sabato 29 marzo 2014

Gesù a varìss n'òm bòrgno ëd nàssita

Test bìblich dl'Evangèli për Domìnica 30 Mars 2014 (Quarta 'd Quarèsima)

Gesù a varìss n'òm bòrgno ëd nàssita

E mentre che Gesù a passava, a l'ha vëddù n'òm bòrgno da la nàssita.  E ij Sò dissépoj a l'han ciamaje: "Rabbi, chi ch'a l'ha pëcà, cost òm-sì, ò sò pare, ò soa mare, për esse nassù bòrgno?". Gesù a l'ha rëspondù: "Chiel a l'ha nen pecà, gnanca sò pare, nì soa mare, ma a l'è parèj përché le euvre 'd Nosgnor as manifesto an chiel. A venta ch'i foma j'euvre 'd Col ch'a l'ha mandame, mentre ch'a l'é dì. A l'é 'n camin ch'a-i riva la neuit, e antlora gnun a podrà pì travajé. Fin a tant ch'i son an sto mond, Mi i son la lus dël mond.
Dòp ste paròle-sì, Gesù a l'ha spuavà an tèra, a l'ha fàit dla pàuta con soa saliva, e a l'ha butala an sj'euj dël bòrgno. E a l'ha dije: "Va a lavete ant la vasca 'd Sìloam" (ch'a veul dì 'mandà'). Antlora chiel a l'è andaie e a l'é tornassne ch'a s-ciairava. Ma ij vzin e coj ch'a l'avìo vëddulo prima ch'a ciamava la limòsna, a disìo: "E-lo nen col ch'a stasìa setà a ciamé la limòsna?". A-i era 'd gent ch'a disìa: "Ma sì, a l'é prope chiel!", e d'àutri a disìo: "No, ma a-j smìa!". E chiel a-j disìa con insistensa: "A l'é bin mi!". Ëd conseguensa a l'han dije: "Com a l'é andàit che adèss ij tò euj a s-ciàiro?". Chiel a-j replicava: "Col òm ch'as ciàma Gesù a l'ha fàit ëd pàuta, a l'ha butamla sj'euj e a l'ha dime: 'Va a la vasca 'd Siloam e peuj lavte'. I-i son andaje, i-i son lavame, e aprèss i l'hai s-ciairà". Anlora a l'han dije: "Dov é-lo col òm?". E chiel a-j dìs: "I lo sai nen".

Anlora a l'han mnà daj Farisé col che prima a l'era stàit bòrgno. Col dì che Gesù a l'avìa fàit ëd pàuta e che a l'avìa duvertà j'euj dël bòrgno a l'era un dì 'd saba. Për col motiv ij Farisé a l'han ancora ciamaje da che manera chiel a l'avìa arcuperà la vìsta; e a l'ha dije: "A l'ha butame 'd pàuta sj'euj, mi i son lavame e adèss i s-ciàiro. Anlora queidùn dij Farisé a l'ha 'ncaminasse a dì: "Col òm-là a l'é pa mandà da Nosgnor, përche a bianda nen ël Saba; ma d'àutri a disìo: "E-lo mai possibil che n'òm gram a fa 'd taj miràcoj?". Ansì a-i era ëd discòrdia fra lor. Për col motìv-lì a l'han torna dì al bòrgno: "E ti, cosa n'a dìs-to ëd col ch'a l'ha dovertate j'eui?". E chiel a l'ha rësponduje: "A l'é un profèta".

Coj cap religios, però, a l'han nen vorsù chërde che chiel a fussa stàit bòrgno për dabon e che peui l'avèissa arcuperà la vista. Parèj, a l'han decidù ëd mandé a ciamé ël pare e la mare 'd col ch'a l'avìa arcuperà la vista. E a l'han antërogàje, an disend: "E-lo sto-sì vòst fieul, dont i dìse ch'a l'é nassù bòrgno? Coma ch'a lé, donca, ch'adèss chiel a vëdd ciair?". Sò pare e soa mare a l'han rësponduje: "Nojàutri i savoma che sto-sì a l'é nòst fieul e ch'a l'é nassù bòrgno. Ma coma ch'a l'é ch'adèss a s-ciàira, o chi a peussa esse ch'a l'àbia dovertaje j'euj, i lo savoma nen. A l'é già d'età, ciameje a chiel: a parlërà 'd lòn ch'a lo riguarda". Sò pare e soa mare a l'han dit ste còse, për motìv ch'a l'avìo tëmma dij cap religios, përché lor a l'avìo già decidù che se queidun a lo arconossìa për esse 'l Crist, col-là a sarìa stàit campà fòra dla sinagòga. A l'é për lòn che sò pare e soa mare a l'avìo dije: "A l'é già d'età, ciameje a chiel".

A l'han torna ciamà col ch'a l'era stàit bòrgno, e a l'han dije: "Dà glòria a Dé: i savoma che col òm a l'é gram". E chiel a l'ha dije: "S'a sia gram i lo sai nen; tut lòn ch'i sai a l'é ch'i ero bòrgno e ch'adèss i s-ciàiro". A l'han donca torna dije: "Còs ha-lo fate? Com è-lo ch'a l'ha duvertate j'euj?". A l'ha rësponduje: "I l'hai già divlo e i l'eve nen sentulo. Përché i veule tornelo a sente? Veule forse 'cò vojàutri dventé sò dissépoj?". Antlora a l'han strapassalo e a l'han dije: "Ti 't sarà sò dissépol; për noi i soma 'd dissépoj ëd Mosè. Nojàutri i savoma che Nosgnor a l'ha parlà a Mosè, ma cost Gesù i savoma nen da doa ch'a sia sortì". Chiel a l'ha r rësponduje: "Costa-sì a l'é pròpe bela che vojàutri i sapie nen da andoa ch'a sìa, e però col òm-là a l'ha duvertàme j'eui!". I savoma bin che Nosgnor a scota nen coj ch'a son gram, ma se quaidun a l'é divòt e ch'a fà 'l Sò volèj, Nosgnor a l'esaudiss. Dòp che 'l mond a l'é mond, gnun a l'ha mai sentù dì che quaidùn a l'àbia duvertà j'euj d'un bòrgno ëd nàssita. Se cost òm a fussa nen da Dé, a podrìa nen fé quaicòsa parèj". Per tuta rispòsta a l'han dije: "Ti't ses venù al mond tut coatà 'd pecà, e 't veule fé 'l magìster?" E a l'han campalo fòra.

Gesù a l'ha sentù dì ch'a l'avìo campalo fòra e, an avendlo 'ncontrà, a l'ha dije: "Chërdës-to al Fieul 'd Dé?". E a l'ha rësponduje: "Monsù, chi é-lo, per ch'i lo chërdo?". Gesù a l'ha dije: "Ti't l'has vëddùlo, a l'é col ch'a parla con ti". Anlora a l'ha dìt: "Signor, i chërdo", e a l'é campasse a tèra ai sò pé për adorelo. E Gesù a l'ha dìt: "I son venù an sto mond për fé giustissia, dë manera che coj ch'a vëddo nen a-i s-ciàiro, e coi ch'a-i s-ciàiro a dvento bòrgno. E queidun dij Farisé ch'a l'ero ansem a Chiel a l'han sentulo e a l'han dije: "Som-ne fòrsi ëd bòrgno 'dcò nojàutri?". Gesù a l'ha dije: "S'i fusse bòrgno, i sarìe nen colpèivol, ma s'i dise che vojàutri i-i s-ciàire, la vòstra colpa a resta.

Vedasi qui il testo con la suddivisione in versetti.
Vedi qui una predicazione su questo testo (in italiano)

venerdì 28 marzo 2014

I soma nen "s-ciav ëd Ròma"

La famosa frase "...che schiava di Roma Iddio la creò" dell'Inno di Mameli, comunque sia da interpretare, noi la rifiutiamo anche in senso religioso. Difatti, noi non solo pretendiamo la nostra autonomia dal controllo dei politici di Roma e dei loro servi, ma altresì come cristiani noi ci proclamiamo liberi e indipendenti pure dalle arroganti pretese del vescovo di Roma che vorrebbe dominare la cristianità. Le manipolazioni della storia e dei testi sacri perpetrate dal papismo sono durate fin troppo tempo ed hanno fatto troppe vittime. Noi non abbiamo altro Capo della Chiesa che Cristo. Non importa quanto "il vescovo di Roma" possa essere bravo e simpatico... noi pure "gli resistiamo in faccia" come l'apostolo Paolo che di fronte a Pietro aveva detto un chiaro "No!". Rammentate Galati 2:11? "Ma quando Cefa venne ad Antiochia, gli resistei in faccia perché era da condannare" (Leggere tutto il capitolo). Allora la questione aveva a che fare con l'imposizione ai cristiani della legge cerimoniale israelita che contraddiceva il principio biblico della giustificazione per sola grazia attraverso la sola fede. Ancora oggi il papismo contraddice in innumerevoli modi quello stesso principio ed impone dottrine e pratiche contrarie all'insegnamento del Nuovo Testamento. A Pietro ed ai giudaizzanti, Paolo aveva detto: "Anzi, proprio a causa di intrusi, falsi fratelli, infiltratisi di nascosto tra di noi per spiare la libertà che abbiamo in Cristo Gesù, con l'intenzione di renderci schiavi, noi non abbiamo ceduto alle imposizioni di costoro neppure per un momento, affinché la verità del vangelo rimanesse salda tra di voi" (Galati 2:5). In un contesto differente, ma con lo stesso principio, noi diciamo al papismo ed ai presunti successori di Pietro, comunque si presentino: Noi non cediamo alle vostre imposizioni che vorrebbero farci vostri schiavi, neppure per un momento, affinché la verità del vangelo rimanga salda. Noi diciamo loro chiaramente: "I soma nen "s-ciav ëd Roma".

mercoledì 26 marzo 2014

Disomlo ciàir e net

El barbèt piemontèis ancheuj a fortìss: "A podrìa anca esse n'òm brav e simpàtich, ma coma cristian, nojàutri i l'oma nen da manca d'un Papa e d'un Vatican. San Pé a l’ha mai avù dij sucessor e l'ùnich vicari 'd Gesù Crist a l'é l'Ëspìrit Sant. Gesù a resta l'ùnich Cap dla Cesa e Chiel a l'ha delegà a gnun soa autorità. Gesù a dis: 'Ciamé gnun an sla tèra vòst pare, përché mach un a l'è vòst Pare, col ch'a l'é ant ij cej e vojàutri i seve tuti frèj" (Maté 23:9). Mach Chiel a l'è sant".

venerdì 21 marzo 2014

Gesù e la fomna samaritan-a

Sto-sì a l'è 'l test bìblich lesù e predicà ant le cese Domìnica 23 'd Mars 2014
Ora, quand Gesù a l'ha savù che ij Farisé a l'avìo sentù dì che Chiel a fasìa e batiava da pì 'd dissépoj che Gioann - però a l'era nen Gesù midem ch'a batiava, ma a-i ero ij sò dissépoj - a l'ha lassà la Giudea e a l'é tornà an Galilea. 
Ora a ventava che Chiel a passeissa a travers la Samaria. Siché a l'é vnù ant una sità dla Samarìa ch'as ciamava Sìcar, davzin a la tèra che Giacòb a l'avìa dàit an ardità a sò fieul Giusep. A-i era là ël poss ëd Giacòb, e Gesù, strach dël viagi, a l'era setasse pròpe là davzin al poss. A l'era apopré mesdì. E na fomna samaritan-a a l'é vnùa për tiré d'eva, e Gesù a l'ha dìje: "Për piasì, dame da bèive". Là a-i era gnun d'àutri përché ij sò dissépol a j'ero andàit an sità për caté da mangé. Anlora la fomna samaritan-a a-j dìs: "Com è-lo che ti, ch'it ses n'ebreo, ët ciàmes da bèive a mi ch'i son na samaritan-a?" (përché j'ebreo a spartìsso gnente con ij samaritan). Gesù a-j rëspond: "Se ti't conosseisse 'l don ëd Nosgnor, e chi ch'a l'é col ch'at dìs: 'Dame da bèive', t'avrìes ciamài-ne ti e chiel at l'avrìa date d'eva viva". "Monsù," la fomna a-j dìs, "ti't l'has nen un sigilìn e'l poss a l'é përfond, da dova ciaperìes-to costa eva viva? Ses-to pì grand che Giacòb, nòst pare, ch'a l'ha dane 'l poss, e chiel midem a l'ha beivune ansema con soe masnà e bestiam?" Gesù a l'ha replicà: "Chionque a bèiv dë st'eva-sì a l'avrà torna sèj, ma col ch'a beivrà ëd l'eva che mi i-j daràj, a vnirà an chiel na sors ch'a camprà sù fin-a ant la vita eterna". La fomna aj dìs: "Monsù, antlora dame dë st'eva-là për che mi i l'abia pì nen sèj e i deubia pì nen ven-e ambelessì a tiré dl'eva". Gesù a-j dìs: "Va a ciamé tò marì e peui torna sì". La fomna a l'ha replicà: "I l'hai gnun marì!". Gesù aj dìs: "It l'has rason ëd dime ch'it l'has gnun marì, perché ti't l'has avù sinch òm e col ch'a stà con ti adèss, a l'é nen t marì. It l'has dìme la vrità!". La fomna a l'ha dije: "Monsù, i vëddo che ti t'ses ën profeta. Dime 'n pò: Ij nòsti vej a l'han adorà Nosgnor an sù sta montagna, e vojàutri i dise che a venta adoré Nosgnor a Gerusalèm". Gesù a l'ha dije: "Chërdme, fomna, a ven l'ora che i adorëreve 'l Pare nì an su sta montagna e gnanca a Gerusalèm. Vojàutri i adòre lòn ch'i conosse nen, Nojàutri i adoroma lòn ch'i conossoma, përché la salvëssa a ven daj Giudé, ma l'ora a ven, ansi, a l'é pròpi adèss, che j'adorator genit a a l'adorëran ël Pare an ëspìrit e an vrità. An efet ël Pare a serca 'd gent ch'a lo adoro pròpe parej. Nosgnor a l'é spìrit e coj ch'a l'adoro a venta che l'adòro an ëspìrit e an vrità. La fomna a-j rëspond: "I saj che 'l Messìa, visadì col ch'a l'é ciama 'l Crist, a l'ha da vnì. Quand che chiel a vnirà, an farà savèj tut". Gesù a-j dìs: "Mi i son Chiel, giusta col ch'a parla con ti adèss" . 
Ant ël mentre, ij dissépoj a son rivà e a son maravijasse che chiel a parleissa con na fomna, ma gnun a l'ha dije còsa maj chiel a voreissa o përché a l'avìa parlaje. La fomna, donch, a l'ha lassà lì soa doja e a l'é andassne a la sità e a l'ha dit a la gent: "Ven a vëdde n'òm ch'a l'ha dime tut lòn ch'i l'haj maj fàit. Col òm là sarìlo fòrsi nen ël Crist?". Ansì lor a son surtì dla cità e a son vnù da Chiel. 
Ant ël mentre, ij dissépoj a lo pregavo e a-j disìo: "Rabbi, mangia quaicòsa!". Ma Chiel a-j dis: "I l'hai da mangé na ròba dont vojàutri i seve nen". Ansì i dissépol a disìo an tra 'd lor: "Quaidun a l'halo forse portaje da mangé?". Gesù a-j dìs: "Mè mangé a l'é 'd fé la volontà 'd Col ch'a l'ha mandame e porté a compiment Soa euvra. E-lo nen vera che vojàutri i dise ché a-i é ancora quatr mèis e peuj a l'é 'l temp dl'archeujta? Iv dijo: Aussé j'euj e vardé le campagne coma ch'a son madure për la mëssoun. I mëssonor a arsèivo 'n salari e a cheujo 'd frut an vita eterna përché col ch'a sëmna e col ch'a mëssona a peusso arlegresse ansema. Oura lòn ch'as dis ëd sòlit, a st'occasion a l'é vera: "Un a sëmna e l'àutr a mëssona". Mi i l'hai mandave a mëssoné lòn ch'i l'eve nen travajà; d'àutri a l'han travajà e vojàutri i seve intrà ant ij sò travàj. 
Aòra motobin ëd Samaritan ëd cola sità a l'han chërdù an Chiel grassie a la paròla dla fomna ch'a l'avia testimonià: "Ven a vëdde n'òm ch'a l'ha dime tut lòn ch'i l'hai mai fàit". Parèj che quand ij samaritan a son rivà da Chiel, a l'han pregalo dë sté ansema a lor, e Chiel a l'é restà là doi dì, e motobin ëd pì 'd gent a l'ha chërdù an soa paròla. Lor a disìo a cola fomna: "A l'é pì nen grassie a toa paròla che adèss nojàutri i chërdoma, ma përché noi midem i l'oma sentulo ëd person-a. Anlora i podoma bin dì che sto-sì a l'é dabon ël Crist, ël Salvator dël mond".
(Gioann 4:1-42)
http://riforma.net/index.php?title=Piemontese/Bibbia/Giovanni/04 

Predicazione su questo testo, in italiano

martedì 18 marzo 2014

La sostansa ‘d nòstra fé

Corta declarassion ëd lòn che nojàutri i chërdoma


La Sacra Scritura, ch’a rend testimoniansa da chila a soa vrità e che a l’’é vrità, a pretend ubidiensa sensa riserve an minca area dla vita, përché a l’é Paròla ‘d Dé. Contenùa ant ij 66 liber dël Vej e del Neuv Testament, a peul nen sbalièsse e a l’é na testimoniansa completa e unificà ‘d lòn che Nosgnor a l’ha fàit për nòstra redension e che a culmina ant l’incarnassion dla Paròla viva, ël Signor Gesù Crist. La Bibia, ispirà ‘d manera ùnica e pien-a da l’Ëspirit Sant, a l’é l’autorità màssima e final an tute le question dont a parla.

Dzora së fondament nojàutri a fortiuma ij seguent trat essensiaj dla nòstra fé.

1. I chërdoma ant un sol Dé, ël Creator sovran e Sostenitor ëd minca còsa, përfet ëd manera anfinìa e ch’a esist da l’eternità an tre Person-e: ël Pare, ël Fieul, e l’Ëspirit Sant. A Chiel ch’a vada ògni onor, glòria e làuda për sèmper.

2. Gesù Crist, la Paròla viva, a l’é vnì òm con ël moien d’un concepiment miracolos për l’oevra de l’Ëspirit Sant ant ël vènter ëd Marìa soa mare, quand che chila a l’era ancora vèrgin. Col ch’a l’é Dé genit a l’é dventà n’òm genit, unì ant una sola Person-a për sèmper. Gesù a l’é mòrt an cros coma ‘n sacrifìssi për nòstri pecà conform a le Scriture. Al ters dì Gesù a l’é arsussità con sò còrp dai mòrt, a l’é montà al cel, andoa, a la drita dla Maestà an àut, a l’é ‘l nòstr Sacerdòt massim e ùnich Mediator.

3. L’Ëspirit Sant a l’é vnù për dé glòria al Crist e për apliché l’euvra ‘d salvëssa dël Crist ai nòstri cheur. A l’é Chiel che an dà la convinsion dij nòstri pecà e ch’an tira al Salvator. An pijànd residensa an nòstri cheur, Chiel an dà vita neuva, la forsa e ij don ch’i l’oma dabzògn për serve Nosgnor. Chiel an instruìss e an guida an tuta la vrità, e an sugela për ël dì dla rendension.

4. Dàit che i l’oma dëstacasse e slontanasse da Dé, e i soma condanà da Chiel a càusa ‘d nòstri pecà, nòstra salvëssa a dipend mach da Nosgnor e a l’é fondà mach an soa gràssia, cola che dë manera libera e sovrana an dà ant ël Crist. Nosgnor a credita Soa giustissia a coj che, për esse salvà, a buto soa fé mach ant el Crist. An cola manera Nosgnor an giustifica ai sò euj. Mach coj ch’a son ëstàit argenerà për l’euvra del Sant Ëspirit e a rissèivo Gesù Crist coma sò Salvator e Signor, a dventan fieuj ëd Dé e a arsèivo an ardità la vita eterna.

5. La vera Cesa a l’é fàita mach ëd cole përson-e che, për ël moien ëd soa fé salviìfica an Gesù Crist e l’euvra ‘d santificassion dl’Ëspirit Sant, a son unìe ansema ant ël còrp dël Crist. La Cesa a trova soa espression visìbil, conbin che difetosa, an comunità dël pòst, andoa la Paròla ‘d Dé a l’é predicà an soa purëssa e ij sacrament a son ministrà an soa integrità; andoa a l’é praticà la dissiplìn-a conforma a le Scriture e andoa ch’as ten an débit cont l’amor da fratej.

6. Për esse perfëssionà, la Cesa a speta l’artorn dël Signor Gesù Crist. Coma Gesù medèsim a l’ha promëttù, Chiel a artornarà an su la tèra ‘d manera personal, visìbil e con un còrp, për giudiché ij viv e ij mòrt e për porté a conclusion la stòria e ij sò progèt etèrn. “Col ch'a fà fé 'd coste còse a dìs: "Sicur i ven-o bin prèst!". Amen, ch’a sia parèj. Ven, Signor Gesù!” (Apocalìss 22:20).

7. Ël Signor Gesù a comanda a tuti ij chërdent ëd proclamé l’Evangèli travers al mond e ‘d fé dle nassion ëd dissépol. L’obediensa al Gran Mandat a domanda n’angagg total a “Col ch’a l’ha volu-ne bin e ch’a l’ha dàit Se medèsim për nojàutri”. Chiel an ciama a na vita ‘d sacrifissi, ëd bin e ‘d servissi. “Përché i soma fàit da Chiel, an essend creà an Gesù Crist për le oevre bon-e che Nosgnor a l'ha prontà, a fin ch'i caminoma an lor” (Efesìn 2:10).

Costi trat essensial dla dotrin-a cristian-a ch’i chërdoma, a son presentà an manera pì detajà an sla Confession ëd Fé ëd Westminster.

lunedì 17 marzo 2014

La stòria ëd Baron Litron



Sa canson a l'é staita creà dal pòpol ëd le bande ëd Coni, e a reflet donca ël sentiment popolar 'd antlora. Baron Litron, protestant, a l'é adorà e rëspetà da un-a popolassion për la pì part catòlica.

Sòn a podrija facilment dëspieghesse con l'arconòssensa për avèj salvà Coni da la mnassa fransèisa: grinor për la person-a ëd Baron Litron, tut an "dësmentiand" che, 'd apress la cesa catòlica, chiel a l'era un eretich.

Eh ben, nò: la canson a arconòss legitim e a rëspeta che Baron Litron a l'é un "barbèt", e ansi, a buta an valor la libertà ëd consiensa dël comandant dla piassa ëd Coni. Contut che la cesa catòlica a mostreissa che un a podija sempe convertisse an pont ëd mòrt, e dven-e parèj "bon cristian", coj ch'a cantavo sa canson a chërdijo pitòst (a chërdo) ch'a sia moralment pì giust che viraun a viva soa fé 'd apress soa consiensa: "o bon barbèt o bon cristian".

domenica 16 marzo 2014

L'evangèli 'd costa domìnica

Gesù e Nicodem

Aora, a-i era n'òm d'ij Farisé ch'as ciamava Nicodemo e che a l'era un dij cap dij giudé [1]. Cost-sì a l'é vënù ëd neuit da Gesù e a l'ha dije: "Rabbi [2], i savoma che ti 't ses ën magìster mandà da Nosgnor, përché gnun a podrìa fé ij sègn miracolos che ti't fas se Dé a fussa nen con chiel". E Gesù a l'ha rësponduje: "An vrità, an vrità [3] mi it diso: 'Se queidun a nass nen da l'àut [4] a podrà nen vëdde 'l regn ëd Nosgnor'".  Nicodemo a-j dìs: "Com é-lo che quaidun a peussa nasse n'àutra vira quand ch'a l'é vej? Col-là sicur a podrìa nen intré torna ant la pansa 'd soa mare për nasse na sconda vira? Nen vera?". Gesù a l'ha rësponduje: "An vrità, an vrità mi it diso: 'Se queidun a nass nen da l'eva e da l'Ëspirit [5] a podrà nen intré ant ël regn ëd Dé. Lòn ch'a nass dla carn a l'é carn, e lòn ch'a nass da l'ëspirit a l'é spirit. Sta nen stupì ëd lòn ch'i l'hai dite. A venta che vojàutri a nasse da l'àut. Ël vent a bofa andova ch'a veul, e ti't na sente ël son, ma ti 't sas nen da andoa ch'a ven e andua ch'al va. A l'é l'istess për coj ch'a nasso da l'ëspìrit. Nicodemo a l'ha domandaje: "Com é-lo che ste còse a peulo fesse?". Gesù a l'ha rësponduje: "Ti 't ses ën magìster an Israel e ti 't conosse nen ste còse? An vrità, an vrità i't diso: 'Lòn ch'i savoma i lo disoma e i podoma testimonié mach ëd lòn ch'i l'oma vëddù. Për lòn vojàutri i peule nen aceté nòstra testimoniansa. Se i l'hai dive lòn ch'a l'é dë stò mond e vojàutri i-j chërde nen, com é-lo che i podreve chërde s'iv parlo ëd còse del cel?
 
Gnun a l'é montà sù al cel sedësnò col ch'a l'é calà giù dal cel, visadì ël Fieul dl'Om. Giusta coma Mosè a l'avìa alvà ël serpent ant ël desert, parèj a venta che 'l Fieul dl'Om a sia alvà sù,  për fé che chionque a chërd an Chiel a perissa [6] nen ma a l'abia vita eterna. Përché Nosgnor a l'ha tant vorsù bin al mond ch'a l'ha dàit Sò Fieul ùnich, për che chionque a chërd an Chiel a perissa nen ma ch'a l'abia vita eterna. An efet Nosgnor a l'ha nen mandà Sò Fiuel ant ël mond për condané [7] 'l mond, ma përché 'l mond al sìa salvà da Chiel.

Nòte

  • [1] ch'a fasìa part, o a l'era mèmber del tribunal pi àut dij giudé.
  • [2] "Rabbi" (o "rabbin") a l'é 'n titol ch'a dovravo i Giudé për adresese ai sò magìster coma tìtol d'onor. A la létera: "mi onorèivol monsù".
  • [3] Espression ch'a buta an evidensa che a's trata ëd quaicòsa ëd granda importansa, che a's fortìss.
  • [4] An grech, "da l'àut" e "n'àutra vira" a son la midema paròla.
  • [5] o "dal vent".
  • [6} o "as perda nen", o "a meuia nen".
  • [7] Giudiché 'l mond coma colpèivol e castigàbil.

sabato 15 marzo 2014

Chi ch'a j'ero ij barbèt?

Ij bàrba (o barbèt) a j'ero al prinsìpi ij predicator valdèis del secol XV. Doi për doi, a travërsavo, dë scondion, ël teritòri che a l’avìo fidaje, an visitand ij grop dij fidèj e ancontrandse con regolarità për discute ‘d chestion che riguardavo ël moviment valdèis, ch’a l’avìa spantiasse për tuta l’Euròpa. Soa atività a l’era motobin arzigosa e soèns a finiva ‘d manera tràgica a càusa dl’Inquisission. Ij barba as preparavo për soa mission an leug stërmà ciamà scholae andova ch’a studiavo ij test bìblich. La sernìa dël nòm “barba” a l’era për dësferensiesse dai prèive ch’as fasìo ciamè “padre”.An séguit, fra la gent, ël nòm “barbèt”, antrames ij catòlich, a l’era dovrà, ëd manera irònica, an rësguard a tuti ij protestant, e fin-a dj’ebreo.