lunedì 15 agosto 2016

Quand che la religion a l’é ‘d gnun profit [Duminica 21/8/2016]



Check this out on Chirbit

A-i son ëd coj ch’a arfudo la religion, tute le religion organisà, coma se tute a fusso d’antrap e ‘d gnun-a utilità. A l’é vera che tante a lo son e ch’i l’oma da arfudeje. Contut, i l’oma d’avèj ëd disserniment. Nen sèmper a l’é parèj. Esse an relassion con ël Dé ver ch’a viv a veul dì libertà génita e salute, coma ch’a l’ha dimostralo Nosgnor Gesù Crist, ch’a l’era ‘l prim a esse contra dla religion fàussa che pitòst a crasa la gent ch’a la séguito.

N’episòdi dl’Evangel ëd Luca a lo mostra ciàir. Lesomlo, e peuj i faroma na quaj considerassion.
“A l’era ‘n dì ‘d saba e Gesù a dotrinava ant na sinagòga. A-i era là na fomna ch’a l’era ampossessà da ‘n demòni ch’a la rendìa malavia da disdeut agn; a l’era andërnà e a podìa nen drissé la schin-a. Quand che Gesù a l’ha vëddula a l’ha ciamala e a l’ha dije: “Cara fomna, ch’it sie liberà da toa maladìa”. E a l’ha faje l’imposission dle man, e ant col moment medésim la fomna a l’é tornà a drissesse e a dasìa glòria a Nosgnor. Ma ‘l cap ëd la sinagòga, indignà ‘d lòn che Gesù a l’avìa fàit na varision ant un dì ‘d saba, pijand la paròla a l’ha dit a l’adunansa: “A-i é ses dì për travajé. Ven donca an coj dì-lì për feve varì, e nen ant un dì ‘d saba!”. Ël Signor a l’ha rësponduje: “Ipòcrita ch’i seve! É-lo nen vera che, bele s’a l’é ‘n dì ‘d saba, vojàutri i dëstache ‘l beu e ‘l burich da la grëppia për mneje a bèive? Forse ch’a podìa nen, costa cara fomna, na fija d’Abraam, che Sàtana a la tenìa an sogession për disdeut agn, ess-ne liberà bele s’a l’é ‘n dì ‘d saba?”. Damentre ch’a disìa ste còse, tùit ij sò aversari a l’ero vërgognass-ne, ma la gent as arlegrava ‘d tute le còse gloriose che Gesù a fasìa” (Luca 13:10-17).
Costa-sì a l’é la stòria ‘d na pòvra fomna carià ‘d maleur. Gesù a l’avìa armarcala an mes a j’àutri fidej ch’a l’ero radunasse ant la sinagòga d’una borgià coma ch’a j’ero sòlit ëd fé minca saba për preghé e për sente la paròla ‘d Nosgnor lesùa e dëspiegà. Col saba-lì a l’era nen, contut, un saba tanme j’àutri. Da cola borgià a l’era passaje un predicator strasordinari, Gesù ‘d Nasaret. A j’era gnun ch’a parlèissa con tanta potensa e d’autorità coma ch’a fasìa chiel. Cole ‘d Gesù a j’ero nen mach ëd paròle. Soa paròla savanta a l’era companià dal bin che sèmper a fasìa a la gent, da d’euvre miracolose ‘d varision dlë spirit, dla ment e dël còrp.

A l’avìo anvitalo col dì-lì ant soa sinagòga ‘d lor e chiel a l’avia acetà con piasì. Për lor a l’era përdabon n’onor e na benedission ch’a l’avrio mai spetass-lo: podèj sente Gesù ‘d Nasaret ëd përson-a e bin davzin a lor.

Col dì-lì ant la sinagòga a l’ero rivaje fin-a coj che ‘d sòlit a tiravo fòra dle scuse për nen venje ant la sinagòga ant ël dì ‘d festa e rende ognor a Nosgnor. Ëd cola gent-lì, gent ch’a l’ha sèmper na quaj rason për fé d’àutre ròbe, a-i na j’é sèmper. Contut col-lì a l’era nen ël cas ëd la fomna dont i parloma. Bin ch’a fussa carià ‘d sagrin, chila, ëd saba, ant la sinagòga a-i mancava mai.

I savoma nen ëd precis coj ch’a fusso, ma ‘d sagrin chila a-j n’avìa tanti. A-j portava an sla schin-a nen mach an manera metafòrica: soa schin-a a l’era dobiasse bin fòrt e adess a marciava andërnà, dzancà, giutandse për marcé con ëd can-e. Cola soa vita bin grama a seguitava për chila giumai da disdeut agn e gnente e gnun a l’avìa podùla fela artorné an salute. Ch’as tratèissa ‘d sagrin dlë spirit e nen mach fìsich, dël còrp, a l’era ciàir përchè tuti a disìo che cola fomna a l’era “ampossessà da ‘n demòni”. Nen ch’a dèissa da mat, ma as vëdìa ch’a l’avìa ‘d crussi grev ch’as na podìa nen liberess-ne. An efet, soens a l’é pròpi parèj: a-i son d’ossession ëd la ment e dlë spirit csì ancreuse che ‘d vòte a parëss ch’a-i sìa ant nojàutri në spirit malèfich ch’an tormenta e ch’a-i é gnun-a manera ch’as na vada.

Ëd la presensa ‘d cola fomna carià ‘d maleur, tuti a l’ero giumai costumasse e a-j fasìo pa pì nen cas. Nen Gesù che, combin ch’a l’avèissa comensà a dotriné, a përcepìa che ant lë spirit ëd cola fomna a-i era quajcosa ch’a andasìa nen e ch’a l’era bin pì grev che soa condission fìsica ‘d chila. Cola fomna a l’avìa ciamaje gnente diret. Dàit ch’a podìa nen drissé la schin-a, a podìa gnanca vardelo, Gesù, ant j’euj. A vardava giù an tèra e a scotava lòn che Gesù a disìa riguard al Regn ëd Nosgnor. Peul desse che cola fomna a l’avèissa ‘dcò përdù la speransa d’artorné a la salute.

Parèj, quand che Gesù a l’ha vëddula, as n’è ancorzùsse ‘d chila, a l’ha pijà l’inissiativa ‘d ciamela e a l’ha dije: “Cara fomna, ch’it sie liberà da toa maladìa”. E a l’ha faje l’imposission dle man, e ant col moment medésim la fomna a l’é tornà a drissesse e, con granda gòj, a dasìa glòria a Nosgnor. Anmaginomla ch’a sàuta ‘d gòj e ch’a crija: Grassie! Grassie! Che Nosgnor a sìa benedì e laudà!”.

Gesù, ël magìster, a l’avìa operà n’àutr grand miràcol ëd misericordia: cola fomna a l’era stàita liberà ant lë spìrit dal pèis ch’a l’avìa an sla cossiensa e ch’a l’avìa fala vnì malavia tant da feje pì nen drissé la schin-a. Ij demòni ch’a l’avìo ampossessala a l’ero surtije grassie a la potensa ‘d Gesù.

I l’avrìo podù spetesse che la comunità a l’avèissa peuj pijà part a cola gòj e ch’a l’avèissa ringrassià e laudà Nosgnor. An efet a l’era stàit parèj: “la gent as arlegrava ‘d tute le còse gloriose che Gesù a fasìa”, ma nen tuti. “Ma ‘l cap ëd la sinagòga, indignà ‘d lòn che Gesù a l’avìa fàit na varision ant un dì ‘d saba, pijand la paròla a l’ha dit a l’adunansa: “A-i é ses dì për travajé. Ven donca an coj dì-lì për feve varì, e nen ant un dì ‘d saba!”.

Un dì la sman-a Nosgnor Dé a l’avìa guernalo për chiel istess. Nosgnor a l’avìa ‘d sicur butà ant ël Decàlogh ch’a l’é ‘n dovèj ëd sò pòpol chité da tùit ij travaj nen necessari për dedichesse a rende onor a chiel, për arsèive soa Paròla e per la preghiera, ch’a l’é part ëd l’arpòs ch’i n’oma da manca. Ant col temp-là, contut, ij cap religios a l’avìo butà an pé tuta na série ‘d regole e ‘d regolëtte ëd lon ch’as podìa e ch’as podìa pa fesse ant ël dì ‘d Nosgnor, ch’a l’era ‘l saba. Ël fàit a l’é che tut lolì a l’era dventà un pèis ch’a crasava la gent e che bin a së slontanava da lë spirit ch’a l’é d’ispirassion al dì dl’arpòs: ëd pensé pì nen almanch për un dì a nojàutri médesim, ma dedichesse a Nosgnor e fé dël bìn a j’àutri. Pì ‘d lòn, tute cole régole a fasìo nasse ‘l bàilo, ël malintèis, che la giustissia dëdnans a Nosgnor, la salvëssa, a sarìa stàita l’arzultà dl’obidiensa rigorosa a tute tute régole: quajcòsa ch’a l’era torna espression d’egoism e dzurtut d’ipocrisìa, na mascra da butesse an sla facia, iludend-se d’esse parèj “a pòst”.

La reassion ëd Nosgnor Gesù Crist as l’é vnùa sùbit: “Ipòcrita ch’i seve! É-lo nen vera che, bele s’a l’é ‘n dì ‘d saba, vojàutri dëstache ‘l beu e ‘l burich da la grëppia për mneje a bèive? Forse ch’a podìa nen, costa cara fomna, na fija d’Abraam, che Sàtana a la tenìa an sogession për disdeut agn, ess-ne liberà bele s’a l’é ‘n dì ‘d saba?”. I l’avìo capì gnente dla benedission dël Dì ‘d Nosgnor: ij travaj da chiité ‘d feje a son coj ch’as fan për nojàutri, ma nen coj ch’as fan për j’àutri ispirà da l’amor! Grassie a Nosgnor, adess a l’avìo capìlo: ij sò aversari a l’ero vërgognass-ne dla reassion ëd lor.

La religion a giuta nen s’a l’é nen cola génita che mach Gesù a peul mostrela. Na religion sensa la potensa ‘d vita ëd Gesù a variss pa l’ànima dla gent coma ch’a dovrìa, ma a l’é mach n’opression. I foma bin a arfusela. Da disdeut agn cola fomna a vnìa ant la sinagòga sensa avèjne ‘d profit. Quand ch’a l’ha ancontrà Nosgnor Gesù Crist, contut, le còse a son cambià ëdcò për chila. Gesù a dis: “Ël làder a ven mach për robé, massé e fé ‘d ravagi; i son vnù përchè a l’abio la vita e l’abio an abondansa” (Gioann 10:10).

Gesù a resta l’istess ancheuj: a l’é për lòn che con gòj e d’arconossensa che mi i veuj fev-lo conòsse. Na religion a peul esse na delusion, ma ‘l Salvator Gesù Crist, coma ch’a l’é presentà e dëspiegà ant la Bibia, av sarà mai na delusion. I peude ess-ne sicur!

21 d'Agost 2016 - Duminica apress Pancòsta ch'a fà 14



Orassion: Dé 'd misericòrdia! Acòrda che Toa Cesa, radunà ansema ant l'unità da Tò Spirit Sant, a daga l'evidenza 'd Tò podèj an tra tote le gent, a la glòria 'd Tò Nòm; për Gesù Crist, nòst Signor, ch'a vive e regna con Ti e con lë Spirit

Nessun commento:

Posta un commento