venerdì 16 ottobre 2015

A l'é për lòn che Dé a l'ha diciaralo dël tut qualificà pr' esse 'n përfet gran sacerdòt (Duminica 18/10/15)

Letura completa:


Check this out on Chirbit

L'ùnich ch'a sìa dël tut qualificà e ch'a mérita 'd seguité

Chi ch'a l'é ch'a podrìa buté 'n question la competensa 'd Nosgnor ëd fé tut lòn ch'a-i é ant la creassion, da j'àtom a le galassie, e peuj ël mond vegetal, col animal e vìa fòrt? A-i na j'é, ant soa arogansa, ch'a lo fan, ch'a penso 'd savèjne 'd pì. A son tanti 'd pì ch'a buto an question la competensa 'd Nosgnor quand ch'a l'ha dane na Lej moral da seguité: a chërdo nen ch'a l'àbia da esse coma che Chiel a dis an soa paròla scrita, a chërdo nen ch'a-i sìo 'd conseguense negative 'd fé divers. D'àutri ancora a buto an question la competensa 'd Nosgnor Gesù Crist d'esse 'l Salvator përfet ch'i l'oma da manca pr' esse salvà dal pecà. A penso d'avèj nen da manca d'un salvator, d'esse a pòst coma ch'a son, o a s'arviro a d'àutri "mojen ëd salvëssa", a d'autri fàuss salvator. Tuti costi-sì a pijo 'n bàilo, përchè Nosgnor, ël Dé ver e viv e Sò Fieul Gesù Crist a l'han la màssima compentensa për rende la vita uman-a libera da tùit ij sagrin ch'i l'oma. A son dël tut qualificà e a mérita 'd seguitèje.

Le leture bibliche për costa Duminica 18 d'Otòber as podrìo dividse an doi part. La prima part, dal Vej Testament, a esalta j'euvre 'd Dé ant la creassion. J'uman as vanto tant ëd la sapiensa ch'a chërdo d'avèj e a s'ancalo fin-a a critiché Nosgnor për lòn ch'a fà. Giòb a l'era lamentasse dla situassion grama anté ch'a l'era trovasse, ma Dé a-j rëspond:  "Chi ch'a l'é col-lì ch'as përmet ëd trové da dì 'd mie decision con paròle da gnorant?". A sto test dal liber ëd Giòb a séguita na porsion dël Salm 104, tut ancentrà a magnifiché j'euvre 'd Nosgnor ant ël mond natural. A l'é lë sguard dël cristian ch'a vëd le meravije dla creassion e ch'adora 'l Creator, ch'a ne dëscheuvr le lej e ch'a-j séguita con gòj. Ant la sconda part (dal Testament Neuv) i trovoma na descrission ëd Gesù Crist coma "Grand Sacerdòt", ël pì grand, l'ùnich sacerdòt ch'i l'oma da manca. Ij sacerdòt, ant l'Israel antich a l'ero coj che, an rapresentansa dël pòpol, a smonìo a Dé, an sl'autar dël tempi 'd Gerusalem ëd sacrifissi për suplichelo ch'a-j përdonèssa ij sò pecà. I chërdent antich a savìo 'd nen esse "a pòst" dëdnans a Dé, a-j ciamavo përdon e a s'angagiavo a conformesse mej al volèj arvelà 'd Nosgnor. Contut, coj sacrifissi 'd bestie 'd valor ch'a fasìo a l'ero nen pro për lòn. An efet, a l'ero la prefigurassion dël sacrifissi ùltim ëd Gesù Crist, ch'a l'ha pagà, a nòst pòst, ël pressi 'd nòstra salvëssa con ij sò patiment e mort an sna cros. A dis ël test: "A l'é për lòn che Dé a l'ha diciaralo dël tut qualificà pr' esse 'n përfet gran sacerdòt, tant ch'a l'é dventà la sorgiss dla salvëssa eterna për tuti coj ch'a-j ubidisso". A la fin i trovoma dal vangel second March l'episòdi anté che doi dissépoj 'd Gesù a-i fan l'arcesta 'd podèj dventé "vice-ré" and ël regn ëd Crist, ëd dventé përson-e amportante, ma Gesù a-j dis che le përson-e le pì amportante ant ël Regn ëd Dé a son cole ch'as faso servidur ëd tuti, nen coj ch'a veulo avèj podèj e influensa. Gesù a l'é 'l Signor përché a l'é fasse 'l servitur ch'as dà për nòstra salvëssa, bele s'i la meritoma nen. L'Evangel, parèj, an ciama a bassesse e, con ël pentiment e la féj an Gesù, artorné a pijé 'l pòst ch'an confà coma soe creature. Chiel a l'ha "la competensa" ch'i l'oma da manca.

Preghiera. Dé tut-potent e etern, an Crist it l'has arvelane Toa glòria an tra le nassion: dësfend j'euvre 'd Toa misericòrdia, che Toa Cesa për tut ël mond a ten-a bon-a con costansa la confession ëd Tò Nòm; për Gesù Crist, nòst Signor, ch'a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé, për sèmper e sèmper. Amen.

Le maravije dla creassion "Antlora 'l Signor a l'ha antërpelà Giòb da 'n mes dla tempesta e a l'ha dit: "Chi ch'a l'é col-lì ch'as përmet ëd trové da dì 'd mie decision con paròle da gnorant? Ch'a ven-a anans coma n'òm, përchè i l'hai 'd ròbe da ciameje e i veuj na rispòsta!" (...) Peudes-to deje na vos a le nivole parèj ch'a faso tombé la pieuva? Peudes-to fé paruté lòa lòsna e fèjla campé giù pròpi andoa ch'it veule ti? Chi é-lo ch'a dà d'intuission al cheur o ch'a dëspensa d'anteligensa a la ment? Chi podrìa-lo mai conté 'l nùmer ëd le nivole? Chi é-lo che podrìa fé dëbordé ij vas dl'eva dël cél, për fela tombé am sël terèn sëch e dur tanme 'd mon cheuit? Podries-to provëdde a la lionëssa soe pijàite, o sodisfé l'aptit dij lion giovo quand ch'a son cogià ant soe tanere o ch'a speto cocià ant ij leugh andoa ch'a së stërmo? Chi é-lo ch'a provëd da mangé ai cornajass quand ij sò polastrin a crijo a Dé ch'a l'han fam e as na van an gir a l'arserca 'd quejcosa da mangé? Andova ch'it j'ere ti quand che mi i pogiava le fondassion dla tèra? Famlo savèj, ti ch'it pretende 'd savèj tut! Chi é-lo ch'a l'ha determinà soe dimension e ch'a l'ha tirà na còrda për mzurela? Còs é-lo ch'a ten sù soe fondassion e chi é-lo ch'a l'ha pogià ij sò canton ëd pera mentre che le stèile matinere a cantavo an còr e ij fieuj 'd Dé a crijavo 'd gòj? [Giòb 38 (1-7, 34-41)].

Ò Signor, che gran' varietà 'd ròbe ch'it l'has fàit! "It ses vestìte con na ròba 'd lus e TI 't dëspieghe la tenda steilà dël cel; Ti 't range le trav dle stansie ch'a son dzura 'd tò palass an sij nebion dla pieuva. Ti 't fase dle nivole tò cher, ti 't cavalche dzura j'ale dël vent. Ij vent a son ij tò mëssagé e le fiame dël feu a son le toe servitriss. It ses stàit Ti a pogé ìl mond an soe fondassion: a l'é për lòn che l' mond a podrà mai esse dësbogià. It ses stàit Ti a quaté la tèra con ëd j'océan e a fissé le aque ch'a stan dzora le montagne an cel. A Tò comand j'aque a son filà via, al son ëd tò tron a l'han slongà 'l pass.  Le montagne a l'han levasse an àut e le val a son sbassasse fin-a al livel che Ti 't l'avìie stabilì. Peuj Ti 't l'has fissà un confin frem pr' ij mar, ché'a quatèisso mai pì la tèra. (...)  Vardé-là l'océan, grand e largh, ch'a formiola 'd creature d'ògni sòrt, sia grande che pcite (...) Che tùit ij mé pensé a-j sio agradì, përch' am arlegro ant ël Signor! (...) Che tut lòn che mi i son a làuda 'l Signor! Laudé 'l Signor!" [Salm 104 (1-9; 25, 35)].

A l'é për lòn che Dé a l'ha diciaralo dël tut qualificà pr' esse 'n përfet gran sacerdòt, "Minca gran' sacerdòt a l'é n'òm sernù ch'as buta dë 'dnans a Dé an rapresentansa dla gent. Chiel a presenta a Dé soe oferte e ij sò sacrifissi 'd lor për la remission dij pecà. A l'é n'òm ch'a sa pro d'avèj compassion ëd coj ch'a fan ëd pecà d'ignoransa e ch'a falisso, përchè chiel medésim a l'é soget a l'istesse dëbolësse ch'a l'han lor. A l'é për lòn che chiel a deuv ufrì 'd sacrifissi nen mach pr' ij pecà dël pòpol, ma 'dcò pr' ij sò. Peuj, gnun a peul ëvnì gran' sacerdòt mach përchè a veuja avej 'n tal onor. Pr 'un servissi parèj, a-i fà da bzògn ëd na vocassion divin-a pròpi coma ch'a l'ha avula Aaron. A l'é 'dcò për lòn che 'l Crist a l'ha nen atribuìsse la glòria d'esse 'n gran' sacerdòt. Nò, a l'é stàit sernù da Dé, ch'a l'ha dije: "Ti 't ses mè fieul. Ancheuj i son dventà tò Pare". Ant n'àutr pass i trovoma che Dé a l'ha dije: "Ti 't ses sacerdòt për sèmper second l'òrdin ëd Melchisedech". Ël Crist, durant soa vita mortal, as adressava a Dé, ch'a podìa salvelo da la mòrt, an pregandlo e suplicandlo con ëd grand crij e lerme. Dé a l'ha scotà soe preghiere për motiv ëd soa divossion ancreusa. Combin che Gesù a fussa 'l Fieul ëd Dé, a l'ha 'mprendù l'ubidiensa dai sò patiment. A l'é për lòn che Dé a l'ha diciaralo dël tut qualificà pr' esse 'n përfet gran sacerdòt, tant ch'a l'é dventà la sorgiss dla salvëssa eterna për tuti coj ch'a-j ubidisso. Dé a l'ha proclamalo grand sacerdòt second l'òrdin ëd Melchisedech" [Ebreo 5 (1-10)].

L'arcesta 'd Giaco e 'd Gioann. Antlora Giaco e Gioann, fieuj ëd Zebedeo, a son vnù da chiel e a l'han dije: "Magister, i vorìo ch'it fèisse për noi lòn ch'it ciamroma". E chiel a l'ha dije: "Còsa veuleve ch'i fassa për vojàutri?".  A l'han rësponduje: "Concedne ch'ant toa glòria i sio assëttà, un a toa drita e l'àutr a toa snistra". E Gesù a l'ha dije: "I seve nen lòn ch'i ciame. É-lo ch'i peude bèive la copa che mi i l'hai da bèive, e esse batesà dël batèsim ch'i sarai batesà?". Lor a l'ha rësponduje: "I lo podoma pro!". E Gesù a l'ha dije: "A l'é vera ch'i beivreve la copa ch'i l'hai da bèive, e ch'i sareve batesà dël batèsim ch'i sarai batesà, ma d'esse assëttà a mia drita e a mia snistra, a sta nen a mi a concedlo. Dé a l'ha prontà coj pòst për coj che chiel a l'ha sërnù". Quand che j'àutri des a l'han sentì lòn, a son indignasse contra Giaco e Gioan. E Gesù, avendje ciamà, a l'ha dije: "I seve che coj ch'a l'han ël domini dle nassion a-i fan da padron, e che ij grand ch'a-i é tra 'd lor a jë ten-o sota ij sò garèt.  Ma an tra 'd vojàutri a l'ha da esse pa parèj: col ch'a veul esse amportant an tra 'd vojàutri a l'ha da fesse vòst servitor; e chi ch'a veul esse 'l prim, ch'as fassa lë s-ciav ëd tuti. A l'ha da esse coma ch'a fà 'l Fieul ëd l'òm, ch'a l'é nen vnù pr' esse servì, ma për serve e për dé soa vita coma pressi 'd riscat për tanti [March 10 (35-45)].

Leture bìbliche dël lessionari pr' ël 18 d'Otòber 2015 - Duminica dòp Pancòsta ch'a fà vintun: Giòb 38 (1-7, 34-41); Salm 104 (1-9; 25, 37); Ebreo 5 (1-10); March 10 (35-45).

Predicassion an italian an Ebreo 5:1-10 "Imparare l’arte perduta dell’ubbidienza".

Nessun commento:

Posta un commento