesù a l'é vnù con ij Sò dissépoj ant ël pais ëd Giudèa. A stasìa lì con lor e a batesava. Ant col temp-là 'dcò Gioann a batesava a Enon, davzin a Salim, përchè là a-i era pro d'eva. La gent a-i vnisìa e a l'ero batesà 'mbelelà. Gioann antlora a l'era 'ncora nen stàit butà an përzon.) Àor a l'é nassuje na question an tra ij dissépoj ëd Gioan e un dij giudé a propòsit ëd la purificassion ritual. A son vnù da Gioann e a l'han dije: "Rabbì l'òm ch'it l'has ancontrà da l'àutra banda dël Giordan, dont it l'has rendù testimoniansa ch'a l'é chiel ël Messia, a l'é là ch'a batesa 'dcò chiel. Tuti a van da chiel e a ven-o pì nen da nojàutri". Gioann a l'ha replicà: "L'òm a peul arsèive gnente ch'a-j sìa nen dàit dal cel. Voi medésim im seve testimòni ch' i l'hai dit: 'A l'é nen mi ch'a son ël Crist, ma i son mandà dë 'dnans a Chiel'. Con ch'a l'ha la sposa a l'é lë spos, ma l'amis ëd lë spos ch'a-i sta 'nsema, as arlegra quand ch'a sent la vos ëd lë spos ch'a pronunsia ij sò vot. Ëdcò mi i l'hai sta gòj, e mia gòj adess a l'é completa.) Chiel a deuv vnì sèmper pì grand e mi i deuvo calé d'importansa. Chiel a l'é vnù da l'àut e a l'é pì grand che qualsëssìa d'àutri. Noi i soma dla tèra e i parloma 'd còse dla tèra, ma Chiel a l'é vnù dal cel e a l'é pì grand che qualsëssìa d'àutri. E 'd lòn ch'a l'ha vëddù e sentù a na rend testimoniansa, ma a son pòchi coj ch'arsèivo Soa testimoniansa. Col ch'arsèiv Soa testimoniansa a certifica che Dé a dis la vrità, përchè col che Dè a l'ha mandà a fà conòsse le paròle 'd Dé, dàit che Dé a-j dà lë Spirit sensa 'n limit. Ël Pare a veul bin al Fieul, e a l'ha daje ògni còsa an man. Coj ch'a chërdo ant ël Fieul a l'han vita eterna, contut coj ch'a j'ubidisso nen al Fieul a vëdran nen la vita ma l'ira 'd Dé a-j sta adòss" (Gioann 3).

Predicassion an italian për costa duminica: La sfida che Dio ci propone (Isaia 6:1-9).

venerdì 22 maggio 2015

Com é-lo ch'i-j sentoma parlé dle maravìje ‘d Nosgnor ognidun an nòstra lenga? (Pascosta, 24/5/2015)



Lë Spìrit Sant e ‘l Dì dla Pancòsta

Rivà ch'a l'era 'l dì dla Pancòsta, a l'ero tùit ansema ant ël midem leugh. A l'improvista a l'han sentù 'n son dal cel coma s'a fussa d'un vent ch'a bofava fòrt e a l'ha 'mpinì tuta la ca andoa ch'a l'ero setà. E a-i é comparì ëd lenghe coma 'd feu ch'a son spartisse ans ognidun ëd lor. E a son ëstàit tùit ampinì dë Spìrit Sant e a l’han comensà a parlé an lenghe forëstere, conforma che lë Spìrit a-j fasìa parlé. An col period a-i era a Gerusalem motobin dj'ebreo ch'a-i s'antërtenisìo (për l'ocasion dla festa), gent divòta da tute le nassion ch'a-i è sota 'l cel. Quand ch'a l'é fasse col son, motobin ëd gent a l'é assemblasse (dë 'dnans a la ca) e a l'ero tùit dëstornà për che ognidun a-j sentìa parlé an soa pròpria lenga. D'autut sbalordì, a disìo l'un con l'àutr: "Ma tuti sti-sì ch'a parlo, a son-ne pa dla Galilèa? Com va-lo donca che mincadun ëd nojàutri a-j sent parlé la lenga dël paìs andoa ch’i soma nà?”. Parti, Medi, Elamiti, e nojàutri ch'i stoma ant la Mesopotamia, an Giudea e an Capadòcia, ant ël pais del Pont e ant la provinsa dl'Asia, an Frigia e an Panfìlia, an Egìt e ant ij quarté dla Libia, ch'a l'é davzin ëd Cirene, e nojàutri ch'i stoma a Roma? J’ebreo tantme ij prosélit, ij cretèis e j’àrabo, i-j sentoma parlé dle maravìje ‘d Nosgnor ognidun an nòstra lenga? A l'ero donca tùit dëstornà e a savio pì nen còsa pensesse d' lòn, e as disìo l'un con l'àutr: "Còsa veul-lo dì sòn?". Ma d'àutri, a-j sbefiavo e a disìo: "A l'é ch'a son pien ëd vin doss".

Ël Sermon ëd Pé ant ël Dì dla Pancòsta. Ma Pè, an presentand-se ansema a j’óndes, a l’ha aussà la vos, e a l’ha dije: “Vojàutri gent ëd Giudèa e tuti coj ch’i seve a Gerusalem, scoté sossì e fé 'tension a mìe paròle. Malgré tut lòn ch’i pense, sti-sì a son nen cioch, perchè a l’é mach neuv ore dla matin, ma a l’é lòn ch’a l’avia dit ël profeta Gioèl: ‘A-i rivrà ant ij dì darié - Nosgnor a dis - ch’i spantierà mè Spìrit an sù tuta la mia gent, e vòsti fieuj e vòste fije a profetisëran; vòsta gioventura a vëddrà ‘d vision e ij vòsti vej a sugnëran dij seugn. Ëdcò an sij mè servidor, sia òm che fomne, i spantieraj mè Spìrit, an coj dì là, e lor a profetisëran. E mi i farài ‘d còse maravijose dzor ant ël cel, e ‘d prodige an sla tèra giù-sì, ëd sangh e ‘d feu, e ‘n vapor ëd fum. Ël sol a sarà cambià an top, e la lun-a an sangh, dë' dnans che col grand e glorios Dì dël Signor a ven-a. Antlora tuti coj ch’a 'nvocran ël nòm dël Signor a saran salv’.

Gent d’Israel, sté a sente ste paròle: Gesù ‘d Nasareth, n’òm ch’a l’ha arseivù antrames a vojàutri na ciàra testimoniansa da Dé për d’euvre poderose, maravije e segn miracolos che Dé a l’ha fàit sot' ai vòsti euj për Sò mojen - com i lo seve bin; col òm-là, an essend ëstàit tradì conforma ‘l propòsit predeterminà e precognission ëd Nosgnor, vojàutri i l’eve massalo ancioandlo a na cros për man ëd gent ch’a rispeta nen la lej ëd Dé. Nosgnor, contut, a l’ha arsussitalo, an avend delivralo daj patiment dla mòrt, përché a l’era nen possibil ch’a fussa artenù da chila. Përchè Dàvid a dis ëd Chiel: “I contemplava sèmper ël Signor dëdnans mi, përché Chiel a sta a mia drita, parèj ch’i sia nen campà giù. A l’è për lòn che mè cheur a s’é arlegrasse e mia lenga a l’ha spricià ‘d gòj, e ‘d pì, mia carn a arposërà ant la speransa. Përché ti ‘t lassëras nen mia ànima ant ël leugh dij mòrt e ti ‘t permëttras nen che tò Sant a fasa l’esperiensa dla corussion. Ti t’l’has fame conòsse la stra dla vita e ti ‘t m’ampiniras ëd gòj an toa presensa”.

Frej, i peul bin dive con certëssa a propòsit ëd nòst patriarca Dàvid, che chiel’a l’é mòrt, e che a l’é stàit sotrà. Soa tomba a peul ancora vëdd-se ancheuj. Chiel a l’era, però, ‘n profeta, e a savìa che Nosgnor a l’avìa promëttuje con giurament, che un ëd sòj dissendent a sarìa setasse an sò tròno.  Dàvid, an antivëddendlo, a l’ha parlà dl’arsurression dël Crist, visadì che né col-lì a sarìa stàit bandonà ant ël leu dij mòrt, e né sò còrp a l’avrìa fàit l’esperiensa dla corussion. Cost Gesù, Dé a l’ha arsussitalo, e nojàutri i soma ‘d lòn tuti ij testimòni. Donca, dòp ch’a l’é ëstàit esaltà a la drita ‘d Dé e an avend arseivù dal Pare la promëssa dlë Spìrit Sant, Chiel a l’ha spantìa lòn ch’i vëdde adèss e lòn ch’i sente. Përchè Dàvid a l’é nen montà an cel, ma chiel midem a dis: ‘Ël Signor a l’ha dit a me Signor: Sëtte a mia drita fin ch’i l’abia fàit dij tò nemis në scagn për ij tò pé’. Ch’a sapia ‘d sicur tuta la cà d’Israel che De a l’ha fàit Signor e Crist, pròpi col Gesù ch’i l’eve butà an cros!”.

La reassion al sermon ëd Pé. Quand ch'a l'han sentù ste còse, a l'han sentisse s-cianché 'l cheur e a l'han dit a Pé e a j'àutri apòstoj: "Frej, còsa podom-ne fé adèss?". E Pé a l'ha di-je: "Aringreteve e che mincadun ëd vojàutri as fasa batié ant ël nòm ëd Gesù Crist për l'assolussion dai vòst i pecà e arseivrè 'l don dlë' Spìrit Sant. Përchè la promëssa a l'é për vojàutri, për vòstri fieuj, e për tuti coj ch'a son lontan (da Nosgnor), për tuti coj che Nosgnor nòst De a ciamërà a Chiel. E con vàire d'àutre paròle, a-j suplicava e a-j ansigava, an disend: "Salveve  da costa generassion përversa". Anlora, coj ch'a l'han arseivù dë bon cheur soa paròla, a son stàit batesà, e an col dì lì a s'é giuntasse apopré tre mila përson-e.

Coma ch'a vivio ansema ij prim cristian. E a pijavo tuti part con diligensa a la dotrin-a dij apòstoj, a la comunion fraterna, a la frassion dël pan, e ant j'orassion. Tuta la gent a l'era bin impressionà 'd lor, e motobin ëd miracoj e 'd prodigi as fasìo për ël mojen dj'apòstoj. E tuti coj ch'a chërdìo a stasìo ansema ant l'istèss leu e a l'avìo tute le còse an comun. A l'ero ancaminasse fin-a vende lòn che a possedio e an spartìo ij sòld ricavà fra tuti lor, conforma j'esigense 'd ognidun. Tuti ij dì a l'ero d'acòrdi d'andé ansema ant le cort dël tempi (për j'orassion), a rompìo 'l pan da na ca a l'àutra e a mangiavo ansema con gòj e semplicità 'd cheur, an dasenda glòria a Dé e fasendse vorej bin da tuta la gent. E 'l Signor a giontava tùit ij dì a la cesa coj ch'a l'ero 'n camin d'esse salvà" (At dj'Apòstoj, cap. 2).

Leture bìbliche dël lessionari: 24 Magg 2015 - Duminica 'd PancòstaAt 2:1-21Ezekiel 37:1-14
Salm 104: 25-35,37Roman 8:22-27Gioann 15:26-27; 16:4b-15.

venerdì 15 maggio 2015

Arfudé lë stil ëd vita 'd coj ch'a van an malora (17/5/2015)



Ant ël Salm 1, un Salm sapiensial, l'autor a consija sò auditòri a arfudé lë stil ëd vita ëd coj ch'a l'han, com as dìs. gnun-a religion e a esse fidej a Dé, col ch'a l'ha arvelasse ant la stòria 'd Sò pòpol sernù e, a la fin an Gesù Crist, coma le Scriture Sante a na fan testimoniansa. Ambelessì lë scritor a buta 'n confront la sòrt ëd coj ch'a son "nen giust" con cola dij "giust". Ël criteri për determiné lòn ch'a veul dì "esse giust", a l'é nen col ch'a stabilìss la società anté ch' i vivoma, né lòn ch'i pensoma nojàutri ch'a lo sia, ma a l'é lòn che Dé a l'ha stabilì an Soa Lej, compendià dai Des Comandament. Esse giust a veul dì esse "coma Dé a veul". Ël Salm 1 a arleva com ij prim a la fin a saran ruinà, "andran an malora", "an bancarota", antant ch'ij giust a fiorisso përchè Nosgnor a-j soagna e a-j dà Soa protession. L'Evangel ëd Gesù Crist an ciama a arconòsse nòstra "bancarota" moral e spiritual e a supliché Nosgnor ch'an dia la grassia ed podèj arnovè nòstra vita. I la trovroma an seguitand Gesù Crist coma nòstr Signor e Salvator.
  • (1) Beà col ch'a séguita nen ij consèj ëd coj ch'a l'han gnun-a religion, ch'a va nen an sla strà dij pecator, ch'as seta nen an compagnìa 'd coj ch'a fan mach ëd schergne.
  • (2) Beà pitòst col ch'a l'ha piasì për la Lej 'd Nosgnor, e ch'a la médita dì e neuit.
  • (3) A sarà tanme n'erbo piantà arlongh la sponda 'd na rivera e ch'a dà sò frut an soa stagion. Soe feuje a ven-o mai sëcche e soa produssion a l'é sèmper fosonanta.
  • (4) A sarà nen cola-lì a sòrt ëd coj che dë 'dnans a Dé a son nen giust: a saran tanme 'd lola [2] bofà dal vent. 
  • (5) Dë 'dnans al giudissi a savran nen còsa rësponde. Ij pecador a l'avran gnun pòst dacant a coj ch'a veulo bin a Dé.
  • (6) Ël Signor a vija an sël sënté dij giust e a-j guerna, ma 'l senté dj'ingiust a men-a mach a la perdission.
Leture bìbliche dël lessionari pr' ël 17 Magg 2015 - Duminica 'd Pasca ch'a fà set
At 1:15-17, 21-26Salm 11 Gioann 5:9-13Gioann 17:6-19.

sabato 9 maggio 2015

"I l'oma nen da ten-e gnun-a përsona për impura o spòrca" (La Bibia piemontèisa, 10/5/2015).

Costa sman-a, an tra le leture bibliche ch'a saran lesùe ant le cese, iv propon-o 'n racont dal liber dj'At dj'apòstoj, al capìtol 10. A parla 'd n'ufisial dl'armea roman-a ch'a 'ncontra l'apòstol Pé e ch'a riva a la fej an Gesù coma Sò Salvator e Signor.

L'Apòstol Pé a fà visita a Cornélio. A Cesarea a-i stava n'ufissial ëd l'armada roman-a ch'as ciamava Cornélio. A l'era 'l comandant ëd ël regiment dìt itàlich. Cornélio a l'era n'òm divot che, con tuta soa famija, a chërdìa ant ël Dé ùnich. A fasìa motobin ëd limòsne al pòpol dij Giudé e a pregava Dé con costansa. Un dì, a l'era apopré tre bòt dël dòp-disné, a l'ha avù na vision anté ch'a l'ha vëddù n'àngel dël Signor ch'a venìa anvers a chiel. L'àngel a l'ha dije: "Cornélio!". Cornélio a l'é sbaruvàsse e, an vardardlo fiss, a l'ha dije: "Còs' a-i é-lo Signor?". E l'àngel a l'ha replicà: "Toe orassion e toe limòsne a son montà dë 'dnans a Dé tanme 'n sacrifissi ch Chiel a l'ha acetà con piasì. Adess, donca, manda 'd gent a Joppe për di a n'òm ciamà Simon Pé 'd ven-e da ti.  A stà con n'àutr Simon, n'afaitor, ch' a l'ha na ca davsin al mar". Quand che l'àngel a l'é andass-ne, Cornélio a l'ha ciamà doi ëd sò servitor e un soldà timorà 'd Dé, un dij sò òm ëd fiusa. A l'ha contaje tut lòn ch'a l'era rivaje e a l'ha mandaje a Joppa. E 'l dì apress, antramentre ch'a marciavo e ch'as avzinavo a la sità, Pé a l'é montà an sla trassa dla ca për preghé. A l'era apopré mesdì e a l'avìa fam. Antramente che coj 'd la ca a-j prontavo da mangé, a l'é cascà ant na trans, n'éstasi. A l'ha vëddù 'l cel duvert e quejcòsa coma 'n gran' linseul sospèis pr' ij quatr canton. ch'a vnisìa giù fin-a a toché la téra. Col linseul a contnìa d'ògni dòrt ëd bestie, reptij e osej. Peuj a l'ha sentì na vos ch'aj disìa: "Pé, àusste, massje e mangje". "Nò, Signor." a l'ha fortì Pé, "Im na pijirìa bin guarda 'd felo. I l'hai mai mangià 'd lòn che nòstra lej a diciara ch'a l'é impur e spòrch!". E la vos a l'ha tornaje a dì: "Le còse che Dé a l'ha purificà, tenje nen për impure". L'istessa vision a l'é stàita 'rpetua tre vòte, peuj 'l lenseul a l'é 'rtisasse an cel. Pé a l'è stàit ëd lòn pitost antërdoà e as domandava còsa mai a podrìa significhé cola vision. A l'é 'ntlora che j'òm mandà da Cornélio, informandse dla cà 'd Simon, a son rivà a la pòrta.  A l'han ciamà a quejdun s' a-i alogiava ansilì un cert Simon ch'a-j disìo Pé. Antant che Pé a pensava a soa vision, lë Spirit a l'ha dije: "A-i son tre òm ch'at serco. Àuss-te, cala giù e vatne con lor sensa fene dificoltà, sagrinte nen, përché a l'é mi ch'i l'hai mandaje!". Antlora Pé, essend calà giù vers la gent ch'a l'ero staje mandà da part ëd Cornelio, a l'ha dije: "I son col ch'i serche; për chè motiv seve vnù?". E a l'han dije: "I soma stàit mandà da Cornélio, n'ufisial roman. A l'é n'òm giust e timorà 'd Dé, motobin apresià da tùit ij Giudé. N'àngel sant a l'ha comandaje 'd mandé a ciamete për ven-e a soa ca e sentite parlé 'd lòn ch'it nunsie". Antlora Pé a l'ha faje intré e a l'ha ospitaje për la neuit. Ël dì dòp a l'é andass-ne 'nsema a lor, e quejdun ëd ij frej ch'a-i era a Joppe a l'ha compagnalo. A lindoman a son intrà a Cesarea. Ora Cornélio a lo spetava e, për col rescontr, a l'avìa 'dcò ciamà 'nsema ij sò parent e j'amis. E a l'é rivà che coma Pé a intrava ant la ca, Cornélio a l'é vnuje 'ncontra e, campand-se ai sò pé, a l'ha adoralo. Ma Pé a l'ha falo aussé e a l'ha dije: "Levte sù, i son n'òm pròpi coma ti!". Peuj, parland con chiel, a l'é intrà e a l'ha trovà diverse d'àutre person-e ch'a-i ero lì radunà. A l'ja dije: "I seve pro che, për nojàutri ebreo, second nòstra lej, a l'é nen consentì d'intré ant la cà 'd gent ch'a l'é nen ëd la nòstra religion e d'avej 'd relassion con lor. Tutun, Dé a l'ha mostrame ch'i l'oma nen da ten-e gnun-a përsona për impura o spòrca. A l'é për lòn che sùbit ch'i l'eve mandame a ciamé, i son vnù sensa fene dificoltà. Disme, donca, për ché motiv ch'i l'eve mandame a ciamé". Antlora Cornélio a l'ha dije: "A son stàit quatr dì a st'ora, ch'i j'ero a digiun, e ch'i fasio l'orassion ëd tre bòt ant mia cà. Pròpi an col moment là, a l'é rivà che n'òm a l'é presentasse dëdnans a mi con na vestimenta splendrienta. E a l'ha dime: 'Cornelio, toe orassion e toe limòsne a son montà dë 'dnans a Dé tanme 'n sacrifissi che Chiel a l'ha acetà con piasì. Adess, donca, manda 'd gent a Joppe për di a n'òm ciamà Simon Pé 'd ven-e da ti. Chiel a stà con n'àutr Simon, n'afaitor, ch' a l'ha na ca davsin al mar. Quand ch'a sarà vnù at parlerà'. A l'é për lòn ch'i l'hai sùbit mandà da ti, e ti 't l'has fàit bin a ven-e. Ora i soma tuti sì present dëdnans a Dé per sente tut lòn che Dé a l'ha comandate 'd dine". Anlora Pé, an pijand la paròla, a l’ha dit: “An vrità i vëdd che Nosgnor a l’ha da bon minca ‘d rësguard a l’aparensa dle përson-e, ma che an tute le nassion coj ch’a-j pòrto rispet e ch’a fan lòn ch’a l’é giust, a-j son gradì. A l’é lolì ch’a l’ha fàit savèj al pòpol d’Israel, quand ch’a l’ha nunsià la pas për ël mojen ëd Gesù Crist, ch’a l’é ‘l Signor ëd tuti. I seve lòn ch’a l’é rivaje an tuta la Giudèa e ch’a l’é partì da la Galilèa, apress ël batésim che Gioann a l’ha predicà, a propòsit ëd Gesù ‘d Nasaret, ché Nosgnor a l’ha onzù dë Spirit Sant e ‘d fòrsa, e ch’a l’é passà da ‘n pòst a l’àutr, an fasend ëd bin e an varend tùit coj ch’a j’ero sota la potensa dël diav, përché De a l’era con Chiel. Nojàutri i soma testimòni ‘d tut lòn che Gesù a l’ha fàit, an Giudèa tanme a Gerusalem. A l’han falo meuire an ciovandlo an sna cros. Però, De a l’ha arsussitalo ‘l ters dì e a l’ha acordà ch’as manifestèissa, nen a tut ël pòpol, ma ai testimoni che për lòn Chiel a l’avìa già da prima sernù, a nojàutri, ch’i l’oma mangià e beivù ansema a Chiel, dòp ch’a l’é stàit arsussità dij mòrt. Gesù a l’ha comandane ‘d prediché al pòpol e d’atesté ch’a l’é Chiel che a l’é destinà da De pr' esse ‘l Giùdes dij viv e dij mòrt. Tùit ij profeta a-j fan testimoniansa, che chionque a chërd an Chiel a 'rseivrà l’armission dij sò pecà grassie a sò nòm".  Antant che Pé a parlava, a l'é rivà che le Spirit Sant a l'é calà giù an su tuti coj ch'a scotavo col messagi. Ij chërdent giudé ch'a l'ero venù con Pé a son stupisse che 'l don ëd lë Spirit Sant a fussa dàit ëdcò a gent ch'a fasìa nen part ëd ël pòpol ëd Dé,  përché lor a parlavo an d'àutre lenghe e a laudavo Nosgnor. Antlora Pé a l'ha fortì: "Chi é-lo ch'a podrìa dì contra che costi-sì, ch'a l'han arseivù lë Spirit Sant parèj 'd noi, a sìo batesà con d'eva?". Pé a l'ha donque comandà cha fusso batesà ant ël nòm dël Signor. Cornélio a l'ha peuj pregaje 'd sté con lor ancora quej dì" (At 10).
J'àutre leture bìbliche dël lessionari për ël 10 Magg 2015 - Duminica 'd Pasca ch'a fà ses
At 10:44-48;  Salm 981 Gioann 5:1-6Gioann 15:9-17.

Predicassion an italian: C'è poco da stare allegri? (Giovanni 15:9-17).

venerdì 1 maggio 2015

"I son la vera vis e mè Pare a l'é 'l vignolant" (Proget Bibia piemontèisa, 3/5/2015)

Leture bìbliche dël lessionari - 3 Magg 2015 - Duminica 'd Pasca ch'a fà sinch: At 8:26-40Salm 22:24-301 Gioann 4:7-21

La vis e ij mèir. "I son la vera vis e mè Pare a l'é 'l vignolant. Ij mèir ch'a dan pa 'd frut, ël Pare a-j trancia vìa, ma coj ch'a dan ëd frut, a-j nëttia përch 'a na dìo ncora 'd pì. Vojàutri i seve già nèt grassie a la paròla ch'i l'hai mostrave. Sté an mi coma mi i stas an vojàutri. Ij mèir, s'a resto nen tacà a la vis, a peudo nen dé 'd frut da lor medésim. L'istèss a l'é con vojàutri: i peude nen dé 'd frut s'i steve nen tacà a mi.  I son la vis e vojàutri i n'a seve ij mèir. Col ch'a sta an mi, e mi an chiel, a porta motobin ëd frut, përchè feura da mi i peude fè gnente. Se quejdun a sta nen an mi, a l'è campà vìa coma la sarmenta e a sëcca. La sarmenta a l'é peuj ambaronà e brusà. S'i steve an mi e mie paròle a resto an vojàutri, ciameve tut lòn ch'i veule e av sarà fàit. An sossì mè Pare a l'é glorificà: ch'i porte motobin ëd frut. Antlora i sareve dabon ij mè dissépoj. Tant coma 'l Pare am veul bin, parèj i veulo bin a vojàutri: resté an mè amor. S'i scoteve ij mè comandament i restreve an mè amor, tal coma mi i scoto i comandament ëd mè Pare e i resto an Sò amor. I l'hai dive ste còse përch'i sie ampinì 'd mia gòj. Éh, vòstra gòj a dëbordrà! Sto-sì a l'é mè comandament: ch'iv veule bin l'un l'àutr, coma mi i l'hai vorsuve bin. A-i é nen n'amor pi grand che dé la vita pr' ij sò amis. Vojàutri i seve ij mè amis s'i feve tut lòn ch'iv comando. Iv ciamo pi nen sërvent përchè 'l sërvent a sa nen lòn ch'a fà sò padron, ma i l'hai ciamave ij mè amis përch' i l'hai fave conòsse tut lòn ch'i l'hai sentù da mè Pare. I seve nen stàit vojàutri a serne mi, ma i son stàit mi a serne vojàutri e i l'hai fidave la mission d'andé daspërtut e dé 'd frut, e un frut ch'a dura për sèmper. Iv comando sossì: ch'iv veuje bin l'un l'àutr" (Gioann 15:1-17).

Predicassion an italian:  Il segreto della produttività (Giovanni 10:1-8)