venerdì 8 gennaio 2016

Ël batèsim ëd Gesù e ‘l nòstr [Duminica 10 'd Gené 2016]




Check this out on Chirbit

Quand ch'as parla 'd batèsim a-i é tante idèje dròle ch'a ven-o an ment a la gent. A-i é pr' esempi coj ch'a penso ch'a sìa mach na formalità, na sòrt ëd benedission, e coj ch'a chërdo ch'a sia squasi na magìa, ch'a basta lòn për cambié la condission ëd col ch'a ven batesà, idèja ch'a l'é nen tant da leugn da na superstission bela e bon-a. La dotrin-a dla tradission a giuta nen tant a fé 'd ciarëssa ambelessì. A l'é sèmpre mej, antlora, resté a lòn ch'a diso le Scriture Sante, ch'a l'é l'ùnica autorità ch'i podoma fidesse, përchè a mostra ciàir lòn ch'a l'era la fej cristian-a a l'origin e lòn ch'a dovrìa 'dcò esse ancheuj. 

La sostansa dël batesim cristian a l'é l'istess ëd na diciarassion, na firma, na signatura. A l'é 'n segn che dëspërchiel a l'é gnente, ma ch'a pija tuta soa significassion, sò sens, da coj ch'a lo pràtico (sìa coj ch'a lo fan che coj ch'a l'arsèivo). Ël batèsim che Gioann a ciamava la gent d’Israel a sogetesse, a dovìa esse ‘l segn che coj ch’as na sogetavo a j’ero përdabon pentisse dij sò pecà (ch’a confessavo) e ch’a j’ero sël serio an camin a cambié soa manera ‘d vive për seguité ‘l volèj ‘d Nosgnor. Tanme as deuvra l’eva për netié ‘l còrp, parèj l’euvra ‘d Nosgnor (che ‘l batèsim a n’é ‘l segn) a cambia la vita dël chërdent angagià.

An tra ‘d coj ch’as presentavo al batèsim ëd Gioann a na j’ero tanti che sincer a së prontavo a la vnùa dël Messia con la giusta disposission. D’àutri a j’ero nen sincer e a lo fasìo “tant për fé”. Sti j’ùltim Gioann a l’avìa nen tëmma a ciameje “Rasa ‘d vipre”!

Coma ch’a l’é che ‘dcò Gesù a l’era presentasse a Gioann për fese batesé? Gesù a l’avìa ‘d sicur gnente da fesse përdoné; Gioann as n’ancòrz e a veul nen bateselo. Ël batèsim ëd Gesù a dovìa esse ‘l segn nen mach ëd Soa aprovassion che lòn che Gioann a fasìa a l’era giust, ma la diciarassion ëd lòn che Gesù a l’era vnùit a fé an ësto mond: la trasformassion ëd l’esistensa ‘d coj ch’as fido an Chiel ch’a l’é ‘l prodòt ëd Sò sacrifissi an sla cros. Ant sò batèsim, Gesù a “sotsignava”, a “butava soa firma” për fé ‘l travaj ëd “porté vìa” ij pecà, le colpe ‘d coj ch’a-j confessavo e ‘d rendje ‘d person-e neuve, arconcilià con Nosgnor. Sò batèsim a l’era na proclamassion “visiva” ‘d chi ch’a l’é Chiel e ‘d lòn che Chiel a l’é vnùit a realisé an ësto mond.

L’istess a l’é për coj ch’as bateso o ch’as fan batesé ancheuj: lor a arsèivo ‘l segn che Nosgnor Gesù Crist a veul e peul trasformé soa vita ‘d lor për rendla conform al volèj ‘d Nosgnor. A l’é quejcòsa da fé “an sël serio”: fidé la vita al Salvator Gesù Crist, dventé sò dissèpoj e seguitelo. Se lolì a càpita nen “an pratica”, tuta l’eva dij batèsim dë sto mond veul dì gnente.

Le leture bibliche d’ancheuj as arfan pròpi a sòn.

Batèsim ëd Gesù - "La susta dla venùa dël Messìa a l’era granda an tra la gent e tùit as domandavo s’a le vòlte mai a sarìa nen chiel, Gioann, ël Messìa. Gioann a rëspondìa a tuti parèj: “Mi, antant, iv batëso con d’eva, ma a-i na ven un ch’a l’é pì grand che mi, tant grand che mi i sarìa gnanca degn ëd dëslié le liasse dle sàndole ch’a pòrta. Col-là av batesrà con lë Spirit Sant e con ël feu. Con sò val, chiel a l’é pront a separé la strobia dal gran. Peuj a netierà soa àira: a rabrastrà ‘l forment e l’ambaronrà ant sò grané, ma la strobia a la farà brusé ant ël feu ch’as dëstissa nen”. Con coste e motobin d’àutre esortassion, Gioann a nunsiava al pòpol la bon-a neuva Pì ‘d lòn, Gioan a criticava an pùblich ël tetrarca Eròd përché col-lì a l’avìa vorsù maridesse con Eròdias, la fomna ‘d Flip sò frel, e për càusa ‘d tut ël mal ch’a l’avìa fàit. Parèj, Eròd a l’ha falo buté an përzon, giontand ëdcò cost pecà a tùit j’àutri ch’a fasìa. Ora, antant che la gent as fasìa batesé, ëdcò Gesù a l’é fase batesé. Mentre che Gesù a pregava, ël cél a l’é dovertasse, e lë Spirit Sant a l’é calà an sù chiel sota na forma ‘d còrp, coma col ëd na colomba. Antlora a l’é staje na vos dal cél, ch’a l’ha dije: “Ti’t ses mè fieul, ch’i jë veuj tant bin: i son pròpi compiasume ‘d ti” Luca 3 (15-17,21-22).

Batèsim e Spirit Sant. "Ora, quand che j'apòstoj ch'a l'ero a Gerusalem a l'han sentù che la Samarìa a l'avia 'rseivù la Paròla 'd Dé, a l'han mandaje Pé e Gioann. A son andaje e a l'han pregà pr' ij samaritan përchè a 'rseivèisso lë Spirit Sant. An efet, lë Spirit Sant a l'era 'ncora nen calà 'nsima a loràutri, ma a l'ero mach ëstàit batesà ant ël nòm ëd Gesù, ël Signor. Antlora Pé e Simon a l'han faje l'imposission ëd le man, e lor a l'han arseivù lë Spirit Sant" At 8 (14-17).

La letura dal Testament Vej a l'é le paròle, le promësse, che Nosgnor a adressa al pòpol ch'as fida an chiel, lòn ch'a l'é "firmà" ant ij sacrament.

Nosgnor, ël Salvator d’Israel.  "Ma adess, scota lòn ch’at dis ël Signor ch’a l’ha create, ò pòpol ëd Giacòb, col ch’a l’ha butate ansema: 'Àbie nen tëmma, përchè i son mi ch’i l’hai riscatate; i l’hai ciamate për nòm, ti ‘t ses mè'. Se ti ‘t l’avras da travërsé d’aque ancreuse, i sarai con ti. Se ti ‘t l’avras da passé ‘d rivere, la corent at quatrà nen tant da fete meuire nià. Se ti ‘t l’avras da marcé pr’ ël feu, at brusrà nen, le fiame at consumran nen. A sarà parèj përchè mi, ël Signor, i son tò Dé, ël sant d’Israel, tò Salvator. Për riscatete i darìa l’Egit, l’Etiòpia e Seba a tò pòst. Për mi it ses tant pressios e amà ch’i darìa an barata d’àutra gent an cambi ‘d toa vita. Àbie nen tëmma, përchè mi i’t son dacant! I farai torné tò fieuj da l’orient e da l’ocident. I dirai al nòrd e al meridion: “Porteme andarera ij mè fieuj e le mie fije; feje ven-e dai canton pì distant ëd la tèra tuti coj ch’a pòrto mè nòm, coj che mi i l’hai creà për mìa glòria, përchè i son mi ch’i l’hai formaje e faje. Fé seurte ‘l pòpol ch’a l’ha ‘d euj ma ch’a vëd nen, ch’a l’ha d’orije ma ch’a sent nen” Isaia 43 (1-7).

Ël Salm d'ancheuj a làuda la realità, la concretëssa 'd lòn che Nosgnor a fà an Gesù Crist.

Salm 29 - Rende onor a Nosgnor, voi ch'i seve ij sò fieuj, rende onor a Nosgnor për Soa glòria e fòrsa! Rende onor a Nosgnor për la glòria 'd Sò Nòm! Rende a Nosgnor l'adorassion për la magnificensa 'd Soa santità! La vos ëd Nosgnor a 'rson-a dzura ij mar. Ël Dé dla glòria a tron-a. Nosgnor a tron-a dzura la fòrsa dël mar. La vos ëd Nosgnor a l'é poderosa! La vos ëd Nosgnor a l'é maestosa! La vos ëd Nosgnor a s-ciapa ij sitron poderos. Nosgnor a s-ciapa ij sitron dël Lìban. A l'é Chiel ch'a fà sauté le montagne dël Lìban tanme 'd vailèt; a l'é Chiel ch'a fà sauté 'l Mont Hermon tanme 'n bocin sarvaj. La vos ëd Nosgnor a colpiss tanme la lòsna. La vos ëd Nosgnor a fà tramblé 'l desert; Nosgnorr a socrola 'l desert ëd Kadesh. La vos ëd Nosgnor a stòrz ij roj potent e a dëspòja le foreste. Tut ant Sò templ a crija: Glòria!  l'é Nosgnor ch'a dòmina ans l'aque dle inondassion. Nosgnor a regna tanme 'n rè për sèmper.  A l'é Nosgnor ch'a dà la fòrsa a Sò pòpol. Nosgnor a lo benedìss con la pas.

Orassion. Pare ch'it stas ant ël cél, ch' al batèsim ëd Gesù ant ël fium Giordan it l'has proclamalo tò Fieul bin-amà e ch'i l'has onzulo con lë Spirit Sant: acòrdane che tuti coj ch'a son batesà an sò Nòm a sìo fedej al Pat ch'a l'han fàit e ch'a lo confesso coragios coma Signor e Salvator; che con Ti e con lë Spiri Sant a viv e a regna, un sol Dé, an glòria eterna. Amen.

Leture bìbliche dël lessionari - 10 'd Gené 2016 - Prima Duminica dòp l'Epifanìa

Nessun commento:

Posta un commento