mercoledì 15 aprile 2020

Leture bìblica për Duminica ël 19 d'Avril 2020 - Sconda duminica 'd Pasca



Duminica ël 19 d'Avril 2020 - Sconda duminica 'd Pasca  

Orassion: Nosgnor, tut-potent e etern, che ant ël misteri dla Pasca it l'has ëstabilì la Neuva Aleansa d'arconciliassion: Acòrda che tuti coj ch'a son ëstàit argenerà ant la comunion del còrp dël Crist a peudo manifesté ant soa vita 'd lor lòn ch'a professo për soa fede; për Gesù Crist, nòst Signor, ch'a viv e ch'a regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé pr' ij sécoj dij sécoj. Amen.

 I. 
Sensa Nosgnor, nòstra esistensa a l'é quajcòsa ch'a dà d'angossa. A-i son coj ch'a diso: I soma rivà an cost mond pr' asar e destinà a dësparì tanme na gòla, nòstra vita a l'è fràgil, sensa 'd sicurësse a la mersì dle circostanse ch'a la buto a l'arzig. A l'é nen parèj për coj che, coma David, a treuvo an Nosgnor la sorgiss dariera ëd sò esse e benesse, soa sicurëssa, serenità e gòj, ma 'dcò dla sapienza për vive con ëd sens. Fin-a la mòrt a-j sbaruva pì nen, përchè a san che sò destin ëd lor a sarà pa ël gnente. As arlegro ant la Paròla 'd Nosgnor e a serco la companìa ch'a dà confòrt ëd coj ch'a l'han la midéma fede. As arfudo dë sté a scoté coj che, an esto mond, a chërdo a gnente o ant ij sò idoj mut. A l'é la fede dël Crist, ch'a l'é nunsià 'd manera profètica ant cost Psalm, cola ch'a-j përmèt d'afronté fin-a la pes ëd le circostanse con fòrsa e fiducia.

Nosgnor! Guern-me: i son ëvnù da ti për trovè d’arpar. I diso a Nosgnor: It ses Ti mè Dé! A-i é gnun coma ti ch’am fasa autërtant content. Ai sant ch’a-i’é an sla tèra, gent fòrta, a va tut mè rispet e d’afet. Tutun, ch’as multiplico ij sagrin ëd tuti coj ch’a-j van dapress a ‘d dio fàuss. I veuj nen fé part dij sò sacrifissi sagnos, e gnanca i veuj përnunsié ‘l nòm dij sò dio. Nosgnor! Mia ardità it ses mach ti, It ses ti mia benedission. Ti ‘t guernes tut lòn ch’a l’é ‘l mè. La part dl’ardità ch’a l’é tocame a l’é delissiosa. Che maravijosa ardità! Ch’a sia benedì Nosgnor ch’am fà da guida: chiel am dà d’istrussion fin-a ‘d neuit. I sai che Nosgnor a l'é sèmper ansem a mi. I tërmolerai mai da la tëmma përchè chiel am ëstà sèmper dacant. Gnun-a surprèisa che mè cheur a sia sèmper pien ed gòj: im n’arlegro sèmper: mè còrp a arpòsa sèmper pacifich. Ti’t m’abandonras mai an mes ai mòrt, It lasseras mai che col ch’at t’é fedel as corumpa ant la tomba.Ti’t ëm mostreras ‘l senté dla vita an acordandme la gòj ëd toa presensa e ‘l piasì ‘d vive ansema a ti për sèmper.

 II. 

Con la fòrsa e la conossensa che mach a peul dene lë Spirit Sant ëd Nosgnor, and ël dì dla Pancòsta l'apòstol Pero a nunsia a la furfa l'arsurression dël Salvator Gesù Crist, "përché ch’a l’era nen possibil ch’a fussa artenù da chila" a dis an parland ëd la mòrt. Pero a dis tut sossì an mensionand le paròle profètiche dël Salm 16. Le paròle 'd Pero a son pa cole d'un fòl o cole d'un ciocaton, ma cole d'un testimoni ch'a dis la vrità. Scotomje com i-j trovoma ant ël lìber dj'At dj'Apòstoj.

Ël Sermon ëd Pero ant ël Dì dla Pancòsta. Antlora Pero, an presentand-se ansema a j’óndes, parland a àuta vos, a l’ha dije: “Vojàutri gent ëd Giudèa e tuti coj ch’i seve a Gerusalem, sté a sente lòn ch’i l’hai da dive, fé 'tension a mìe paròle. Malgré tut lòn ch’i podrìe pensé, sti-sì a son nen cioch, perchè a l’é mach neuv ore dla matin, ma a l’é lòn ch’a l’avia nunsià ël profeta Gioèl: ‘A-i rivrà ant ij dì darié - Nosgnor a dis - ch’i spantierai mè Spìrit an sù tuta la mia gent, e vòstri fieuj e vòstre fije a profetisëran; vòstra gioventura a l’avrà ‘d vision e ij vòsti vej a sugnëran ëd seugn. Ëdcò an sij mè servidor, sia òm che fomne, i spantieraj mè Spìrit, an coj dì là, e lor a profetisëran. E mi i farài ‘d còse maravijose dzora, ant ël cél, e ‘d prodigi an sla tèra giù-sì, ëd sangh e ‘d feu, e ‘n vapor ëd fum. Ël sol a sarà cangià an top, e la lun-a an sangh, ëdnans che col grand e glorios Dì ‘d Nosgnor a ven-a. Antlora tuti coj ch’a 'nvocheran ël nòm ëd Nosgnor a saran salv’. Gent d’Israel, sté a sente ste paròle-sì: Gesù ‘d Nasaret, n’òm ch’a l’ha arseivù antrames a vojàutri na ciàra testimoniansa da Nosgnor për d’euvre poderose, maravije e segn miracolos che chiel a l’ha fàit sot' ai vòsti euj për sò mojen - com i lo seve bin; col òm-là, an essend ëstàit tradì conform al propòsit predeterminà e precognission ëd Nosgnor, vojàutri i l’eve massalo ancioandlo a na cros për man ëd gent grama ch’a rispeta nen la lej ëd Nosgnor. Nosgnor, contut, a l’ha arsussitalo, an avend delivralo dai patiment ëd la mòrt, përché ch’a l’era nen possibil ch’a fussa artenù da chila. David a dis ëd chiel: “I contemplava sèmper Nosgnor ëdnans ëd mi, përché chiel a sta a la mia drita, parèj ch’i sia nen campà giù. A l’è për lòn che mè cheur a l’é arlegrasse e mia lenga a l’ha spricià ‘d gòj, e ‘d pì, mia carn a arposërà ant la speransa. Përché ti ‘t lassëras nen mia ànima ant ël leugh dij mòrt e ti ‘t permëttras nen che tò Sant a fasa l’esperiensa dla corussion. Ti tl’has fame conòsse la stra dla vita e 't ëm ampiniras ëd gòj an toa presensa”. Mè frej!I peudrìa bin dive con certëssa a propòsit ëd nòst patriarca Dàvid, che chiel’a l’é mòrt, e che a l’é stàit sotrà. Soa tomba a peul ancora vëdd-se ancheuj. Chiel a l’era, però, ‘n profeta, e a savìa che Nosgnor a l’avìa promëttuje con giurament, che un ëd sò dissendent a sarìa astasse an sù sò tròno. David, an antivëddendlo, a l’ha parlà dl’arsurression dël Crist, visadì che nì col-lì a sarìa stàit bandonà ant ël leugh dij mòrt, e nì sò còrp a l’avrìa fàit l’esperiensa dla corussion. Sto Gesù, Nosgnor a l’ha arsussitalo, e tuti nojàutri i soma ëd lòn ij testimòni. Donca, dòp ch’a l’é stàit esaltà a la drita ‘d Nosgnor e an avend arseivù dal Pare la promëssa dlë Spìrit Sant, chiel a l’ha spantìa lòn ch’i vëdde adèss e lòn ch’i sente. Përchè David a l’é nen montà an cél, ma chiel midem a dis: ‘Nosgnor a l’ha dit a mè Signor: Sëtte a mia drita fin ch’i l’abia fàit dij tò nemis në scagn për ij tò pé’. Ch’a sapia ‘d sicur tuta la cà d’Israel che Nosgnor a l’ha fàit e Signor e Crist, pròpi col Gesù-lì ch’i l’eve butà an cros!”.

 III. 

Nojàutri i l'oma pa vëddulo 'd person-a, pura i cherdoma an chiel an sla base dle testimonianse ch'i trovoma ant le Scriture Sante. Costa fede a travaja an nojàutri 'd manera da fene stupì. Lòn ch'a l'é capità an nojàutri? An na parla l'apòstol Pero ant un tòch ëd soa prima litra, andova ch'a fà mension dël miracol dl'argenerassion ëspiritual.

Na neuva nàssita a la gòj e la santità. Ch’a sìa benedet Dé, ël Pare ‘d Nosgnor Gesù Crist, che për soa granda misericòrdia, a l’ha argenerane për avèj na speransa viva për ël mojen dl’arsurression ëd Gesù Crist dai mòrt, për oten-e n’ardità ch’a peul nen vastesse, anflesse o sfaussesse, e ch’a l’é conservà 'nt ij cej për nojàutri, ch’i soma guernà për la potensa ‘d Nosgnor, për la fej, parèj ch’i otnioma la salvëssa, ch’a l’é davzin a esse arvelà 'nt ij dì darié. A l’é tut sòn ch’av dà na granda gòj, combin ch’i l’eve bin da soporté, për ël moment, ëd diverse preuve, parèj che la preuva ‘d vòstra fej, ch’a l’é pì pressiosa che l’òr - l’òr che, combin ch’a perìssa, a l’é provà dal feu - av rendrà làuda, glòria e onor quand che Gesù Crist a sarà arvelà. Combin che chiel i l’eve mai vëddulo, tutun i-j veule bin. Adèss i lo vëdde nen, epura i chërde an chiel. A l’é për lòn ch’i l’eve na gòj gloriosa ch’as peul gnanca dëscrive, e i seve ‘n camin a vagné ‘l bu ëd vòstra fej, visadì la salvëssa 'd vòstre ànime.

 IV. 
La quarta e ùltima letura për ancheuj, ciapà dal capitol 20 dël vangel ëscond San Gioann, a conta dl'aparission ëd Gesù arsussità dai mòrt ai sò dissépoj. An cola ocasion-lì Gesù a-j dà la comission e l'autorità 'd nunsié al mond antregh l'Evangeli, visadì l'arconciliassion con Nosgnor për ël mojen dël perdon dij pëccà e l'ocasion ëd na vita arnovà an Crist. Nen tùit ij dissépoj, contut, a chërdo l'arsurression ëd Gesù. Ambelessì i l'oma Tomà che për chërde a veul prima toché. Ël test a l'ha sò cò ant l'afermassion: "Bonuros a son coj ch’a l’han nen vëddù". 

Quand ch’a l’é vnùa la sèira ‘d col dì-lì, ch’a l’era ‘l prim dla sman-a, e le pòrte ‘d col pòst, andoa che ij dissépoj a j’ero radunà a j’ero sarà për càusa dla tëmma ch’a l’avìo dij cap religios, Gesù a l’é vnù, a l’é mostrasse lì antra ‘d lor, e a l’ha dije: “Che la pas a sìa con voi". Quand ch’a l’ha dit lòn, a l’ha mostraje soe man e ij sò fianch, e ij dissépoj a l’han motobin arlegrass-ne ‘d vëdde ël Signor. Gesù a l’ha dije ancora: “Che la pas a sìa con voi. Coma ‘l Pare a l’ha mandame, mi i mando vojàutri”. Quand a l’ha dit lòn, a l’ha bofà an sù lor, e a l’ha dije: “Arsèive lë Spìrit Sant. A tuti coj ch’i përdonëreve ij pecà, a saran përdonà, e a tuti coj ch’i-j artenreve, a saran artënù. Ora Tomà (ciamà Dìdim) ch’a l’era un dij Dódes, a l’era nen ansem a lor quand che Gesù a l’é vnù. J’àutri dissépoj a l’han dije: “I l’oma vëddù ‘l Signor”. Ma chiel a l’ha dije: “S’i vëddo nen ant soe man le marche dij ciò, e s’i buto nen ël dil andoa ch’a j’ero ij ciò, e s’i buto nen la man ant ij sò fianch, i lo chërdrai mai”. Eut dì apress, ij sò dissépoj a l’ero ancora ansema ant la cà, e Tomà a l’era con lor e, combin che le pòrte a l’ero sarà, Gesù a l’é mostrasse lì antra ‘d lor, e a l’ha dije: “Che la pas a sìa con voi!”. Peui a dis a Tomà: “Buta sì tò dil e varda bin mie man; stende ‘dcò la man, e butla an mè fianch, e fà ch’it sie pì nen un ch’a chërd nen, ma ‘n chërdent”. E Tomà a l’ha rësponduje: “Mè Signor e mè Dé!”. Gesù a-j dis: “Për motiv ch’it l’has vëddume, Tomà, it l’has chërdù? Bonuros a son coj ch’a l’han nen vëddù, e a l’han chërdù”.Gesù a l’ha ‘dcò fàit an presensa dij sò dissépoj vàire d’àutri miràcoj, ch’a son nen scrivù an ës lìber-sì. Ma ste còse-sì a son scrivùe përchè i chërde che Gesù a l’é ‘l Crist, ël Fieul ëd Nosgnor e che, an chërdend, i l’abie la vita an sò nòm.

Nessun commento:

Posta un commento